CANÇONS DE TRIA

 

Il·lustració de Tullia Masinari

Les cantarelles dels jocs de tria i els jocs eliminatius són tan o més divertits que els propis jocs que es faran després. Són cantarelles que juguen amb l’absurd, la metàfora, la transgressió… Les cantem quan hem de triar per fer equips, o quan hem de descartar.

Us animo a recuperar les cançons de tria i eliminatives i enriquir el repertori dels infants.

Jugem en català!

 

Cançons de Tria i Cançons Eliminatives by Montserrat on Scribd

EXPLIQUEM CONTES.RECORDS D’INFÀNCIA. MOMENTS PLAENTS

il·lustració de Lisa Ferguson

Reivindiquem el plaer d’explicar un conte, de farcir-lo de cantarelles i jocs lingüístics i musicals, de frases rimades i sonores, que ben segur quedaran en el record dels nostres infants. D’explicar-lo mirant als ulls de l’infant i amb la força de la veu, de la proximitat. Reivindiquem el valor de l’oralitat.

En el poema Un dinar de poesia, L’Enric Cassasses ens fa connectar amb la infantesa a través del recors dels gèneres de tradició oral, que formen part de la nostra tradició (ja us el vaig compartir en una entrada anterior).

Hi ha molts contes que inclouen cantarelles i cançonetes, petits poemes o frases rimades que sens dubte són moments plens de goig i plaer i permeten la interacció entre infant i adult. La cançó d’en Patufet n’és una,

Patim patam patum
homes i dones del cap dret
patim ptam patum
no trepitgeu en Patufet.

També els diàlegs rimats del conte de la Rateta,

Rateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta, que el voldries casar amb mi?
Perquè pugui dir que sí, vull sentir la teva veu…

O la conversa que va in crescendo de la Caputxeta,

Ai àvia…i quins ulls més grans que tens…
Són per mirar-te millor!
Ai àvia… i quin nas més gran que tens!
És per olorar-te millor!
Ai àvia… quines orelles més grans que tens
Són per escoltar-te millor!
Ai àvia…quina boca més grossa que tens…
és per menjar-te millor!

O el rodolí que fa el llop en el conte dels Tres porquets,

bufaré i bufaré, i la casa tiraré

I tants altres que segur que us vindran a la memòria.

Recupero el llibre Com explicar contes de la Sara Bryant, en el que s’aborda les virtuts d’explicar contes als infants i la manera com fer-ho. Una bona lectura per a mestres i famílies.

Explicar contes és posar-se dins la història i regalar-la, a través de la veu, les paraules, la mirada, els gestos… als vostres infants.

 

DIVERTIM-NOS AMB LA POESIA. CLOC, D’AUGUST BOVER

Qui diu que la poesia és avorrida? Si llegiu el llibre CLoc! d’August Bover (Arola Editors, 2011) segur que hi trobareu algun poema per divertir-vos i, de retruc, aprendre llengua.

Tal com comenta Màrius Serra al pròleg del llibre, CLOC és un compendi de poemes de gran enginy literari. August Bover mostra un gran domini del llenguatge i el transforma en joc. Al llibre trobareu poemes plens de restriccions: amb una sola vocal i poemes amb totes les vocals, poemes monosil.làbics, poemes amb onomatopeies, amb guionets… tot plegat d’una enginyeria verbal extraordinària.

Inspirat en els jocs Oulipians, presenta un conjunt de poemes que són joc i exploració. Ben segur que en trobareu algun per jugar-hi, per recitar-lo, per divertir-s’hi, tal com diu el mateix August Bover, “tenim la responsabilitat de mostrar al públic les possibilitats de la llengua”

Aquí us deixo quatre poemes extrets del llibre Cloc!, amb el desig que us animeu a llegir-lo sencer.

Cloc! d’August Bover-Poemes Per Divertir-se by Montserrat on Scribd

FER ESCALETA CAP A LA POESIA. REDESCOBRINT JOANA RASPALL.

Joana Raspall té una obra extensa. Deixeble de Carles Riba i coetània de Rosa Leveroni, Joan Vinyoli, entre d’altres, va escriure poesia, teatre i narrativa, però sobretot la coneixem pels seus poemes per a infants. En va escriure 632!

