Tag Archives: llengua oral

PARLEM SOBRE LES RUTINES D’AULA

Leave a reply

Il·lustració de Sigrid Martínez

Les rutines d’aula afavoreixen l’autonomia de l’alumnat i són situacions d’aprenentatge que es donen de forma permanent, estable i sistemàtica a l’aula. Alhora, permeten als nens i nenes sentir-se part del grup i adquirir actituds col.laboratives cap a la resta de companys.

Els infants necessiten que la seqüència de les rutines sempre sigui la mateixa per sentir-se segurs i ser autònoms. Tanmateix, les rutines també han de ser flexibles i sobretot, han de tenir un propòsit clar, concret i significatiu. Les rutines es poden sistematitzar en els moments d’inici, de desenvolupament o tancament de diferents situacions comunicatives (jocs, primera hora del dia, acomiadament, etc). Sovint les rutines esdevenen l’element organitzador d’altres activitats que es van donant al llarg de la jornada.

És important que l’escola defineixi quines rutines establirà a cada cicle tenint en compte el desenvolupament de les habilitats i el desenvolupament cognitiu propi de cada edat. En aquest sentit, en quin grau creus que la teva escola té acordades i sistematitzades les rutines d’aula? Quines rutines creus que són les més indicades per a cada cicle?

ELS TITELLES: UN RECURS D’ORALITAT I CREATIVITAT

Leave a reply

il·lustració de Christine Marie Larsen

Els titelles són joc, són art, són creativitat. Disposar de titelles a l’aula et permetrà potenciar el joc simbòlic i treballar l’oralitat. Per això, en aquest article vull posar l’accent en el valor dels titelles en activitats educatives i, sobretot, com a recurs per a potenciar la llengua oral i la capacitat d’escolta en els infants d’educació infantil i cicle inicial.

Quan s’usen titelles, la paraula és la protagonista de l’escenari, però també ho són els aspectes visuals, sonors, musicals, i la metàfora del joc. Cito a O’hare, perquè crec que sintetitza les idees clau:

Un programa de titelles ben planificat connecta amb totes les múltiples intel·ligències i les moltes maneres en què les persones aprenen, i el joc de titelles exemplifica els nivells d’alfabetització descrits en la taxonomia de Bloom (1956). La recreació de personatges i històries amb titelles ajuda als nens a absorbir i recordar el que han après i a interioritzar la informació perquè puguin recontar les històries des de la ment i el cor. Els titelles estableixen una connexió emocional i cognitiva amb idees, informació, històries, personatges, literatura i situacions històriques i vivencials. El temps dedicat a un programa de titelles ben desenvolupat és, de fet, un temps ben emprat (O’Hare, 2005a: 2).

Tal com podeu veure a la taula, es pot planificar un nivell progressiu de complexitat en el desenvolupament de les activitats amb titelles

Montserrat Bertran

També és interessant veure com, a través de l’ús de titelles s’aborden, de forma transversal, una gran quantitat d’habilitats.

Montserrat Bertran

Tal com diu O’Hare, el temps dedicat a un programa de titelles ben desenvolupat és, de fet, un temps ben emprat.

L’ESTIMULACIÓ AUDITIVA EN ELS INFANTS

Leave a reply

Il.lustració de rocio Bonilla

L’estimulació auditiva és una habilitat essencial en els infants, que cal educar des del moment del seu naixement.

A través de l’escolta els nens i nenes desenvolupen a capacitat d’atenció i concentració, però també la capacitat lingüística, la capacitat de comunicar-se i d’entendre i conèixer algunes de les habilitats socials. Tot plegat són elements clau per a un bon desenvolupament de l’aprenentatge a llarg termini.

L’estimulació auditiva s’hauria d’iniciar a l’entorn proper dels infants, quan la família (mare, pare, avis, germans, oncles, ties…) s’adrecen a ells utilitzant diferents estímuls sonors fent sonar, per exemple, la llengua al paladar, o amb expressions plenes d’onomatopeies, exclamacions i interrogacions, o amb cantarelles, moixaines i jocs de falda.

Tot aquest ventalls de gèneres (sonors i literaris) han de formar part del corpus oral de l’infant.

