Category Archives: llengua

LLIBRES DE POESIA PER A LA BIBLIOTECA D’AULA

il·lustracions de Francesca Quatraro.

Llegir poesia aporta més beneficis que no llegir-ne. Malgrat ser poc present a l’aula, sovint perquè els/les docents no en són lectors, us animo a familiaritzar-vos-hi i a llegir-la amb els vostres alumnes. Al blog hi trobareu nombroses propostes per gaudir de la musicalitat de les paraules i per conèixer autors diversos. Entreu-hi! trieu i remeneu! apliqueu i adapteu les propostes al vostre context d’aula!

Amb la proximitat de Sant Jordi us encoratjo a fer una bona tria de poemaris i antologies, tenint en compte el valor literari del text, els temes i la descoberta d’autors diversos.

Per anar-hi pensant, us deixo una reflexió que feia Miquel Martí i Pol sobre la poesia,

«No és gens infreqüent que la gent ?la poca gent? més o menys preocupada per quelcom més que les quatre coses que inquieten de debò la majoria es pregunti: per què serveixen, ara, els poemes? A mi alguna vegada m’ho han demanat i no pas amb un to ofensiu. De fet, la pregunta és legítima, com totes les preguntes. Per què serveixen els poetes? I la poesia? Doncs bé, d’acord amb els paràmetres amb què en general se solen valorar les coses en la societat d’avui, ni els poetes ni la poesia no serveixen per res. La poesia no cotitza a la borsa, els poetes no es poden comprar iots ni terceres residències, els editors que publiquen poesia ho fan per pur romanticisme, etc. Un panorama galdós, evidentment, però que de la seva mateixa precarietat en treu la força per sobreviure i per mantenir un orgull ple de dignitat. La poesia no ven, o ven molt poc, però justament per això el poeta és un dels artistes més difícils de comprar; i dic això perquè si de debò estima la seva condició serà gairebé impossible fer-lo  renunciar a l’autonomia que li atorga i a la llibertat amb què l’exerceix. […] No cal que la poesia i els poetes serveixin per res, perquè si servissin per alguna cosa algú se n’apoderaria per aprofitar-se’n. Tal com són, en canvi, la sorpresa, l’admiració i el respecte que susciten és genuí i la importància que se’ls atorga només pot ser interessada en termes diguem-ne mediàtics. […] L’essència de la poesia i l’esperit del poeta no se sotmetran mai als seus dictats. Torno a Hölderlin: “el que perdura ho funden els poetes”. Qui tingui orelles que aprengui a escoltar i escolti».

Bibliografia: Fragment de «La poesia, encara». Dins ¿Què és la poesia?, 2000.

 

 

TRIAR CONTES PER A NENS I NENES

il·lustració d’Alireza Darvisch

El plaer davant d’un relat no procedeix del significat psicològic sinó de la qualitat literària, deia Bruno Bettelheim.

Una bona educació literària implica saber fer una adequada selecció de textos que responguin a criteris estètics i literaris, criteris didàctics i criteris lúdics i creatius. Amb aquesta entrada us animo a tenir aquesta triple mirada a l’hora de triar contes per a l’alumnat de la vostra aula, o per als vostres fills i filles.

Ara que s’apropa Sant Jordi i arribaran a les llibreries noves publicacions, us animo a fer una bona tria de llibres per a la biblioteca d’aula, de l’escola o la biblioteca personal.

Per triar-los valoreu,

  • Els bons relats tracten temes vitals com l’amor, la mort, la vida, les relacions, l’odi… però ho fan d’una manera implícita ja que la ficció permet tractar-los i mirar-se’ls des de la distància.
  • El tema del llibre i la manera com està tractat ha de ser motivador i pot afavorir l’hàbit lector.
  • Tingueu en compte la qualitat estètica del llenguatge i el seu valor literari perquè és important  poder donar oportunitat als nens i nenes a llegir o escoltar textos que permetin, de forma progressiva, alfabetitzar literàriament als infants, i que s’acostumin a un llenguatge ric i amb recursos retòrics.
  • També penseu en el valor de les imatges, si es tracta d’un àlbum il.lustrat. Les il.lustracions també es llegeixen, i un bon àlbum ha de permetre aquesta doble lectura, la del text i la de les imatges.
  • Altres criteris importants a tenir en compte tenen a veure amb la manera com, de forma implícita, els textos mostren o usen els diferents aspectes de la narració (punt de vista, narrador, descripcions, estructura, personatges, diàlegs…)

Bona tria!

