Coneixeu els Bits de literatura?
Vídeos que, de la mà de Laura Borràs, desperten l’interès i la curiositat per la literatura.
Especialment pensats per a l’alumnat d’ESO, però interessants per a tota la família.
Una constel·lació literària es fonamenta en la idea de representar, de forma gràfica traçant línies entre una obra i altra, la relació que, segons el lector, s’estableix entre les lectures.
L’elaboració d’aquesta xarxa literària pot respondre a diferents temes o aspectes, per exemple, centrar-se en,
Es tracta que l’alumne defineixi un itinerari lector amb llibres que hagi llegit o llibres que té interès de llegir per anar completant la seva constel·lació. En aquesta selecció s’hi poden combinar les lectures amb altres propostes com cinema,música, obres de teatre, espectacles… A mida que avança el curs els nens i nenes van ampliant la seva constel.lació. És una iniciativa que permet llegir i eixamplar les expectatives lectores dels aprenents i on el mestre acompanya i orienta.
La constel·lació literària és una fórmula de motivació a la lectura i permet ampliar les lectures i per a parlar sobre el que s’ha llegit, per això esdevé una bona proposta per el temps de lectura diària.Per a nens i nenes de primària es poden plantejar constel·lacions temàtiques o de personatges: els amics, la família, aventures, animals, els herois i heroïnes…
Tot i que és una proposta més pensada per a lectors avançats i per a ESO, es pot adaptar la idea per a nens i nenes de CS seguint una seqüència del tipus següent,
Per iniciar-se en aquest tipus de treball es pot partir d’una proposta conjunta de classe, en la que es plantegin, per exemple, dues o tres constel·lacions de manera que els alumnes en triïn una o altra. Això donarà lloc a dos o tres grups d’aula amb els quals caldrà treballar i mediar.
Us recomano l’article de Guadalupe Jover on en parla abastament Constelaciones literarias
Material molt interessant que facilita estratègies i recursos per a treballar la literatura tant a l’ensenyament primari com a l’ensenyament secundari, obligatori i postboligatori.
Es tracta d’una sèrie de 8 opuscles dedicats a diverses tradicions literàries no eurocèntriques Les altres literatures universals, del Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics.
Els opuscles pretenen ampliar el coneixement dels docents sobre aquestes literatures, amb el propòsit final d’ajudar a posar en valor la tradició cultural dels alumnes d’origen estranger davant de la resta de companys de l’aula ordinària i del centre.
Cada opuscle fa una aproximació a la literatura d’una zona geogràfica diferent. La selecció d’aquestes literatures s’ha fet tenint en compte la procedència dels col·lectius més nombrosos dins l’alumnat d’origen estranger del nostre sistema educatiu.
Un dels grans èxits de la literatura infantil i juvenil (LIJ) és la difusió que se n’ha fet aquests darrers anys. La facilitat d’accés a través de biblioteques, llibreries i escoles assegura que tots els nens i joves hi puguin accedir. També s’hi han sumat les campanyes institucionals, un exemple és la campanya “Fas 6 anys. Tria un llibre”, que regala un llibre a tots els nens i nenes que aquest any fan sis anys, coincidint amb aquest primer moment meravellós de descobriment de la lectura.
Tenim, doncs, un escenari amb edicions fantàstiques de llibres, àlbums il·lustrats.., amb gran diversitat de gèneres que permet que tothom pugui triar al seu gust, i amb escriptors de LIJ reconeguts i de gran qualitat.
Però compte! Amb tanta riquesa i varietat no caigueu al parany de la pseudo literatura o els llibres amb pretensió d’adoctrinament…
L’excés reclama ull crític.
Hi ha diferents posicionaments sobre si la literatura infantil i juvenil pot considerar-se un gènere amb característiques estructurals i narratives pròpies, o si al contrari, es tracta d’una forma adaptada de literatura, prèvia a la adulta, pensada per a joves lectors que encara els falta experiència i coneixement. Ambdues posicions tenen els seus defensors i detractors.
Sota el paraigua de la LIJ hi ha obres escrites explícitament per a un públic infantil i juvenil, però també llibres pensats per a un públic heterogeni que, per circumstancies diverses, se n’han apropiat els joves lectors. I encara caldria considerar les obres que recullen textos de tradició oral que, malgrat que en els seus orígens no van estar pensades per a nens i joves, a l’actualitat sí que en són els destinataris. Voldria parlar també d’un grup amb entitat pròpia dins la LIJ, els àlbums il·lustrats. Aquests llibres són una forma literària creada especialment per al públic infantil, tot i que darrerament han despertat l’interès del públic adult.
