Author Archives: mbertr28

POESIA I MÚSICA

Sons, paraula dita, l’emoció de la paraula, la música de la poesia…

Miquel Desclot parla de la seva íntima relació amb la música. De la música de la poesia i de la poesia de la música. De la poesia per a infants, de la traducció com a reconstrucció de l’emoció sonora. Una entrevista de Jordi Lara enregistrada el novembre de 2007, però encara vigent i interessant. Us animo a escoltar aquests vuit minuts i mig tan interessants.

Diu Desclot que els poetes abans de la paraula pensen musicalment el text. De fet, és la música de les paraules que els porta a escriure.

En aquesta breu entevista parla de l’emoció sonora que provoca el poema en ser dit i com la musicalitat transforma les paraules.

M’EXPLIQUES UN CONTE?

Font de la imatge: https://www.nosaltreslaveu.cat/noticia/67693/contem-i-escoltem-un-festival-de-contes-al-teatre-el-musical-de-valencia

Escoltar contes és un plaer, diverteixen, calmen, aguditzen els sentits, mostren l’ús de les paraules, ajuden a identificar emocions a través de les experiències dels personatges, ens transporten a altres mons, mostren les conseqüències dels actes… Els contes i l’acte de narrar ens acompanyen des de l’inici de la infantesa. El conte narrat oralment és plaer i aprenentatge, i el/la docent ha de tenir habilitat per narrar-ne i disposar d’un bon repertori per oferir als infants.

Contar no és llegir. Hi ha diferencies significatives entre la lectura en veu alta i la narració. La veu és el que estableix l’univers sonor del conte. L’èmfasi en les paraules, les pauses, la intenció… La rima, el ritme, les cantarelles, les cançons, els jocs i moixaines, les onomatopeies, la sonorització… són importants

Amb els més petits es pot narrar rítmicament o “cantar” els contes. A partir dels 2 anys hi ha “l’explosió del vocabulari”, cosa que augmenta la interacció i a partir dels 3 anys augmenta la comprensió i interpretació de significats.

Per narrar un conte a l’aula cal que el/la docent,

Faci una bona tria: un conte que ens agradi i amb el qual ens hi sentim a gust, que s’ajusti a l’edat dels infants.

El prepari: cal conèixer i saber-se el text. Visualitzar els personatges, les escenes, els objectes… Tenir clar quin serà el punt de vista del narrador, identificar els moments de màxim interès, decidir quines parts conservem i quines no, quins canvis hi farem…

S’entreni: visualitzar mentalment tota la història per després poder-la assajar (resum de la història, enumeració de les accions del text). Incloure elements orals, matisos de veu, entonació i intensitat…dir el conte a un “oient imaginari” o provar-ho amb alguna persona. Valorar el ritme, els efectes utilitzats, el temps que s’ha necessitat, el final …

El moment de la narració: l’espai, el públic, la improvisació. La veu, el gest, la mirada. El llenguatge. La interacció amb els infants. La improvisació si hi ha bloqueigs.

Després de la narració: valorar com ha anat, quins aspectes es podrien millorar…

Gaudim dels contes!

POEMES QUE SÓN ENDEVINALLES

Il.lustració d’Analia Heredia

Les endevinalles que són poemes, o els poemes que són endevinalles són un estímul per els infants, i ajuden a obrir camí  cap el món de la poesia.

Quan  juguem a dir endevinalles provoquem una activitat metalingüística inconscient ja que les endevinalles són jocs enigmàtics. L’endevinalla estimula la curiositat i convida a descobrir coses. A més a més conjuga la funció poètica i la funció lúdica del llenguatge, treballa el ritme i la metàfora, és fàcil de memoritzar, estimula l’oïda, desperta l’enginy i la memòria, incita i genera la sensibilitat poètica, produeix inquietud, curiositat, admiració… Fa parlar i rumiar. I tenen molts punts en comú amb el poema.

Les endevinalles adopten la versificació i s’ajuden de figures retòriques, com ara les comparacions, les antítesis, les metàfores.., que permeten descriue l’objecte o concepte de manera ambigua.

Però el que vul destacar avui és que, a diferència del poema, l’endevinalla tanca. L’endevinalla fa treballar l’enginy i el camp de llenguatge. Però cerca una solució. Una solució que només és una. Tancada. En canvi, la poesia obre. Ofereix portes obertes, fa pensar, però no només pensar sinó sentir. I el resultat no és una solució concreta, potser no se’n deriva ni tan sols una o diverses solucions sinó un interrogant.

Això ens duu a dir que l’endevinalla se serveix de llenguatge poètic, però en essència queda més allunyada de la poesia del que sembla per la forma.

