Author Archives: mbertr28

Processos de comprensió oral

contes

Segons Cassany (1993), l’habilitat de la comprensió oral implica posar en funcionament diferents microhabilitats  que es posen en joc en el moment d’escoltar.  El treball sistemàtic d’aquestes microhabilitats  suposa un entrenament molt útil per el desenvolupament del procés de comprensió i de  la capacitat d’escoltar.

Cap microhabilitat no és dóna aïllada de les altres i és necessari que es produeixin simultàniament per tal que hi hagi comprensió.

Segurament, en moltes de les activitats d’aula hi són presents.  Però cal el propòsit explícit de treballar-ho i avaluar-ho.

Us proposo analitzar casacuna de les microhabilitats i programar activitats amb l’objectiu de treballar-les i entrenar-les.

  • Reconèixer i identificar:  s aber segmentar la cadena acústica en les diverses unitats que la componen (sons , paraules, etc.) Reconèixer els fonemes, els morfemes i les paraules catalanes. Discriminar les diverses oposicions fonològiques. Això permetrà donar-los un significat parcial que permetrà tenir accés al significat global del text oral.
  • Seleccionar: fa referència a allò que és rellevant en la situació comunicativa concreta i segons el propòsit de l’escolta. Saber agrupar els diversos elements en unitats de significat (els sons en mots, es mots en sintagmes, els sintagmes en oracions… ) Distingir les paraules rellevants d’un discurs(noms, verbs…)

  • Interpretar el missatge, atribuir-li un significat. Comprendre el contingut del discurs (comprendre la intenció, el significat global el missatge, les idees principals, els detalls o les idees secundàries, discriminar les informacions rellevants de les irrellevants, entendre les pressuposicions, els sobreentesos, allò que no es diu explícitament, etc) Comprendre la forma del discurs (estructura, organització, el to del discurs, característiques acústiques del discurs: la veu, ritme, velocitat, etc. )
  • Anticipar ja sigui per l’entonació, pel que ja s’ha dit o pel context allò que vindrà a continuació. Saber activar tot allò que sabem d’una o tema, preveure el vocabulari, el llenguatge, l’estil…
  • Inferir allò que no es diu però que hi és implícit. Saber inferir dades de l’emissor ( edat, sexe, caràcter, actitud, procedència, etc.) Saber extreure informació del context comunicatiu (situació, rols de l’emissor i del receptor, tipus de comunicació). Saber interpretar els codis no-verbals (mirada, gest, gesticulació, moviments)
  • Retenir el text oral per poder posar en joc els processos esmentats. Recordar paraules, frases i idees durant uns segons per poder reinterpretar -l es més endavant. Retenir en la memòria a llarg termini aspectes d’un discurs ( les informacions més rellevants, la situació i el propòsit comunicatiu, l’estructura del discurs). Utilitzar els diversos tipus de memòria (visual, auditiva, olfactiva).

La descripció

nens

La descripció és un mode d’organització del discurs que pretén dir amb paraules com són les persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, situacions…

Per fer una descripció cal:

  1. Establir un tema.
  2. Caracteritzar (què és?, com és?, quines parts té?, per a què serveix?, què fa?, com es comporta?, a què s’assembla?).
  3. Relacionar-ho amb el món exterior.

El text descriptiu pot ser informatiu  o literari.

La descripció informativa té l’objectiu d’informar i fa un ús objectiu del llenguatge.

La descrició literària té com objectiu destacar la bellesa del llenguatge. Hi ha predomini del to emotiu i subjectiu.

Tenint en compte aquests aspectes us proposo dos exercicis per a fer amb alumnes de cicle mitjà i superior (cadascú al seu nivell):

  • Entre 2 descripcions, una literària i una informativa, demaneu-los que enumerin les semblances i diferències.
  • Feu que trïin un objecte, animal, paisatge… La meitat de la classe farà la descripció informativa i l’altra meitat la literària. Al final les llegirem amb veu alta i les compararem.

Molts fragments de l’obra de Mercè Rodoreda ens poden servir de model de descripció literària.

A continuació quatre ratlles de Aloma.

Com a activitat,  podeu demanar els alumnes que llegeixin, interpretin i dibuixin aquets paràgraf.

El taronger, amb les taronges agres com fel, tenia les fulles més verdes. El roser feia més roses. Era una pena que per aquell carrer no passés mai ningú. Acabava dos jardins més enllà amb una paret alta, el vent a penes movia les herbes que naixien ran de les pedres i hi havia una gran quietud com si cada dia fos diumenge.

taronges-del-meu-taronger

Fades i bruixes

buixesjpg

000redglit

Avui les fades i les bruixes s’estimen
(M. Mercè Marçal)

Avui, sabeu? les fades i les bruixes s’estimen.
Han canviat entre elles escombres i varetes.
I amb cucurull de nit i tarot de poetes
endevinen l’enllà, on les ombres s’animen.
És que han begut de l’aigua de la Font dels Lilàs
i han parlat amb la terra, baixet, arran d’orella.
Han ofert al no-res foc de cera d’abella
i han aviat libèl.lules per desxifrar-ne el traç.
Davallen a la plaça en revessa processó,
com la serp cargolada entorn de la pomera,
i enceten una dansa, de punta i de taló.
Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,
esbalaïda veig que vénen cap a mi
i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.

L’hàbit d’escriure

nens33En el desplegament del currículum a l’educació primària l’escriptura i la lectura són alguns dels aspectes  rellevants.

L’escriptura de tot tipus de textos  hauria de ser una pràctica diària a les aules de primària.

Com a mestres, cal que ajudem a desenvolupar l’hàbit d’escriptura,  fent escriure els alumnes cada dia, intentant que tractin tot tipus de temes, de forma autònoma i passant-s’ho bé.

Us proposo aquest articles de Daniel Cassany que reflexiona sobre aquesta qüestió:

L escriptura extensiva

L’aplicatiu online  petites històries és una eina per a treballar l’escriptura creativa amb alumnes de primària.  L’ús és molt senzill:

  1. Els alumnes trien el tema de la història.
  2. Organitzen i col·loquen les imatges (hi ha històries de 3, 6 o 9 imatges).
  3. Escriuen el textos per a cada una de les imatges.
  4. Escriuen el títol i les seves dades.
  5. screenshot0261

Contes de Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda va escriure el conte  Les fades en la seva   joventud.

En aquest conte el Sol i la Lluna fan un pacte i transformen el polsim en minúscules fades blaves que s’enfilen per tot arreu. Són fades sense nom i són amigues de les estrelles.

Un llibre deliciós, molt indicat per a treballar les descripcions poètiques amb els nens i nenes de cicle inicial.

Altres contes infantils de Mercè Rodoreda

La darrera bruixa, Les tres granotetes i el rossinyol, L’hivern i les formigues i Les pomes traspasseres

Rodoreda va escriure els contes els anys 1935 i 1936 a la secció infantil del diari La Publicitat, que dirigia l’escriptor i dibuixant Avel·lí Artís Gener (Tísner).

Són petits relats plens de poesia i d’humor, en els quals els animals i el món vegetal tenen un gran protagonisme.