Tag Archives: Lectura

PER ESTAR AL DIA: FARISTOL

Faristol és una revista de referència per a les persones interessades en dinamitzar biblioteques. La publicació, que va néixer el 1985,  ha estat actualitzada recentment i és una molt bona eina que permet donar a conèixer les novetats editorials, que s’actualitzen setmanalment.

Es distribueix gratuïtament en paper. Si us interessa podeu posar-vos en contacte amb el Consell català del llibre infantil i juvenil a fi que us l’enviïn.

També la podeu consultar en format digital.  I si consulteu el web hi podeu trobar articles diversos que us podeu baixar en pdf.

Bona lectura!

LECTURES D’ESTIU: SOC UNA NOU, DE BEATRIZ OSÉS

El llibre Soc una nou, de Beatriz Osés apropa als infants d’entre 8 i 12 anys, un tema social de gran actualitat, el de les persones refugiades. Amb un toc d’humor i amb gran precisió, el llibre mostra un procés judicial per dictaminar què cal fer amb l’Omar, un nen refugiat que s’ha escapat del centre on estava acollit.

 

CONSTEL·LACIONS LITERARIES

Font: http://elcantardecaliope.blogspot.com/p/constelacion-literaria.html

Una  constel·lació literària  es fonamenta en la idea de representar, de forma gràfica traçant línies entre una obra i altra, la relació que, segons el lector, s’estableix entre les  lectures.

L’elaboració d’aquesta xarxa literària pot respondre a diferents temes o aspectes, per exemple, centrar-se en,

  • el tema: llibres de por, de màgia, d’aventures…
  • personatges: herois i heroïnes, bruixes, animals…

Es tracta que l’alumne defineixi un itinerari lector amb llibres que hagi llegit o llibres que té interès de llegir per anar completant la seva constel·lació. En aquesta selecció s’hi poden combinar les lectures amb altres propostes com cinema,música, obres de teatre, espectacles… A mida que avança el curs els nens  i nenes van ampliant la seva constel.lació. És una iniciativa que permet llegir i eixamplar les expectatives lectores dels aprenents i on el mestre acompanya i orienta.

La constel·lació literària és una fórmula de motivació a la lectura i permet ampliar les lectures i per a parlar sobre el que s’ha llegit, per això esdevé una bona proposta per el temps de lectura diària.Per a nens i nenes de primària es poden plantejar constel·lacions temàtiques o de personatges: els amics, la família, aventures, animals, els herois i heroïnes…

Tot i que és una proposta més pensada per a lectors avançats i per a ESO, es pot adaptar la idea per a nens i nenes de CS seguint una seqüència del tipus següent,

  • En una primera fase, que pot tenir una durada d’un semestre,
    • Presentació de la constel·lació: què és, què ens permet…
    • Inici d’una constel.lació literària amb modelatge del docent.
    • Presentació de dos o tres models de constel·lació: es poden fer grups segons afinitats lectores.
  • En una segona fase, que pot portar-se a terme durant el segon semestre, demanar que cada alumne elabori la seva constel·lació literària. Algunes pautes,
    • tria un tema que t’agradi: llibres de por, herois i heroïnes, la màgia, bruixes…
    • pensa en els llibres que has llegit de la temàtica que has triat
    • amb un DN3 o un paper d’embalar fes un pòster: escriu el tema al mig del full i fes un mapa amb els títols dels llibres,  personatges, elements… segons hagis triat. Estableix relacions entre els llibres. Busca un codi per assenyalar els llibres que has llegit, els que tens pendent, etc, fes anotacions al marge que t’ajudin a recordar aspectes rellevants, …
    • decora’l amb imatges, dibuixos, fotos… dels llibres,
    • una vegada el tinguis fet, et servirà de guió per presentar oralment als companys la teva constel·lació.

Per iniciar-se en aquest tipus de treball es pot partir d’una proposta conjunta de classe, en la que es plantegin, per exemple, dues o tres constel·lacions de manera que els alumnes en triïn una o altra. Això donarà lloc a dos o tres grups d’aula amb els quals caldrà treballar i mediar.

Us recomano l’article de Guadalupe Jover on en parla abastament  Constelaciones literarias

 

FERRATER MORA, FILÒSOF

Avui comparteixo amb vosaltres una novetat editorial, el còmic sobre Ferrater Mora fruit del Premi que la Càtedra Ferrater Mora va convocar l’any 2016, amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de la mort d’aquest filòsof català.

