Category Archives: Didàctica de la llengua

POEMES QUE SÓN ENDEVINALLES

Il.lustració d’Analia Heredia

Les endevinalles que són poemes, o els poemes que són endevinalles són un estímul per els infants, i ajuden a obrir camí  cap el món de la poesia.

Quan  juguem a dir endevinalles provoquem una activitat metalingüística inconscient ja que les endevinalles són jocs enigmàtics. L’endevinalla estimula la curiositat i convida a descobrir coses. A més a més conjuga la funció poètica i la funció lúdica del llenguatge, treballa el ritme i la metàfora, és fàcil de memoritzar, estimula l’oïda, desperta l’enginy i la memòria, incita i genera la sensibilitat poètica, produeix inquietud, curiositat, admiració… Fa parlar i rumiar. I tenen molts punts en comú amb el poema.

Les endevinalles adopten la versificació i s’ajuden de figures retòriques, com ara les comparacions, les antítesis, les metàfores.., que permeten descriue l’objecte o concepte de manera ambigua.

Però el que vul destacar avui és que, a diferència del poema, l’endevinalla tanca. L’endevinalla fa treballar l’enginy i el camp de llenguatge. Però cerca una solució. Una solució que només és una. Tancada. En canvi, la poesia obre. Ofereix portes obertes, fa pensar, però no només pensar sinó sentir. I el resultat no és una solució concreta, potser no se’n deriva ni tan sols una o diverses solucions sinó un interrogant.

Això ens duu a dir que l’endevinalla se serveix de llenguatge poètic, però en essència queda més allunyada de la poesia del que sembla per la forma.

 

LLEGIR POESIA

 

Il.lustració d’Alan Rubin

Quatre arguments per llegir poesia,

  • La poesia com a recurs per el desenvolupament personal. La poesia pot esdevenir un recurs molt potent per a la formació individual.  I és que la poesia és potser el gènere literari que més fomenta el “relativisme constructiu”, és a dir, que una part important recau en el subjectivisme de les interpretacions, i convida a no donar la veritat per definitivament establerta, sinó a tenir-la com un camí per a la reflexió, la discussió i el diàleg interior.

 

  • La poesia com a camí per educar la sensibilitat estètica. La poesia permet una altra mirada del mon. Permet veure l’objecte més prosaic des d’un punt de vista estètic. A partir dels 4 anys aproximadament els nens poden expressar les emocions a través del llenguatge figurat (metàfores). Les metàfores faciliten la comprensió i serveixen per restaurar l’element corpori de la ment, serveix per poder expressar o entendre expressions complexes o paraules sense ser enteses. Un bon poema ens ha de permetre parlar del poema,  de la bellesa. Què és el la bellesa? L’estètica? En aquesta societat líquida hi ha una predominança de la bellesa de purpurina, de like… bellesa poc profunda, superficial, efímer… Vull posar en valor el poder simbòlic de la poesia en nens, el poder de la metàfora. La relació entre el vers i la vivència.

 

  • La poesia font de coneixement. La poesia com a mitjà per acostar a l’alumnat a altres àrees de coneixement com l’art, la música, la història, la filosofia, la ciència…La poesia pot fer més intens un aprenentatge ja que connecta directament amb les emocions.  La densitat metafòrica del llenguatge poètic desencadena una escolta o lectura a més d’un niell, ja que implica interpretar, inferir… Cosa que porta al desenvolupament creatiu. Afavoreix la reflexió sobre la funció poètica del llenguatge, exercita la concentració i la creativitat i permet explorar la realitat lingüística per mitjà del joc amb paraules.

 

  • La poesia com a eina de socialització. La poesia com a gènere literari que permet la transmissió dels valors culturals. Els temes són universals, aboquen la vida. Els referents compartits fan sentir-nos par de la col·lectivitat, afavoreix la participació en la societat en el sentit de pertinença.

 

POESIA I INFANCIA

En les formacions que faig sobre l’ús creatiu de la llengua, un dels aspectes que m’interessen especialment tractar és la poetització dels infants, és a dir, la manera com potenciar la sensibilitat estètica i sonora de la poesia a la primera infància (us convido a llegir l’article que vaig escriure a la revista Infància 223 de Rosa Sensat).

La manera com es relacionen els infants amb la poesia depèn, en part, de les experiències poètiques que es plantegen a l’escola, i evidentment, en el context social i familiar, on malauradament la presencia i impacte és molt minsa, ja que sovint els adults llegeixen molt poca o gens poesia argumentant que no l’entenen i que és difícil.

Des del meu punt de vista, aconseguir connectar amb la poesia, llegir-ne i gaudir-ne no té a veure necessàriament amb haver de llegir o escoltar textos complexos. Es tracta de seleccionar poemes que tinguin qualitat literària però que facin un ús senzill de la llengua. Poemes que continguin imatges poètiques, estructura i rima però que sigui gratificant i fàcil de connectar-hi de manera que permeti desvetllar l’interès dels infants. I és que no podem demanar als nens i nenes que escriguin poemes sense abans haver-ne llegit.

