Les rúbriques són una eina avaluadora senzilla i completa, ja que una de les seves particularitats és que amb elles es pot afinar moltíssim allò que es vol avaluar.
Però darrera aquesta senzillesa aparent, s’hi amaga certa complexitat d’elaboració.
Un dels aspectes més difícils és el moment de concretar els diferents graus de perfecció, ja que s’ha d’afinar molt amb els criteris d’avaluació.
Per facilitar el procés d’elaboraciócal començar concretant el grau més alt de coneixements, després el més baix, i finalment els graus intermedis, i a continuació assignar-li una puntuació (numèrica o descriptiva), i el % de pes de cada apartat.
L’ús de les rúbriques aporten molts avantatges. Permeten l’avaluació, l’autoavaluació i la coavaluació, de fet, crec que el més idoni seria que abans de realitzar la tasca, els alumnes visualitzin quin és l’objectiu final d’aprenentatge, és a dir, el que haurien de ser capaços de fer al final del procés. Per això, penso que abans d’iniciar una tasca podríem donar als alumnes una còpia de la rúbrica que utilitzarem, per prendre consciència d’allò que seran avaluats.
Per a mi, aquest és un dels usos més importants, ja que esdevé una manera de fer-los partíceps del seu propi procés d’aprenentatge. I encara més significatiu seria si l’elaboració de les rúbriques es fes i/o pactés amb els propis alumnes. Construir-les entre tots fa que l’alumnat es comprometi des de l’inici en la seva pròpia avaluació.
Podeu fer un cop d’ull al banc de rúbriques. Allà hi trobareu moltes mostres que us ajudaran a construir les vostres rúbriques.
Comparteixo amb vosaltres dues rúbriques que he fet servir darrerament:
