POEMES QUE SÓN ENDEVINALLES

Il.lustració d’Analia Heredia

Les endevinalles que són poemes, o els poemes que són endevinalles són un estímul per els infants, i ajuden a obrir camí  cap el món de la poesia.

Quan  juguem a dir endevinalles provoquem una activitat metalingüística inconscient ja que les endevinalles són jocs enigmàtics. L’endevinalla estimula la curiositat i convida a descobrir coses. A més a més conjuga la funció poètica i la funció lúdica del llenguatge, treballa el ritme i la metàfora, és fàcil de memoritzar, estimula l’oïda, desperta l’enginy i la memòria, incita i genera la sensibilitat poètica, produeix inquietud, curiositat, admiració… Fa parlar i rumiar. I tenen molts punts en comú amb el poema.

Les endevinalles adopten la versificació i s’ajuden de figures retòriques, com ara les comparacions, les antítesis, les metàfores.., que permeten descriue l’objecte o concepte de manera ambigua.

Però el que vul destacar avui és que, a diferència del poema, l’endevinalla tanca. L’endevinalla fa treballar l’enginy i el camp de llenguatge. Però cerca una solució. Una solució que només és una. Tancada. En canvi, la poesia obre. Ofereix portes obertes, fa pensar, però no només pensar sinó sentir. I el resultat no és una solució concreta, potser no se’n deriva ni tan sols una o diverses solucions sinó un interrogant.

Això ens duu a dir que l’endevinalla se serveix de llenguatge poètic, però en essència queda més allunyada de la poesia del que sembla per la forma.

 

LLEGIR POESIA

 

Il.lustració d’Alan Rubin

Quatre arguments per llegir poesia,

  • La poesia com a recurs per el desenvolupament personal. La poesia pot esdevenir un recurs molt potent per a la formació individual.  I és que la poesia és potser el gènere literari que més fomenta el “relativisme constructiu”, és a dir, que una part important recau en el subjectivisme de les interpretacions, i convida a no donar la veritat per definitivament establerta, sinó a tenir-la com un camí per a la reflexió, la discussió i el diàleg interior.

 

  • La poesia com a camí per educar la sensibilitat estètica. La poesia permet una altra mirada del mon. Permet veure l’objecte més prosaic des d’un punt de vista estètic. A partir dels 4 anys aproximadament els nens poden expressar les emocions a través del llenguatge figurat (metàfores). Les metàfores faciliten la comprensió i serveixen per restaurar l’element corpori de la ment, serveix per poder expressar o entendre expressions complexes o paraules sense ser enteses. Un bon poema ens ha de permetre parlar del poema,  de la bellesa. Què és el la bellesa? L’estètica? En aquesta societat líquida hi ha una predominança de la bellesa de purpurina, de like… bellesa poc profunda, superficial, efímer… Vull posar en valor el poder simbòlic de la poesia en nens, el poder de la metàfora. La relació entre el vers i la vivència.

 

  • La poesia font de coneixement. La poesia com a mitjà per acostar a l’alumnat a altres àrees de coneixement com l’art, la música, la història, la filosofia, la ciència…La poesia pot fer més intens un aprenentatge ja que connecta directament amb les emocions.  La densitat metafòrica del llenguatge poètic desencadena una escolta o lectura a més d’un niell, ja que implica interpretar, inferir… Cosa que porta al desenvolupament creatiu. Afavoreix la reflexió sobre la funció poètica del llenguatge, exercita la concentració i la creativitat i permet explorar la realitat lingüística per mitjà del joc amb paraules.

 

  • La poesia com a eina de socialització. La poesia com a gènere literari que permet la transmissió dels valors culturals. Els temes són universals, aboquen la vida. Els referents compartits fan sentir-nos par de la col·lectivitat, afavoreix la participació en la societat en el sentit de pertinença.

 

ESCRIURE POEMES: INSPIRACIÓ O DEDICACIÓ?

L’escriptura d‘un poema és el resultat d’un equilibri entre l’ensomni i l’elecció conscient del llenguatge que el conforma.

Cal fer “escalfament” i entrenar “el múscul de l’escriptura”, per això calen activitats creatives que serveixin de disparadors creatius. Els primers resultats són simples, però poc a poc van sortint bons textos.

El procés creatiu és únic i personal. I com  a mestres hem de poder acompanyar als infants a explorar els seus propis camins creatius amb propostes diverses.

Hi ha molts exercicis de desbloqueig i disparadors creatius que poden ajudar a trencar el gel. Es tracta d’exercicis que són un camí per arribar a escriure poemes de forma autònoma. Són especialment interessants per a CM i CS. Tot i que algunes propostes es poden adaptar per a CI.