SOU UNA POL?

“La llengua és una activitat total, que penetra completament una cultura, i que n’és al mateix temps un element dinamitzador i un agent de transformació interna. Cada manera de parlar és simultàniament la materialització d’una facultat comuna de tota la humanitat (la que ens distingeix dels altres animals, segons alguns) i una manifestació única.”

Diversitat lingüística a l’aula. Construir centres plurilingües. Eumo editorial. Fundació Bofill

Fer de la diversitat un valor també és aplicable a les llengües. I l’escola ha de ser un espai que potenciï el respecte cap a totes les llengües.

En aquesta línia l’Enric Serra ha elaborat un test d’obertura lingüística que, d’una manera lúdica, pretén mesurar el grau de sensibilitat que tenen els alumnes vers les llengües.

http://www.intercat.cat/ca/test-obertura-linguistica.jsp

Aquest joc proposa respondre vint-i-cinc preguntes que us diran si  sou o no una POL. Què és una POL? Doncs una Persona Oberta a les Llengües.

MÉS RECURSOS PER A L’ANY POMPEU FABRA

Aquí teniu alguns recursos que us permetran complementar la presentació de la figura de Pompeu Fabra.

 

 

 

 

 

També són interessants els audios, vídeos i l‘itinerari Fabra, que trobareu a la pàgina de gencat.

Si hi teniu interès podeu seguir el compte de twitter @anyfabra, i les novetats de L’Any Fabra a través del web  AnyPompeuFabra.cat. En aquest web hi trobareu el Mapafabra, que té la voluntat de geolocalitzar tots els llocs, espais públics i infraestructures dedicades a Fabra que hi ha arreu dels territoris de parla catalana. Tothom pot fer-hi les seves aportacions mitjançant un formulari en què es pot trametre la denominació exacta del lloc amb fotografies, coordenades, etc.

POMPEU FABRA, NOTES BIOGRÀFIQUES

Font: http://blog.textolibros.com/biografias-y-autobiografias-recomendadas/

En motiu de la celebració de l’any Fabra, i seguint en la línia dels dos articles anteriors, us animo a fer descobrir la figura del filòleg i a parlar i reflexionar sobre els convencionalismes de la llengua.

Aquesta vegada podeu demanar als alumnes que investiguin i escriguin algunes notes biogràfiques sobre l’autor.

Si és del vostre interès, també podeu fer un cop d’ull al post Llegir biografies per escriure biografies.

Som-hi!

Pompeu Fabra_notes Biogràfiques by Montserrat on Scribd

POMPEU FABRA, EL FILÒLEG

Signatura de Pompeu Fabra i Poch
© FOTOTECA.CAT

Amb el 2018 encetem la celebració de l’any Pompeu Fabra, per tant pot esdevenir un bon moment per fer descobrir la figura i la tasca del filòleg entre els nens i nenes de cicle superior.

Us proposo una activitat per llegir, imaginar i dibuixar amb l’objectiu d’aproximar-se a la figura del filòleg a través de les paraules de Josep Miracle.

Pompeu Fabra_llegir i Imaginar by Montserrat on Scribd

LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA A CATALUNYA

Tot un referent de l’escola catalana i pare de la immersió lingüística al nostre país, explica amb claredat què implica aplicar a l’escola el programa d’immersió lingüística.

La base del programa consisteix en l’ús de la nova llengua com a vehicle de comunicació en totes les situacions de la vida escolar.

Una exel.lent narració i unes respostes encertadíssimes.

Programa S(AVIS) emès l'11 de novembre de 2016

Programa S(AVIS) emès l’11 de novembre de 2016

Gràcies Joaquim Arenas!

