Estic contenta de compartir amb vosaltres els articles que les persones del grup Transversant la poesia de Rosa Sensat, del qual en formo part, publiquem de forma periòdica a la revista Infància .
Cliqueu a la imatge per llegir tots els articles que han sortit publicats a la secció “Poesia”. Espero que us agradin!
Són articles curts que ofereixen la possibilitat d’endinsar-se al món de la poesia i obrir noves possibilitats amb infants 0-6. A cada article trobareu un poema.
Per celebrar el dia mundial de la poesia su animo a llegir en veu alta i a recitar poemes d’autors/es diversos. Trobareu propostes a l’apartat poesia i poemes en aquest mateix bloc.
I us recomano el llibre Poetes, un àlbum il.lustrat fantàstic que m’ha fet descobrir en Dani Espresate, editat per A buen paso, inspirat per alguns poemes de poetes com Rimbaud, Emily Dickinson, Walt Whitman, Sylvia Plath entre d’altres.
D’altra banda, enguany, de el poema escollit i que s’ha traduït a diverses llengües és Desamor de Josep M. Llompart,
Desamor
Com si de cop abolissin
el fonoll de l’estiu, la raconada
que cobegen ones
agitadíssimes;
com si de cop
prohibissin l’Óssa Menor, les taronges,
el seu cos nu en el capvespre d’assutzenes;
com si sense avisar
els coloms morts enllotessin tot el gris de l’alba;
com si les campanes
es negassin a repicar, com si la barca
ja no volgués sortir mai més de la nit de la cala;
com si la torre de Pisa
s’ensorràs finalment un cap al tard de flautes;
com si les llàgrimes
ja no poguessin emmelar-te l’esguard,
com si definitivament
et morissis en el cap de cantó de la memòria.
Josep M. Llompart
Poesia completa, 2018
Un programa de titelles ben planificat connecta amb totes les múltiples intel·ligències i les moltes maneres en què les persones aprenen, i el joc de titelles exemplifica els nivells d’alfabetització descrits en la taxonomia de Bloom (1956). La recreació de personatges i històries amb titelles ajuda als nens a absorbir i recordar el que han après i a interioritzar la informació perquè puguin recontar les històries des de la ment i el cor. Els titelles estableixen una connexió emocional i cognitiva amb idees, informació, històries, personatges, literatura i situacions històriques i vivencials. El temps dedicat a un programa de titelles ben desenvolupat és, de fet, un temps ben emprat (O’Hare, 2005a: 2).
Els titelles permeten desenvolupar l’expressió oral i la comprensió dels infants, estimular i expandir la imaginació, desenvolupar el valor estètic i el gust per la literatura, incrementar l’autoconfiança i la satisfacció personal, desenvolupar habilitats d’interacció social… i la interacció entre el titellaire, el titella i el públic és un element fonamental d’aquesta disciplina dramàtica. L’ús dels titelles a l’hora de narrar històries ajuda els infants a recordar i interioritzar la informació, i tenen una gran capacitat simbòlica. Alhora, esdevé un recurs creatiu que permet apropar la literatura als nens i nenes. A part dels usos relacionats amb l’expressió oral, artística i literària, un altre aspecte interessant dels titelles és el vessant terapèutic. Tal com diu Enkarni Genua, titellaire i docent basca, el treball amb titelles suposa una font inesgotable d’alegria per als infants, i és un element que incideix positivament en l’educació integral de l’alumnat, ja que desenvolupa la imaginació, la creativitat, la capacitat d’expressió i la sensibilitat, a més d’ajudar l’infant a adquirir i a experimentar les vivències pròpies i alienes i de ser un potencial transmissor de valors.
Us animo a explorar aquesta disciplina i us deixo que gaudiu amb en Mic!