Per tant, primer de tot cal que els/les mestres disposem d’un bon fons bibliogràfic de poemaris i antologies i d’autors diversos. Els poemes que es presenten han d’estar contextualitzats, és a dir, cal saber qui els ha escrit i a quin llibre estan publicats. I com a mestres hem de saber-hi identificar les imatges poètiques, la música de les paraules, la condensació de significats per aplanar l’entrada al món poètic a infants i joves. Amb paraules de María Elena Walsh “El maestro, como todos, tiene que encontrar su camino, un poco a tientas, buscando materiales que le produzcan placer, comparándolos con las grandes obras, formando su pequeña porción de cultura desvinculada de utilitarismo didáctico. El maestro puede haber descuidado la formación de su propio gusto estético, no tener noción clara de los valores, cosa que no es pecado irreparable mientras se sientan realmente deseos de superarlo. No es fácil que el maestro tenga un concepto más o menos acertado de la verdad poética -y la limito aquí como es lógico a la poesía para niños.”

La persona mediadora no és només la que presenta llibres de poesia, sinó aquella capaç d’apropar l’acció poètica (engrescar a llegir-ne, recitar-ne, i sobretot ser-ne lector) No es pot mediar poesia sense ser lector de poesia.  Perquè si no no es comparteixen el codis lingüístics i literaris amb els nens.

Amb els infant d’educació infantil el contacte amb els poemes ha de ser a través del joc, l’experimentació i la música dels versos. Jocs sonors i suports visuals són algunes de les estratègies a tenir en compte. A cicle inicial ja hi ha una apropiació del llenguatge que permet un marge més ampli de creativitat poètica que ajuda a fer els primers assajos creatius a través del apariats i començat a experimentar amb la recitació. A cicle mitjà ja entrem de ple en la lectura, la recitació i l’escriptura creativa de poemes i a cicle superior aquest espai de creativitat creix i possibilita que la poesia esdevingui un recurs o una eina per al creixement personal.

Us recomano visitar el web del grup de treball Transversant la poesia de Rosa Sensat, del qual en formo part, i on trobareu seqüències didàctiques i diverses propostes per acostar la poesia a l’aula.

CANÇONS DE TRIA

 

Il·lustració de Tullia Masinari

Les cantarelles dels jocs de tria i els jocs eliminatius són tan o més divertits que els propis jocs que es faran després. Són cantarelles que juguen amb l’absurd, la metàfora, la transgressió… Les cantem quan hem de triar per fer equips, o quan hem de descartar.

Us animo a recuperar les cançons de tria i eliminatives i enriquir el repertori dels infants.

Jugem en català!

 

Cançons de Tria i Cançons Eliminatives by Montserrat on Scribd

EXPLIQUEM CONTES.RECORDS D’INFÀNCIA. MOMENTS PLAENTS

il·lustració de Lisa Ferguson

Reivindiquem el plaer d’explicar un conte, de farcir-lo de cantarelles i jocs lingüístics i musicals, de frases rimades i sonores, que ben segur quedaran en el record dels nostres infants. D’explicar-lo mirant als ulls de l’infant i amb la força de la veu, de la proximitat. Reivindiquem el valor de l’oralitat.

En el poema Un dinar de poesia, L’Enric Cassasses ens fa connectar amb la infantesa a través del recors dels gèneres de tradició oral, que formen part de la nostra tradició (ja us el vaig compartir en una entrada anterior).

Hi ha molts contes que inclouen cantarelles i cançonetes, petits poemes o frases rimades que sens dubte són moments plens de goig i plaer i permeten la interacció entre infant i adult. La cançó d’en Patufet n’és una,

Patim patam patum
homes i dones del cap dret
patim ptam patum
no trepitgeu en Patufet.

També els diàlegs rimats del conte de la Rateta,

Rateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta, que el voldries casar amb mi?
Perquè pugui dir que sí, vull sentir la teva veu…

O la conversa que va in crescendo de la Caputxeta,

Ai àvia…i quins ulls més grans que tens…
Són per mirar-te millor!
Ai àvia… i quin nas més gran que tens!
És per olorar-te millor!
Ai àvia… quines orelles més grans que tens
Són per escoltar-te millor!
Ai àvia…quina boca més grossa que tens…
és per menjar-te millor!

O el rodolí que fa el llop en el conte dels Tres porquets,

bufaré i bufaré, i la casa tiraré

I tants altres que segur que us vindran a la memòria.

Recupero el llibre Com explicar contes de la Sara Bryant, en el que s’aborda les virtuts d’explicar contes als infants i la manera com fer-ho. Una bona lectura per a mestres i famílies.

