Author Archives: mbertr28

LES SORTIDES I EXCURSIONS: SITUACIONS COMUNICATIVES IDÒNIES PER FER ESCRIURE

Il.lustració de Lauren

L’elecció de les sortides i excursions és quelcom complex. Cal planificar-les a partir de propòsits educatius, que aportin valor a l’educació dels infants. Han d’estar relacionades amb els objectius que prèviament s’hagin marcat i han de poder aportar experiències que reforcin els coneixements i continguts que es treballin en aquell moment. Per tant, requereix reflexió i planificació per part del docent, més enllà de l’organització de la sortida. Abans d’organitzar una sortida plantegeu-vos algunes preguntes,

  • Quin és l’objectiu d’aprenentatge de la sortida?
  • Quines accions o activitats tinc pensades per planificar-la?
  • Quina implicació hi tenen els nens i les nenes a l’hora de preparar-la?
  • Com he previst que els infants s’impliquin abans, durant i després de la sortida?
  • Una vegada feta la sortida, he valorat si es va fer un bon aprofitament?

Les sortides tenen un gran valor educatiu, tant en relació a habilitats personals i socials, com en relació a continguts d’aprenentatge propis de les àrees. Des del punt de vista d’aprenentatge de la llengua, són situacions comunicatives que permeten planificar activitats competencials i significatives d’escriptura, de lectura i de llengua oral. En aquest sentit, també us convido a plantejar-vos quin tipus de textos, orals o escrits, ha general la sortida,

  • Abans, durant o després de la sortida es peveu que l’alumnat escrigui textos diversos que siguin necessaris i significatius? o que tinguin com a finalitat el gaudi del llenguatge estètic i literari? o el gust pel coneixement?
  • He previst alguna conversa al voltant del tema de la sortida? com he gestionat la conversa? tinc clares les estratègies de gestió de la conversa?
  • Abans, durant o després de la sortida es preveu la lectura de textos diversos? quins? amb quina finalitat?

Bona sortida!

PARLEM SOBRE LES RUTINES D’AULA

Il·lustració de Sigrid Martínez

Les rutines d’aula afavoreixen l’autonomia de l’alumnat i són situacions d’aprenentatge que es donen de forma permanent, estable i sistemàtica a l’aula. Alhora, permeten als nens i nenes sentir-se part del grup i adquirir actituds col.laboratives cap a la resta de companys.

Els infants necessiten que la seqüència de les rutines sempre sigui la mateixa per sentir-se segurs i ser autònoms. Tanmateix, les rutines també han de ser flexibles i sobretot, han de tenir un propòsit clar, concret i significatiu. Les rutines es poden sistematitzar en els moments d’inici, de desenvolupament o tancament de diferents situacions comunicatives (jocs, primera hora del dia, acomiadament, etc). Sovint les rutines esdevenen l’element organitzador d’altres activitats que es van donant al llarg de la jornada.

És important que l’escola defineixi quines rutines establirà a cada cicle tenint en compte el desenvolupament de les habilitats i el desenvolupament cognitiu propi de cada edat. En aquest sentit, en quin grau creus que la teva escola té acordades i sistematitzades les rutines d’aula? Quines rutines creus que són les més indicades per a cada cicle?

APRENENTATGE INICIAL DE L’ESCRIPTURA. ESCRIURE LLISTES

il·lustració de Stephane-Yves Barroux

En l’aprenentatge inicial de l’escriptura sovint es proposa als infants la pràctica d’escriure llistes. de manera que les llistes solen ser una de les manifestacions textuals inicials més comunes.

En aquest sentit, us proposo la lectura de l’article de l’Ana Teberosky i l’Angélica Sepúlveda en el qual reflexionen sobre el valor d’escriure llistes com a tasques inicials per a introduir els infants en la pràctica de l’escriptura, però també com a recurs que impulsa l’aprenentatge lexical i l’habilitat de categorització.

Bona lectura!

Les Llistes en l’Aprenentatge Inicial de l’Escriptura_Ana Teberosky_Angélica Sepúlveda by Montserrat on Scribd

“ROBAR POEMES”, UN JOC DE CREACIÓ

Coneixeu l’estratègia “robar poemes”? N’heu vist? n’heu llegit?

Si encara no ho heu provat, us animo a buscar entre les prestatgeries de la biblioteca de l’aula, de l’escola o de casa i jugar a combinar tres o quatre títols de llibres fins que us surti el poema que us agradi.  Quan ho tingueu, fotografieu els lloms dels llibres i ja teniu el poema! Després llegiu-lo amb els companys i companyes, i sobretot, compartiu els llibres.

