Category Archives: Didàctica de la llengua

LES SORTIDES I EXCURSIONS: SITUACIONS COMUNICATIVES IDÒNIES PER FER ESCRIURE

Il.lustració de Lauren

L’elecció de les sortides i excursions és quelcom complex. Cal planificar-les a partir de propòsits educatius, que aportin valor a l’educació dels infants. Han d’estar relacionades amb els objectius que prèviament s’hagin marcat i han de poder aportar experiències que reforcin els coneixements i continguts que es treballin en aquell moment. Per tant, requereix reflexió i planificació per part del docent, més enllà de l’organització de la sortida. Abans d’organitzar una sortida plantegeu-vos algunes preguntes,

  • Quin és l’objectiu d’aprenentatge de la sortida?
  • Quines accions o activitats tinc pensades per planificar-la?
  • Quina implicació hi tenen els nens i les nenes a l’hora de preparar-la?
  • Com he previst que els infants s’impliquin abans, durant i després de la sortida?
  • Una vegada feta la sortida, he valorat si es va fer un bon aprofitament?

Les sortides tenen un gran valor educatiu, tant en relació a habilitats personals i socials, com en relació a continguts d’aprenentatge propis de les àrees. Des del punt de vista d’aprenentatge de la llengua, són situacions comunicatives que permeten planificar activitats competencials i significatives d’escriptura, de lectura i de llengua oral. En aquest sentit, també us convido a plantejar-vos quin tipus de textos, orals o escrits, ha general la sortida,

  • Abans, durant o després de la sortida es peveu que l’alumnat escrigui textos diversos que siguin necessaris i significatius? o que tinguin com a finalitat el gaudi del llenguatge estètic i literari? o el gust pel coneixement?
  • He previst alguna conversa al voltant del tema de la sortida? com he gestionat la conversa? tinc clares les estratègies de gestió de la conversa?
  • Abans, durant o després de la sortida es preveu la lectura de textos diversos? quins? amb quina finalitat?

Bona sortida!

PARLEM SOBRE LES RUTINES D’AULA

Il·lustració de Sigrid Martínez

Les rutines d’aula afavoreixen l’autonomia de l’alumnat i són situacions d’aprenentatge que es donen de forma permanent, estable i sistemàtica a l’aula. Alhora, permeten als nens i nenes sentir-se part del grup i adquirir actituds col.laboratives cap a la resta de companys.

Els infants necessiten que la seqüència de les rutines sempre sigui la mateixa per sentir-se segurs i ser autònoms. Tanmateix, les rutines també han de ser flexibles i sobretot, han de tenir un propòsit clar, concret i significatiu. Les rutines es poden sistematitzar en els moments d’inici, de desenvolupament o tancament de diferents situacions comunicatives (jocs, primera hora del dia, acomiadament, etc). Sovint les rutines esdevenen l’element organitzador d’altres activitats que es van donant al llarg de la jornada.

És important que l’escola defineixi quines rutines establirà a cada cicle tenint en compte el desenvolupament de les habilitats i el desenvolupament cognitiu propi de cada edat. En aquest sentit, en quin grau creus que la teva escola té acordades i sistematitzades les rutines d’aula? Quines rutines creus que són les més indicades per a cada cicle?

APRENENTATGE INICIAL DE L’ESCRIPTURA. ESCRIURE LLISTES

il·lustració de Stephane-Yves Barroux

En l’aprenentatge inicial de l’escriptura sovint es proposa als infants la pràctica d’escriure llistes. de manera que les llistes solen ser una de les manifestacions textuals inicials més comunes.

En aquest sentit, us proposo la lectura de l’article de l’Ana Teberosky i l’Angélica Sepúlveda en el qual reflexionen sobre el valor d’escriure llistes com a tasques inicials per a introduir els infants en la pràctica de l’escriptura, però també com a recurs que impulsa l’aprenentatge lexical i l’habilitat de categorització.

Bona lectura!

