Category Archives: Literatura

POEMES QUE SÓN ENDEVINALLES

Il.lustració d’Analia Heredia

Les endevinalles que són poemes, o els poemes que són endevinalles són un estímul per els infants, i ajuden a obrir camí  cap el món de la poesia.

Quan  juguem a dir endevinalles provoquem una activitat metalingüística inconscient ja que les endevinalles són jocs enigmàtics. L’endevinalla estimula la curiositat i convida a descobrir coses. A més a més conjuga la funció poètica i la funció lúdica del llenguatge, treballa el ritme i la metàfora, és fàcil de memoritzar, estimula l’oïda, desperta l’enginy i la memòria, incita i genera la sensibilitat poètica, produeix inquietud, curiositat, admiració… Fa parlar i rumiar. I tenen molts punts en comú amb el poema.

Les endevinalles adopten la versificació i s’ajuden de figures retòriques, com ara les comparacions, les antítesis, les metàfores.., que permeten descriue l’objecte o concepte de manera ambigua.

Però el que vul destacar avui és que, a diferència del poema, l’endevinalla tanca. L’endevinalla fa treballar l’enginy i el camp de llenguatge. Però cerca una solució. Una solució que només és una. Tancada. En canvi, la poesia obre. Ofereix portes obertes, fa pensar, però no només pensar sinó sentir. I el resultat no és una solució concreta, potser no se’n deriva ni tan sols una o diverses solucions sinó un interrogant.

Això ens duu a dir que l’endevinalla se serveix de llenguatge poètic, però en essència queda més allunyada de la poesia del que sembla per la forma.

 

LLEGIR POESIA

 

Il.lustració d’Alan Rubin

Quatre arguments per llegir poesia,

  • La poesia com a recurs per el desenvolupament personal. La poesia pot esdevenir un recurs molt potent per a la formació individual.  I és que la poesia és potser el gènere literari que més fomenta el “relativisme constructiu”, és a dir, que una part important recau en el subjectivisme de les interpretacions, i convida a no donar la veritat per definitivament establerta, sinó a tenir-la com un camí per a la reflexió, la discussió i el diàleg interior.

 

  • La poesia com a camí per educar la sensibilitat estètica. La poesia permet una altra mirada del mon. Permet veure l’objecte més prosaic des d’un punt de vista estètic. A partir dels 4 anys aproximadament els nens poden expressar les emocions a través del llenguatge figurat (metàfores). Les metàfores faciliten la comprensió i serveixen per restaurar l’element corpori de la ment, serveix per poder expressar o entendre expressions complexes o paraules sense ser enteses. Un bon poema ens ha de permetre parlar del poema,  de la bellesa. Què és el la bellesa? L’estètica? En aquesta societat líquida hi ha una predominança de la bellesa de purpurina, de like… bellesa poc profunda, superficial, efímer… Vull posar en valor el poder simbòlic de la poesia en nens, el poder de la metàfora. La relació entre el vers i la vivència.

 

  • La poesia font de coneixement. La poesia com a mitjà per acostar a l’alumnat a altres àrees de coneixement com l’art, la música, la història, la filosofia, la ciència…La poesia pot fer més intens un aprenentatge ja que connecta directament amb les emocions.  La densitat metafòrica del llenguatge poètic desencadena una escolta o lectura a més d’un niell, ja que implica interpretar, inferir… Cosa que porta al desenvolupament creatiu. Afavoreix la reflexió sobre la funció poètica del llenguatge, exercita la concentració i la creativitat i permet explorar la realitat lingüística per mitjà del joc amb paraules.

 

  • La poesia com a eina de socialització. La poesia com a gènere literari que permet la transmissió dels valors culturals. Els temes són universals, aboquen la vida. Els referents compartits fan sentir-nos par de la col·lectivitat, afavoreix la participació en la societat en el sentit de pertinença.