“De la poesia catalana a la música urbana” és un projecte educatiu, creat per Versembrant, fonamentat en un espectacle que adapta textos clàssics de la poesia en català a cançons de música urbana presents a les llistes d’èxits, acostant el patrimoni literari català a les noves generacions a través de sonoritats contemporànies.
El seu objectiu és fomentar l’ús social de la llengua i fomentar l’interès pel nostre patrimoni cultural i poètic, posant en diàleg la tradició poètica amb la creativitat musical actual.
Una molt bona iniciativa!
Potenciar la narració oral de contes promou la comprensió oral i l’aprenentatge de la llengua i en aquest sentit, els audiocontes esdevenen un recurs interessant més a tenir en compte.
Us recomano alguns audiocontes que podeu,
Animeu-vos a escoltar-los i a crear-ne vosaltres!
Quan narrem contes cal saber donar valor a les paraules i tenir domini de la veu. També el gest, els elements sonors, les cantarelles i cançons permeten donar “cos” a la narració oral. Si voleu gaudir-ne i teniu previst oferir una sessió de contacontes amb “veus professionals” us recomano aquestes dues grans contacontes,
I unes quantes recomanacions bibliogràfiques per aprendre a narrar contes.
Bona narració!
El conte és l’hereu directe de la tradició memorística oral, inclou nombrosos elements rítmics, repeticions d’accions, fórmules verbals i expressions gestuals que permeten a l’oient connectar amb la història i també a recordar-la i memoritzar-la, i aquests aspectes captiven els infants. Per això, vull posar en relleu el valor de la narració oral i el seu impacte positiu a l’escola.
A cada etapa de desenvolupament els infants tenen diferents necessitats i gustos i com a docents cal que disposem d’un repertori ampli de temes, gèneres i estructures de contes (contes de fades, d’aventures, de fer riure, de por, faules, contes acumulatius o encadenats, contes poètics i rimats). També és important saber triar bé els contes i tenir criteris clars de selecció (didàctics, lúdics/creatius, culturals i llenguatge estètic).
En resum, narrar bé un conte implica un procés: triar-lo, preparar-lo bé (fer-lo nostre, saber-lo narrar fluidament), en el moment de la narració saber quan i com interaccionar amb els infants i adequar-se a l’auditori. Després de la narració es pot deixar espai per parlar del conte a partir d’una conversa dialògica o, senzillament, deixar un espai de silenci perquè cada infant en gaudeixi en la seva intimitat.
La rondallística popular està farcida de bons relats, contes poderosos que podem narrar als nens i nenes, per això us animo a reconnectar amb els contes de tradició popular. Podeu recórrer al recull fet per Joan Amades.
Diu la contacontes Beatriz Montero que Sherezade va ser la mare dels contacontes. Va ser una de les primeres encantadores de contes que recull la literatura. Sherezade seduïa amb els contes i gaudia narrant-los. Amb aquestes paraules vull animar-vos a reprendre l’art de narrar contes a l’escola. Un llibre impossible de llegir a certes edats pot ser perfectament “escoltable”, de manera que, encara que l’infant no el pugui llegir, gaudeix escoltant la història.
Saber parlar i saber escoltar són dues habilitats bàsiques i necessàries per aconseguir una bona competència comunicativa. En aquest sentit, narrar contes als infants esdevé una situació motivadora i generadora de llenguatge. Els contes sempre inclouen jocs verbals, cantarelles i cançons, rodolins… que capten l’atenció, desenvolupen la consciència fonològica i conviden a l’infant a participar activament a través de la interacció oral. És per això que els/les docents hauríem d’explorar i exercitar les habilitats narratives orals com a mestres contacontes.
Per començar a explorar les pròpies habilitats narratives orals us comparteixo el “Decàleg del contacontes” que la Beatriz Montero proposa al seu llibre “Los secretos del cuentacuentos” (Ed. CCS, Madrid, 2010).
