Tag Archives: Tipologia textual

GÈNERES DISCURSIUS I TIPOLOGIA TEXTUAL

Font de la imatge:http://vidalectora.blogspot.com.es/2011/07/el-cercle-virtuos-llegir-observar.html

Font de la imatge:http://vidalectora.blogspot.com.es/2011/07/el-cercle-virtuos-llegir-observar.html

Heu pensat sobre com es poden planificar les activitats d’escriptura? Us plantejo dues línies. Ambdues es retroalimenten,

  • partint de la tipologia textual, és a dir, de patrons estructurals i lingüístics?
  • partint dels gèneres discursius, és a dir, un text situat en un context, amb una finalitat, un destinatari…

El matís és diferent i té implicacions en l’enfocament de l’ensenyament de l’escriptura. Un posa l’accent en l’estructura del text i a les formes genèriques, i l’altre en l’ús comunicatiu i a les formes específiques i reals.

Si partim dels gèneres discursius  l’aprenentatge és doble, per una banda el text esdevé funcional i un acte de  comunicació,  i per altra es treballen les característiques lingüístiques  pròpies del gènere.

Per tant, a l’hora de planificar una activitat d’escriptura caldria,

  • Situar l’activitat en un context, és a dir, veure’n la utilitat.
  • Saber quin  gènere discursiu és el més adequat.
  • Analitzar  mostres reals del gènere per extreure’n les característiques lingüístiques i estructurals.
  • Escriure el propi text seguint els models. La diversitat de models  permet  fer un treball metalingüístic sobre la manera com s’hi usa la llengua.

Som-hi!

La descripció

nens

La descripció és un mode d’organització del discurs que pretén dir amb paraules com són les persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, situacions…

Per fer una descripció cal:

  1. Establir un tema.
  2. Caracteritzar (què és?, com és?, quines parts té?, per a què serveix?, què fa?, com es comporta?, a què s’assembla?).
  3. Relacionar-ho amb el món exterior.

El text descriptiu pot ser informatiu  o literari.

La descripció informativa té l’objectiu d’informar i fa un ús objectiu del llenguatge.

La descrició literària té com objectiu destacar la bellesa del llenguatge. Hi ha predomini del to emotiu i subjectiu.

Tenint en compte aquests aspectes us proposo dos exercicis per a fer amb alumnes de cicle mitjà i superior (cadascú al seu nivell):

  • Entre 2 descripcions, una literària i una informativa, demaneu-los que enumerin les semblances i diferències.
  • Feu que trïin un objecte, animal, paisatge… La meitat de la classe farà la descripció informativa i l’altra meitat la literària. Al final les llegirem amb veu alta i les compararem.

Molts fragments de l’obra de Mercè Rodoreda ens poden servir de model de descripció literària.

A continuació quatre ratlles de Aloma.

Com a activitat,  podeu demanar els alumnes que llegeixin, interpretin i dibuixin aquets paràgraf.

El taronger, amb les taronges agres com fel, tenia les fulles més verdes. El roser feia més roses. Era una pena que per aquell carrer no passés mai ningú. Acabava dos jardins més enllà amb una paret alta, el vent a penes movia les herbes que naixien ran de les pedres i hi havia una gran quietud com si cada dia fos diumenge.

taronges-del-meu-taronger

Els acudits, la ironia i l’humor: recursos lingüístics

L’humor és un escenari verbal molt propici per a la creativitat, i per tant, mereix figurar en el corpus de textos com a material discursiu que permet conèixer la realitat comunicativa, i com a material que facilita la producció creativa dels infants i joves.
Els acudits són un dels gèneres del text narratiu. Un acudit és una petita història que té la intenció de fer riure. Es basa en ambigüitats lingüístiques, per exemple, convertir un adjectiu elogiós en un insult o transformar el significat d’una frase en el seu contrari per un canvi en l’entonació. La majoria dels acudits tenen dues parts, la introducció i una gràcia.

Observa bé aquest acudit. Què hi passa? Quina és la gràcia? Com l’explicaries? Com l’escriuries?

energies-alternatives

Si vols saber més:

2005: Humor i societat en els llibres de text

El text narratiu

El text narratiu explica ordenadament fets que es desenvolupen en el temps. És la tipologia de text més utilitzada a l’escola
Les situacions d’ús més habituals són els contes, rondalles, llegendes, crònica, narracions històriques, reportatges, diari personal, cartes personals, novel.la, quaderns de viatge, biografies, teatre, còmic…

A escriure se n’aprèn escrivint, i els contes ofereixen un gran ventall de possibilitats per a treballar el text
narratiu.
Hi ha un lloc molt divertit, on podràs inventar-te els personatges més estrafolaris!

Si a més a més vols escriure el teu propi conte clica aquí.