Author Archives: mbertr28

L’UNIVERS DE MIQUEL MARTÍ I POL

Us convido a descobrir l”univers de Miquel Martí i Pol. Un recorregut a l’abast dels més petits. Una manera d’apropar l’obra d’aquest gran poeta als nens i nenes. Una app per a pissarres digitals i tauletes que trobareu en obert i gratuïtament al web de la Fundació Miquel Martí i Pol.

És una aplicació que pretén apropar els infants a la poesia per mitjà de l’obra de Miquel Martí i Pol. L’aplicació està pensada per apropar els infants a la literatura amb l’ús d’il·lustracions atractives i dinàmiques i de jocs que estimulen l’experimentació poètica, la creativitat i la lectura.

S’ACOSTA NADAL

Il.lustració de Marta Ponce

Reedició de les idees que trobaràs al bloc per llegir, recitar, escriure, conversar… al voltant de la temàtica nadalenca.

Llibres, contes i altres coses…

Poemes

Nadales:

ESCRIURE A PARTIR D’UN CURTMETRATGE

Per la seva durada i pel valor de la imatge, els curts són uns importants “disparadors creatius”. Esdevé un recurs molt interessant que permet inventar una història.

Proveu de crear els diàlegs d’aquest curt i jugar a fer el doblatge. Després, convideu als vostres alumnes a escriure el relat.

ESCRIURE A LES ÀREES

En vàries ocasions he escrit sobre la importància de fer escriure als alumnes molt i sovint, i sobre la necessitat de planificar les activitats d’escriptura posant l’accent en el procés de composició. Avui us vull parlar de la necessitat de fer escriure textos expositius als alumnes.

Els textos expositius són els que tenen més presència a les àrees no lingüístiques, per exemple a naturals o socials: definicions, resums, explicacions… Quan demanem als nens i nenes que escriguin sobre un tema, més enllà que sàpiguen que han d’escriure una introducció,  un desenvolupament i una conclusió (superestructura), també han de saber de quina manera es relacionen les idees en el text, és a dir, quina és la tesi de l’escrit (macroestructura).

Per això fa falta que, tant a l’hora de llegir  com escriure textos expositius,  ajudem als alumnes a esbrinar si el text planteja estructures comparatives, de problema o solució, de causa i conseqüència, de seqüenciació dels fets, etc (superestructura).

Una proposta de seqüència d’escriptura d’un gènere expositiu podria ser la següent,

2017-02-04_1230

Per aprendre a escriure aquests gèneres textuals s’ha de fer en el context on es demanen, és a dir, a les àrees de referència. No es tracta pas de fer més llengua a les àrees, sinó d’ensenyar a escriure els textos que li són propis. Així, per exemple, si demanem escriure un resum d’un tema de medi o d’un  projecte, ho hem de poder fer en aquell precís moment, i no esperar a l’hora de llengua.

Per aprofundir podeu fer un cop d’ull al document El domini textual.

SOBRE EL LLEGIR I L’ESCRIURE

Ja fa uns mesos, ell passat dia 7 d’abril, vaig tenir el goig d’assistir a la trobada d’autors i col·laboradors de l’editorial Gregal.

Maçanet de la Selva

Una matinal excel·lent on vàrem poder visitar l’editorial,

Llibres a mig fer. A punt de ser enquadernats. Editorial Gregal.

i escoltar les sàvies paraules d’Isabel Clara Simó. Comparteixo amb vosaltres algunes de les reflexions que ens va fer:

“No llegiu massa, però llegiu bé!”

“Un bon llibre és el que et  fa pensar i el que et fa sentir. Si només et fa pensar, potser és un tractat filosòfic; si només et fa sentir, potser es tracta d’un “culebrón”. Si el llibre t’ha fet sentir i pensar, llavors és un bon llibre”.

“És molt important que cadascú trobi el seu perfil lector. És una de les cerques més importants de la vida lectora de les persones”.

“No us deixeu comprar per les modes”.

“Escriure és molt difícil. Cal tècnica i art”.

“El més difícil per a un escriptor és trobar la pròpia veu”.

MIRAR

Mirar l’entorn, observar les imatges i il.lustracions dels llibres és un magnífic recurs per desvetllar la imaginació. Luis Garcia Montero diu “el més important per a qualsevol artista és aprendre a mirar”. 

Avui us convido a mirar aquesta seqüència d’il.lustracions que posen de manifest el poder que té la lectura en fer-nos viure allò que llegim.

Tot depèn de com es miri.

CONSTEL·LACIONS LITERARIES

Font: http://elcantardecaliope.blogspot.com/p/constelacion-literaria.html

Una  constel·lació literària  es fonamenta en la idea de representar, de forma gràfica traçant línies entre una obra i altra, la relació que, segons el lector, s’estableix entre les  lectures.

