Avui dia de Sant Jordi és també l’aniversari del naixement d’un gran músic: Sergei Prokófiev ( Sontsovka 23 d’abril de 1891, Moscou 5 de març de 1953). La seva mare era pianista i ell des de ben petit ja va destacar per les seves qualitats musicals. Tot i que va viure bona part de la seva vida a Rússia, del 1918 al 1933 va viure a Europa fent gires com a pianista i intepretant les seves pròpies composicions (concerts per piano i orquestra, sonates per a piano..).

Com a a compositor va haver de lluitar per aconseguir tenir un estil de composició propi ja que a l’Unió Soviètica en aquell moment el realisme socialista (un corrent que pretenia portar els ideals comunistes al món de l’art) l’obligava a composar segons les seves regles. En no voler-ho fer, va ser censurat i condemnat a manifestar públicament el seu arrepentiment per no escriure tal com li demanva el govern d’aquell moment i obligat a canviar el seu estil i escriure amb un “estil de composició més rus”.

Les seves obres més conegudes són la Simfonia Clàssica, el ballet Romeu i Julieta i el conte musicat En Pere i el llop.

I com que avui és Sant Jordi i és el dia del llibre, què millor que un conte per celebrar-ho!. Com ja m’imagino que ja sabeu En Pere i el llop és un conte explicat amb música i cada personatge és representat per un instrument. Els personatges principals són Pere (quartet de corda), l’ocell (flauta), el gat (clarinet), l’ànec (oboè), el llop (trompa), l’avi (fagot) i els caçadors (timbales).

L’argument és:

Un dia, en Pere va sortir de casa i es va fer amic d’un ocell. Com que en Pere s’havia deixat la tanca oberta, un ànec va escapar-se i va anar a banyar-se al toll. Allà s’hi va trobar un ocell, que no havia vist mai cap ànec. I com que l’ànec tampoc no havia vist mai cap més ocell, van quedar tots dos meravellats. Tan meravellats estaven, que no s’adonaven que el gat se’ls acostava per menjar-se’ls per berenar. Sort que en Pere ho va veure i va cridar: “Vigileu!”. En Pere va cridar tan fort que fins i tot el seu avi, des de casa, el va sentir. I va sortir a renyar-lo, tot cridant ben enfadat: “Pere! Torna a casa! I si ve el llop?” En aquell moment, el llop va aparèixer disposat a cruspir-se el primer despistat que trobés…, que va ser l’ànec. Abans que el llop afamat s’empassés cap més dels seus amics, en Pere va dir al seu avi: “No em fan por els llops”, i va sortir amb una corda per capturar-lo. Sense que el veiés el llop, es va enfilar a un arbre i, amb l’ajuda de l’ocell, va aconseguir fer un llaç a la cua del llop. Quan els caçadors que perseguien el llop van arribar, en Pere els va dir: “No dispareu, portem-lo al zoo”. I l’hi van portar i encara hi és. I si escolteu amb atenció dins la panxa del llop, encara s’hi sent l’ànec que crida:”Sóc aquí”. (Font: Atrapasons)

I aquí teniu el conte (Font: Atrapasons) . EN PERE I EL LLOP

També podeu veure una versio d’En Pere i el llop en aquest curt d’animació. PETER AND THE WOLF