Les Llistes en l’Aprenentatge Inicial de l’Escriptura_Ana Teberosky_Angélica Sepúlveda by Montserrat on Scribd

LLIBRES DE POESIA PER A LA BIBLIOTECA D’AULA

il·lustracions de Francesca Quatraro.

Llegir poesia aporta més beneficis que no llegir-ne. Malgrat ser poc present a l’aula, sovint perquè els/les docents no en són lectors, us animo a familiaritzar-vos-hi i a llegir-la amb els vostres alumnes. Al blog hi trobareu nombroses propostes per gaudir de la musicalitat de les paraules i per conèixer autors diversos. Entreu-hi! trieu i remeneu! apliqueu i adapteu les propostes al vostre context d’aula!

Amb la proximitat de Sant Jordi us encoratjo a fer una bona tria de poemaris i antologies, tenint en compte el valor literari del text, els temes i la descoberta d’autors diversos.

Per anar-hi pensant, us deixo una reflexió que feia Miquel Martí i Pol sobre la poesia,

«No és gens infreqüent que la gent ?la poca gent? més o menys preocupada per quelcom més que les quatre coses que inquieten de debò la majoria es pregunti: per què serveixen, ara, els poemes? A mi alguna vegada m’ho han demanat i no pas amb un to ofensiu. De fet, la pregunta és legítima, com totes les preguntes. Per què serveixen els poetes? I la poesia? Doncs bé, d’acord amb els paràmetres amb què en general se solen valorar les coses en la societat d’avui, ni els poetes ni la poesia no serveixen per res. La poesia no cotitza a la borsa, els poetes no es poden comprar iots ni terceres residències, els editors que publiquen poesia ho fan per pur romanticisme, etc. Un panorama galdós, evidentment, però que de la seva mateixa precarietat en treu la força per sobreviure i per mantenir un orgull ple de dignitat. La poesia no ven, o ven molt poc, però justament per això el poeta és un dels artistes més difícils de comprar; i dic això perquè si de debò estima la seva condició serà gairebé impossible fer-lo  renunciar a l’autonomia que li atorga i a la llibertat amb què l’exerceix. […] No cal que la poesia i els poetes serveixin per res, perquè si servissin per alguna cosa algú se n’apoderaria per aprofitar-se’n. Tal com són, en canvi, la sorpresa, l’admiració i el respecte que susciten és genuí i la importància que se’ls atorga només pot ser interessada en termes diguem-ne mediàtics. […] L’essència de la poesia i l’esperit del poeta no se sotmetran mai als seus dictats. Torno a Hölderlin: “el que perdura ho funden els poetes”. Qui tingui orelles que aprengui a escoltar i escolti».

Bibliografia: Fragment de «La poesia, encara». Dins ¿Què és la poesia?, 2000.

 

 

TRIAR CONTES PER A NENS I NENES

il·lustració d’Alireza Darvisch

El plaer davant d’un relat no procedeix del significat psicològic sinó de la qualitat literària, deia Bruno Bettelheim.

Una bona educació literària implica saber fer una adequada selecció de textos que responguin a criteris estètics i literaris, criteris didàctics i criteris lúdics i creatius. Amb aquesta entrada us animo a tenir aquesta triple mirada a l’hora de triar contes per a l’alumnat de la vostra aula, o per als vostres fills i filles.

Ara que s’apropa Sant Jordi i arribaran a les llibreries noves publicacions, us animo a fer una bona tria de llibres per a la biblioteca d’aula, de l’escola o la biblioteca personal.

