Tag Archives: Poesia

POEMES QUE SÓN ENDEVINALLES

Il.lustració d’Analia Heredia

Les endevinalles que són poemes, o els poemes que són endevinalles són un estímul per els infants, i ajuden a obrir camí  cap el món de la poesia.

Quan  juguem a dir endevinalles provoquem una activitat metalingüística inconscient ja que les endevinalles són jocs enigmàtics. L’endevinalla estimula la curiositat i convida a descobrir coses. A més a més conjuga la funció poètica i la funció lúdica del llenguatge, treballa el ritme i la metàfora, és fàcil de memoritzar, estimula l’oïda, desperta l’enginy i la memòria, incita i genera la sensibilitat poètica, produeix inquietud, curiositat, admiració… Fa parlar i rumiar. I tenen molts punts en comú amb el poema.

Les endevinalles adopten la versificació i s’ajuden de figures retòriques, com ara les comparacions, les antítesis, les metàfores.., que permeten descriue l’objecte o concepte de manera ambigua.

Però el que vul destacar avui és que, a diferència del poema, l’endevinalla tanca. L’endevinalla fa treballar l’enginy i el camp de llenguatge. Però cerca una solució. Una solució que només és una. Tancada. En canvi, la poesia obre. Ofereix portes obertes, fa pensar, però no només pensar sinó sentir. I el resultat no és una solució concreta, potser no se’n deriva ni tan sols una o diverses solucions sinó un interrogant.

Això ens duu a dir que l’endevinalla se serveix de llenguatge poètic, però en essència queda més allunyada de la poesia del que sembla per la forma.

 

ESCRIURE POEMES: INSPIRACIÓ O DEDICACIÓ?

L’escriptura d‘un poema és el resultat d’un equilibri entre l’ensomni i l’elecció conscient del llenguatge que el conforma.

Cal fer “escalfament” i entrenar “el múscul de l’escriptura”, per això calen activitats creatives que serveixin de disparadors creatius. Els primers resultats són simples, però poc a poc van sortint bons textos.

El procés creatiu és únic i personal. I com  a mestres hem de poder acompanyar als infants a explorar els seus propis camins creatius amb propostes diverses.

Hi ha molts exercicis de desbloqueig i disparadors creatius que poden ajudar a trencar el gel. Es tracta d’exercicis que són un camí per arribar a escriure poemes de forma autònoma. Són especialment interessants per a CM i CS. Tot i que algunes propostes es poden adaptar per a CI.

Algunes idees,

  • Escriure un poema a partir d’un somni o un moment viscut.
  • A partir d’un títol d’un llibre o conte.
  • A partir d’un quadre, un paisatge, un estat d’ànim …
  • Mirar al voltant, aturar-se en un objecte, centrar l’atenció només en aquest objecte i escriure un vers o un rodol
  • respondre a la pregunta: què sento quan veig…
  • Jocs de rima i creació de rodolins
  • Crear a partir d’inicis de poemes. Es pot disposar d’una capsa amb inicis de poemes que ens hagin agradat. O amb versos que pensem que poden ser bons inicis. Pot ser un material de punt de partida.
  • A partir de dos poemes que parlin del mateix tema jugar a combinar-los i a crear-ne un de nou.
  • Agafar un poema. Canviar les paraules pels seus antònims.
  • Agafar un poema. Extreure’n les paraules (noms, adjectius i verbs), però mantenint l’estructura sintàctica. Omplir amb altres mots.
  • Escriure un poema amb restriccions: utilitzant paraules amb unes vocals determinades, o sense unes vocals determinades.

 

POESIA I INFANCIA

En les formacions que faig sobre l’ús creatiu de la llengua, un dels aspectes que m’interessen especialment tractar és la poetització dels infants, és a dir, la manera com potenciar la sensibilitat estètica i sonora de la poesia a la primera infància (us convido a llegir l’article que vaig escriure a la revista Infància 223 de Rosa Sensat).

La manera com es relacionen els infants amb la poesia depèn, en part, de les experiències poètiques que es plantegen a l’escola, i evidentment, en el context social i familiar, on malauradament la presencia i impacte és molt minsa, ja que sovint els adults llegeixen molt poca o gens poesia argumentant que no l’entenen i que és difícil.