Una manera de construir un text i, alhora, conèixer autors i presentar llibres de forma creativa.

Jo ho he provat amb llibres de poesia que tinc a casa i aquí teniu el resultat. Dos poemes, sis llibres i sis autors.

AQUEST SANT JORDI BUSCA LES AGENDES DE LECTURA PER ALS NENS I NENES DE LA TEVA AULA!

 

Ja coneixeu les agendes de lectura?

 Les agendes de lectura de l’editorial Teide estan pensades per què les utilitzin l’alumnat de 5è i 6è i són un complement indispensable per ajudar a configurar el pefil lector dels nens i nenes.

Si encara no les coneixeu aprofiteu aquest Sant Jordi per buscar-les o demanar-les a l’editorial Teide. Segur que us agradaran!

Veureu que tenen tres apartats que es poden utilitzar a gust del lector: el diari personal del lector, un apartat d’animació a la lectura i un espai per parlar de les lectures. Amb una mirada plurilingües convida a llegir textos de diverses llengües i posa en valor les versions originals, el paper dels traductors/es i dels il.lustradors/es.

RECULL DE POEMES PER A LLEGIR I RECITAR AQUEST SANT JORDI 2021

Recupero les entrades del bloc amb propostes de lectura de poemes per a Sant Jordi. Poemes per a tothom, per llegir i recitar.

Recull de poemes, cançons i textos que trobareu en aquest blog per  llegir, recitar i comentar aquest Sant Jordi.2017-04-17_1849

LLIBRES DE POESIA PER A LA BIBLIOTECA D’AULA

il·lustracions de Francesca Quatraro.

Llegir poesia aporta més beneficis que no llegir-ne. Malgrat ser poc present a l’aula, sovint perquè els/les docents no en són lectors, us animo a familiaritzar-vos-hi i a llegir-la amb els vostres alumnes. Al blog hi trobareu nombroses propostes per gaudir de la musicalitat de les paraules i per conèixer autors diversos. Entreu-hi! trieu i remeneu! apliqueu i adapteu les propostes al vostre context d’aula!

Amb la proximitat de Sant Jordi us encoratjo a fer una bona tria de poemaris i antologies, tenint en compte el valor literari del text, els temes i la descoberta d’autors diversos.

Per anar-hi pensant, us deixo una reflexió que feia Miquel Martí i Pol sobre la poesia,

«No és gens infreqüent que la gent ?la poca gent? més o menys preocupada per quelcom més que les quatre coses que inquieten de debò la majoria es pregunti: per què serveixen, ara, els poemes? A mi alguna vegada m’ho han demanat i no pas amb un to ofensiu. De fet, la pregunta és legítima, com totes les preguntes. Per què serveixen els poetes? I la poesia? Doncs bé, d’acord amb els paràmetres amb què en general se solen valorar les coses en la societat d’avui, ni els poetes ni la poesia no serveixen per res. La poesia no cotitza a la borsa, els poetes no es poden comprar iots ni terceres residències, els editors que publiquen poesia ho fan per pur romanticisme, etc. Un panorama galdós, evidentment, però que de la seva mateixa precarietat en treu la força per sobreviure i per mantenir un orgull ple de dignitat. La poesia no ven, o ven molt poc, però justament per això el poeta és un dels artistes més difícils de comprar; i dic això perquè si de debò estima la seva condició serà gairebé impossible fer-lo  renunciar a l’autonomia que li atorga i a la llibertat amb què l’exerceix. […] No cal que la poesia i els poetes serveixin per res, perquè si servissin per alguna cosa algú se n’apoderaria per aprofitar-se’n. Tal com són, en canvi, la sorpresa, l’admiració i el respecte que susciten és genuí i la importància que se’ls atorga només pot ser interessada en termes diguem-ne mediàtics. […] L’essència de la poesia i l’esperit del poeta no se sotmetran mai als seus dictats. Torno a Hölderlin: “el que perdura ho funden els poetes”. Qui tingui orelles que aprengui a escoltar i escolti».

Bibliografia: Fragment de «La poesia, encara». Dins ¿Què és la poesia?, 2000.

 

 

TRIAR CONTES PER A NENS I NENES

il·lustració d’Alireza Darvisch

El plaer davant d’un relat no procedeix del significat psicològic sinó de la qualitat literària, deia Bruno Bettelheim.

Una bona educació literària implica saber fer una adequada selecció de textos que responguin a criteris estètics i literaris, criteris didàctics i criteris lúdics i creatius. Amb aquesta entrada us animo a tenir aquesta triple mirada a l’hora de triar contes per a l’alumnat de la vostra aula, o per als vostres fills i filles.