Raspall va ser una de les primeres poetes que va escriure per a infants i joves, emmanllevant estructures populars (que ajuden a connectar amb el corpus poètic d’infant), i escrivint sobre temes propers als nens i nenes.

Per  a mi, un dels valors de Joana Raspall és que, de forma premeditada, va dedicar-se a escriure poemes per a infants. I ho feia per una bona raó. Era conscient que, després de la poesia oral (cantarelles, moixaines, jocs de falda… gèneres poètics molt propers durant les primeres etapes de vida), els nens i nenes deixaven d’estar en contacte amb el món poètic i, per tant, es feia més difícil gaudir-ne més endavant com a lector adult. De manera que, tal com ella deia de la seva pròpia poesia, es tractava de “fer escaleta”, posar els primers graons per tal que els infants poguessin, de grans, enfrontar-se a les grans composicions líriques. En paraules de Joana Raspall, en una entrevista recollida a la revista Faristol n.56, p, 14-15 (2006),

”El món poètic, almenys aquí a Catalunya, és una escala en que falta un tram, i els nens i nenes haurien de poder fer aquesta escala; començar per la poesia senzilla i no deixar-los plantats perquè saltin a la intel·lectual, sinó anar-los guiant, de mica en mica (…) Jo faig escaleta perquè tinguin ganes d’arribar-hi”.  

Un munt de poemes recollits en diverses publicacions que ens permeten apropar la poesia a l’aula. Poemes on s’hi tracten una gran diversitat de temes: natura, animals, món quotidià, reflexió sobre un mateix, la vida, la mort etc.

  • Petits poemes per a nois i noies
  • Bon dia poesia!
  • Degotall de poemes
  • Com el plomissol. Poemes i faules
  • Pinzellades en vers
  • Versos amics
  • Serpentines de versos
  • Escaleta al vent
  • Font de versos
  • A compàs de versos
  • Concert de poesia
  • El meu món de poesia
  • 46 poemes i 2 contes.

Més enllà de la poesia infantil  us convido a redescobrir Joana Raspall a partir de l’edició del llibre Batec de paraules, que conté tota la poesia lírica editada entre el 1991 i el 2010.

L’ENTRADA AL MÓN POÈTIC

Il.lusració d’Angela Eata

Quin és el primer contacte de l’infant amb la poesia? Sens dubte durant els primers anys de vida, fins hi tot hi ha qui diu que els batecs del cor de la mare, quan encara l’infant està en el ventre matern, és la primera manifestació de ritme poètic i de rima (toc, toc, toc…).

Però sobretot, el primer contacte és a través dels gèneres retòrics orals entre la persona adulta i l’infant. Un contacte que es fa d’una manera molt íntima i viscuda: la mare/pare que canta una cançó de bressol i el nen s’adorm escoltant-la, o quan amb una moixaina es capta l’atenció per a fer alguna acció… Es tracta d’una manifestació poètica de lletra i música, de vida i poesia. Una experiència vital que va dirigida a aquell infant en particular i a ningú més.

Així doncs, la sensibilització poètica en infants s’inicia molt d’hora i va molt lligada a una experiència vital plaent que sovint es dona en moments en que l’adult juga amb l’infant a partir de cantarelles, moixaines i jocs de falda. Aquests moments de joc i de goig faciliten la vinculació emocional, el desenvolupament del llenguatge i, sens dubte, l’entrada al món poètic.

També els contes estan farcits d’expressions poètiques: cantarelles i frases que els personatges o el narrador recita, i en aquest acte de recitació interpel·la a l’infant oient, fent-lo participar i memoritzar en aquell moment del conte. Són també moments plaents, d’acció i participació. Així, el diàleg entre la Caputxeta i el Llop disfressat d’àvia té un ritme i estructura pòetica que va creixent,

—Avia, quins ulls més grans que tens…

—Són per mirar-te millor!

—Àvia, quin nas més gran que tens…

—És per olorar-te millor!

—Avia, quines orelles més grosses que tens…

—Són per escoltar-te millor!

—Àvia, quina boca més gran que tens…

—És per menjar-te millor!

