Amb els peus a terra

A l’atenció de la Directora/r
Benvolgut, volguda,

avui us proposo un joc d’agudesa visual. Com aquelles que tota la vida es publiquen a La Vanguardia fetes per un tal LA PLACE, però d’aquest nou Papa. A veure si trobeu les 7 diferències

SET diferències

1. Ha fet substituir el tron daurat (a saber si era d’or i tot) per una cadira de respatller alt amb braços, de fusta. Una cosa més adient per a un deixeble de fill de fuster.
2. No ha volgut l’estola vermella, brodada en or i diamants (no és broma) hereva de l’Imperi Romà; i tampoc l’esclavina vermella (la capa petita, símbol de reialesa)
3. Fa servir les mateixes sabates negres, de tota la vida. No ha pas demanat les vermelles del seu predecessor.
4. Usa la seva creu metàl·lica, des fa molts anys, res de robins ni diamants, tampoc.
5. Es diu que el seu anell papal és de plata, no pas d’or
6. I, finalment, per sota de la sotana blanca s’endevinen uns pantalons negres. Potser per no oblidar que, abans de res, és sacerdot, un més.

Força gent pensem que ja que tants polítics es declaren públicament “fans” de la cosa vaticana, estaria bé que s’apliquessin en la mateixa direcció. Una proposta per les senyories que són eurodiputats. Fa poc, els tres del grup català, i un de basc si no ho recordo malament, van proposar de fer els vols a Brusel·les amb classe turista, com tothom. Doncs bé, pel que sembla els del Partit Popular van coincidir, en això també, amb els del Partit Socialista, s’hi van negar en rodó i la proposta no va prosperar, vet-ho aquí..

I per cert, heu descoberta la setena diferència? Si, no? Ha fet treure la catifa vermella de sota els peus i ha fet reduir l’alçada de la tarima per estar més a prop de terra. Es veu que, potser, no està tan interessat en això de la fama i els aplaudiments.
Digueu-me ingenu, però penso que aquesta mena de coses, també, són importants, no?
Que tingueu un bon diumenge

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, volgut,

aquest migdia, mentre dinava m’he assabentat que, finalment, el govern espanyol donava el vistiplau a la proposta de nova Llei Orgànica d’Educació.

Com us podeu suposar, tot els que menjàvem hem lamentat, profundament, la notícia. Més encara quan se’ns ha dit que les ajudes econòmiques previstes a les famílies es farien amb càrrec als pressupostos ordinaris de la Generalitat. És a dir, les pagarem nosaltres, tots.

No és el moment d’entrar a valorar la notícia, ja hi ha hagut, i hi haurà, persones, entitats i institucions que ho faran. Ara, només, és l’hora de fer-nos, de fer-vos, una pregunta clau, definitiva:

“Què fareu a la vostra Escola?”

Somescola.cat crida a la insubmissió de la LOMCE

A l’atenció de la Directora/r

Potser hi haurà gent del vostre Claustre que li agradaria anar-hi. Potser, fins i tot amb els alumnes, no?

Gràcies pel vostre temps.

Imatge de http://blocs.xtec.cat/p5ceipdrseres/category/maleta-viatgera/

A l’atenció del Director/a
Benvolguda, volgut,

Ahir mateix penjava una entrada on feia referència a l’estratègia d’Impuls de la lectura, que forma part del Pla Nacional de Lectura. Us deia que abans d’ahir la Consellera va presentar el balanç dels dos primers anys i que, entre els números, hi havia un cicle de cinc conferències sobre l’aprenentatge inicial de la lectura, que s’han fet a diverses poblacions de cadascun dels deu Serveis Territorials del Deparatment d’Ensenyament.

Aquestes conferències, elaborades per tècnics de la Subdirecció General de llengua i plurilingüísme, tenen per objectiu la divulgació extensa de les bases conceptuals i metodològiques que haurien d’emprar-se per millorar el procés d’ensenyança i aprenentatge de la lectura i, també i sobretot, per millorar la coordinació entre els parvularis i el primer cicle d’educació primària.