Una bona educació de l’oïda implica passar d’una escolta passiva a una escolta activa: ser capaç de discriminar sons, mots, expressions, recordar melodies, reconèixer emocions que s’han desencadenat escoltant (text recitat, o música),…

En aquest procés d’educació de l’oïda hi té un apartat molt especial l’educació en l’escolta dels silencis.

Els nens i nenes que saben escoltar i discriminar sons, aprenen les estructures lingüístiques amb més  facilitat.

 

MOIXAINES I JOCS DE FALDA. UNA MANERA D’APRENDRE LLENGUA

Leave a reply

En moltes de les activitats que plantegem a l’escola hi conflueixen la llengua i la música d’una manera molt estreta. Aquest binomi esdevé d’una gran permeabilitat en moments de joc, rutines, narració de contes, les cançons, les danses, les moixaines i els jocs de falda…

Ambdues són habilitats cognitives que es coordinen en moltes activitats. Per exemple en la cançó, mentre articulem un enunciat lingüístic, produïm una seqüència melòdica; o mentre escoltem les propietats rítmiques i harmòniques, també intentem comprendre’n el significat de la lletra. Comparteixen l’entrada i la sortida d’un estímul acústic, tenen una gran capacitat combinatòria i molt poder expressiu. El ritme i la melodia ajuden a retenir i a produir. Sobretot facilitat que suposa la producció oral.

Són, per tant, d’un valor inqüestionable els moments en els que els nens i nenes  tenen experiències musicals i lingüístiques. I des del punt de vista del desenvolupament del llenguatge, cal saber-los aprofitar com a moments d’aprenentage de la llengua.

És per això que en les aules d’educació infantil i del cicle inicial és important tenir un repertori ampli i variat de moixaines, cançons de falda, jocs dansats i cantats, danses, cantarelles, jocs de tria…

Us animo a fer un recull i a incorporar aquests gèneres literaris-musicals propis de l’oralitat i de la primera infància, en la dinàmica d’aula.

Moixaines i Jocs de Falda. Una Manera d’Aprendre Llengua by Montserrat on Scribd

DITES I REFRANYS. JOCS LINGÜÍSTICS DE LA LITERATURA POPULAR

Leave a reply

Les dites i refranys són jocs lingüístics de la literatura oral popular que, mitjançant l’ús creatiu del llenguatge, es presenten de manera lúdica per tal de produir plaer i entreteniment entre els receptors. Per tant, podem utilitzar els jocs lingüístics per desenvolupar la comprensió i l’expressió orals de forma atractiva.

Quan les recitem a l’aula ajudem als infants a adquirir habilitats comunicatives (ens diuen “coses”), pragmàtiques (serveixen per “fer coses”. Per exemple, abrigar-se, fer feines del camp…), lingüístiques (s’aprèn repertori lingüístic), i metalingüístiques (implica inferir i interpretar la informació).
Els temes de les dites i els refranys estan íntimament lligats a la vida quotidiana, als elements meteorològics, del calendari anual, a les estes i tradicions, parlen dels oficis i el món laboral, de fauna, flora, natura, la llar i la família, etc.
A l’escola podem recitar les dites, explicar el significat, dibuixar-les, escenificar-les, memoritzar-les, dir els refranys i les dites en el seu context, relacionar les dues parts de la dita…

Mireu l’Olga Xirinacs  com recita i explica la dita “al cel bassetes, aigua per les barraquetes”.

Edu3.cat

ENTRE POC I MASSA

Leave a reply
Il.lustració de Theda Mimilaki

Il.lustració de Theda Mimilaki

On hem de situar el treball de consciència fonològica?

La consciència fonològica és un prerequisit per aprendre a escriure, a grans trets podríem dir que és l’habilitat que permet manipular els sons. La recerca ens diu que els nens que desenvolupen consciència fonològica aprenen a llegir i a escriure millor. Però cal situar-la al seu lloc i al moment just, entre els 4 i 6 anys.

Algunes propostes:

Durant uns anys el treball dels sons va omplir tot l’escenari educatiu, darrerament sembla que hagi desaparegut del mapa.

Entre poc i massa!