El més important, al meu entendre, és ser capaç d’establir criteris avaluatius que permetin distingir els valors estètics i literaris de les obres. Perquè, no tot el que hi ha al mercat és literatura infantil i juvenil (LIJ). En aquest escenari, sovint trobem textos excessivament simplificats, amb una “rebaixa” de qualitat literària i lèxica important. Crec que és necessari que els llibres ofereixin un model lingüístic correcte i ric. És veritat que la LIJ ha de servir per motivar a la lectura i despertar l’amor pels llibres i el gust per llegir, però això no vol dir que s’hagi de rebaixar l’ambició lingüística i literària. Cal que els nens i nenes s’acostumin a llegir textos més complexos de l’habitual, encara que no entenguin totes les paraules.
I deixeu-me que apel.li a aquesta qualitat literària per damunt d’objectius adoctrinadors que alguns llibres tenen i que tan de moda estan. Llibres escrits per encàrrec, de temes de moda i pensats només per vendre.
Els textos literaris són complexos i obliguen als infants i joves a activar diverses habilitats interpretatives. No es pot oblidar que la satisfacció lectora no és quelcom immediat, necessita temps i aprenentatge. Aquest és un dels reptes de l’escola i del Temps de lectura
La Generalitat de Catalunya ha declarat el 2017 com a Any Aurora i Prudenci Bertrana, amb motiu dels 125 i 150 anys del seu naixement.
Per a l’alumnat d’ESO podeu consultar el material sobre Josefat editat en el marc del programa “El gust per la lectura”.
Aurora Bertrana, com tantes d’altres, va portar la visió femenina del món a la literatura i va fer del viatge un mitjà de coneixement. Per alumnes de en cicle d’ESO i batxillerat podeu consultar la unitat 2 del dossier La literatura des de la llibertat
“El primer que s’ha de fer amb la vida és viure-la i després, si de cas, escriure-la”
Aurora Bertrana
Si teniu ganes de compartir opinions sobre les lectures que llegiu podeu preparar una conversa literària. Una dinàmica molt interessant per fer amb alumnes de cicle superior.
Aquest mes de gener estigueu al cas de l’oferta del Flic!
El Flic és un festival d’experiències i creació literària, i ofereix tallers de creació plàstica-literària, contacontes, projeccions cinematogràfiques i exposicions, tot plegat amb l’objectiu de promoure la creació i apropar iniciatives internacionals a través del crossing art literari.
Es celebra a diverses ciutats de forma itinerant, enguany podeu consultar la proposta Flic a Barcelona. Ofereix un programa per a les escoles i una trobada professional.
Una de les característiques que el defineixen és que posa especial atenció en incentivar l’acció literària en espais poc habituals.
La temàtica d’aquesta sisena edició és la literatura de viatges i aventura, que esdevé l’eix vertebrador de tota la programació sota el lema Aventura’t amb la literatura.
Aquest curs 2015 – 2016 que encetem es celebrarà L’Any Llull, i tindrà lloc entre el mes de novembre de 2015 i el mes de novembre de 2016.
L’objectiu és divulgar la vida i obra de Ramon Llull, tot un referent per a la llengua i la literatura catalana.
Ramon Llull és considerat el primer autor literari rellevant en català i el primer autor medieval en fer servir una llengua romànica, i no pas el llatí, per a transmetre coneixements.
Podeu llegir l’article La llengua i la literatura de Ramon Llull, de la Lola Badia, en Joan Santanach i l’ Albert Soler.
Dues recomanacions bibliogràfiques:
I aquí teniu algunes propostes, sobretot per a l’alumnat d’ESO, per fer conèixer la figura de Ramon Llull:
I finalment, la recomanació al Tria 33, del Llibre de les bèsties
Després de l’èxit de l’any passat, Llagostera es prepara per la 2a edició de la Fira del Llibre Prohibit, que tindrà lloc el 13 de setembre de 2015.
Una fira que us farà descobrir el valor de la literatura com a mitjà d’expressió dels pobles, i com el poder ha intentat silenciar-la al llarg de la història.