 

LLEGIR POESIA

 

Il.lustració d’Alan Rubin

Quatre arguments per llegir poesia,

  • La poesia com a recurs per el desenvolupament personal. La poesia pot esdevenir un recurs molt potent per a la formació individual.  I és que la poesia és potser el gènere literari que més fomenta el “relativisme constructiu”, és a dir, que una part important recau en el subjectivisme de les interpretacions, i convida a no donar la veritat per definitivament establerta, sinó a tenir-la com un camí per a la reflexió, la discussió i el diàleg interior.

 

  • La poesia com a camí per educar la sensibilitat estètica. La poesia permet una altra mirada del mon. Permet veure l’objecte més prosaic des d’un punt de vista estètic. A partir dels 4 anys aproximadament els nens poden expressar les emocions a través del llenguatge figurat (metàfores). Les metàfores faciliten la comprensió i serveixen per restaurar l’element corpori de la ment, serveix per poder expressar o entendre expressions complexes o paraules sense ser enteses. Un bon poema ens ha de permetre parlar del poema,  de la bellesa. Què és el la bellesa? L’estètica? En aquesta societat líquida hi ha una predominança de la bellesa de purpurina, de like… bellesa poc profunda, superficial, efímer… Vull posar en valor el poder simbòlic de la poesia en nens, el poder de la metàfora. La relació entre el vers i la vivència.

 

  • La poesia font de coneixement. La poesia com a mitjà per acostar a l’alumnat a altres àrees de coneixement com l’art, la música, la història, la filosofia, la ciència…La poesia pot fer més intens un aprenentatge ja que connecta directament amb les emocions.  La densitat metafòrica del llenguatge poètic desencadena una escolta o lectura a més d’un niell, ja que implica interpretar, inferir… Cosa que porta al desenvolupament creatiu. Afavoreix la reflexió sobre la funció poètica del llenguatge, exercita la concentració i la creativitat i permet explorar la realitat lingüística per mitjà del joc amb paraules.

 

  • La poesia com a eina de socialització. La poesia com a gènere literari que permet la transmissió dels valors culturals. Els temes són universals, aboquen la vida. Els referents compartits fan sentir-nos par de la col·lectivitat, afavoreix la participació en la societat en el sentit de pertinença.

 

ESCRIURE POEMES: INSPIRACIÓ O DEDICACIÓ?

L’escriptura d‘un poema és el resultat d’un equilibri entre l’ensomni i l’elecció conscient del llenguatge que el conforma.

Cal fer “escalfament” i entrenar “el múscul de l’escriptura”, per això calen activitats creatives que serveixin de disparadors creatius. Els primers resultats són simples, però poc a poc van sortint bons textos.

El procés creatiu és únic i personal. I com  a mestres hem de poder acompanyar als infants a explorar els seus propis camins creatius amb propostes diverses.

Hi ha molts exercicis de desbloqueig i disparadors creatius que poden ajudar a trencar el gel. Es tracta d’exercicis que són un camí per arribar a escriure poemes de forma autònoma. Són especialment interessants per a CM i CS. Tot i que algunes propostes es poden adaptar per a CI.

Algunes idees,

  • Escriure un poema a partir d’un somni o un moment viscut.
  • A partir d’un títol d’un llibre o conte.
  • A partir d’un quadre, un paisatge, un estat d’ànim …
  • Mirar al voltant, aturar-se en un objecte, centrar l’atenció només en aquest objecte i escriure un vers o un rodol
  • respondre a la pregunta: què sento quan veig…
  • Jocs de rima i creació de rodolins
  • Crear a partir d’inicis de poemes. Es pot disposar d’una capsa amb inicis de poemes que ens hagin agradat. O amb versos que pensem que poden ser bons inicis. Pot ser un material de punt de partida.
  • A partir de dos poemes que parlin del mateix tema jugar a combinar-los i a crear-ne un de nou.
  • Agafar un poema. Canviar les paraules pels seus antònims.
  • Agafar un poema. Extreure’n les paraules (noms, adjectius i verbs), però mantenint l’estructura sintàctica. Omplir amb altres mots.
  • Escriure un poema amb restriccions: utilitzant paraules amb unes vocals determinades, o sense unes vocals determinades.

 

POESIA I INFANCIA

En les formacions que faig sobre l’ús creatiu de la llengua, un dels aspectes que m’interessen especialment tractar és la poetització dels infants, és a dir, la manera com potenciar la sensibilitat estètica i sonora de la poesia a la primera infància (us convido a llegir l’article que vaig escriure a la revista Infància 223 de Rosa Sensat).

La manera com es relacionen els infants amb la poesia depèn, en part, de les experiències poètiques que es plantegen a l’escola, i evidentment, en el context social i familiar, on malauradament la presencia i impacte és molt minsa, ja que sovint els adults llegeixen molt poca o gens poesia argumentant que no l’entenen i que és difícil.