Explicar contes és posar-se dins la història i regalar-la, a través de la veu, les paraules, la mirada, els gestos… als vostres infants.

 

FER ESCALETA CAP A LA POESIA. REDESCOBRINT JOANA RASPALL.

Joana Raspall té una obra extensa. Deixeble de Carles Riba i coetània de Rosa Leveroni, Joan Vinyoli, entre d’altres, va escriure poesia, teatre i narrativa, però sobretot la coneixem pels seus poemes per a infants. En va escriure 632!

Raspall va ser una de les primeres poetes que va escriure per a infants i joves, emmanllevant estructures populars (que ajuden a connectar amb el corpus poètic d’infant), i escrivint sobre temes propers als nens i nenes.

Per  a mi, un dels valors de Joana Raspall és que, de forma premeditada, va dedicar-se a escriure poemes per a infants. I ho feia per una bona raó. Era conscient que, després de la poesia oral (cantarelles, moixaines, jocs de falda… gèneres poètics molt propers durant les primeres etapes de vida), els nens i nenes deixaven d’estar en contacte amb el món poètic i, per tant, es feia més difícil gaudir-ne més endavant com a lector adult. De manera que, tal com ella deia de la seva pròpia poesia, es tractava de “fer escaleta”, posar els primers graons per tal que els infants poguessin, de grans, enfrontar-se a les grans composicions líriques. En paraules de Joana Raspall, en una entrevista recollida a la revista Faristol n.56, p, 14-15 (2006),

”El món poètic, almenys aquí a Catalunya, és una escala en que falta un tram, i els nens i nenes haurien de poder fer aquesta escala; començar per la poesia senzilla i no deixar-los plantats perquè saltin a la intel·lectual, sinó anar-los guiant, de mica en mica (…) Jo faig escaleta perquè tinguin ganes d’arribar-hi”.  

Un munt de poemes recollits en diverses publicacions que ens permeten apropar la poesia a l’aula. Poemes on s’hi tracten una gran diversitat de temes: natura, animals, món quotidià, reflexió sobre un mateix, la vida, la mort etc.

  • Petits poemes per a nois i noies
  • Bon dia poesia!
  • Degotall de poemes
  • Com el plomissol. Poemes i faules
  • Pinzellades en vers
  • Versos amics
  • Serpentines de versos
  • Escaleta al vent
  • Font de versos
  • A compàs de versos
  • Concert de poesia
  • El meu món de poesia
  • 46 poemes i 2 contes.

Més enllà de la poesia infantil  us convido a redescobrir Joana Raspall a partir de l’edició del llibre Batec de paraules, que conté tota la poesia lírica editada entre el 1991 i el 2010.

L’ENTRADA AL MÓN POÈTIC

Il.lusració d’Angela Eata

Quin és el primer contacte de l’infant amb la poesia? Sens dubte durant els primers anys de vida, fins hi tot hi ha qui diu que els batecs del cor de la mare, quan encara l’infant està en el ventre matern, és la primera manifestació de ritme poètic i de rima (toc, toc, toc…).

Però sobretot, el primer contacte és a través dels gèneres retòrics orals entre la persona adulta i l’infant. Un contacte que es fa d’una manera molt íntima i viscuda: la mare/pare que canta una cançó de bressol i el nen s’adorm escoltant-la, o quan amb una moixaina es capta l’atenció per a fer alguna acció… Es tracta d’una manifestació poètica de lletra i música, de vida i poesia. Una experiència vital que va dirigida a aquell infant en particular i a ningú més.

Així doncs, la sensibilització poètica en infants s’inicia molt d’hora i va molt lligada a una experiència vital plaent que sovint es dona en moments en que l’adult juga amb l’infant a partir de cantarelles, moixaines i jocs de falda. Aquests moments de joc i de goig faciliten la vinculació emocional, el desenvolupament del llenguatge i, sens dubte, l’entrada al món poètic.

També els contes estan farcits d’expressions poètiques: cantarelles i frases que els personatges o el narrador recita, i en aquest acte de recitació interpel·la a l’infant oient, fent-lo participar i memoritzar en aquell moment del conte. Són també moments plaents, d’acció i participació. Així, el diàleg entre la Caputxeta i el Llop disfressat d’àvia té un ritme i estructura pòetica que va creixent,

—Avia, quins ulls més grans que tens…

—Són per mirar-te millor!

—Àvia, quin nas més gran que tens…

—És per olorar-te millor!

—Avia, quines orelles més grosses que tens…

—Són per escoltar-te millor!

—Àvia, quina boca més gran que tens…

—És per menjar-te millor!

O quan els animals demanen a la rateta si es volen casar amb ella,

—Rateta, rateta, tu que n’ets ta boniqueta, que et voldries casar amb mi?