El llibre, amb guió de l’escriptor gironí Josep Pastells i amb il·lustracions d’Iván García, guanyadors del Premi Ferrater Mora,  vol donar a conèixer la vida i l’obra de Ferrater Mora arribant a un públic més general, i sobretot perquè el jovent conegui l’extraordinària vida de Ferrater Mora.

SETMANA DE L’ÀLBUM IL·LUSTRAT 2017

La Setmana de l’Àlbum, es celebra a Barcelona del 6 al 12 de novembre de 2017. Una oportunitat per conèixer i descobrir nous títols. L’àlbum il·lustrat es caracteritza per la vinculació entre el llenguatge escrit i el llenguatge gràfic. Un gènere textual que en els darrers anys s’ha popularitzat i estès tant entre infants i joves, com en adults.

Narrar contes, mirar-ne i llegir-ne té un valor inqüestionable. Desvetlla emocions i interès per aprendre, curiosiat i adquisició de nou lèxic, fa volar la imaginació i alhora adquirir coneixements diversos… El lector d’un àlbum il·lustrat és com un detectiu a la recerca d’històries, aventures, misteris… que troba al darrere de les imatges i del text.

Els àlbums il·lustrats són com obrir un regal. “Obrir un àlbum il·lustrat és com desembolicar un regal: no se sap ben bé què hi haurà a dins fins que s’ha obert”, així comença la proposta “Els àlbums i els llibres il·lustrats: una descoberta, diverses veus” del Departament d’Ensenyament, que us animo a llegir.

També us recomano el dossier “Magenta i la balena blanca” publicat pel Departament d’Ensenyament en el marc  de propostes del programa del Gust per la lectura.

 

 

LLIBRES A QUALSEVOL PREU?

Il·lustració deKatarzyna Oronska

Il·lustració deKatarzyna Oronska

Hi ha diferents posicionaments sobre si la literatura infantil i juvenil pot considerar-se un gènere amb característiques estructurals i narratives pròpies, o si al contrari, es tracta d’una forma adaptada de literatura, prèvia a la adulta, pensada per a joves lectors que encara els falta experiència i coneixement. Ambdues posicions tenen els seus defensors i detractors.
Sota el paraigua de la LIJ hi ha obres escrites explícitament per a un públic infantil i juvenil, però també llibres pensats per a un públic heterogeni que, per circumstancies diverses, se n’han apropiat els joves lectors. I encara caldria considerar les obres que recullen textos de tradició oral que, malgrat que en els seus orígens no van estar pensades per a nens i joves, a l’actualitat sí que en són els destinataris. Voldria parlar també d’un grup amb entitat pròpia dins la LIJ, els àlbums il·lustrats. Aquests llibres són una forma literària creada especialment per al públic infantil, tot i que darrerament han despertat l’interès del públic adult.
El més important, al meu entendre, és ser capaç d’establir criteris avaluatius que permetin distingir els valors estètics i literaris de les obres. Perquè, no tot el que hi ha al mercat és literatura infantil i juvenil (LIJ). En aquest escenari, sovint trobem textos excessivament simplificats, amb una “rebaixa” de qualitat literària i lèxica important. Crec que és necessari que els llibres ofereixin un model lingüístic correcte i ric. És veritat que la LIJ ha de servir per motivar a la lectura i despertar l’amor pels llibres i el gust per llegir, però això no vol dir que s’hagi de rebaixar l’ambició lingüística i literària. Cal que els nens i nenes s’acostumin a llegir textos més complexos de l’habitual, encara que no entenguin totes les paraules.
I deixeu-me que apel.li a aquesta qualitat literària per damunt d’objectius adoctrinadors que alguns llibres tenen i que tan de moda estan. Llibres escrits per encàrrec, de temes de moda i pensats només per vendre.

Els textos literaris són complexos i obliguen als infants i joves a activar diverses habilitats interpretatives. No es pot oblidar que la satisfacció lectora no és quelcom immediat, necessita temps i aprenentatge. Aquest és un dels reptes de l’escola i del Temps de lectura

PORTAFOLI DE LECTURA

2017-03-05_2048

Potser ja coneixeu o heu utilitzat el Portafolis de Lectura, que fins ara havia estat d’ús restringit. Ara el material està a l’abast de tothom i el trobareu a xtec.