Des del meu punt de vista, aconseguir connectar amb la poesia, llegir-ne i gaudir-ne no té a veure necessàriament amb haver de llegir o escoltar textos complexos. Es tracta de seleccionar poemes que tinguin qualitat literària però que facin un ús senzill de la llengua. Poemes que continguin imatges poètiques, estructura i rima però que sigui gratificant i fàcil de connectar-hi de manera que permeti desvetllar l’interès dels infants. I és que no podem demanar als nens i nenes que escriguin poemes sense abans haver-ne llegit.

Per tant, primer de tot cal que els/les mestres disposem d’un bon fons bibliogràfic de poemaris i antologies i d’autors diversos. Els poemes que es presenten han d’estar contextualitzats, és a dir, cal saber qui els ha escrit i a quin llibre estan publicats. I com a mestres hem de saber-hi identificar les imatges poètiques, la música de les paraules, la condensació de significats per aplanar l’entrada al món poètic a infants i joves. Amb paraules de María Elena Walsh “El maestro, como todos, tiene que encontrar su camino, un poco a tientas, buscando materiales que le produzcan placer, comparándolos con las grandes obras, formando su pequeña porción de cultura desvinculada de utilitarismo didáctico. El maestro puede haber descuidado la formación de su propio gusto estético, no tener noción clara de los valores, cosa que no es pecado irreparable mientras se sientan realmente deseos de superarlo. No es fácil que el maestro tenga un concepto más o menos acertado de la verdad poética -y la limito aquí como es lógico a la poesía para niños.”

La persona mediadora no és només la que presenta llibres de poesia, sinó aquella capaç d’apropar l’acció poètica (engrescar a llegir-ne, recitar-ne, i sobretot ser-ne lector) No es pot mediar poesia sense ser lector de poesia.  Perquè si no no es comparteixen el codis lingüístics i literaris amb els nens.

Amb els infant d’educació infantil el contacte amb els poemes ha de ser a través del joc, l’experimentació i la música dels versos. Jocs sonors i suports visuals són algunes de les estratègies a tenir en compte. A cicle inicial ja hi ha una apropiació del llenguatge que permet un marge més ampli de creativitat poètica que ajuda a fer els primers assajos creatius a través del apariats i començat a experimentar amb la recitació. A cicle mitjà ja entrem de ple en la lectura, la recitació i l’escriptura creativa de poemes i a cicle superior aquest espai de creativitat creix i possibilita que la poesia esdevingui un recurs o una eina per al creixement personal.

Us recomano visitar el web del grup de treball Transversant la poesia de Rosa Sensat, del qual en formo part, i on trobareu seqüències didàctiques i diverses propostes per acostar la poesia a l’aula.

EDUCACIÓ DEL GEST GRÀFIC: TRAÇ, ART I EXPERIMENTACIÓ

L’educació del gest gràfic pot ser una experiència artística, manipulativa i viscula. Gisèle Calmy ja ho plantejava fa anys. D’aquesta autora us convido a llegir el seu llibre “La educación delgesto grafico” que trobareu en aquest mateix bloc.

L’obra d’alguns/es autors/es permet experimentar amb el gest gràfic des d’una mirada transversal.  Avui us proposo conèixer Heather Hansen, la qual planteja art en moviment, dansa i pintura enregistrades al moment, un procés creatiu fins arribar a l’obra final.

L’experiència adaptada a infants permet experimentar amb materials diversos (proveu-ho amb retoladors gruixuts, carbonet, guix…) cada material produiex traços diferents i l’infant experimenta amb la textura da cadascun.

Un altre autor interessant  és Jackson Pollock. La seva obra és pintura gestual i en acció, tècnica de goteig.  Proveu-ho a través de l’animació que proposa Michael Migurski per entendre la tècnica de Pollock  cliqueu aquí,

Klimp, Matisse, Kandinski, Miró… Hi ha infinitat d’autors que ens poden inspirar a l’aula en la descoberta del gest gràfic.

CONCURS DE CANT DE GALLS

Font: Catalunya Ràdio Judit López de @pastorsdebosc

Fa temps vaig seguir el concurs de cant de galls que va organitzar a la xarxa @Espadamala3_0.

La iniciativa va tenir cert ressó. El pollastre guanyador va ser en Preferit de la pastora Judit López de @pastorsdebosc. Però després d’aquella efemèride el pollastre no va tenir sort! Se’l va cruspir una guilla, tal com va explicar la seva mestressa a Catalunya Ràdio.

Aquí deixo aquest poema que aquesta vegada he escrit jo mateixa.

 

 

DIA INTERNACIONAL DE LA LLENGUA MATERNA

El dilluns 21 de febrer és el Dia Internacional de la Llengua Materna.

Comparteixo un poema de Kôichi Iijima traduït per Felícia Fuster.

“En el mot llengua materna

hi ha mare, pàtria, llenguatge.”

Kôichi Iijima

Font: http://www.visat.cat/espai-traductors/cat/fragments/699/351/-/0/-/felicia-fuster.html