Tag Archives: text descriptiu

PETITES LLIÇONS PER MILLORAR EL VOCABULARI. L’ADJECTIVACIÓ

Font: https://percybal.wordpress.com/english-vocabulary/

Font: https://percybal.wordpress.com/english-vocabulary/

Tenir un repertori de vocabulari ric i divers permet pensar i expressar-se amb major precisió. Per això, un dels objectius per millorar l’expressió oral i escrita dels alumnes és potenciar i incrementar l’aprenentatge de vocabulari.
El model lingüístic del docent (la precisió i riquesa lèxica que utilitza en la seva interacció diària amb els alumnes), la lectura, l’observació del món i escoltar són  recursos eficients per millorar el vocabulari.
D’entre tot el vocabulari per aprendre els adjectius tenen un paper determinant, ja que precisen el significat dels noms, enriqueixen les expressions i les milloren.
L’adjectivació és un recurs lingüístic que amplia, concreta o embelleix el llenguatge, i és un dels elements que defineixen la manera i l’estil d’escriptura. Utilitzar-ne molts o pocs no és el més important, si que ho és, en canvi, saber quins adjectius són els més idonis en cada context, la quantitat i la col•locació. Tenir en compte aquests aspectes determinarà la qualitat dels escrits.

Mireu què opinava Josep Pla:

“… Adjectivar els substantius, posar darrera un substantiu l’adjectiu que li correspon, no es pot fer a la babalà, a si l’encerto l’endevino, frívolament. S’ha d’haver observat i meditat prèviament.”
“L’adjectiu ha de ser, en primer lloc, intel•ligible i clar i després, si és possible, precís”.

Josep Pla
Notes del capvespre

“És gairebé segur que la feina més difícil de l’ofici d’escriure és l’adjectivació.
L’article d’una frase és immutable: el masculí, el femení, el neutre. El substantiu, potser encara més. Però després, si del que es tracta és de formular algun paper literari, la frase s’ha d’adjectivar. Adjectivar és complicat i difícil. Implica moltes coses: observació, memòria, coneixements, paciència…”

Josep Pla
Darrers escrits

El text descriptiu, a vegades com a part d’un altre text (narratiu o expositiu), és el que permet l’ús d’adjectius. Aquí teniu  dues propostes publicades en aquest bloc, per treballar aquesta tipologia textual:

La descripció

nens

La descripció és un mode d’organització del discurs que pretén dir amb paraules com són les persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, situacions…

Per fer una descripció cal:

  1. Establir un tema.
  2. Caracteritzar (què és?, com és?, quines parts té?, per a què serveix?, què fa?, com es comporta?, a què s’assembla?).
  3. Relacionar-ho amb el món exterior.

El text descriptiu pot ser informatiu  o literari.

La descripció informativa té l’objectiu d’informar i fa un ús objectiu del llenguatge.

La descrició literària té com objectiu destacar la bellesa del llenguatge. Hi ha predomini del to emotiu i subjectiu.

Tenint en compte aquests aspectes us proposo dos exercicis per a fer amb alumnes de cicle mitjà i superior (cadascú al seu nivell):

  • Entre 2 descripcions, una literària i una informativa, demaneu-los que enumerin les semblances i diferències.
  • Feu que trïin un objecte, animal, paisatge… La meitat de la classe farà la descripció informativa i l’altra meitat la literària. Al final les llegirem amb veu alta i les compararem.

Molts fragments de l’obra de Mercè Rodoreda ens poden servir de model de descripció literària.

A continuació quatre ratlles de Aloma.

Com a activitat,  podeu demanar els alumnes que llegeixin, interpretin i dibuixin aquets paràgraf.

El taronger, amb les taronges agres com fel, tenia les fulles més verdes. El roser feia més roses. Era una pena que per aquell carrer no passés mai ningú. Acabava dos jardins més enllà amb una paret alta, el vent a penes movia les herbes que naixien ran de les pedres i hi havia una gran quietud com si cada dia fos diumenge.

taronges-del-meu-taronger