STORYTELLING

Leave a reply

L’storytelling és la tècnica  que s’utilitza en el món de la publicitat per connectar amb el públic i captar seguidors. Es tracta d’un relat digital  en el qual es destaquen les virtuts d’una marca comercial per sobre les altres,  a partir d’una narració que desencadena les emocions del públic i que enganxa, de manera que genera empatia i lleialtat.

La narració que es presenta en un storytelling  destaca per la imatge de sinceritat i honestedat i sempre porta implícita una moral.

Solen tractar sobre la vida i la mort, l’amor i l’odi, el bé i el mal, la seguretat i la por, la veritat i la mentida, l’esperança i la desesperació… La força del record, la utilització de fets que ens han marcat en moments determinats de la nostra vida, per exemple, la infantesa, l’adolescència, el record dels avis… La història ha de poder tenir un lligam històric, literari o amb la cultura popular, que li doni legitimitat com a història narrada i esdevingui un element que el públic reconegui. I té l’estructura i els elements propis d’una narració.

Conèixer aquest tipus de narracions i la forma com s’estructuren permetrà aprofundir en el llenguatge de la publicitat i desenvolupar el sentit crític d’infants i joves.

Us proposo una activitat a partir del visionat d’un storytelling.

Storytelling by Montserrat

CELEBRACIONS DE TARDOR

1 Reply

font:http://printpattern.blogspot.com.esLa celebració de les festes tradicionals i populars són habituals a l’escola. Aquesta pràctica ha ajudat a recuperar, mantenir i a fer conèixer tradicions. Per tant, és una pràctica positiva i amb moltes virtuts.
Ara bé, em plantejo si les festes han de ser el punt central de la programació d’aula i si tot el que es fa a l’escola ha de quedar subjecte a les festes anuals. A l’octubre es programa la Castanyada , tot seguit Nadal, una petita treva i Carnestoltes, la Vella Quaresma i la Pasqua, Sant Jordi… i si sumem les festes locals i la celebració de Diades diverses, la planificació d’aula va més relacionada a les festes i al calendari, que al currículum, i a vegades les festes i celebracions han passat a ser una “rutina d’aula”.

Cal que les festes ocupin un lloc tan predominant en la programació d’aula? Cada centre ho haurà de valorar, però en tot cas, cal que tinguem en compte alguns aspectes,

  • l’objectiu d’aprenentatge de cada celebració o festa
  • el tractament interdiciplinar que en fem
  • la temporalització, és a dir, valorar si cal que siguin anuals, bianuals, que les celebri tota l’escola o només un cicle concret…
  • adequació de les festes i celebracions més representatives o necessàries en aquell context escolar.
  • la reflexió pedagògica sobre l’aprenentatge que genera la celebració de festes i diades.

Per tant, en el post d’avui us proposo dues activitats que, tot i estar contextualitzades en les festes de tardor, intenten anar més enllà de la pròpia celebració, i aprofiten la situació comunicativa per generar debat, i de retruc, afavorir el desenvolupament de les habilitats comunicatives orals en els alumnes.

Aquí teniu, dues propostes de temporada per fer llegir, pensar, parlar, opinar i argumentar.

Hoja-Ocre-52453

OBSERVACIÓ I LECTURA DE IMATGES A TRAVÉS D’UN CONTE: ZOOM d’Istvan Banyai

Leave a reply

Fa temps  ja vaig penjar aquesta activitat.  Si voleu la programació completa, la podeu trobar clicant aquí.

Aquests dies l’he tornada a fer. Crec que és un recurs molt interessant. Per si encara no coneixeu el llibre Zoom, us el torno a proposar.

Objectius:

  • fer hipòtesis a partir de l’observació de la imatge
  • ser capaç d’enumerar tota la seqüència (en ordre invers, i en ordre normal)

Consigna:

Observeu bé les imatges, una després de l’altre, i intenteu descobrir què és, on és i què passarà .

Material: llibre Zoom d’Istvan Banyai. Ed A la orilla del viento. Fondo de cultura económica. México

 

Avaluació:

SÍ Una mica no
Sabies què volia dir Zoom
Has dit el que t’imaginaves?
T’has imaginat coses diferents?
Has recordat tota la història?
L’has sabuda narrar?
Has escoltat què deien els altres?
Has esperat a parlar fins que et donaven la paraula?
Saps què vol dir zoom?
Què és el que t’ha agradat més?