 

POESIA I INFANCIA

En les formacions que faig sobre l’ús creatiu de la llengua, un dels aspectes que m’interessen especialment tractar és la poetització dels infants, és a dir, la manera com potenciar la sensibilitat estètica i sonora de la poesia a la primera infància (us convido a llegir l’article que vaig escriure a la revista Infància 223 de Rosa Sensat).

La manera com es relacionen els infants amb la poesia depèn, en part, de les experiències poètiques que es plantegen a l’escola, i evidentment, en el context social i familiar, on malauradament la presencia i impacte és molt minsa, ja que sovint els adults llegeixen molt poca o gens poesia argumentant que no l’entenen i que és difícil.

Des del meu punt de vista, aconseguir connectar amb la poesia, llegir-ne i gaudir-ne no té a veure necessàriament amb haver de llegir o escoltar textos complexos. Es tracta de seleccionar poemes que tinguin qualitat literària però que facin un ús senzill de la llengua. Poemes que continguin imatges poètiques, estructura i rima però que sigui gratificant i fàcil de connectar-hi de manera que permeti desvetllar l’interès dels infants. I és que no podem demanar als nens i nenes que escriguin poemes sense abans haver-ne llegit.

Per tant, primer de tot cal que els/les mestres disposem d’un bon fons bibliogràfic de poemaris i antologies i d’autors diversos. Els poemes que es presenten han d’estar contextualitzats, és a dir, cal saber qui els ha escrit i a quin llibre estan publicats. I com a mestres hem de saber-hi identificar les imatges poètiques, la música de les paraules, la condensació de significats per aplanar l’entrada al món poètic a infants i joves. Amb paraules de María Elena Walsh “El maestro, como todos, tiene que encontrar su camino, un poco a tientas, buscando materiales que le produzcan placer, comparándolos con las grandes obras, formando su pequeña porción de cultura desvinculada de utilitarismo didáctico. El maestro puede haber descuidado la formación de su propio gusto estético, no tener noción clara de los valores, cosa que no es pecado irreparable mientras se sientan realmente deseos de superarlo. No es fácil que el maestro tenga un concepto más o menos acertado de la verdad poética -y la limito aquí como es lógico a la poesía para niños.”

La persona mediadora no és només la que presenta llibres de poesia, sinó aquella capaç d’apropar l’acció poètica (engrescar a llegir-ne, recitar-ne, i sobretot ser-ne lector) No es pot mediar poesia sense ser lector de poesia.  Perquè si no no es comparteixen el codis lingüístics i literaris amb els nens.

Amb els infant d’educació infantil el contacte amb els poemes ha de ser a través del joc, l’experimentació i la música dels versos. Jocs sonors i suports visuals són algunes de les estratègies a tenir en compte. A cicle inicial ja hi ha una apropiació del llenguatge que permet un marge més ampli de creativitat poètica que ajuda a fer els primers assajos creatius a través del apariats i començat a experimentar amb la recitació. A cicle mitjà ja entrem de ple en la lectura, la recitació i l’escriptura creativa de poemes i a cicle superior aquest espai de creativitat creix i possibilita que la poesia esdevingui un recurs o una eina per al creixement personal.

Us recomano visitar el web del grup de treball Transversant la poesia de Rosa Sensat, del qual en formo part, i on trobareu seqüències didàctiques i diverses propostes per acostar la poesia a l’aula.

L’ENTRADA AL MÓN POÈTIC

Il.lusració d’Angela Eata

Quin és el primer contacte de l’infant amb la poesia? Sens dubte durant els primers anys de vida, fins hi tot hi ha qui diu que els batecs del cor de la mare, quan encara l’infant està en el ventre matern, és la primera manifestació de ritme poètic i de rima (toc, toc, toc…).

Però sobretot, el primer contacte és a través dels gèneres retòrics orals entre la persona adulta i l’infant. Un contacte que es fa d’una manera molt íntima i viscuda: la mare/pare que canta una cançó de bressol i el nen s’adorm escoltant-la, o quan amb una moixaina es capta l’atenció per a fer alguna acció… Es tracta d’una manifestació poètica de lletra i música, de vida i poesia. Una experiència vital que va dirigida a aquell infant en particular i a ningú més.