Per triar-los valoreu,

  • Els bons relats tracten temes vitals com l’amor, la mort, la vida, les relacions, l’odi… però ho fan d’una manera implícita ja que la ficció permet tractar-los i mirar-se’ls des de la distància.
  • El tema del llibre i la manera com està tractat ha de ser motivador i pot afavorir l’hàbit lector.
  • Tingueu en compte la qualitat estètica del llenguatge i el seu valor literari perquè és important  poder donar oportunitat als nens i nenes a llegir o escoltar textos que permetin, de forma progressiva, alfabetitzar literàriament als infants, i que s’acostumin a un llenguatge ric i amb recursos retòrics.
  • També penseu en el valor de les imatges, si es tracta d’un àlbum il.lustrat. Les il.lustracions també es llegeixen, i un bon àlbum ha de permetre aquesta doble lectura, la del text i la de les imatges.
  • Altres criteris importants a tenir en compte tenen a veure amb la manera com, de forma implícita, els textos mostren o usen els diferents aspectes de la narració (punt de vista, narrador, descripcions, estructura, personatges, diàlegs…)

Bona tria!

L’ESTIMULACIÓ AUDITIVA EN ELS INFANTS

Il.lustració de rocio Bonilla

L’estimulació auditiva és una habilitat essencial en els infants, que cal educar des del moment del seu naixement.

A través de l’escolta els nens i nenes desenvolupen a capacitat d’atenció i concentració, però també la capacitat lingüística, la capacitat de comunicar-se i d’entendre i conèixer algunes de les habilitats socials. Tot plegat són elements clau per a un bon desenvolupament de l’aprenentatge a llarg termini.

L’estimulació auditiva s’hauria d’iniciar a l’entorn proper dels infants, quan la família (mare, pare, avis, germans, oncles, ties…) s’adrecen a ells utilitzant diferents estímuls sonors fent sonar, per exemple, la llengua al paladar, o amb expressions plenes d’onomatopeies, exclamacions i interrogacions, o amb cantarelles, moixaines i jocs de falda.

Tot aquest ventalls de gèneres (sonors i literaris) han de formar part del corpus oral de l’infant.

Una bona educació de l’oïda implica passar d’una escolta passiva a una escolta activa: ser capaç de discriminar sons, mots, expressions, recordar melodies, reconèixer emocions que s’han desencadenat escoltant (text recitat, o música),…

En aquest procés d’educació de l’oïda hi té un apartat molt especial l’educació en l’escolta dels silencis.

Els nens i nenes que saben escoltar i discriminar sons, aprenen les estructures lingüístiques amb més  facilitat.

 

COMPETÈNCIA PLURILINGÜE I INTERCULTURAL

La competència plurilingüe  és una competència complexa que pretén que l’alumnat desenvolupi habilitats en domini de llengües, coneixement i sensibilitat vers la diversitat lingüística del món i del centre educatiu, respecte i reconeixement per a totes les llengües, ec.

Un dels propòsits és fer present la diversitat de llengües per oferir als aprenents una visió real de la societat,  per tant, és important que a les aules es pugui reflexionar i parlar sobre les llengües de l’alumnat, les de l’entorn, les minoritzades les més llunyanes, “exòtiques” o desconegudes.

També és interessant veure que totes les llengües comparteixen aspectes, per exemple que tenen nom per a les plantes, o lèxic científic. O aprendre a diferenciar les llengües que cal saber en el nostre context, les que aprenem perquè ens agraden i les que ens interessen per algun aspecte, però que no aprenem. Per exemple, necessitem el català, però podem estudiar italià perquè ens agrada i podem trobar molt interessants els fenòmens del vocalisme de l’àrab i no estudiar-lo, però saber aquesta característica enriqueix.

Es tracta de fer adonar i de comprendre que totes les llengües tenen el mateix valor com a instruments de comunicació.

Una de les línies per abordar el treball d’aquesta dimensió pot ser incorporar manifestacions culturals i històriques de les llengües del centre a partir de,

  • textos literaris,
  • cançons,
  • jocs,
  • receptes,
  • personatges il·lustres,
  • invents,
  • fets històrics,
  • costums i codis culturals,
  • acudits (potser l’humor és un dels aspectes més complicats de captar)

Algunes propostes per fer al centre i a l’aula,

Referències

Model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya

ESCRIURE A LES ÀREES

En vàries ocasions he escrit sobre la importància de fer escriure als alumnes molt i sovint, i sobre la necessitat de planificar les activitats d’escriptura posant l’accent en el procés de composició. Avui us vull parlar de la necessitat de fer escriure textos expositius als alumnes.