Il·lustració d’Anna Cunha
Font: https://bibliocolors.blogspot.com/2022/05/illustracions-danna-cunha-poesia-entre.html
Si us interessa explorar les possibilitats de la poesia a les etapes d’infantil i primària i el seu foment des de la biblioteca escolar, us recomano el curs Biblioteca escolar i poesia
La formació està destinada a responsables de la biblioteca i membres de la comissió de biblioteca de centres educatius. És un curs virtual de 30 h de durada del programa de Biblioteques escolars de Catalunya del Departament d’Educació.
Les inscripcions són del 07/01/2025 al 15/01/2025.
Gaudiu del curs!
Sons, paraula dita, l’emoció de la paraula, la música de la poesia…
Miquel Desclot parla de la seva íntima relació amb la música. De la música de la poesia i de la poesia de la música. De la poesia per a infants, de la traducció com a reconstrucció de l’emoció sonora. Una entrevista de Jordi Lara enregistrada el novembre de 2007, però encara vigent i interessant. Us animo a escoltar aquests vuit minuts i mig tan interessants.
Diu Desclot que els poetes abans de la paraula pensen musicalment el text. De fet, és la música de les paraules que els porta a escriure.
En aquesta breu entevista parla de l’emoció sonora que provoca el poema en ser dit i com la musicalitat transforma les paraules.
La Nayat Kaid presenta el seu quart àlbum il.lustrat.
Amb els seus traços i colors característics dona vida a diversos animals i a una història entranyable que aborda la importància de passar temps amb els amics.
Felicitats Nayat!
Font de la imatge: https://www.nosaltreslaveu.cat/noticia/67693/contem-i-escoltem-un-festival-de-contes-al-teatre-el-musical-de-valencia
Escoltar contes és un plaer, diverteixen, calmen, aguditzen els sentits, mostren l’ús de les paraules, ajuden a identificar emocions a través de les experiències dels personatges, ens transporten a altres mons, mostren les conseqüències dels actes… Els contes i l’acte de narrar ens acompanyen des de l’inici de la infantesa. El conte narrat oralment és plaer i aprenentatge, i el/la docent ha de tenir habilitat per narrar-ne i disposar d’un bon repertori per oferir als infants.
Contar no és llegir. Hi ha diferencies significatives entre la lectura en veu alta i la narració. La veu és el que estableix l’univers sonor del conte. L’èmfasi en les paraules, les pauses, la intenció… La rima, el ritme, les cantarelles, les cançons, els jocs i moixaines, les onomatopeies, la sonorització… són importants
Amb els més petits es pot narrar rítmicament o “cantar” els contes. A partir dels 2 anys hi ha “l’explosió del vocabulari”, cosa que augmenta la interacció i a partir dels 3 anys augmenta la comprensió i interpretació de significats.
Per narrar un conte a l’aula cal que el/la docent,
Faci una bona tria: un conte que ens agradi i amb el qual ens hi sentim a gust, que s’ajusti a l’edat dels infants.
El prepari: cal conèixer i saber-se el text. Visualitzar els personatges, les escenes, els objectes… Tenir clar quin serà el punt de vista del narrador, identificar els moments de màxim interès, decidir quines parts conservem i quines no, quins canvis hi farem…
S’entreni: visualitzar mentalment tota la història per després poder-la assajar (resum de la història, enumeració de les accions del text). Incloure elements orals, matisos de veu, entonació i intensitat…dir el conte a un “oient imaginari” o provar-ho amb alguna persona. Valorar el ritme, els efectes utilitzats, el temps que s’ha necessitat, el final …
El moment de la narració: l’espai, el públic, la improvisació. La veu, el gest, la mirada. El llenguatge. La interacció amb els infants. La improvisació si hi ha bloqueigs.
Després de la narració: valorar com ha anat, quins aspectes es podrien millorar…
Gaudim dels contes!
Mestra, assessora LIC del Departament d'Educació. M'agrada llegir, escriure i bloguejar. Si t'agrada el bloc, comparteix!