Desconec si personal adscrit a la vostra escola ha tingut l’ocasió, i la voluntat, d’assistir-hi i, també, si els que hi han anat ho han compartit amb la resta del claustre. Us proposo que entreu al següent enllaç: hi trobareu els vídeos de les 5 conferències i també materials, recursos i estratègies que us poden ajudar. Si no hi han assistit us recomano, i molt, que els encomaneu la tasca de visionar els materials en sessions de treball intern. Els infants de la vostra escola, també s’ho mereixen, no?

http://www.xtec.cat/web/curriculum/primaria/ailectura

A criteri vostre, com sempre.

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, volgut,

vivim en una societat en què la lectura és imprescindible: qualsevol cosa que vulguis fer et demana que sàpigues llegir, i que llegeixis bé; si t’has de prendre una medicament, si has d’anar a sopar a un restaurant, si vols comprar un bitllet de metro, si vols contractar unes “preferents”, si vols progressar en la teva professió… Són centenars les situacions quotidianes que demanen saber llegir. Heu pensat com ho té de difícil, per la inseguretat que li produeix, una persona que no acaba de saber llegir bé a l’hora de treure diners del caixer automàtic, posem per cas?

La canalla que tenim a l’escolau, quan creixin i es facin adults, s’hauran d’enfrontar a situacions de lectura molt més complexes que les actuals, encara més, de ben segur. Un país que es prengui la seva educació seriosament ha de garantir que els seus alumnes, tots, disposin de la competència lectora necessària pel seu context.

M’heu sentit molts cops, comentant els resultats de les proves PISA, en quins punts punxen els nostres alumnes.

Doncs al nostre país sembla que, finalment, li preocupa la qüestió. Mira que n’he vist de Consellers i Conselleres: doncs cap ni un havia dit res de res de “millorar el llegir”. Consti que no tinc cap afecte especial per la titular actual. Ara bé, a proposta seva, com sabeu, es va endegar l’estratègia de  L’Impuls de la lectura, ara fa dos anys; una estratègia dins del Pla Nacional de Lectura (2011-2015).

Ahir, després dels dos primers anys, se’n  va presentar un primer balanç, de moment, només quantitatiu:  510 centres educatius, centenars de conferències i milers d’assistents , milers de tallers d’estratègies de lectura; uns quants milers, també, de docents en formació, la Inspecció d’Educació també implicada, un centenar llarg d’assessors i assessores que cada dia fan bona feina. Tot plegat, com una mena de miracle: enmig d’un context advers resulta que tenim la majoria de centres educatius (la majoria de primària, tot s’ha de dir) engrescats i il·lusionats en millorar els resultats de lectura dels seus alumnes.

L’acte, presidit per la Sra. Rigau, es va desenvolupar a la Biblioteca Jaume Fuster de BCN. S’hi va presentar el “portafolis de lectura”, uns estratègia-instrument que pretén donar eines als alumnes perquè prenguin consciència del seu nivell lector, hi sàpiguen reflexionar i decidir actuacions per millorar-lo. El portafolis de lectura, actualment, s’esta pilotant en prop d’una trentena de centres. El curs vinent s’acabarà d’ajustar i se’n publicarà la guia didcàtica i el curs 2014-2015 “s’alliberarà“.

També es va fer la presentació del document, La Lectura en un centre educatiu, que vol fer de marc de referència de les actuacions del Departament d’Ensenyament al voltant de la lectura en els centres educatius, tant les vinculades a l’Impuls de la Lectura com les relacionades amb la potenciació de les biblioteques escolars i amb les propostes fetes des del currículum per desenvolupar les competències bàsiques de l’àmbit lingüístic.

La meva sincera enhorabona a totes les persones que ho han fet possible

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=197108

Ensenyament impulsa el Portafolis per millorar i potenciar la lectura.