Ara que s’apropa Sant Jordi i arribaran a les llibreries noves publicacions, us animo a fer una bona tria de llibres per a la biblioteca d’aula, de l’escola o la biblioteca personal.

Per triar-los valoreu,

  • Els bons relats tracten temes vitals com l’amor, la mort, la vida, les relacions, l’odi… però ho fan d’una manera implícita ja que la ficció permet tractar-los i mirar-se’ls des de la distància.
  • El tema del llibre i la manera com està tractat ha de ser motivador i pot afavorir l’hàbit lector.
  • Tingueu en compte la qualitat estètica del llenguatge i el seu valor literari perquè és important  poder donar oportunitat als nens i nenes a llegir o escoltar textos que permetin, de forma progressiva, alfabetitzar literàriament als infants, i que s’acostumin a un llenguatge ric i amb recursos retòrics.
  • També penseu en el valor de les imatges, si es tracta d’un àlbum il.lustrat. Les il.lustracions també es llegeixen, i un bon àlbum ha de permetre aquesta doble lectura, la del text i la de les imatges.
  • Altres criteris importants a tenir en compte tenen a veure amb la manera com, de forma implícita, els textos mostren o usen els diferents aspectes de la narració (punt de vista, narrador, descripcions, estructura, personatges, diàlegs…)

Bona tria!

ANIMÀLIA. BESTIARI AMB ÀNIMA

Animàlia. Bestiari amb ànima, és el llibre-àlbum de poemes escrit per l’Enric Ramionet i il.lustrat per la il.lustradora Mohana Ramionet. El trobareu editat per “punt volat

Us heu adonat que sovint les endevinalles són poemes? O que els poemes són endevinalles? Doncs aquest n’és un.

Animàlia és un llibre de poemes que alhora són endevinalles i que convida a descobrir la vessant més humana de les bèsties, o a voltes, la poca humanitat d’algunes persones. Un llibre-àlbum per a petits i grans en el que les il·lustracions i el text t’acompanyaran en la descoberta d’un món animal amb ànima.

Els poemes, escrits amb un llenguatge acurat i ple de descripcions literàries, conviuen amb expressions directes i pròpies dels gèneres de tradició popular: referències a dites, refranys i cançons que ben segur que reconeixereu entre els seus versos. Alhora, amb un gest de reconeixement i complicitat, l’autor juga amb el sentit figurat d’alguns dels versos del Bestiari de Pere Quart, que combina amb referències als contes clàssics i amb elements del context social actual, la qual cosa permet vàries lectures.

Escrits en primera i segona persona, els poemes dialoguen i interpel·len directament al lector i, en boca d’insectes, rèptils, aus o mamífers, van trenant el llibre al voltant de temes tan profunds com el compromís polític, ètic i social.

Amb la mirada sàvia i la reflexió metafísica de l’elefant, us convido a llegir i a mirar Animàlia.

Qui amb el seu nas petitó

i una enorme vanitat

a mi em veu desmesurat

és només perquè no sap

acceptar amb honradesa

la seva menudesa

ELEFANT

Felicitats! M’ha encantat!

CANTAR PER APRENDRE

il·lustració d’Aga Adamska

La melodia és un dels elements musicals que més ajuden a retenir el llenguatge verbal. Des del punt de vista d’aprenentatge de la llengua, cantar cançons amb els infants suposa un exercici molt beneficiós.

Cantar cançons permet aprendre expressions i vocabulari, nous significats, frases fetes, etc. És un acte comunicatiu que enriqueix el repertori lingüístic dels nens i nenes i que ajuda a expressar-se. I amb les cançons s’activa la capacitat de retenció del text.

Molts estudis demostren que la melodia en les cançons ajuden a retenir el text. Els efectes prosòdics de la seqüència sonora com els accents i les pauses del propi text permeten desenvolupar l’habilitat de retenció, però també hi ajuda la melodia de la cançó, la qual permet fer ressaltar, per exemple, la pronuncia de diferents paraules quan coincideixen amb elements melòdics.

Què us és més fàcil de recordar, un text en prosa o una cançó? Fins i tot en moments que memoritzem continguts d’altres àmbits hi afegim una cantarella que ajuda a memoritzar, per exemple en les taules de multiplicar.

Per tant, en aquest sentit, la música proporciona una estructura la qual permet que la informació verbal (del text) hi quedi associada. Així, quan plantegem activitats de llengua oral on hi hagi la confluència de llenguatge verbal i musical, estem reforçant l’habilitat d’escolta, de retenció i memorització, a més del desenvolupament del llenguatge musical.