Així doncs, la sensibilització poètica en infants s’inicia molt d’hora i va molt lligada a una experiència vital plaent que sovint es dona en moments en que l’adult juga amb l’infant a partir de cantarelles, moixaines i jocs de falda. Aquests moments de joc i de goig faciliten la vinculació emocional, el desenvolupament del llenguatge i, sens dubte, l’entrada al món poètic.

També els contes estan farcits d’expressions poètiques: cantarelles i frases que els personatges o el narrador recita, i en aquest acte de recitació interpel·la a l’infant oient, fent-lo participar i memoritzar en aquell moment del conte. Són també moments plaents, d’acció i participació. Així, el diàleg entre la Caputxeta i el Llop disfressat d’àvia té un ritme i estructura pòetica que va creixent,

—Avia, quins ulls més grans que tens…

—Són per mirar-te millor!

—Àvia, quin nas més gran que tens…

—És per olorar-te millor!

—Avia, quines orelles més grosses que tens…

—Són per escoltar-te millor!

—Àvia, quina boca més gran que tens…

—És per menjar-te millor!

O quan els animals demanen a la rateta si es volen casar amb ella,

—Rateta, rateta, tu que n’ets ta boniqueta, que et voldries casar amb mi?

—Per que pugui dir que sí, vull sentit la teva veu…

O contes com En Tabalet, El Peix Peixet, El Cargol que buscava l’herba de poliol, i tants d’altres, tenen cantarelles i petites estrofes que es repeteixen i fan que el conte tingui més sonoritat, marca el ritme i el tempo i ajuda a memoritzar. Així, l’entrada al món poètic també la fem a través del petits poemes que hi ha en els contes orals.

Tenint en compte que l’objectiu final de l’educació poètica a l’escola primària no és fer descobrir poetes (tot i que també és important) sinó formar persones que estimin la poesia, aquests primers contactes de joc i goig són imprescindible.

Mireu què en diu l’Enric Casasses!

Un Dinar de Poesia_Enric Casasses by Montserrat on Scribd

POESIA ÉS MIRAR,OBSERVAR I MERAVELLAR-SE PER ALLÒ QUE ENS ENVOLTA

Il.lustració de Kanako Abe

La consciència poètica s’adquireix des dels primers anys de vida, i es va forjant a partir de  la capacitat de sorprendre’s, meravellar-se i connectar amb el món a través de la paraula.

Mirar, observar i formular-nos preguntes. “Explicar” el món a través de paraules i d’imatges poètiques. Una relació i connexió que emergeix de la consciència i de la intuïció, de l’interior, independent del pensament estrictament racional.

Així, a partir d’allò que ens envolta podem generar un disparador creatiu que ens pot inspirar a escriure un poema. Però també podem identificar a l’entorn, imatges visuals que siguin poètiques per nosaltres i buscar quin/a autor/a ha escrit sobre allò que hem “fotografiat” per què ens ha sorprès i meravellat. Pregunteu-vos, hi ha algú més a qui l’ha sorprès, o cridat l’atenció aquesta imatge que he triat? com l’ha descrit en el seu poema?

Us proposo fer aquesta cerca del poètic. Jo ho he fet i el resultat ha estat fantàstic. La connexió entre la fotografia i el text és total.

 

Imatge Poética-Fotos i Poemes by Montserrat on Scribd

“ROBAR POEMES”, UN JOC DE CREACIÓ

Coneixeu l’estratègia “robar poemes”? N’heu vist? n’heu llegit?

Si encara no ho heu provat, us animo a buscar entre les prestatgeries de la biblioteca de l’aula, de l’escola o de casa i jugar a combinar tres o quatre títols de llibres fins que us surti el poema que us agradi.  Quan ho tingueu, fotografieu els lloms dels llibres i ja teniu el poema! Després llegiu-lo amb els companys i companyes, i sobretot, compartiu els llibres.