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, volgut,

No sé si us ha passat darrerament, anar a la llibreria buscar un llibre publicat fa uns anys, i trobar-vos que s’ha deixat de publicar. I, encara pitjor, que en van recollir els que hi havia esparços i els han passat per la trituradora. Els temps de crisi que travessem (malgrat alguns personatges diguin que ja estem “millor”!) té molts damnificats, i el llibre, acceptem-ho, no és un producte “imprescindible”, malgrat ens pesi acceptar-ho. Moltes editorials han vist reduït el seus catàlegs, i algunes fins i tot han hagut de plegar. A banda, és clar, de la pugna amb el llibre electrònic

Vet-ho aquí, però, que aquest no és el cas de Pagès Editors , el segell “DO” de la gent de la terra ferma, que en diuen. Durant 25 anys s’ha mantingut dempeus i fins i tot poden afirmar, avui per avui, que han augmentat el seu índex de vendes en els darrers temps: 3000 títols, 2000 autors en el seu catàleg i 200 novetats anuals. Poca broma! El seu secret? Ser una editorial independent: no rep subvencions de cap mena per publicar (i per tant, tampoc les ha trobades a faltar). Mare meva! També és cert, però, que van haver de crear un segell nou per vendre els llibres en castellà. Passava allò de sempre: que quan els llibres anaven amb el segell d’origen no en venien. Sense comentaris perquè ja cansaria. Ara mateix comencen a digitalitzar una part del seu fons per arribar encara a més públic. Després de 25 anys, el seu fundador, Lluís Pagès, es jubila. Però de ben segur que “Pagès” seguirà endavant amb nous horitzons i noves propostes.

Davant de tanta “fermesa” un servidor només pot dir una cosa: Enhorabona i gràcies per la feina que heu fet, per la que feu i per la que fareu, de ben segur, per molts anys.

Potser us pot agradar veure l’entrevista que li van fer a TV3

Imatge de https://lh3.googleusercontent.com/

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, volgut,

no voldria generar inquietud, ben al contrari, però el que està passant resulta paradoxal, com a mínim. Mireu, segons va publicar La Vanguardia a final de l’any passat, en un article del professor Manuel Castells, prop del 97% de la informació que existeix en el món ja està digitalitzada. En llenguatge de tertúlia de cafè diríem que “hi és tot”; sense anar més lluny ahir mateix vaig trobar imatges dels àlbums de cromos que col·leccionava “el meu pare” i també els meus.

Dic això perquè, en els centres educatius no acabo d’entendre què està passant amb això de les TIC. El govern es va gastar una dinerada, s’ha d’admetre, per clabejar els centres i per instalar-hi connexió sense fils, també. Quin ús se’n fa en realitat, i en general? Tan poc com vulgueu.

No sé en el vostre centre, però en els que jo conec – que ja deuen ser uns quants centenars- us asseguro que a les aules, quasi sempre, només hi ha UN ordinador, que ara és el que està connectat a la PDI.  Ordinadors a disposició dels alumnes? Ni un!! Continuem fidels a un producte comercial: els llibres de text impresos en paper. La resta d’empreses de serveis ja voldrien uns índexs de fidelitat com aquests per als seus productes: vehicles, electrodomèstics, informàtica, etc.

Se sap des fa temps, que els docents, en general, no acaben d’acceptar les TIC, si més no per “fer classe”, és clar. A casa seva, en canvi, en general, se’n fan un tip d’utilitzar-les. Fins i tot per contractar serveis i, també, per pagar-los!!

Tot plegat posa en vidència que les TIC no acaben de fer TAC, malgrat el que diguin els experts. Llegiu, si us sembla, aquest article de la Comissió Europea. Les raons de per què passa això són diverses, jo tinc les meves. Potser algun dia em decidiré a escriure-us-les.

Gràcies pel vostre temps!!

Ús de les tecnologies digitals als centres escolars d’Europa

Brussel·les 19 d’abril de 2013

Els estudiants i els professors europeus són entusiastes del món digital, el nombre d’ordinadors s’ha duplicat des de 2006 i la majoria dels centres d’ensenyament ja estan “connectats”, però l’ús de les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) i els coneixements d’informàtica són desiguals. Segons una enquesta sobre l’ús de les tecnologies digitals als centres escolars d’Europa publicada per la Comissió Europea, cal donar un fort impuls a la capacitació i al suport als professors en aquest sentit.

