El català ens necessita més que mai

http://preview.mailerlite.com/p9f7s1/775180882045569500/e8u8/

La llengua catalana també està en campanya

Des de l’aplicació de l’article 155, la llengua catalana ha rebut nombrosos atacs. A les administracions públiques, a les nostres escoles, etc., l’Estat espanyol, el Partit Popular i Ciutadans no amaguen la seva voluntat de posar fi a la normalització lingüística al país.

Què pots fer per impedir-ho?

1. Entra al web www.lallenguanoestoca.cat i mostra el teu rebuig a la intervenció de les institucions catalanes. Ja som més de 30.000 persones!

2. Segueix el canal de Telegram de la Plataforma per la Llengua i ajuda’ns a fer difusió dels missatges que emetrem durant aquesta campanya amb motius de molt de pes per anar a votar les opcions polítiques que defensin un estat a favor del català.

3. Explica a través de les xarxes socials quins són els teus motius per defensar el català a les properes eleccions del 21 de desembre amb l’etiqueta #VotaPerLaLlengua

4. Reenvia aquest correu electrònic a tots els teus contactes, sobretot a aquells que considerin que no és necessari anar a votar el #21D.

Gràcies pel teu suport!

https://www.plataforma-llengua.cat/que-fem/noticies/3760/la-llengua-catalana-tambe-esta-en-campanya

El país que volem

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,

sovint us he comentat notícies, parers i denúncies que han aparegut a “El núvol”, digital de cultura. El considero una publicació d’una dignitat completa, diàfana. Ho és perquè hi col·laboren tot de persones fortament compromeses amb el benestar col·lectiu, cadascuna des de la seva professionalitat. Doncs bé, una dels col·laboradors és en Rafel Simó és oceanògraf del Departament de Biologia Marina i Oceanografia de la UB; treballa a l’Institut de Ciències del Mar i, de moment, li paga una part de la nòmina el “Consejo superior de investigaciones científicas”, el CSIC. Si us interessa saber més concretament en quines batalles està bregant podeu anar a la seva pàgina web: Continue reading

Bèlgica

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,
Vivim dies intensos, hi ha qui en diu convulsos, i tot.

La realitat del dia a dia, si us he de dir la veritat, em limita molt la capacitat d’anàlisi del batec del món de l’escola. Continue reading

Voldria pensar

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,

 

imatge

No sé vós però un servidor està absolutament consternat, i indignat, pels fets d’aquest diumenge.
La llista de sentiments podria ser llarguíssima: trist, decebut, astorat, emprenyat, decidit, orgullós…

M’interessa particularment el darrer: ORGULLÓS. Sí orgullós de pertànyer a un poble que ha donat, i està donant, una lliçó de civilitat a tot el món:

  • Pineda pacta amb la cadena hotelera on s’allotgen policies que marxin
  • Els Mossos es quadren i aplaudeixen els manifestants que protestaven per la repressió a Mataró
  • Deu mil persones inunden Aiguaviva per denunciar la repressió policial viscuda al poble l’1O
  • La “brutalitat” de la policia provoca la dimissió d’una regidora del PP de Palamós.
  • Més de mil treballadors de La Caixa protesten al carrer contra la violència policial
  • Els veïns de Mont-roig del Camp expulsen la Guàrdia Civil del municipi
  • El grup Bon Preu se suma a la vaga general del 3 d’octubre

tweet

Avui, vaga general per la dignitat
Iu Forn
Barcelona. Dilluns, 2 d’octubre de 2017

“Quan vaig veure imatges de centenars de persones de totes les edats que en qualsevol poble i ciutat del país eren agredides i humiliades per defensar unes urnes de plàstic, vaig sentir que jo estava al seu bàndol. Incondicionalment.
Quan milers de catalans que no volien votar perquè consideraven que el referèndum era una farsa, però veient les imatges de la brutalitat policial van decidir que no podien quedar-se a casa, com l’autor d’aquesta piulada que li adjunto aquí a sota, vaig refermar-me en la idea que serem capaços de crear una societat necessàriament plural, però humanament sòlida”.

papereta2

infoK

Em consta que força centres han fet, com a mínim, un minut de silenci als patis. Penso, però, que caldria anar més enllà si és que no ho heu fet ja. Us poso un bon exemple: aquest matí, a més, he rebut un correu electrònic en què el Director d’un centre, en nom del seu claustre, feia saber a la comunitat educativa el seu posicionament en torn dels moments que està vivint el país. M’he afanyat a donar-li l’enhorabona, és clar.

Voldria pensar que tots els centres educatius del país treballaran a fons aquests
El claustre de l’escola Teresa Godes i Domènech, reunit en claustre extraordinari el 2 d’octubre manifesta que:

Demà 3 d’octubre hi ha convocada una vaga general convocada per sindicats i entitats de Catalunya. Tots els mestres d’aquest claustre secundaran la vaga, excepte els tres mestres (1 membre de l’equip directiu i dos mestres) que cobriran els serveis mínims obligats per la Generalitat.