Algunes idees,

  • Escriure un poema a partir d’un somni o un moment viscut.
  • A partir d’un títol d’un llibre o conte.
  • A partir d’un quadre, un paisatge, un estat d’ànim …
  • Mirar al voltant, aturar-se en un objecte, centrar l’atenció només en aquest objecte i escriure un vers o un rodol
  • respondre a la pregunta: què sento quan veig…
  • Jocs de rima i creació de rodolins
  • Crear a partir d’inicis de poemes. Es pot disposar d’una capsa amb inicis de poemes que ens hagin agradat. O amb versos que pensem que poden ser bons inicis. Pot ser un material de punt de partida.
  • A partir de dos poemes que parlin del mateix tema jugar a combinar-los i a crear-ne un de nou.
  • Agafar un poema. Canviar les paraules pels seus antònims.
  • Agafar un poema. Extreure’n les paraules (noms, adjectius i verbs), però mantenint l’estructura sintàctica. Omplir amb altres mots.
  • Escriure un poema amb restriccions: utilitzant paraules amb unes vocals determinades, o sense unes vocals determinades.

 

POESIA I INFANCIA

En les formacions que faig sobre l’ús creatiu de la llengua, un dels aspectes que m’interessen especialment tractar és la poetització dels infants, és a dir, la manera com potenciar la sensibilitat estètica i sonora de la poesia a la primera infància (us convido a llegir l’article que vaig escriure a la revista Infància 223 de Rosa Sensat).

La manera com es relacionen els infants amb la poesia depèn, en part, de les experiències poètiques que es plantegen a l’escola, i evidentment, en el context social i familiar, on malauradament la presencia i impacte és molt minsa, ja que sovint els adults llegeixen molt poca o gens poesia argumentant que no l’entenen i que és difícil.

Des del meu punt de vista, aconseguir connectar amb la poesia, llegir-ne i gaudir-ne no té a veure necessàriament amb haver de llegir o escoltar textos complexos. Es tracta de seleccionar poemes que tinguin qualitat literària però que facin un ús senzill de la llengua. Poemes que continguin imatges poètiques, estructura i rima però que sigui gratificant i fàcil de connectar-hi de manera que permeti desvetllar l’interès dels infants. I és que no podem demanar als nens i nenes que escriguin poemes sense abans haver-ne llegit.

Per tant, primer de tot cal que els/les mestres disposem d’un bon fons bibliogràfic de poemaris i antologies i d’autors diversos. Els poemes que es presenten han d’estar contextualitzats, és a dir, cal saber qui els ha escrit i a quin llibre estan publicats. I com a mestres hem de saber-hi identificar les imatges poètiques, la música de les paraules, la condensació de significats per aplanar l’entrada al món poètic a infants i joves. Amb paraules de María Elena Walsh “El maestro, como todos, tiene que encontrar su camino, un poco a tientas, buscando materiales que le produzcan placer, comparándolos con las grandes obras, formando su pequeña porción de cultura desvinculada de utilitarismo didáctico. El maestro puede haber descuidado la formación de su propio gusto estético, no tener noción clara de los valores, cosa que no es pecado irreparable mientras se sientan realmente deseos de superarlo. No es fácil que el maestro tenga un concepto más o menos acertado de la verdad poética -y la limito aquí como es lógico a la poesía para niños.”

La persona mediadora no és només la que presenta llibres de poesia, sinó aquella capaç d’apropar l’acció poètica (engrescar a llegir-ne, recitar-ne, i sobretot ser-ne lector) No es pot mediar poesia sense ser lector de poesia.  Perquè si no no es comparteixen el codis lingüístics i literaris amb els nens.

Amb els infant d’educació infantil el contacte amb els poemes ha de ser a través del joc, l’experimentació i la música dels versos. Jocs sonors i suports visuals són algunes de les estratègies a tenir en compte. A cicle inicial ja hi ha una apropiació del llenguatge que permet un marge més ampli de creativitat poètica que ajuda a fer els primers assajos creatius a través del apariats i començat a experimentar amb la recitació. A cicle mitjà ja entrem de ple en la lectura, la recitació i l’escriptura creativa de poemes i a cicle superior aquest espai de creativitat creix i possibilita que la poesia esdevingui un recurs o una eina per al creixement personal.

Us recomano visitar el web del grup de treball Transversant la poesia de Rosa Sensat, del qual en formo part, i on trobareu seqüències didàctiques i diverses propostes per acostar la poesia a l’aula.

