Llàstima que no hàgim pogut veure sencera la pel·lícula “Farinelli il castrato”! Com ja sabeu la veu de castrat que sentim a la pel·lícula és una veu de laboratori fruit de la suma de les veus del contratenor Derek Lee Ragin i la soprano Ewa Malas.

Tot passejant per la xarxa he trobat el reportatge “Farinelli. Nostalgia d’una veu perduda” del mateix director del film: Gerard  Corbiau. És un conjunt de 6 vídeos on s’explica de manera detallada la gravació de la part vocal i musical de la pel·lícula. Intercalat amb la gravació hi ha tot d’explicacions i imatges de com es practicaven les operacions als infants i quina era la seva vida un cop havien passat per aquest tràngol i eren adults.

El reportatge és en francès, però s’enten força bé i evidentment la música parla per si sola. També és interessant de veure els videos perquè així us en podeu fer una idea de com es grava una pel·lícula i com s’hi posa la música.

El primer vídeo que us poso és el “Laschio chio pianga” de l’òpera Rinaldo de G.F. Händel, un dels fragments musicals de la pel·lícula de més intensitat musical.

Si voleu saber alguna cosa més sobre els castrats aneu a Castrats per amor a l’art