Com a Claustre condemnem els incidents d’ahir i exigim als nostres dirigents polítics que busquin solucions dialogades. L’escola fa temps que participa a la campanya Desmilitaritzem l’educació que es fa a tota Catalunya, el seu lema «les armes no eduquen, les armes maten» el podeu trobar a l’entrada de l’edifici central de la nostra escola. És objectiu de l’escola el treball, el debat i la transmissió dels valors on la violència mai no és la solució dels problemes, sinó que n’és una de les fonts.

La repressió tan brutal i les imatges tan horroroses dels cossos policials estatals contra una societat catalana completament pacífica, que l’únic que volia era defensar un dret tan bàsic com el dret a decidir el seu futur, ens porten a la necessitat de respondre-hi com a treballadors i treballadores amb un dels instruments més preuats que tenim: la VAGA.

Les actuacions d’ahir són més greus perquè moltes d’elles es van produir en escoles i instituts, llocs on s’ensenya democràcia, a ser ciutadà, drets i pau.

Sempre hem treballat a les nostres escoles partint del principi que amb violència no se solucionen els conflictes. Per tant, coherents amb aquest principi i vista la barbàrie dels cossos policials estatals, ens acollim al nostre dret de fer vaga. L’alumnat, la societat, la resta de l’Estat, Europa i el món sencer ha de ser testimoni que no ens quedarem callats i acceptarem com guanya la força davant la raó.

El claustre de l’escola Teresa Godes i Domènech

2 d’octubre de 2017, El Montmell

Captura de pantalla 2017-10-03 a les 11.49.53

 

 

 

 

 

Voldria pensar que el vostre centre està, com a mínim, compromès amb els drets i les llibertats de les persones: llibertat de reunió, d’expressió, d’informació. Voldria pensar que el vostre centre està compromès amb la NO VIOLÈNCIA (Ahir, curiosament, era el dia Mundial dedicat a la NO VIOLÈNCIA, quina coincidència més dramàtica!) Voldria pensar que el vostre centre avui s’ha adherit a l’aturada de país i que, a més, deu tenir previst un seguit d’activitats de reflexió i de formació amb els alumnes.

Si no és el cas, us convido a fer-ho.

Els vostres alumnes esperen això d’un centre que es diu “Educatiu”

Gràcies pel vostre compromís.

 

 

L’altra cara des de Ripoll

Pòrtic de Santa Maria de Ripoll https://ca.wikipedia.org/

Relat d’un malson a Ripoll

Colpidora carta de Raquel, pedagoga de Ripoll que va treballar amb Saïd, Moha, Moussa, Youssef, Omar, Younes i Houssa

http://www.vilaweb.cat/noticies/carta-des-de-ripoll/

22-08-2017

Aquesta carta, escrita per ser llegida a l’entorn de l’autora, s’ha escampat per la xarxa pel gran valor que té. L’autora, de nom Raquel, és pedagoga a Ripoll i ha autoritzat VilaWeb a publicar-la.

“Vull explicar coses que no sortiran als diaris ni a la tele. Necessito cridar-ho als quatre vents, perquè el meu cor està molt trist, molt.

Mai no havia tingut un sentiment tan fort com aquest, perquè no és racional, no ve d’alguna cosa que veus que ha de passar o que forma part de la vida. Ve d’un altre lloc que no sóc capaç ni de descriure.

Continue reading

Finestres

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,

feia dies que em ballava pel cap però no trobava el moment d’acomiadar-me de vós. Enguany, però, voldria tancar el bloc sense tancar-lo del tot. No sé si us passa com a mi: al llarg del curs em cauen a les mans vídeos que, després de veure’ls, decideixo guardar-me. No sé ben bé per què ho faig. És allò que dec pensar que “un dia em serviran”; la majoria de vegades el dia no arriba.

Doncs res, enguany he decidit que us en mostraré alguns. Són de temàtiques, duració, protagonistes i qualitat diversos. Tots, però, tenen relació, més o menys directa, amb el fet educatiu. Us convido a veure’ls, guaitant per les finestres, amb el desig, sincer, que us agradin i que trobeu que valia la pena conèixer-los.

Ens retrobarem, si déu vol, a finals d’agost.

Gràcies per ser-hi.

Que passeu un bon estiu.

 

1 2 3 4 5 6
7 8 9 10bis 11bis 12bis
10 old-windows-in-the-village-riquewihr-alsace-france-d42xfb 15 16 17 18

Deures d’estiu

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,

la setmana vinent, si tot va bé, s’acabarà el curs, un altre.

De ben segur que la majoria dels vostres alumnes prenen “recomanacions d’estiu”. Sota d’aquest epígraf la varietat és molt gran. Des d’aquells centres que no s’hi volen trencar el cap i recomanen el producte comercial d’una editorial, fins aquell centre que se les empesca per fer una proposta pròpia, més o menys adaptada a les “necessitats” i els “interessos” dels alumnes.

Treballar amb els altres? Sí, home! Per què?

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,

La tant criticada Organització per al Desenvolupament i la Cooperació Econòmica (OCDE), ens agradi o no, fa una bona feina: posa damunt la taula una enorme quantitat de dades relacionades amb els sistemes educatius. L’informe PISA, per exemple, és molt més que els quatre titulars que apareixen en els mitjans de comunicació. Cada informe, pel cap baix, ocupa uns set volums de 500 pàgines cadascun. Continue reading