Deures d’estiu

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,

la setmana vinent, si tot va bé, s’acabarà el curs, un altre.

De ben segur que la majoria dels vostres alumnes prenen “recomanacions d’estiu”. Sota d’aquest epígraf la varietat és molt gran. Des d’aquells centres que no s’hi volen trencar el cap i recomanen el producte comercial d’una editorial, fins aquell centre que se les empesca per fer una proposta pròpia, més o menys adaptada a les “necessitats” i els “interessos” dels alumnes.

Treballar amb els altres? Sí, home! Per què?

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,

La tant criticada Organització per al Desenvolupament i la Cooperació Econòmica (OCDE), ens agradi o no, fa una bona feina: posa damunt la taula una enorme quantitat de dades relacionades amb els sistemes educatius. L’informe PISA, per exemple, és molt més que els quatre titulars que apareixen en els mitjans de comunicació. Cada informe, pel cap baix, ocupa uns set volums de 500 pàgines cadascun. Continue reading

“pedos”

ara

A l’atenció del Director
Benvolguda, benvolgut,

No fa gaire es va acabar aquell invent que es va treure de la màniga el Consell Escolar de Catalunya, el Debat sobre el futur de l’educació a casa nostra: “Ara és demà”. No sé si n’heu estat al cas, i fins quin punt. A parer meu, tot plegat? Diria que no gran cosa, la veritat. Es va iniciar el mes de juliol de 2016 i aquest juliol es farà una Sessió plenària del Consell Escolar de Catalunya per aprovar el document definitiu que es lliurarà a la consellera.

Continue reading

Institut escola: solució o problema?

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,

sabeu prou bé que l’Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya fou un centre d’escolarització integrada fundat a Barcelona durant el govern de la Generalitat republicana. Va ser inaugurat el mes de febrer del 32. Impulsat per la Conselleria de Cultura del selvatà (de La Selva del Camp) Ventura Gassol. Hi estava molt interessada la burgesia liberal, que pretenia trencar l’estancament acadèmic conservador existent a tots els estaments educatius de l’Estat espanyol. Va tenir la seu en l’anomenat “Palau del Governador” del parc de la Ciutadella, davant per davant de l’actual Parlament.

Continue reading

El risc de plegar abans d’hora

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,

Ho tinc ben present, suposo que vós també. Durant l’EGB, cap a finals de setè, els mestres del “Cicle superior” ja començaven a fer la llista dels que podrien “continuar estudiant” i dels que, probablement, se n’haurien d’anar cap a la “Formació professional”. Aleshores l’FP no demanava el títol de graduat d’EGB. A partir de Nadal, a vuitè, els tutors començaven a entrevistar-se amb les famílies per anunciar-los el futur acadèmic dels seus fills. A un bon grapat se’ls deia allò de: “Al .., o a la …, li costa molt; seria millor que es decantés per la FP”. La majoria de famílies acceptaven el “Consell” i, resignadament, veien com el seu fill era dels que “no servia per estudiar”. Punt i a part. Final del capítol.

Continue reading

Sis preguntes clau, de fons, no de detall

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,

encara amb la “innovació” damunt la taula he fet cap a un dels magnífics portals de la Fundació Bofill: El “Qui és qui”?. Passejant-hi he trobat la Professora de la UB Liliana Arroyo Moliner. En el petit text de presentació hi he pogut llegir: Innovació sí, però des de calma. Generalment sobrevalorarem allò nou (sobretot si és tecnològic) i sovint descartem grans idees per velles, enlloc de mantenir el fons i renovar la forma. Quanta raó, mare meva!

Continue reading