L’elaboració d’aquesta xarxa literària pot respondre a diferents temes o aspectes, per exemple, centrar-se en,

  • el tema: llibres de por, de màgia, d’aventures…
  • personatges: herois i heroïnes, bruixes, animals…

Es tracta que l’alumne defineixi un itinerari lector amb llibres que hagi llegit o llibres que té interès de llegir per anar completant la seva constel·lació. En aquesta selecció s’hi poden combinar les lectures amb altres propostes com cinema,música, obres de teatre, espectacles… A mida que avança el curs els nens  i nenes van ampliant la seva constel.lació. És una iniciativa que permet llegir i eixamplar les expectatives lectores dels aprenents i on el mestre acompanya i orienta.

La constel·lació literària és una fórmula de motivació a la lectura i permet ampliar les lectures i per a parlar sobre el que s’ha llegit, per això esdevé una bona proposta per el temps de lectura diària.Per a nens i nenes de primària es poden plantejar constel·lacions temàtiques o de personatges: els amics, la família, aventures, animals, els herois i heroïnes…

Tot i que és una proposta més pensada per a lectors avançats i per a ESO, es pot adaptar la idea per a nens i nenes de CS seguint una seqüència del tipus següent,

  • En una primera fase, que pot tenir una durada d’un semestre,
    • Presentació de la constel·lació: què és, què ens permet…
    • Inici d’una constel.lació literària amb modelatge del docent.
    • Presentació de dos o tres models de constel·lació: es poden fer grups segons afinitats lectores.
  • En una segona fase, que pot portar-se a terme durant el segon semestre, demanar que cada alumne elabori la seva constel·lació literària. Algunes pautes,
    • tria un tema que t’agradi: llibres de por, herois i heroïnes, la màgia, bruixes…
    • pensa en els llibres que has llegit de la temàtica que has triat
    • amb un DN3 o un paper d’embalar fes un pòster: escriu el tema al mig del full i fes un mapa amb els títols dels llibres,  personatges, elements… segons hagis triat. Estableix relacions entre els llibres. Busca un codi per assenyalar els llibres que has llegit, els que tens pendent, etc, fes anotacions al marge que t’ajudin a recordar aspectes rellevants, …
    • decora’l amb imatges, dibuixos, fotos… dels llibres,
    • una vegada el tinguis fet, et servirà de guió per presentar oralment als companys la teva constel·lació.

Per iniciar-se en aquest tipus de treball es pot partir d’una proposta conjunta de classe, en la que es plantegin, per exemple, dues o tres constel·lacions de manera que els alumnes en triïn una o altra. Això donarà lloc a dos o tres grups d’aula amb els quals caldrà treballar i mediar.

Us recomano l’article de Guadalupe Jover on en parla abastament  Constelaciones literarias

 

LA FORMACIÓ LITERARIA A PRIMÀRIA

Il.lustració de Xuan loc Xuan

La competència literària es desenvolupa a partir de les satisfaccions, els estímuls, les emocions, etc, que provoca la lectura de textos iteraris. No es tracta d’una competència que es fomenti seguint unes normes, sinó que es desenvolupa a partir de la lectura lliure i autònoma.

Per a potenciar-la són necessaris moments de conversa per parlar dels llibres i del llenguatge dels textos dels llibres que es llegeixen, de manera que això permeti l’intercanvi entre els diferents perfils de lectors

Segons la forma com els nens i nenes es relacionen amb els textos i els llegeixen es pot establir sis tipus de lectors (Pike 2003; citat a Silva-Díaz, 2005: 102):

  • Lector associatiu: relaciona el que llegeix amb la seva pròpia experiència. El text és un estímul.
  • Lector investigador: es predisposa a elaborar hipòtesis i a resoldre El text és una oportunitat per imaginar.
  • Lector especulatiu: es distancia del text, gaudeix amb la complexitat.
  • Lector afectiu: se sent atret pel to i els elements afectius del text.
  • Lector cognitiu: sent interès per l’esforç mental que suposa desxifrar el significat del text.
  • Lector passiu: no reacciona davant del text, ni com a estímul emotiu ni cognitiu.

És important que aquests diferents perfils de lectors interaccionin, i així afavorir la interpretació compartida dels textos. En aquest sentit, m’agrada el quadre que proposa Mendoza on es fa visible com,

  • abans de llegir es fa una precomprensió del text i s’activen estratègies lectores com la de fer hipòtesis o anticipar.
  • en el moment de llegir és quan cal una comprensió plena del text i quan s’activen estratègies lectores com fer inferències i connexions,
  • i després de llegir és quan el lector pot fer una interpretació i reflexió sobre el text.

Font: tesi doctoral Lectures literaries de Vanesa Amat

Per incidir en la competència literària cal que a totes les edats, els infants i joves tinguin a l’abast la possibilitat de sisposar d’un bon fons bibliogràfic (a la biblioteca personal, a la d’aula, a la de l’escola).

Feu una mirada als documents La lectura en un centre educatiu, i El temps de lectura a primària. Ambdós donen orientacions clares i precises sobre com abordar la lectura literària a primària.

També us convido a fer un cop d’ull a les Agendes de lectura (5è i 6è), editorial Teide, que juntament amb la Margarida Falgàs i la Rosa Marzo vàrem elaborar amb la finalitat  de potenciar el valor literari de la lectura a primària.