Institut escola: solució o problema?

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,

sabeu prou bé que l’Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya fou un centre d’escolarització integrada fundat a Barcelona durant el govern de la Generalitat republicana. Va ser inaugurat el mes de febrer del 32. Impulsat per la Conselleria de Cultura del selvatà (de La Selva del Camp) Ventura Gassol. Hi estava molt interessada la burgesia liberal, que pretenia trencar l’estancament acadèmic conservador existent a tots els estaments educatius de l’Estat espanyol. Va tenir la seu en l’anomenat “Palau del Governador” del parc de la Ciutadella, davant per davant de l’actual Parlament.

Continue reading

El risc de plegar abans d’hora

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,

Ho tinc ben present, suposo que vós també. Durant l’EGB, cap a finals de setè, els mestres del “Cicle superior” ja començaven a fer la llista dels que podrien “continuar estudiant” i dels que, probablement, se n’haurien d’anar cap a la “Formació professional”. Aleshores l’FP no demanava el títol de graduat d’EGB. A partir de Nadal, a vuitè, els tutors començaven a entrevistar-se amb les famílies per anunciar-los el futur acadèmic dels seus fills. A un bon grapat se’ls deia allò de: “Al .., o a la …, li costa molt; seria millor que es decantés per la FP”. La majoria de famílies acceptaven el “Consell” i, resignadament, veien com el seu fill era dels que “no servia per estudiar”. Punt i a part. Final del capítol.

Continue reading

Sis preguntes clau, de fons, no de detall

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,

encara amb la “innovació” damunt la taula he fet cap a un dels magnífics portals de la Fundació Bofill: El “Qui és qui”?. Passejant-hi he trobat la Professora de la UB Liliana Arroyo Moliner. En el petit text de presentació hi he pogut llegir: Innovació sí, però des de calma. Generalment sobrevalorarem allò nou (sobretot si és tecnològic) i sovint descartem grans idees per velles, enlloc de mantenir el fons i renovar la forma. Quanta raó, mare meva!

Continue reading

Els “nadius digitals”, ho són?

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,

que per viure en el món actual cal ser competent digitalment suposo que, ningú, amb una mica de seny, ho posa en dubte. La llei d’educació de Catalunya (2/2009), en els articles 58 i 59, estableix que tant en l’Educació Primària com a l’ESO s’han de desenvolupar les competències necessàries per a l’ús de les tecnologies; i que la capacitat d’integrar de manera ordenada les tecnologies digitals en les activitats d’ensenyament i aprenentatge configura un element clau per assolir aquestes competències amb l’objectiu que els estudiants incorporin l’habilitat d’aprendre de manera autònoma al llarg de tota la vida. Els nous decrets de currículum publicats el 2015 dediquen a aquesta competència les corresponents pàgines. Tot i que la competència digital ja apareixia a l’Annex 1 dels Decrets 142 i 143 de 2008 no va ser fins fa un parell d’anys (SIS ANYS MÉS TARD!!) que el Departament d’Ensenyament va editar les dues publicacions que descriuen aquestes competències, les seves dimensions i la seva avaluació.

Continue reading

La conversa

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,

tot el que és bo s’acaba aviat, no? Ja hi tornem a ser. Encetem un trajecte que finirà la segona setmana del mes d’abril (Pasqua)

No sé si esteu al cas de les activitats que es desenvolupen a La Pedrera (La casa Milà de BCN). De totes, us en voldria recomanar, particularment una: Les converses. El programa de Les converses es va iniciar el desembre de 2011 amb el sociòleg  polonès ZYGMUNT BAUMAN que va ser entrevistat pel Sr. Joan Subirats, catedràtic de ciències polítiques a la UAB. Al llarg de la tardor passada, per exemple, es va conversar amb l’historiador israelià Yuval Noah Harari, la
cosmòloga nord-americana Lisa Randall, la historiadora italiana Benedetta Craveri i l’escriptor italià Erri de Luca. L’activitat sempre es desenvolupa a l’auditori de La Pedrera, al voltant de les set, o dos quarts de vuit, del vespre. Sempre hi ha servei de traducció simultània. El preu: quatre euros (Quant us va costar l’últim dia que vau anar al cinema?). Us animo a visitar el web, s’ho val, i a gaudir d’algun dels vídeos que hi ha allotjats.

Continue reading