Els “nadius digitals”, ho són?

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,

que per viure en el món actual cal ser competent digitalment suposo que, ningú, amb una mica de seny, ho posa en dubte. La llei d’educació de Catalunya (2/2009), en els articles 58 i 59, estableix que tant en l’Educació Primària com a l’ESO s’han de desenvolupar les competències necessàries per a l’ús de les tecnologies; i que la capacitat d’integrar de manera ordenada les tecnologies digitals en les activitats d’ensenyament i aprenentatge configura un element clau per assolir aquestes competències amb l’objectiu que els estudiants incorporin l’habilitat d’aprendre de manera autònoma al llarg de tota la vida. Els nous decrets de currículum publicats el 2015 dediquen a aquesta competència les corresponents pàgines. Tot i que la competència digital ja apareixia a l’Annex 1 dels Decrets 142 i 143 de 2008 no va ser fins fa un parell d’anys (SIS ANYS MÉS TARD!!) que el Departament d’Ensenyament va editar les dues publicacions que descriuen aquestes competències, les seves dimensions i la seva avaluació.

Continue reading

La conversa

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,

tot el que és bo s’acaba aviat, no? Ja hi tornem a ser. Encetem un trajecte que finirà la segona setmana del mes d’abril (Pasqua)

No sé si esteu al cas de les activitats que es desenvolupen a La Pedrera (La casa Milà de BCN). De totes, us en voldria recomanar, particularment una: Les converses. El programa de Les converses es va iniciar el desembre de 2011 amb el sociòleg  polonès ZYGMUNT BAUMAN que va ser entrevistat pel Sr. Joan Subirats, catedràtic de ciències polítiques a la UAB. Al llarg de la tardor passada, per exemple, es va conversar amb l’historiador israelià Yuval Noah Harari, la
cosmòloga nord-americana Lisa Randall, la historiadora italiana Benedetta Craveri i l’escriptor italià Erri de Luca. L’activitat sempre es desenvolupa a l’auditori de La Pedrera, al voltant de les set, o dos quarts de vuit, del vespre. Sempre hi ha servei de traducció simultània. El preu: quatre euros (Quant us va costar l’últim dia que vau anar al cinema?). Us animo a visitar el web, s’ho val, i a gaudir d’algun dels vídeos que hi ha allotjats.

Continue reading

Bon Nadal!

L’ORATORI DE NADAL
J.S. BACH

christmas

Imatge d’http://1.s.cdn2.semplicewebsites.com/

L’Oratori de Nadal de Johann Sebastian Bach està format per sis cantates composades per ser interpretades durant els dies de Nadal. Cada cantata està construïda seguint el model d’una típica cantata de l’església de Leipzig on el mestre treballava, és a dir, recitatius, àries, cors i corals.

Per l’elaboració d’aquesta obra J.S.Bach va recuperar diverses de les seves cantates profanes. L’Oratori de Nadal és la celebració del naixement i adoració del Nen Jesús, amb un component narratiu que justifica la seva denominació d’“oratori” enfront de la de “cantata”. Combina alegria i optimisme amb tendresa i dolçor. Una bona mostra de les primeres seria el cor amb què s’inicia l’obra, potser un dels més coneguts de Bach i que, amb trompetes i timbals impacta en els seus primers acords.

Tendresa i dolçor, i també estàtica contemplació, trobareu a l’única peça instrumental de la partitura, la “Sinfonia”, que inicia la segona cantata. Aquest cop us semblarà que el temps s’atura mitjançant una melodia dolça i somiejadora que representa els ideals de pau i assossec nadalencs.

Si ja coneixeu l’obra, molt millor. Preneu-vos temps i gaudiu-ne altre cop, si fa temps que no l’escolteu. Si no és el cas, us faig dues propostes: una de curta i una de llarga:

1.La curta:

Es tracta del fragment inicial de l’Oratori que us recomanava més amunt. Només haureu de dedicar-hi set minuts i mig.