Des del meu punt de vista, aconseguir connectar amb la poesia, llegir-ne i gaudir-ne no té a veure necessàriament amb haver de llegir o escoltar textos complexos. Es tracta de seleccionar poemes que tinguin qualitat literària però que facin un ús senzill de la llengua. Poemes que continguin imatges poètiques, estructura i rima però que sigui gratificant i fàcil de connectar-hi de manera que permeti desvetllar l’interès dels infants. I és que no podem demanar als nens i nenes que escriguin poemes sense abans haver-ne llegit.

Per tant, primer de tot cal que els/les mestres disposem d’un bon fons bibliogràfic de poemaris i antologies i d’autors diversos. Els poemes que es presenten han d’estar contextualitzats, és a dir, cal saber qui els ha escrit i a quin llibre estan publicats. I com a mestres hem de saber-hi identificar les imatges poètiques, la música de les paraules, la condensació de significats per aplanar l’entrada al món poètic a infants i joves. Amb paraules de María Elena Walsh “El maestro, como todos, tiene que encontrar su camino, un poco a tientas, buscando materiales que le produzcan placer, comparándolos con las grandes obras, formando su pequeña porción de cultura desvinculada de utilitarismo didáctico. El maestro puede haber descuidado la formación de su propio gusto estético, no tener noción clara de los valores, cosa que no es pecado irreparable mientras se sientan realmente deseos de superarlo. No es fácil que el maestro tenga un concepto más o menos acertado de la verdad poética -y la limito aquí como es lógico a la poesía para niños.”

La persona mediadora no és només la que presenta llibres de poesia, sinó aquella capaç d’apropar l’acció poètica (engrescar a llegir-ne, recitar-ne, i sobretot ser-ne lector) No es pot mediar poesia sense ser lector de poesia.  Perquè si no no es comparteixen el codis lingüístics i literaris amb els nens.

Amb els infant d’educació infantil el contacte amb els poemes ha de ser a través del joc, l’experimentació i la música dels versos. Jocs sonors i suports visuals són algunes de les estratègies a tenir en compte. A cicle inicial ja hi ha una apropiació del llenguatge que permet un marge més ampli de creativitat poètica que ajuda a fer els primers assajos creatius a través del apariats i començat a experimentar amb la recitació. A cicle mitjà ja entrem de ple en la lectura, la recitació i l’escriptura creativa de poemes i a cicle superior aquest espai de creativitat creix i possibilita que la poesia esdevingui un recurs o una eina per al creixement personal.

Us recomano visitar el web del grup de treball Transversant la poesia de Rosa Sensat, del qual en formo part, i on trobareu seqüències didàctiques i diverses propostes per acostar la poesia a l’aula.

CONCURS DE CANT DE GALLS

Font: Catalunya Ràdio Judit López de @pastorsdebosc

Fa temps vaig seguir el concurs de cant de galls que va organitzar a la xarxa @Espadamala3_0.

La iniciativa va tenir cert ressó. El pollastre guanyador va ser en Preferit de la pastora Judit López de @pastorsdebosc. Però després d’aquella efemèride el pollastre no va tenir sort! Se’l va cruspir una guilla, tal com va explicar la seva mestressa a Catalunya Ràdio.

Aquí deixo aquest poema que aquesta vegada he escrit jo mateixa.

 

 

DIA INTERNACIONAL DE LA LLENGUA MATERNA

El dilluns 21 de febrer és el Dia Internacional de la Llengua Materna.

Comparteixo un poema de Kôichi Iijima traduït per Felícia Fuster.

“En el mot llengua materna

hi ha mare, pàtria, llenguatge.”

Kôichi Iijima

Font: http://www.visat.cat/espai-traductors/cat/fragments/699/351/-/0/-/felicia-fuster.html

DIA MUNDIAL DE LA POESIA. LA GRAN FESTA DE LA PARAULA

 

La Unesco va declarar eldia 21 de març Dia Mundial de la Poesia. Cada anys es fa la tria d’un poema que es tradueix a nombroses llengües, mostrant la riquesa mundial de la poesia en un joc de tornaveu poètic. Ja es pot consultar i descarregar tot el material (fullet, pòster, imatge, logotip, traduccions del poema…) que ha elaborat la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) al seu web.