O quan els animals demanen a la rateta si es volen casar amb ella,

—Rateta, rateta, tu que n’ets ta boniqueta, que et voldries casar amb mi?

—Per que pugui dir que sí, vull sentit la teva veu…

O contes com En Tabalet, El Peix Peixet, El Cargol que buscava l’herba de poliol, i tants d’altres, tenen cantarelles i petites estrofes que es repeteixen i fan que el conte tingui més sonoritat, marca el ritme i el tempo i ajuda a memoritzar. Així, l’entrada al món poètic també la fem a través del petits poemes que hi ha en els contes orals.

Tenint en compte que l’objectiu final de l’educació poètica a l’escola primària no és fer descobrir poetes (tot i que també és important) sinó formar persones que estimin la poesia, aquests primers contactes de joc i goig són imprescindible.

Mireu què en diu l’Enric Casasses!

Un Dinar de Poesia_Enric Casasses by Montserrat on Scribd

POESIA ÉS MIRAR,OBSERVAR I MERAVELLAR-SE PER ALLÒ QUE ENS ENVOLTA

Il.lustració de Kanako Abe

La consciència poètica s’adquireix des dels primers anys de vida, i es va forjant a partir de  la capacitat de sorprendre’s, meravellar-se i connectar amb el món a través de la paraula.

Mirar, observar i formular-nos preguntes. “Explicar” el món a través de paraules i d’imatges poètiques. Una relació i connexió que emergeix de la consciència i de la intuïció, de l’interior, independent del pensament estrictament racional.

Així, a partir d’allò que ens envolta podem generar un disparador creatiu que ens pot inspirar a escriure un poema. Però també podem identificar a l’entorn, imatges visuals que siguin poètiques per nosaltres i buscar quin/a autor/a ha escrit sobre allò que hem “fotografiat” per què ens ha sorprès i meravellat. Pregunteu-vos, hi ha algú més a qui l’ha sorprès, o cridat l’atenció aquesta imatge que he triat? com l’ha descrit en el seu poema?

Us proposo fer aquesta cerca del poètic. Jo ho he fet i el resultat ha estat fantàstic. La connexió entre la fotografia i el text és total.

 

Imatge Poética-Fotos i Poemes by Montserrat on Scribd

LES SORTIDES I EXCURSIONS: SITUACIONS COMUNICATIVES IDÒNIES PER FER ESCRIURE

Il.lustració de Lauren

L’elecció de les sortides i excursions és quelcom complex. Cal planificar-les a partir de propòsits educatius, que aportin valor a l’educació dels infants. Han d’estar relacionades amb els objectius que prèviament s’hagin marcat i han de poder aportar experiències que reforcin els coneixements i continguts que es treballin en aquell moment. Per tant, requereix reflexió i planificació per part del docent, més enllà de l’organització de la sortida. Abans d’organitzar una sortida plantegeu-vos algunes preguntes,

  • Quin és l’objectiu d’aprenentatge de la sortida?
  • Quines accions o activitats tinc pensades per planificar-la?
  • Quina implicació hi tenen els nens i les nenes a l’hora de preparar-la?
  • Com he previst que els infants s’impliquin abans, durant i després de la sortida?
  • Una vegada feta la sortida, he valorat si es va fer un bon aprofitament?

Les sortides tenen un gran valor educatiu, tant en relació a habilitats personals i socials, com en relació a continguts d’aprenentatge propis de les àrees. Des del punt de vista d’aprenentatge de la llengua, són situacions comunicatives que permeten planificar activitats competencials i significatives d’escriptura, de lectura i de llengua oral. En aquest sentit, també us convido a plantejar-vos quin tipus de textos, orals o escrits, ha general la sortida,

  • Abans, durant o després de la sortida es peveu que l’alumnat escrigui textos diversos que siguin necessaris i significatius? o que tinguin com a finalitat el gaudi del llenguatge estètic i literari? o el gust pel coneixement?
  • He previst alguna conversa al voltant del tema de la sortida? com he gestionat la conversa? tinc clares les estratègies de gestió de la conversa?
  • Abans, durant o després de la sortida es preveu la lectura de textos diversos? quins? amb quina finalitat?