EDUCACIÓ DEL GEST GRÀFIC: TRAÇ, ART I EXPERIMENTACIÓ

L’educació del gest gràfic pot ser una experiència artística, manipulativa i viscula. Gisèle Calmy ja ho plantejava fa anys. D’aquesta autora us convido a llegir el seu llibre “La educación delgesto grafico” que trobareu en aquest mateix bloc.

L’obra d’alguns/es autors/es permet experimentar amb el gest gràfic des d’una mirada transversal.  Avui us proposo conèixer Heather Hansen, la qual planteja art en moviment, dansa i pintura enregistrades al moment, un procés creatiu fins arribar a l’obra final.

L’experiència adaptada a infants permet experimentar amb materials diversos (proveu-ho amb retoladors gruixuts, carbonet, guix…) cada material produiex traços diferents i l’infant experimenta amb la textura da cadascun.

Un altre autor interessant  és Jackson Pollock. La seva obra és pintura gestual i en acció, tècnica de goteig.  Proveu-ho a través de l’animació que proposa Michael Migurski per entendre la tècnica de Pollock  cliqueu aquí,

Klimp, Matisse, Kandinski, Miró… Hi ha infinitat d’autors que ens poden inspirar a l’aula en la descoberta del gest gràfic.

CONCURS DE CANT DE GALLS

Font: Catalunya Ràdio Judit López de @pastorsdebosc

Fa temps vaig seguir el concurs de cant de galls que va organitzar a la xarxa @Espadamala3_0.

La iniciativa va tenir cert ressó. El pollastre guanyador va ser en Preferit de la pastora Judit López de @pastorsdebosc. Però després d’aquella efemèride el pollastre no va tenir sort! Se’l va cruspir una guilla, tal com va explicar la seva mestressa a Catalunya Ràdio.

Aquí deixo aquest poema que aquesta vegada he escrit jo mateixa.

 

 

DIA INTERNACIONAL DE LA LLENGUA MATERNA

El dilluns 21 de febrer és el Dia Internacional de la Llengua Materna.

Comparteixo un poema de Kôichi Iijima traduït per Felícia Fuster.

“En el mot llengua materna

hi ha mare, pàtria, llenguatge.”

Kôichi Iijima

Font: http://www.visat.cat/espai-traductors/cat/fragments/699/351/-/0/-/felicia-fuster.html

DIA MUNDIAL DE LA POESIA. LA GRAN FESTA DE LA PARAULA

 

La Unesco va declarar eldia 21 de març Dia Mundial de la Poesia. Cada anys es fa la tria d’un poema que es tradueix a nombroses llengües, mostrant la riquesa mundial de la poesia en un joc de tornaveu poètic. Ja es pot consultar i descarregar tot el material (fullet, pòster, imatge, logotip, traduccions del poema…) que ha elaborat la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) al seu web.

Enguany el poema triat és “Si puc”, de Gabriel Ferrater.

 #DMP22

 

CANÇONS DE TRIA

 

Il·lustració de Tullia Masinari

Les cantarelles dels jocs de tria i els jocs eliminatius són tan o més divertits que els propis jocs que es faran després. Són cantarelles que juguen amb l’absurd, la metàfora, la transgressió… Les cantem quan hem de triar per fer equips, o quan hem de descartar.

Us animo a recuperar les cançons de tria i eliminatives i enriquir el repertori dels infants.

Jugem en català!

 

Cançons de Tria i Cançons Eliminatives by Montserrat on Scribd

EXPLIQUEM CONTES.RECORDS D’INFÀNCIA. MOMENTS PLAENTS

il·lustració de Lisa Ferguson

Reivindiquem el plaer d’explicar un conte, de farcir-lo de cantarelles i jocs lingüístics i musicals, de frases rimades i sonores, que ben segur quedaran en el record dels nostres infants. D’explicar-lo mirant als ulls de l’infant i amb la força de la veu, de la proximitat. Reivindiquem el valor de l’oralitat.

En el poema Un dinar de poesia, L’Enric Cassasses ens fa connectar amb la infantesa a través del recors dels gèneres de tradició oral, que formen part de la nostra tradició (ja us el vaig compartir en una entrada anterior).

Hi ha molts contes que inclouen cantarelles i cançonetes, petits poemes o frases rimades que sens dubte són moments plens de goig i plaer i permeten la interacció entre infant i adult. La cançó d’en Patufet n’és una,

Patim patam patum
homes i dones del cap dret
patim ptam patum
no trepitgeu en Patufet.