Principals conclusions de l’estudi

• Entre els alumnes de 9 anys d’edat, només un de cada quatre va a una escola ben equipada informàticament, amb material recent, banda ampla (mínim de 10mbps) i bona “connectivitat” (pàgina web, correu electrònic per a alumnes i professors, xarxa local, entorn d’ensenyament virtual).
• Entre els alumnes de 16 anys, només la meitat va a centres que comptin amb aquest tipus d’equipament.
• El 20% dels alumnes de secundària mai o gairebé mai no han fet servir un ordinador a classe.
• Els alumnes de centres que compten amb una política oficial específica d’utilització de les TIC fan més activitats pedagògiques basades en aquestes tecnologies.
• Hi ha notables diferències entre països. Els centres dels països escandinaus i nòrdics (Suècia, Finlàndia o Dinamarca) són els que compten amb els millors equips. En canvi, a Polònia, Romania, Itàlia, Grècia, Hongria i Eslovàquia els alumnes són els que tenen la probabilitat més baixa de disposar d’equips adequats.
• Els portàtils, els ultraportàtils i les tabletes estan substituint els ordinadors de sobretaula a molts centres.
• La falta d’equip no significa falta d’interès. Alguns dels països on l’ús dels ordinadors està més estès tenen en canvi les escoles pitjor equipades (per exemple Bulgària, Eslovàquia, Xipre i Hongria).
• Per als estudiants és essencial poder accedir a les TIC tant a casa com a l’escola.
• La majoria dels professors creu que cal canviar radicalment la política.
• En general, els professors consideren positiu l’ús pedagògic de les TIC i hi confien. La confiança és essencial: uns professors formats i convençuts són més importants per transmetre coneixements i capacitat que els equips més moderns.
• No obstant, la formació en TIC no acostuma a ser obligatòria per als professors, i la majoria es veuen obligats a adquirir-la pel seu compte i fora de l’horari de treball.
• Els professors fan servir l’ordinador per preparar les classes però no tant per fer classe.

Recomanacions de l’estudi

- Cal un criteri integrat de l’ús pedagògic de les TIC als centres d’ensenyament, i això significa, a més d’invertir en infraestructures, dedicar més recursos a la formació del professorat, recompensar els professors que facin servir les TIC a classe i crear càrrecs de coordinador de TIC.

- A escala de la UE, l’estudi recomana a la Comissió actuar per tal de reduir les diferències entre els països en l’ús pedagògic de les TIC, fomentar projectes centrats en nous criteris d’ensenyament amb tecnologies digitals, donar suport a l’adquisició de recursos didàctics digitals de qualitat per als professors i supervisar regularment els avanços en l’ús de les tecnologies i les competències digitals.

La vicepresidenta de la Comissió Europea i comissària d’Agenda Digital, Neelie Kroes, ha declarat que “la capacitació i la formació en TIC han d’estar a disposició de tots els estudiants i els professors, no tan sols d’uns pocs privilegiats. Volem que els nostres joves puguin fer servir les TIC a l’escola des del principi i que els professors estiguin convençuts de compartir els seus coneixements”.

La comissària europea d’Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut, Androulla Vassiliou, ha insistit que “cal que invertim més en el desenvolupament i l’ús de les TIC a l’ensenyament. Europa només pot recuperar el creixement sostingut si compta amb titulats i treballadors ben formats en TIC que puguin contribuir a la innovació i l’emprenedoria”.

Per la seva banda, el director executiu de la Xarxa Escolar Europea, Marc Durando, ha destacat que “els responsables polítics i els directors dels centres escolars haurien de centrar-se en mesures concretes en els centres per fomentar l’ús i la integració de les TIC a les classes i invertir en capacitació a través de nous models de formació (comunitats on-line, aprenentatge mixt, etc.)”.

Propers passos

Aquestes conclusions i recomanacions s’inscriuran a l’esforç de l’Agenda Digital per millorar les habilitats digitals de tots els europeus a fi que puguin participar plenament a la societat. Seran un ajut per a la gran coalició per a la creació de llocs de feina a l’economia digital (vegeu IP/13/182), que preveu, entre d’altres, promoure cursos massius oberts en línia per a professors i difondre l’ús d’incentius i la coordinació de la formació del professorat en TIC, i d’altres iniciatives de la Comissió, per exemple l’estratègia Replantejar l’educació i la futura proposta d’obertura de l’educació. Aquestes iniciatives serviran perquè les noves generacions sàpiguen funcionar a una societat en xarxa on les empreses i les persones estaran interconnectades, donant suport a la innovació, l’emprenedoria i els coneixements en TIC que fomentin la participació i la creativitat a la societat.