Els textos expositius són els que tenen més presència a les àrees no lingüístiques, per exemple a naturals o socials: definicions, resums, explicacions… Quan demanem als nens i nenes que escriguin sobre un tema, més enllà que sàpiguen que han d’escriure una introducció,  un desenvolupament i una conclusió (superestructura), també han de saber de quina manera es relacionen les idees en el text, és a dir, quina és la tesi de l’escrit (macroestructura).

Per això fa falta que, tant a l’hora de llegir  com escriure textos expositius,  ajudem als alumnes a esbrinar si el text planteja estructures comparatives, de problema o solució, de causa i conseqüència, de seqüenciació dels fets, etc (superestructura).

Una proposta de seqüència d’escriptura d’un gènere expositiu podria ser la següent,

2017-02-04_1230

Per aprendre a escriure aquests gèneres textuals s’ha de fer en el context on es demanen, és a dir, a les àrees de referència. No es tracta pas de fer més llengua a les àrees, sinó d’ensenyar a escriure els textos que li són propis. Així, per exemple, si demanem escriure un resum d’un tema de medi o d’un  projecte, ho hem de poder fer en aquell precís moment, i no esperar a l’hora de llengua.

Per aprofundir podeu fer un cop d’ull al document El domini textual.

LA FORMACIÓ LITERARIA A PRIMÀRIA

Il.lustració de Xuan loc Xuan

La competència literària es desenvolupa a partir de les satisfaccions, els estímuls, les emocions, etc, que provoca la lectura de textos iteraris. No es tracta d’una competència que es fomenti seguint unes normes, sinó que es desenvolupa a partir de la lectura lliure i autònoma.

Per a potenciar-la són necessaris moments de conversa per parlar dels llibres i del llenguatge dels textos dels llibres que es llegeixen, de manera que això permeti l’intercanvi entre els diferents perfils de lectors

Segons la forma com els nens i nenes es relacionen amb els textos i els llegeixen es pot establir sis tipus de lectors (Pike 2003; citat a Silva-Díaz, 2005: 102):

  • Lector associatiu: relaciona el que llegeix amb la seva pròpia experiència. El text és un estímul.
  • Lector investigador: es predisposa a elaborar hipòtesis i a resoldre El text és una oportunitat per imaginar.
  • Lector especulatiu: es distancia del text, gaudeix amb la complexitat.
  • Lector afectiu: se sent atret pel to i els elements afectius del text.
  • Lector cognitiu: sent interès per l’esforç mental que suposa desxifrar el significat del text.
  • Lector passiu: no reacciona davant del text, ni com a estímul emotiu ni cognitiu.

És important que aquests diferents perfils de lectors interaccionin, i així afavorir la interpretació compartida dels textos. En aquest sentit, m’agrada el quadre que proposa Mendoza on es fa visible com,

  • abans de llegir es fa una precomprensió del text i s’activen estratègies lectores com la de fer hipòtesis o anticipar.
  • en el moment de llegir és quan cal una comprensió plena del text i quan s’activen estratègies lectores com fer inferències i connexions,
  • i després de llegir és quan el lector pot fer una interpretació i reflexió sobre el text.

Font: tesi doctoral Lectures literaries de Vanesa Amat

Per incidir en la competència literària cal que a totes les edats, els infants i joves tinguin a l’abast la possibilitat de sisposar d’un bon fons bibliogràfic (a la biblioteca personal, a la d’aula, a la de l’escola).

Feu una mirada als documents La lectura en un centre educatiu, i El temps de lectura a primària. Ambdós donen orientacions clares i precises sobre com abordar la lectura literària a primària.

També us convido a fer un cop d’ull a les Agendes de lectura (5è i 6è), editorial Teide, que juntament amb la Margarida Falgàs i la Rosa Marzo vàrem elaborar amb la finalitat  de potenciar el valor literari de la lectura a primària.