La data de naixement de Bessie Smith (15 d’abril?) és incerta, les partides de naixement no eren gaire habituals entre els negres de Chattanooga, Tennessee, entre 1895 i 1900; en tot cas els seus primer anys transcorren en la més absoluta misèria. Va aprendre a cantar escoltant als músics de carrer i ben aviat va destacar per la seva potent veu de contralt i per la facilitat que tenia per cantar els blues (cants que expressen la tristesa dels esclaus afroamericans) amb sentiment. D’aquí el nom amb què se la coneixia “la reina del blues”.

Com molts dels músics de jazz d’aquesta època, va tenir una vida molt dura. D’una banda la segregació racial a l’Amèrica dels anys 20 era encara molt via.D”altra banda la seva afició a la beguda va fer que en molts casos perdés els contractes per cantar ja que els propietaris dels locals no es refiaven que estiguès prou serena per actuar.

També com altres cantants de jazz que ja han passat per aquest blog (Billie Holiday) va tenir una mort prematura i plena de rumors sobre les circumstàncies de la mort: va tenir un accident automobilístic i es diu que va morir desagnada perquè no la van voler atendre en l’hospital per a blancs que hi havia més proper.

El 1929 va gravar una pel·lícula “St. Louis Blues”. L’ambientació i l’atmosfera continguda i solemne,  ens deixa veure una protagonista desesperada per l’abandonament del seu marit i agafada a l’única que encara li queda: l’alcohol.