Altres articles del blog on parlo de immersió la lingüística,

REFERENTS D’AULA? SÍ, PERÒ PARLEM-NE!

Il.lustració d'Ekaterina Frolova

Il.lustració d’Ekaterina Frolova

 

En vàries ocasions he parlat dels referents d’aula, és a dir, dels rètols o làmines que orienten i donen pistes  als alumnes sobre diferents continguts o processos d’aprenentatge. L’alfabet, algunes normes ortogràfiques, ordres i indicacions sobre el procés d’escriptura i el procés lector… en són alguns dels exemples.

 

 

 

Aquests són algunes mostres de referents que he compartit a través del blog i que podeu utilitzar i adaptar segons les vostres necessitats i nivells dels alumnes:

A vegades, però, les parets de l’aula acaben  totes plenes i atapeïdes d’imatges, paraules, icones… En altres ocasions es prioritza més l’estètica dels referents d’aula i la decoració de l’espai, que la utilitat real d’aquestes eines…

Són útils els referents d’aula? I tant!  Però cal utilitzar-los coherentment.

Ara que estem a punt de rebre els nens i nenes  a les aules  és un bon moment per pensar-hi. L’aula ha d’esdevenir un espai acollidor i generador d’aprenentatges i els referents que s’hi pengen han d’ajudar-hi.

Avui vull compartir algunes reflexions sobre l’ús dels referents d’aula.

Decàleg d’ús de referents

Els referents…

  1. Han de ser realment significatius pels alumnes. Per això és important que els elaboreu conjuntament amb els nens i nenes. Els alumnes no els han de trobar penjats el primer dia de curs! feu-ho progressivament, no cal que les parets de l’aula estiguen plenes tan bon punt es comença.
  2. No són eterns ni definitius. Quan un referent ha quedat obsolet perquè s’ha avançat en l’aprenentatge cal retocar-lo, ampliar-lo o despenjar-lo.
  3. No han de distorsionar. procureu que no siguin només una decoració, aquesta no és la seva funció, si ja han deixat de ser-nos útils els traiem.
  4. Han de ser útils. En tot cas, decidiu entre tots i totes quan un referent ja no cal que estigui en un lloc visible, parleu de què en fareu i on el guardareu per si el necessiteu en altres ocasions.
  5. Han de fer referència a continguts i processos d’aprenentatge rellevants en un temps o període determinat. Quan considerem que allò ha de deixar l’espai visible el podem arxivar en carpetes consultables. Un fons de referents pot ajudar als alumnes a cercar una ajuda en un moment determinat.
  6. Cal que es presentin de manera atractiva, clara i de fàcil comprensió. La millor manera de fer-los? Amb els alumnes, sens dubte.
  7. L’ordre i l’estètica és important. Decidiu quins criteris seguireu a l’hora de dissenyar-los i quins són els llocs més idonis per penjar-los.
  8. Elaboreu-los i pengeu-los quan sigui necessari. Eviteu començar el curs amb les parets plenes i decorades. Construïu conjuntament i significativament.
  9. Si voleu que els nens i nenes els consultin i els mirin quan els sigui necessari pengeu-los a la seva alçada.
  10. Cada vegada que en pengeu un dediqueu temps a parlar-ne amb els alumnes, la reflexió sobre l’ús dels recursos els ajudarà a avançar.

Bon curs!

ENTRE POC I MASSA

Il.lustració de Theda Mimilaki

Il.lustració de Theda Mimilaki

On hem de situar el treball de consciència fonològica?

La consciència fonològica és un prerequisit per aprendre a escriure, a grans trets podríem dir que és l’habilitat que permet manipular els sons. La recerca ens diu que els nens que desenvolupen consciència fonològica aprenen a llegir i a escriure millor. Però cal situar-la al seu lloc i al moment just, entre els 4 i 6 anys.

Algunes propostes:

Durant uns anys el treball dels sons va omplir tot l’escenari educatiu, darrerament sembla que hagi desaparegut del mapa.

Entre poc i massa!