Enguany el poema triat és “Si puc”, de Gabriel Ferrater.

 #DMP22

 

DIVERTIM-NOS AMB LA POESIA. CLOC, D’AUGUST BOVER

Qui diu que la poesia és avorrida? Si llegiu el llibre CLoc! d’August Bover (Arola Editors, 2011) segur que hi trobareu algun poema per divertir-vos i, de retruc, aprendre llengua.

Tal com comenta Màrius Serra al pròleg del llibre, CLOC és un compendi de poemes de gran enginy literari. August Bover mostra un gran domini del llenguatge i el transforma en joc. Al llibre trobareu poemes plens de restriccions: amb una sola vocal i poemes amb totes les vocals, poemes monosil.làbics, poemes amb onomatopeies, amb guionets… tot plegat d’una enginyeria verbal extraordinària.

Inspirat en els jocs Oulipians, presenta un conjunt de poemes que són joc i exploració. Ben segur que en trobareu algun per jugar-hi, per recitar-lo, per divertir-s’hi, tal com diu el mateix August Bover, “tenim la responsabilitat de mostrar al públic les possibilitats de la llengua”

Aquí us deixo quatre poemes extrets del llibre Cloc!, amb el desig que us animeu a llegir-lo sencer.

Cloc! d’August Bover-Poemes Per Divertir-se by Montserrat on Scribd

FER ESCALETA CAP A LA POESIA. REDESCOBRINT JOANA RASPALL.

Joana Raspall té una obra extensa. Deixeble de Carles Riba i coetània de Rosa Leveroni, Joan Vinyoli, entre d’altres, va escriure poesia, teatre i narrativa, però sobretot la coneixem pels seus poemes per a infants. En va escriure 632!

Raspall va ser una de les primeres poetes que va escriure per a infants i joves, emmanllevant estructures populars (que ajuden a connectar amb el corpus poètic d’infant), i escrivint sobre temes propers als nens i nenes.

Per  a mi, un dels valors de Joana Raspall és que, de forma premeditada, va dedicar-se a escriure poemes per a infants. I ho feia per una bona raó. Era conscient que, després de la poesia oral (cantarelles, moixaines, jocs de falda… gèneres poètics molt propers durant les primeres etapes de vida), els nens i nenes deixaven d’estar en contacte amb el món poètic i, per tant, es feia més difícil gaudir-ne més endavant com a lector adult. De manera que, tal com ella deia de la seva pròpia poesia, es tractava de “fer escaleta”, posar els primers graons per tal que els infants poguessin, de grans, enfrontar-se a les grans composicions líriques. En paraules de Joana Raspall, en una entrevista recollida a la revista Faristol n.56, p, 14-15 (2006),

”El món poètic, almenys aquí a Catalunya, és una escala en que falta un tram, i els nens i nenes haurien de poder fer aquesta escala; començar per la poesia senzilla i no deixar-los plantats perquè saltin a la intel·lectual, sinó anar-los guiant, de mica en mica (…) Jo faig escaleta perquè tinguin ganes d’arribar-hi”.  

Un munt de poemes recollits en diverses publicacions que ens permeten apropar la poesia a l’aula. Poemes on s’hi tracten una gran diversitat de temes: natura, animals, món quotidià, reflexió sobre un mateix, la vida, la mort etc.

  • Petits poemes per a nois i noies
  • Bon dia poesia!
  • Degotall de poemes
  • Com el plomissol. Poemes i faules
  • Pinzellades en vers
  • Versos amics
  • Serpentines de versos
  • Escaleta al vent
  • Font de versos
  • A compàs de versos
  • Concert de poesia
  • El meu món de poesia
  • 46 poemes i 2 contes.

Més enllà de la poesia infantil  us convido a redescobrir Joana Raspall a partir de l’edició del llibre Batec de paraules, que conté tota la poesia lírica editada entre el 1991 i el 2010.