2.La llarga i que us recomano més encara. Mireu de trobar aquesta versió completa de l’Oratori. En aquest cas tindreu poc més de dues hores i vint minuts d’una música exquisida. L’enregistrament és de molta qualitat i presentat en dos CD. La versió està dirigida per un dels directors de més prestigi internacional: Sir John Eliot Gardiner.xo-gardiner-r1

Amb aquests dos presents voldria fer-vos arribar el meu agraïment i respecte per la feina que heu desenvolupat durant aquest primer trimestre.

Gràcies!

Llums, ombres i periodisme del bo

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,

si tot va bé avui començareu les vacances.
Desconec a què les dedicareu; hi ha gent per tot, diuen, no? El que per a uns ho serien, per d’altres suposarien tot el contrari. Ara bé, del que probablement no us escapareu serà de fer anar la targeta de crèdit. Cada any que passa és més complicat, no trobeu? Això del Nadal, diuen que per als senyors fa de més mal portar que per a les senyores. En el meu cas és del tot cert. Tot i que, potser, són les vacances que espero amb més delit també són les que em fan ballar més el cap, tant que, en determinats moments, m’incomoden.

Continue reading

Una mica de llum sobre PISA

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,

vull suposar que des de dimarts us n’he feu un tip de PISA, no? Potser n’esteu fart i tot. Doncs mireu, jo també voldria afegir llenya al foc, però no pas per cremar ningú sinó per intentar, modestament, posar una mica de llum en la foscor de la interpretació i la valoració d’aquestes proves. Vivim en un món de titulars efímers: el que dimecres semblava el més important del món ara mateix ha desaparegut, literalment. El dimarts tothom n’anava ple: PISA diu que això… PISA diu que allò… PISA diu que allò altre… PISA demostra que… I sabeu què? Doncs que PISA no diu res de tot això que “diuen que diu”, vet-ho aquí. PISA no avalua els coneixements que s’adquireixen a l’escola per se. Ho adverteix la mateixa OCDE en el pròleg de totes les proves: “PISA no està dissenyat per avaluar l’aprenentatge dels continguts específics fixats en els programes de les escoles (…). Tampoc està pensat per avaluar l’acompliment dels docents, ni els programes vigents”. Continue reading

Música, per cosir la societat

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,

ja fa uns dotze anys que arreu de Catalunya funcionen els “Plans Educatius d’Entorn” (PEE). Diria que juntament amb les Aules d’Acollida són les dues millors deixes del primer govern tripartit d’esquerres. Mai estarem prou agraïts als tutors d’aquestes aules: van fer, aleshores, una feinada ingent. Ara encara n’hi ha, és clar, però la situació és molt diferent. En aquells moments van permetre que el país no ens rebentés per les costures. Goso dir que qualsevol país de la vella Europa que hagués rebut UN MILIÓ d’alumnes nouvinguts en vuit anys s’hauria “encès”. N’hem d’estar cofois; això no va passar perquè es va fer molta feina i ben feta. Coses de la vida han fet que l’actual Consellera hagi estat convidada per Google, durant una setmana, a explicar aquesta experiència. No em consta que per fer-ho hagués convidat cap dels responsables. Hagués estat el correcte, ai-làs!

Continue reading

Silenci, lectura i construcció personal

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,

en primer lloc em disculpareu el silenci: he estat unes setmanes “out”, per raons diverses.

Ben pensat, però, potser ho heu agraït i tot. No sé vós però a un servidor, de sempre, li ha interessat el silenci i, com més va més m’incomoda l’excés de sorolls, de paraules, d’imatges, d’inputs de tota mena. Tot plegat ens mena, lentament i inconscient, a una sordesa sense patologia clínica. Una sordesa, però, molt greu i preocupant perquè ens inhabilita, sense adonar-nos-en “d’escoltar” de veritat.

Continue reading