—Per que pugui dir que sí, vull sentit la teva veu…

O contes com En Tabalet, El Peix Peixet, El Cargol que buscava l’herba de poliol, i tants d’altres, tenen cantarelles i petites estrofes que es repeteixen i fan que el conte tingui més sonoritat, marca el ritme i el tempo i ajuda a memoritzar. Així, l’entrada al món poètic també la fem a través del petits poemes que hi ha en els contes orals.

Tenint en compte que l’objectiu final de l’educació poètica a l’escola primària no és fer descobrir poetes (tot i que també és important) sinó formar persones que estimin la poesia, aquests primers contactes de joc i goig són imprescindible.

Mireu què en diu l’Enric Casasses!

Un Dinar de Poesia_Enric Casasses by Montserrat on Scribd

LES SORTIDES I EXCURSIONS: SITUACIONS COMUNICATIVES IDÒNIES PER FER ESCRIURE

Il.lustració de Lauren

L’elecció de les sortides i excursions és quelcom complex. Cal planificar-les a partir de propòsits educatius, que aportin valor a l’educació dels infants. Han d’estar relacionades amb els objectius que prèviament s’hagin marcat i han de poder aportar experiències que reforcin els coneixements i continguts que es treballin en aquell moment. Per tant, requereix reflexió i planificació per part del docent, més enllà de l’organització de la sortida. Abans d’organitzar una sortida plantegeu-vos algunes preguntes,

  • Quin és l’objectiu d’aprenentatge de la sortida?
  • Quines accions o activitats tinc pensades per planificar-la?
  • Quina implicació hi tenen els nens i les nenes a l’hora de preparar-la?
  • Com he previst que els infants s’impliquin abans, durant i després de la sortida?
  • Una vegada feta la sortida, he valorat si es va fer un bon aprofitament?

Les sortides tenen un gran valor educatiu, tant en relació a habilitats personals i socials, com en relació a continguts d’aprenentatge propis de les àrees. Des del punt de vista d’aprenentatge de la llengua, són situacions comunicatives que permeten planificar activitats competencials i significatives d’escriptura, de lectura i de llengua oral. En aquest sentit, també us convido a plantejar-vos quin tipus de textos, orals o escrits, ha general la sortida,

  • Abans, durant o després de la sortida es peveu que l’alumnat escrigui textos diversos que siguin necessaris i significatius? o que tinguin com a finalitat el gaudi del llenguatge estètic i literari? o el gust pel coneixement?
  • He previst alguna conversa al voltant del tema de la sortida? com he gestionat la conversa? tinc clares les estratègies de gestió de la conversa?
  • Abans, durant o després de la sortida es preveu la lectura de textos diversos? quins? amb quina finalitat?

Bona sortida!

PARLEM SOBRE LES RUTINES D’AULA

Il·lustració de Sigrid Martínez

Les rutines d’aula afavoreixen l’autonomia de l’alumnat i són situacions d’aprenentatge que es donen de forma permanent, estable i sistemàtica a l’aula. Alhora, permeten als nens i nenes sentir-se part del grup i adquirir actituds col.laboratives cap a la resta de companys.

Els infants necessiten que la seqüència de les rutines sempre sigui la mateixa per sentir-se segurs i ser autònoms. Tanmateix, les rutines també han de ser flexibles i sobretot, han de tenir un propòsit clar, concret i significatiu. Les rutines es poden sistematitzar en els moments d’inici, de desenvolupament o tancament de diferents situacions comunicatives (jocs, primera hora del dia, acomiadament, etc). Sovint les rutines esdevenen l’element organitzador d’altres activitats que es van donant al llarg de la jornada.

És important que l’escola defineixi quines rutines establirà a cada cicle tenint en compte el desenvolupament de les habilitats i el desenvolupament cognitiu propi de cada edat. En aquest sentit, en quin grau creus que la teva escola té acordades i sistematitzades les rutines d’aula? Quines rutines creus que són les més indicades per a cada cicle?

APRENENTATGE INICIAL DE L’ESCRIPTURA. ESCRIURE LLISTES

il·lustració de Stephane-Yves Barroux

En l’aprenentatge inicial de l’escriptura sovint es proposa als infants la pràctica d’escriure llistes. de manera que les llistes solen ser una de les manifestacions textuals inicials més comunes.

En aquest sentit, us proposo la lectura de l’article de l’Ana Teberosky i l’Angélica Sepúlveda en el qual reflexionen sobre el valor d’escriure llistes com a tasques inicials per a introduir els infants en la pràctica de l’escriptura, però també com a recurs que impulsa l’aprenentatge lexical i l’habilitat de categorització.

Bona lectura!

Les Llistes en l’Aprenentatge Inicial de l’Escriptura_Ana Teberosky_Angélica Sepúlveda by Montserrat on Scribd