Una proposta magnífica que ofereix als alumnes la possibilitat de millorar la competència lectora a partir de la reflexió com a lectors. El portafolis permetrà a l’alumne ser conscient del seu progrés continuat amb la lectura, i l’ajudarà a responsabilitzar-se del seu aprenentatge i a prendre decisions sobre què pot millorar i com fer-ho. La lectura en veu alta, l’aplicació d’estratègies de comprensió, les preferències lectores, el fet de compartir les lectures, la lectura d’estudi i la cerca d’informació per fer un treball són els continguts que l’alumne treballarà amb el portafolis. El marc teòric en què s’estructura aquest material queda recollit en dos documents, comuns a educació primària i secundària, una presentació digital i una guia general.

portada_portafolis

RELATS DE VIDES

Dues històries sobre joves que es veuen obligats a marxar del seu entorn i a construir una nova vida en un altre indret. Dos llibres que plantegen la possibilitat d’abordar temes com les emigracions i els refugiats.

la-tassaLa Tassa

Autor: Rebecca Young
Il·lustrador: Matt Ottley
Edició: Símbol, 2015

“Un dia, de bon matí, en Dídac va haver de marxar de casa…i buscar-ne una altra. A la motxilla hi portava un llibre, una cantimplora i una manta. Portava també una tassa plena de terra del lloc on solia jugar…”

 

9788416542475

El viatge

Autora i Il·lustradora: : Francesca Sanna
Editorial: La petita impedimenta, 2016

“La ciutat on vivia la meva família i jo era a prop del mar, de manera que molts caps de setmana d’estiu anàvem a la platja. Però l’any passat, la nostra vida va canviar…”

 

ÀVIES i AVIS

poridentidad

Entranyable àlbum il.lustrat de la Raquel DÍaz que presenta un ventall divers d’àvies, en total 29. Tot i que depèn de com es miri només n’hi ha una, per què  totes les àvies tenen una mica de cada una de les que es presenten al llibre.

Una lectura que permet,

  • llegir el text i llegir la imatge
  • parlar de sentiments, emocions i records
  • buscar-hi i reconèixer l’àvia
  • escriure sobre l’àvia
  • dibuixar-la
  • convidar les àvies a l’aula
  • imaginar com serem quan siguem avis
  • gaudir amb el text

Una proposta enginyosa i divertida que també podeu trobar en la seva versió masculina, Avis de la A a la Z.

 

L’EDAT I ELS LLIBRES

Il.lustració de Johanna R. Wright

Il.lustració de Johanna R. Wright

Cal que els llibres adreçats a infants i joves posin l’edat recomanada?

Vaig llegir Harry Potter a la trentena. El vaig descobrir a la zona de novetats mentre passava una estona a la llibreria. Era la primera edició que va fer l’editorial Empúries dins la col.lecció de narrativa. Un llibre poc conegut en aquell moment. El vaig llegir d’una tirada. Ficció, aventura, fantasia, el bé i el mal, l’acceptació de la diversitat, el do de cadascú, el pes de la família… Hi vaig descobrir un munt de temes! I em va agradar. Probablement no l’hagués llegit si hi hagués hagut escrit una edat recomanada de lector.

Hi ha lectors diversos, de totes les edats, lectors de ficció i de no ficció, de revistes, de còmics… Hi ha joves lectors que llegeixen novel.la històrica, assaig i lectors sèniors amants del còmic o de les novel.les fantàstiques. Què és el realment important? Al meu entendre, el que més valor té és l’orientació que pot rebre un lector tan si és  primerenc, jove o sènior, pel que fa a l’elecció de la lectura. Aquesta orientació no ha d’anar subjecte únicament a l’edat, sinó a altres criteris, alguns dels quals poden ser:

  • La fluïdesa lectora d’infants joves i adults determinarà el tipus de llibre. Podrà ser més o menys llarg, amb una tipografia o altre. Aquest criteri, doncs, fa referència a les habilitats que permeten la descodificació del text. Per a aconseguir-ho cal precisió en el coneixement de les lletres (correspondència so- grafia i consciència fonològica), velocitat suficient en la lectura de les síl.labes i  les paraules que permet llegir de manera autòmata i una prosòdia adequada.
  • Els coneixements previs que ha de tenir el lector per entendre els continguts o trama del llibre.
  • El nivell maduratiu del lector que pot condicionar la comprensió del sentit del text o pot afectar-lo emocionalment.
  • Els gustos personals de temes de lectura

Tot plegat configura el perfil lector. Un pot esdevenir un lector feble o un lector avançat fet que determinarà quines són les lectures amb les que es sentirà més còmode i amb les que gaudirà més. De fet es tracta d’això, de gaudir, aprendre i enriquir-se llegint.

Una mala orientació en la tria dels llibres és un lector perdut. Per això, crec que és  imprescindible el paper de  mestres, bibliotecaris i  llibreters a l’hora d’orientar en l’elecció de les lectures, segons el perfil i els gustos dels lectors. Perquè més enllà de l’edat hi ha lectors diversos.