També els diàlegs rimats del conte de la Rateta,

Rateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta, que el voldries casar amb mi?
Perquè pugui dir que sí, vull sentir la teva veu…

O la conversa que va in crescendo de la Caputxeta,

Ai àvia…i quins ulls més grans que tens…
Són per mirar-te millor!
Ai àvia… i quin nas més gran que tens!
És per olorar-te millor!
Ai àvia… quines orelles més grans que tens
Són per escoltar-te millor!
Ai àvia…quina boca més grossa que tens…
és per menjar-te millor!

O el rodolí que fa el llop en el conte dels Tres porquets,

bufaré i bufaré, i la casa tiraré

I tants altres que segur que us vindran a la memòria.

Recupero el llibre Com explicar contes de la Sara Bryant, en el que s’aborda les virtuts d’explicar contes als infants i la manera com fer-ho. Una bona lectura per a mestres i famílies.

Explicar contes és posar-se dins la història i regalar-la, a través de la veu, les paraules, la mirada, els gestos… als vostres infants.

 

DIVERTIM-NOS AMB LA POESIA. CLOC, D’AUGUST BOVER

Qui diu que la poesia és avorrida? Si llegiu el llibre CLoc! d’August Bover (Arola Editors, 2011) segur que hi trobareu algun poema per divertir-vos i, de retruc, aprendre llengua.

Tal com comenta Màrius Serra al pròleg del llibre, CLOC és un compendi de poemes de gran enginy literari. August Bover mostra un gran domini del llenguatge i el transforma en joc. Al llibre trobareu poemes plens de restriccions: amb una sola vocal i poemes amb totes les vocals, poemes monosil.làbics, poemes amb onomatopeies, amb guionets… tot plegat d’una enginyeria verbal extraordinària.

Inspirat en els jocs Oulipians, presenta un conjunt de poemes que són joc i exploració. Ben segur que en trobareu algun per jugar-hi, per recitar-lo, per divertir-s’hi, tal com diu el mateix August Bover, “tenim la responsabilitat de mostrar al públic les possibilitats de la llengua”

Aquí us deixo quatre poemes extrets del llibre Cloc!, amb el desig que us animeu a llegir-lo sencer.

Cloc! d’August Bover-Poemes Per Divertir-se by Montserrat on Scribd

FER ESCALETA CAP A LA POESIA. REDESCOBRINT JOANA RASPALL.

Joana Raspall té una obra extensa. Deixeble de Carles Riba i coetània de Rosa Leveroni, Joan Vinyoli, entre d’altres, va escriure poesia, teatre i narrativa, però sobretot la coneixem pels seus poemes per a infants. En va escriure 632!

Raspall va ser una de les primeres poetes que va escriure per a infants i joves, emmanllevant estructures populars (que ajuden a connectar amb el corpus poètic d’infant), i escrivint sobre temes propers als nens i nenes.

Per  a mi, un dels valors de Joana Raspall és que, de forma premeditada, va dedicar-se a escriure poemes per a infants. I ho feia per una bona raó. Era conscient que, després de la poesia oral (cantarelles, moixaines, jocs de falda… gèneres poètics molt propers durant les primeres etapes de vida), els nens i nenes deixaven d’estar en contacte amb el món poètic i, per tant, es feia més difícil gaudir-ne més endavant com a lector adult. De manera que, tal com ella deia de la seva pròpia poesia, es tractava de “fer escaleta”, posar els primers graons per tal que els infants poguessin, de grans, enfrontar-se a les grans composicions líriques. En paraules de Joana Raspall, en una entrevista recollida a la revista Faristol n.56, p, 14-15 (2006),

”El món poètic, almenys aquí a Catalunya, és una escala en que falta un tram, i els nens i nenes haurien de poder fer aquesta escala; començar per la poesia senzilla i no deixar-los plantats perquè saltin a la intel·lectual, sinó anar-los guiant, de mica en mica (…) Jo faig escaleta perquè tinguin ganes d’arribar-hi”.  

Un munt de poemes recollits en diverses publicacions que ens permeten apropar la poesia a l’aula. Poemes on s’hi tracten una gran diversitat de temes: natura, animals, món quotidià, reflexió sobre un mateix, la vida, la mort etc.

  • Petits poemes per a nois i noies
  • Bon dia poesia!
  • Degotall de poemes
  • Com el plomissol. Poemes i faules
  • Pinzellades en vers
  • Versos amics
  • Serpentines de versos
  • Escaleta al vent
  • Font de versos
  • A compàs de versos
  • Concert de poesia
  • El meu món de poesia
  • 46 poemes i 2 contes.

Més enllà de la poesia infantil  us convido a redescobrir Joana Raspall a partir de l’edició del llibre Batec de paraules, que conté tota la poesia lírica editada entre el 1991 i el 2010.