Context

L’estudi l’han realitzat la Xarxa Escolar Europea i la Universitat de Lieja. És la tercera enquesta europea sobre les TIC a l’escola i la primera que ha enquestat directament els alumnes. L’estudi anterior (eEuropa 2005) es va centrar principalment en el subministrament d’infraestructura. En aquesta ocasió l’àmbit s’ha ampliat a la manera com es fan servir i es perceben les TIC i a les competències corresponents. L’enquesta es va dur a terme entre gener de 2011 i novembre de 2012. A quatre països (Alemanya, Islàndia, Països Baixos i Regne Unit) el percentatge de resposta ha estat massa baix per poder establir conclusions fiables. Per això, les conclusions es basen en 190.000 respostes dels altres 27 països.

Comissió Europea

Representació a Barcelona

Passeig de Gràcia, 90

A l’atenció de la Directora/r
Benvolgut, benvolguda,

Sou col·leccionista? Sempre he pensat que les persones que en són, no ho sé, tenen alguna cosa especial.De fet n’hi ha moltes. Algun dissabte al matí tombo per la meva ciutat. Sempre procuro passar per un passeig de plataners on, des fa anys, s’hi celebra una fira de brocanters, que, potser ja ho sabeu, són les persones que s’ocupen de vendre tota mena d’andròmines de menys de cent anys d’antiguitat. Altrament, se n’ocupen els “antiquaris”.

Hi ha un tipus de col·lecció que tothom, al llarg de la seva vida ha fet, també vós, segur: una col·lecció de cromos. El meu record d’aquesta mena de col·leccions arriba molt enrere. El meu pare ja se’n feia. Als anys cinquanta, quan jo vaig néixer, per casa hi havia els cromos dels àlbums de l’empresa “Nestle”. Eren magnífics, esplèndids. Et transportaven a llocs, paratges i situacions que, altrament, de cap manera podies accedir. Si tanco els ulls encara em venen les imatges de les cobertes d’aquests àlbums, llibres més aviat. Eren enquadernats amb tapes dures i tenien força text.

En aquest ambient, és clar, jo també vaig ser col·leccionista de cromos uns anys; els que recordo són els de l’empresa de pa de motlle “Bimbo”. Eren molt gran, enormes; sempre els havia d’obrir a terra perquè no cabien en cap taula. A la butxaca sempre portava un paperet quadriculat amb els que em faltaven i també, relligats amb una goma elàstica, el feix dels “repetits”, era bonic.

No deu fer ni un any, vaig haver d’anar al Mercat de Sant Antoni de BCN per mirar de trobar un llibre vell. Era diumenge al matí. Vaig quedar literalment astorat. A les voreres que envolten el mercat hi havia desenes de col·leccionistes de cromos. Molts estaven representats per tres generacions: l’avi, el pare i el fills (tot eren homes). El meu paperet quadriculat quasi que no existia. Tots anaven amb enginys electrònics per controlar les seves col·leccions. Em va agradar.

Hi ha gent per tot, no? També per editar la col·lecció de cromos que us adjunto. És tota una altra cosa. Són cromos que no m’agraden gens ni mica, però existeixen, cal tenir present i no badar. Em dol molt que hi siguin i em van sortir a la superfície sentiments que no m’agrada experimentar.

http://pinterest.com/heroisindepes/herois-indepes/

A veure què us sembla aquesta col·lecció.
Bon diumenge!!

A l’atenció de la Directora/r

Benvolguda, volgut,

avui us faig a mans un monogràfic. Ho he decidit perquè hi ha temes que són recurrents i amb els quals molts opinadors s’hi veuen amb cor. També he decidit que el dedicaria a Finlàndia. Sovint trobo a la premsa articles que parlen de Finlàndia com el paradís de l’educació. De fa temps, des que encapçala els primers llocs en el rànquing dels resultats a les proves PISA, aquest sistema educatiu ha despertat l’interès de molts professionals de la docència.
Fa poc llegia  que una cadena de televisió  anunciava l’emissió d’un reportatge amb el títol “¿Tan difícil es copiar el sistema educativo finlandés y hacerlo nosotros?”.

