Tag Archives: descripció literària

TEMPS DE FLORS

Il.lustració de Jonh Blake

Il.lustració de Jonh Blake

Llegir i entendre poesia. L’art de les paraules a partir de poemes plens d’aromes i colors.

Cireres. Poemes sobre aquest fruit saborós: Joana Raspall,  Núria Freixa, Josep Carner, Lola Casas i Joan Maria Guasch.

Flors. Fragments de textos del llibre Viatges i flors de Mercè Rodoreda.

Poemes de flors. Proposta de poemes de Lola Casas, Albert Ràfols, Joana Raspall i Joan Maragall.

Roselles. Set poemes de roselles per llegir, recitar, escoltar, pensar, interpretar, regalar … Poemes de Salvador Espriu, Núria Albó, Sàlvia del Berri, Isabel Barriel, Joana Raspall i Joan Josep Roca.

La descripció

nens

La descripció és un mode d’organització del discurs que pretén dir amb paraules com són les persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, situacions…

Per fer una descripció cal:

  1. Establir un tema.
  2. Caracteritzar (què és?, com és?, quines parts té?, per a què serveix?, què fa?, com es comporta?, a què s’assembla?).
  3. Relacionar-ho amb el món exterior.

El text descriptiu pot ser informatiu  o literari.

La descripció informativa té l’objectiu d’informar i fa un ús objectiu del llenguatge.

La descrició literària té com objectiu destacar la bellesa del llenguatge. Hi ha predomini del to emotiu i subjectiu.

Tenint en compte aquests aspectes us proposo dos exercicis per a fer amb alumnes de cicle mitjà i superior (cadascú al seu nivell):

  • Entre 2 descripcions, una literària i una informativa, demaneu-los que enumerin les semblances i diferències.
  • Feu que trïin un objecte, animal, paisatge… La meitat de la classe farà la descripció informativa i l’altra meitat la literària. Al final les llegirem amb veu alta i les compararem.

Molts fragments de l’obra de Mercè Rodoreda ens poden servir de model de descripció literària.

A continuació quatre ratlles de Aloma.

Com a activitat,  podeu demanar els alumnes que llegeixin, interpretin i dibuixin aquets paràgraf.

El taronger, amb les taronges agres com fel, tenia les fulles més verdes. El roser feia més roses. Era una pena que per aquell carrer no passés mai ningú. Acabava dos jardins més enllà amb una paret alta, el vent a penes movia les herbes que naixien ran de les pedres i hi havia una gran quietud com si cada dia fos diumenge.

taronges-del-meu-taronger