Una manera de construir un text i, alhora, conèixer autors i presentar llibres de forma creativa.

Jo ho he provat amb llibres de poesia que tinc a casa i aquí teniu el resultat. Dos poemes, sis llibres i sis autors.

LLIBRES DE POESIA PER A LA BIBLIOTECA D’AULA

il·lustracions de Francesca Quatraro.

Llegir poesia aporta més beneficis que no llegir-ne. Malgrat ser poc present a l’aula, sovint perquè els/les docents no en són lectors, us animo a familiaritzar-vos-hi i a llegir-la amb els vostres alumnes. Al blog hi trobareu nombroses propostes per gaudir de la musicalitat de les paraules i per conèixer autors diversos. Entreu-hi! trieu i remeneu! apliqueu i adapteu les propostes al vostre context d’aula!

Amb la proximitat de Sant Jordi us encoratjo a fer una bona tria de poemaris i antologies, tenint en compte el valor literari del text, els temes i la descoberta d’autors diversos.

Per anar-hi pensant, us deixo una reflexió que feia Miquel Martí i Pol sobre la poesia,

«No és gens infreqüent que la gent ?la poca gent? més o menys preocupada per quelcom més que les quatre coses que inquieten de debò la majoria es pregunti: per què serveixen, ara, els poemes? A mi alguna vegada m’ho han demanat i no pas amb un to ofensiu. De fet, la pregunta és legítima, com totes les preguntes. Per què serveixen els poetes? I la poesia? Doncs bé, d’acord amb els paràmetres amb què en general se solen valorar les coses en la societat d’avui, ni els poetes ni la poesia no serveixen per res. La poesia no cotitza a la borsa, els poetes no es poden comprar iots ni terceres residències, els editors que publiquen poesia ho fan per pur romanticisme, etc. Un panorama galdós, evidentment, però que de la seva mateixa precarietat en treu la força per sobreviure i per mantenir un orgull ple de dignitat. La poesia no ven, o ven molt poc, però justament per això el poeta és un dels artistes més difícils de comprar; i dic això perquè si de debò estima la seva condició serà gairebé impossible fer-lo  renunciar a l’autonomia que li atorga i a la llibertat amb què l’exerceix. […] No cal que la poesia i els poetes serveixin per res, perquè si servissin per alguna cosa algú se n’apoderaria per aprofitar-se’n. Tal com són, en canvi, la sorpresa, l’admiració i el respecte que susciten és genuí i la importància que se’ls atorga només pot ser interessada en termes diguem-ne mediàtics. […] L’essència de la poesia i l’esperit del poeta no se sotmetran mai als seus dictats. Torno a Hölderlin: “el que perdura ho funden els poetes”. Qui tingui orelles que aprengui a escoltar i escolti».

Bibliografia: Fragment de «La poesia, encara». Dins ¿Què és la poesia?, 2000.

 

 

TRIAR CONTES PER A NENS I NENES

il·lustració d’Alireza Darvisch

El plaer davant d’un relat no procedeix del significat psicològic sinó de la qualitat literària, deia Bruno Bettelheim.

Una bona educació literària implica saber fer una adequada selecció de textos que responguin a criteris estètics i literaris, criteris didàctics i criteris lúdics i creatius. Amb aquesta entrada us animo a tenir aquesta triple mirada a l’hora de triar contes per a l’alumnat de la vostra aula, o per als vostres fills i filles.

Ara que s’apropa Sant Jordi i arribaran a les llibreries noves publicacions, us animo a fer una bona tria de llibres per a la biblioteca d’aula, de l’escola o la biblioteca personal.