L’ENTRADA AL MÓN POÈTIC

Il.lusració d’Angela Eata

Quin és el primer contacte de l’infant amb la poesia? Sens dubte durant els primers anys de vida, fins hi tot hi ha qui diu que els batecs del cor de la mare, quan encara l’infant està en el ventre matern, és la primera manifestació de ritme poètic i de rima (toc, toc, toc…).

Però sobretot, el primer contacte és a través dels gèneres retòrics orals entre la persona adulta i l’infant. Un contacte que es fa d’una manera molt íntima i viscuda: la mare/pare que canta una cançó de bressol i el nen s’adorm escoltant-la, o quan amb una moixaina es capta l’atenció per a fer alguna acció… Es tracta d’una manifestació poètica de lletra i música, de vida i poesia. Una experiència vital que va dirigida a aquell infant en particular i a ningú més.

Així doncs, la sensibilització poètica en infants s’inicia molt d’hora i va molt lligada a una experiència vital plaent que sovint es dona en moments en que l’adult juga amb l’infant a partir de cantarelles, moixaines i jocs de falda. Aquests moments de joc i de goig faciliten la vinculació emocional, el desenvolupament del llenguatge i, sens dubte, l’entrada al món poètic.

També els contes estan farcits d’expressions poètiques: cantarelles i frases que els personatges o el narrador recita, i en aquest acte de recitació interpel·la a l’infant oient, fent-lo participar i memoritzar en aquell moment del conte. Són també moments plaents, d’acció i participació. Així, el diàleg entre la Caputxeta i el Llop disfressat d’àvia té un ritme i estructura pòetica que va creixent,

—Avia, quins ulls més grans que tens…

—Són per mirar-te millor!

—Àvia, quin nas més gran que tens…

—És per olorar-te millor!

—Avia, quines orelles més grosses que tens…

—Són per escoltar-te millor!

—Àvia, quina boca més gran que tens…

—És per menjar-te millor!

O quan els animals demanen a la rateta si es volen casar amb ella,

—Rateta, rateta, tu que n’ets ta boniqueta, que et voldries casar amb mi?

—Per que pugui dir que sí, vull sentit la teva veu…

O contes com En Tabalet, El Peix Peixet, El Cargol que buscava l’herba de poliol, i tants d’altres, tenen cantarelles i petites estrofes que es repeteixen i fan que el conte tingui més sonoritat, marca el ritme i el tempo i ajuda a memoritzar. Així, l’entrada al món poètic també la fem a través del petits poemes que hi ha en els contes orals.

Tenint en compte que l’objectiu final de l’educació poètica a l’escola primària no és fer descobrir poetes (tot i que també és important) sinó formar persones que estimin la poesia, aquests primers contactes de joc i goig són imprescindible.

Mireu què en diu l’Enric Casasses!

Un Dinar de Poesia_Enric Casasses by Montserrat on Scribd

POESIA ÉS MIRAR,OBSERVAR I MERAVELLAR-SE PER ALLÒ QUE ENS ENVOLTA

Il.lustració de Kanako Abe

La consciència poètica s’adquireix des dels primers anys de vida, i es va forjant a partir de  la capacitat de sorprendre’s, meravellar-se i connectar amb el món a través de la paraula.

Mirar, observar i formular-nos preguntes. “Explicar” el món a través de paraules i d’imatges poètiques. Una relació i connexió que emergeix de la consciència i de la intuïció, de l’interior, independent del pensament estrictament racional.

Així, a partir d’allò que ens envolta podem generar un disparador creatiu que ens pot inspirar a escriure un poema. Però també podem identificar a l’entorn, imatges visuals que siguin poètiques per nosaltres i buscar quin/a autor/a ha escrit sobre allò que hem “fotografiat” per què ens ha sorprès i meravellat. Pregunteu-vos, hi ha algú més a qui l’ha sorprès, o cridat l’atenció aquesta imatge que he triat? com l’ha descrit en el seu poema?

Us proposo fer aquesta cerca del poètic. Jo ho he fet i el resultat ha estat fantàstic. La connexió entre la fotografia i el text és total.

 

Imatge Poética-Fotos i Poemes by Montserrat on Scribd