Bona sortida!

PARLEM SOBRE LES RUTINES D’AULA

Il·lustració de Sigrid Martínez

Les rutines d’aula afavoreixen l’autonomia de l’alumnat i són situacions d’aprenentatge que es donen de forma permanent, estable i sistemàtica a l’aula. Alhora, permeten als nens i nenes sentir-se part del grup i adquirir actituds col.laboratives cap a la resta de companys.

Els infants necessiten que la seqüència de les rutines sempre sigui la mateixa per sentir-se segurs i ser autònoms. Tanmateix, les rutines també han de ser flexibles i sobretot, han de tenir un propòsit clar, concret i significatiu. Les rutines es poden sistematitzar en els moments d’inici, de desenvolupament o tancament de diferents situacions comunicatives (jocs, primera hora del dia, acomiadament, etc). Sovint les rutines esdevenen l’element organitzador d’altres activitats que es van donant al llarg de la jornada.

És important que l’escola defineixi quines rutines establirà a cada cicle tenint en compte el desenvolupament de les habilitats i el desenvolupament cognitiu propi de cada edat. En aquest sentit, en quin grau creus que la teva escola té acordades i sistematitzades les rutines d’aula? Quines rutines creus que són les més indicades per a cada cicle?

APRENENTATGE INICIAL DE L’ESCRIPTURA. ESCRIURE LLISTES

il·lustració de Stephane-Yves Barroux

En l’aprenentatge inicial de l’escriptura sovint es proposa als infants la pràctica d’escriure llistes. de manera que les llistes solen ser una de les manifestacions textuals inicials més comunes.

En aquest sentit, us proposo la lectura de l’article de l’Ana Teberosky i l’Angélica Sepúlveda en el qual reflexionen sobre el valor d’escriure llistes com a tasques inicials per a introduir els infants en la pràctica de l’escriptura, però també com a recurs que impulsa l’aprenentatge lexical i l’habilitat de categorització.

Bona lectura!

Les Llistes en l’Aprenentatge Inicial de l’Escriptura_Ana Teberosky_Angélica Sepúlveda by Montserrat on Scribd

“ROBAR POEMES”, UN JOC DE CREACIÓ

Coneixeu l’estratègia “robar poemes”? N’heu vist? n’heu llegit?

Si encara no ho heu provat, us animo a buscar entre les prestatgeries de la biblioteca de l’aula, de l’escola o de casa i jugar a combinar tres o quatre títols de llibres fins que us surti el poema que us agradi.  Quan ho tingueu, fotografieu els lloms dels llibres i ja teniu el poema! Després llegiu-lo amb els companys i companyes, i sobretot, compartiu els llibres.

Una manera de construir un text i, alhora, conèixer autors i presentar llibres de forma creativa.

Jo ho he provat amb llibres de poesia que tinc a casa i aquí teniu el resultat. Dos poemes, sis llibres i sis autors.

AQUEST SANT JORDI BUSCA LES AGENDES DE LECTURA PER ALS NENS I NENES DE LA TEVA AULA!

 

Ja coneixeu les agendes de lectura?

 Les agendes de lectura de l’editorial Teide estan pensades per què les utilitzin l’alumnat de 5è i 6è i són un complement indispensable per ajudar a configurar el pefil lector dels nens i nenes.

Si encara no les coneixeu aprofiteu aquest Sant Jordi per buscar-les o demanar-les a l’editorial Teide. Segur que us agradaran!

Veureu que tenen tres apartats que es poden utilitzar a gust del lector: el diari personal del lector, un apartat d’animació a la lectura i un espai per parlar de les lectures. Amb una mirada plurilingües convida a llegir textos de diverses llengües i posa en valor les versions originals, el paper dels traductors/es i dels il.lustradors/es.

RECULL DE POEMES PER A LLEGIR I RECITAR AQUEST SANT JORDI 2021

Recupero les entrades del bloc amb propostes de lectura de poemes per a Sant Jordi. Poemes per a tothom, per llegir i recitar.

Recull de poemes, cançons i textos que trobareu en aquest blog per  llegir, recitar i comentar aquest Sant Jordi.2017-04-17_1849