Per triar-los valoreu,

  • Els bons relats tracten temes vitals com l’amor, la mort, la vida, les relacions, l’odi… però ho fan d’una manera implícita ja que la ficció permet tractar-los i mirar-se’ls des de la distància.
  • El tema del llibre i la manera com està tractat ha de ser motivador i pot afavorir l’hàbit lector.
  • Tingueu en compte la qualitat estètica del llenguatge i el seu valor literari perquè és important  poder donar oportunitat als nens i nenes a llegir o escoltar textos que permetin, de forma progressiva, alfabetitzar literàriament als infants, i que s’acostumin a un llenguatge ric i amb recursos retòrics.
  • També penseu en el valor de les imatges, si es tracta d’un àlbum il.lustrat. Les il.lustracions també es llegeixen, i un bon àlbum ha de permetre aquesta doble lectura, la del text i la de les imatges.
  • Altres criteris importants a tenir en compte tenen a veure amb la manera com, de forma implícita, els textos mostren o usen els diferents aspectes de la narració (punt de vista, narrador, descripcions, estructura, personatges, diàlegs…)

Bona tria!

ANIMÀLIA. BESTIARI AMB ÀNIMA

Animàlia. Bestiari amb ànima, és el llibre-àlbum de poemes escrit per l’Enric Ramionet i il.lustrat per la il.lustradora Mohana Ramionet. El trobareu editat per “punt volat

Us heu adonat que sovint les endevinalles són poemes? O que els poemes són endevinalles? Doncs aquest n’és un.

Animàlia és un llibre de poemes que alhora són endevinalles i que convida a descobrir la vessant més humana de les bèsties, o a voltes, la poca humanitat d’algunes persones. Un llibre-àlbum per a petits i grans en el que les il·lustracions i el text t’acompanyaran en la descoberta d’un món animal amb ànima.

Els poemes, escrits amb un llenguatge acurat i ple de descripcions literàries, conviuen amb expressions directes i pròpies dels gèneres de tradició popular: referències a dites, refranys i cançons que ben segur que reconeixereu entre els seus versos. Alhora, amb un gest de reconeixement i complicitat, l’autor juga amb el sentit figurat d’alguns dels versos del Bestiari de Pere Quart, que combina amb referències als contes clàssics i amb elements del context social actual, la qual cosa permet vàries lectures.

Escrits en primera i segona persona, els poemes dialoguen i interpel·len directament al lector i, en boca d’insectes, rèptils, aus o mamífers, van trenant el llibre al voltant de temes tan profunds com el compromís polític, ètic i social.

Amb la mirada sàvia i la reflexió metafísica de l’elefant, us convido a llegir i a mirar Animàlia.

Qui amb el seu nas petitó

i una enorme vanitat

a mi em veu desmesurat

és només perquè no sap

acceptar amb honradesa

la seva menudesa

ELEFANT

Felicitats! M’ha encantat!

LA TRANSVERSALITAT DE LA POESIA

Poesia, música i arts són disciplines amb espais compartits, que permeten, d’una manera transversal, desenvolupar la sensibilitat estètica, literària i musical.

Planifiqueu experiències poètica amb els infants des de totes aquestes perspectives:

  • llegir i recitar el poema
  • dibuixar i pintar l’escena
  • expressar corporalment la narrativa o idea poètica
  • buscar música de fons, o acompanyar amb un fons sonor (paisatges sonors)
  • parlar i conversar  iniciar-se en la conversa literària

Per fer-ho és important que el docent experimenti el procés. Per això, en aquest post, us proposo que com a mestres proveu de fer tota la seqüència,

  • llegiu el poema en silenci,
  • capteu la seva narrativa,
  • llegiu el poema en veu alta, escolteu com sona, fixeu-vos en els moments que el text requereix fer silencis, en l’accentuació dels mots, en descobrir quina paraula s’ha d’emfatitzar…
  • reciteu només amb els sons o sorolls que us suggereixi el poema,
  • situeu l’escena, visualitzeu-la, dibuixeu-la o pinteu-la,
  • experimenteu amb el moviment. Expresseu corporalment el que diu el poema.

Capteu el poema des de totes les dimensions i després proveu-ho amb els infants.

Si t’ha agradat la idea comparteix-la!

Poesia, Música i Art_transversalitat Poètica by Montserrat on Scribd