Segons Cassany (1993), l’habilitat de la comprensió oral implica posar en funcionament diferents microhabilitats que es posen en joc en el moment d’escoltar. El treball sistemàtic d’aquestes microhabilitats suposa un entrenament molt útil per el desenvolupament del procés de comprensió i de la capacitat d’escoltar.
Cap microhabilitat no és dóna aïllada de les altres i és necessari que es produeixin simultàniament per tal que hi hagi comprensió.
Segurament, en moltes de les activitats d’aula hi són presents. Però cal el propòsit explícit de treballar-ho i avaluar-ho.
Us proposo analitzar casacuna de les microhabilitats i programar activitats amb l’objectiu de treballar-les i entrenar-les.
- Reconèixer i identificar: s aber segmentar la cadena acústica en les diverses unitats que la componen (sons , paraules, etc.) Reconèixer els fonemes, els morfemes i les paraules catalanes. Discriminar les diverses oposicions fonològiques. Això permetrà donar-los un significat parcial que permetrà tenir accés al significat global del text oral.
- Seleccionar: fa referència a allò que és rellevant en la situació comunicativa concreta i segons el propòsit de l’escolta. Saber agrupar els diversos elements en unitats de significat (els sons en mots, es mots en sintagmes, els sintagmes en oracions… ) Distingir les paraules rellevants d’un discurs(noms, verbs…)
- Interpretar el missatge, atribuir-li un significat. Comprendre el contingut del discurs (comprendre la intenció, el significat global el missatge, les idees principals, els detalls o les idees secundàries, discriminar les informacions rellevants de les irrellevants, entendre les pressuposicions, els sobreentesos, allò que no es diu explícitament, etc) Comprendre la forma del discurs (estructura, organització, el to del discurs, característiques acústiques del discurs: la veu, ritme, velocitat, etc. )
- Anticipar ja sigui per l’entonació, pel que ja s’ha dit o pel context allò que vindrà a continuació. Saber activar tot allò que sabem d’una o tema, preveure el vocabulari, el llenguatge, l’estil…
- Inferir allò que no es diu però que hi és implícit. Saber inferir dades de l’emissor ( edat, sexe, caràcter, actitud, procedència, etc.) Saber extreure informació del context comunicatiu (situació, rols de l’emissor i del receptor, tipus de comunicació). Saber interpretar els codis no-verbals (mirada, gest, gesticulació, moviments)
- Retenir el text oral per poder posar en joc els processos esmentats. Recordar paraules, frases i idees durant uns segons per poder reinterpretar -l es més endavant. Retenir en la memòria a llarg termini aspectes d’un discurs ( les informacions més rellevants, la situació i el propòsit comunicatiu, l’estructura del discurs). Utilitzar els diversos tipus de memòria (visual, auditiva, olfactiva).