Doncs mirin senyors, i tant si ho seria! Sense entrar-hi a fons. La societat finesa té una estructura, una cultura i uns valors ben diferents dels nostres, entre d’altres, un concepte de treball que nosaltres, ara per ara, no tenim. L’estrany seria que el seu seu sistema educatiu no fos diferent del nostre ja que els professionals, les famílies i els alumnes que hi participen ho són, i força. Per tant, encara que el “copiéssim”, possiblement, aquí no ens donaria els mateixos resultats. Les còpies sempre són, còpies, aproximacions.

Us detallo què podeu trobar en aquest “arreplec finès”:

1. Una entrevista, apareguda el dia 23 de gener, que penso que val la pena llegir, perquè ens pot ajudar a reflexionar sobre com treballem a les nostres escoles. Els nostres pàrvuls es passen una pila d’hores asseguts i són, de llarg, els que més quilos de paper/nen/any consumeixen de la vella d’Europa. Entrem a l’escolaritat no obligatòria abans que ningú, i iniciem l’aprenentatge de la lectura dels primers. Hi arribem abans? Hi arribem millor? Consultant els darrers resultats de PISA, per exemple, la resposta és nítida. Per què, a veure, més hores ha de ser sinònim de més aprenentatge? Llegiu què passa a Finlàndia, us ho recomano. I penseu, per favor, que els nostres infants de parvulari han de disposar de temps per jugar, per parlar, per bellugar-se… ja els arribarà el moment d’escriure i d’aprendre a llegir. Començar abans no vol dir arribar-hi millor ni amb més èxit.

L’entrevista és ben curiosa, està feta al Sr. Hannu Arvio que resulta que té tres fills que estan matriculats, alhora, en dos sistemes educatius, el finès i el nostre, el català

2. Les “QUATRE LLIÇONS FINESES”. Durant quatre setmanes seguides el Diari Ara, en el seu suplement dedicat als mestres, va publicar quatre articles breus del professor Gregorio Luri. Aquest home, en Luri, no sé a vós, però a mi em produeix estats d’ànim molt diferents segons el tema que tracta. Sempre, però, em produeix un “sotrac per dins”.  Les quatre lliçons, de fet, són una de sola; estan fetes a partir de la lectura d’un llibre del Sr. Pasi Sahlberg A la segona hi ha una afirmació que em va enamorar: els finesos mai no han volgut tenir el millor sistema educatiu del món, sinó les millors escoles per als seus alumnes, que no és pas el mateix. Va, ho deixo aquí, és millor que vós mateix us les llegiu. A veure què us semblen?

3. I ara, una altra entrevista. En aquest cas la que li va fer en Pau Rodríguez al Sr. Xavier Melgarejo, psicòleg, Doctor en Pedagogia, Director de l’Escola Claret de BCN, bon coneixedor del sistema educatiu finès i membre del Consell Escolar de Catalunya.Va aparèixer publicada el dia 15 de gener de 2013 al diari EL DIARIO.es. L’he seleccionat perquè aborda una qüestió que trobo fonamental: la relació entre les escoles i la comunitat a la què, suposadament, han de servir.

4. I per finalitzar, un petit obsequi. Es tracta d’una presentació electrònica que vaig fer servir en una sessió dedicada a famílies. Es va fer, us aviso, en un moment en que quasi cada dia es descobrien nous casos de corrupció i, per tant està centrada molt en assenyalar, remarcar, les diferències entre els discursos dels polítics i del governants d’allà i d’aquí. Enmig hi trobareu, també, una referència religiosa. Si religiosa. Curiosament molts pocs mitjans, en parlar de Finlàndia, fan referència un fet que considero decisiu, fonamental i estructural: les seves creences religioses. El luteranisme i el calvinisme van configurar una societat fonamentada en uns valors molt diferents dels nostres en relació a quasi tot: el valor de la comunitat, la solidaritat, la justícia, el treball, els infants, etc. Per això, a l’inici, us deia que això de copiar als finesos és una proposta que no ens durà enlloc.

Ho deixo aquí.

Tan de bo us agradi i us ajudi a pensar més encara en com millorar l’escola dels nostres infants i joves, no pas el sistema educatiu.
Gràcies, un cop més, pel vostre compromís.

27 d’abril, Mare de Déu de Montserrat