Com hem treballat… com és Sant Vicenç de Torelló?

Les tasques que hem portat a terme tenen l’objectiu de descobrir i conèixer el poble des d’una vessant més propera i vivencial. Per aquest motiu s’han realitzat diverses sortides i visites pel municipi.

Treballem de manera globalitzada, integrant les diferents àrees.

Els alumnes s’agrupen de maneres diferents segons la tasca: la tasca inicial i la final van ser en gran grup. Altres van ser en petit grup (joc de pistes pel poble, recerca dels noms dels carrers i nombre de cases… )  i algunes individuals (descripció de la pròpia casa…). S’ha procurat que en la diversitat de tasques els alumnes treballin de manera autònoma, cooperativa i col·laborativa.

Després de la recerca individual els alumnes han compartit les seves experiències, d’aquesta manera tots comenten les seves descobertes i l’aprenentatge és més ric i significatiu.

METODOLOGIA: L’Habitatge

En els grups d’Instrumental i Català la metodologia que utilitzem es basa en una estructura que inclou dues parts. La primera consisteix en un treball de lectoescriptura que es realitza en grup i té com a origen la paraula generadora de Paulo Freire i en la segona es realitza un treball oral o escrit en funció de la proposta que s’està treballant.

D’entre les propostes que es realitzen, en la majoria d’elles s’utilitza material manipulatiu per tal que els aprenentatges que realitza l’alumnat siguin més significatius. Aquest material està pensat i dissenyat seguint un fil cronològic que permet a l’alumnat mantenir el seguiment de tot el projecte amb el que estem treballant.

En l’eix temàtic de l’habitatge hem treballat tot el lèxic relacionat amb aquesta àmbit per arribar finalment a la comprensió d’un anunci de lloguer amb una mirada crítica. Paral·lelament s’ha realitzat un treball matemàtic amb l’euro que ens ha permès moblar fictíciament un pis i determinar si el cost del lloguer estava dins les seves possibilitats econòmiques.

El plantejament de les activitats es basa en la recreació de simulacions de la vida quotidiana amb les què es pot trobar l’alumnat. En el treball oral es busquen les possibles resolucions de la qüestió plantejada i es posa en comú amb tot el  grup. És en aquest espai on l’alumnat intercanvia els seus punts de vista i és crea un diàleg entre tots ells i totes elles.

Metodologia del documental “A l’altra banda de la via”

L’organització de les activitats és en funció de la matèria:

  • Rodatge: l’experta audiovisual realitza tres sessions de la teoria audiovisual a l’aula. A les sessions de gravació, aquesta assigna un rol a cada alumne/a: fer servir la claqueta, gravar el so amb el micròfon, anotar el codi dels arxius d’àudio per coordinar-los amb els minuts de les seqüències, gravar el vídeo, col·locar els micròfons a les persones entrevistades, fer-los preguntes, etc.
  • Moviments migratoris: es tracta la realitat sociocultural que es troba al barri i el rerefons històric. Primerament, l’alumnat exposa la seva història vital a través del seu arbre de família. A continuació, cada alumne/a estudia una etapa de la història de les migracions a Catalunya i la presenta a l’aula.
  • Llengua catalana: es treballa la llengua catalana en situacions pràctiques. Es formulen les preguntes per a les entrevistes i es fa el buidatge d’aquestes per crear el guió i la veu en off. També es recullen tots els passos de la filmació en un diari de rodatge de forma individual.
  • Tecnologia: es construeix una maqueta del barri que apareix en forma de time-lapse al documental. La construcció de la maqueta es distribueix en grups de tres o quatre persones. Per elaborar la maqueta, es tracten els conceptes del procés tecnològic i de dibuix tècnic i s’aprèn a calcular les escales.

Metodologia

Es planteja distribuir els alumnes de 3r en grups heterogenis de 5. Estem en procés de decidir si farem grups per interessos o si deixarem que s’autogestionin a l’hora de fer grups.

A partir de la contextualització del projecte, que és aquesta:

Enguany l’Institut de Vic organitzarà, coincidint amb el final de curs, un concurs de filmets. Per poder gestionar i organitzar l’esdeveniment, compta amb els alumnes de 3r d’ESO. És per això que us encarrega elaborar les produccions que es projectaran el dia del festival.

En aquesta jornada es preveu que hi haurà premis per diferents categories, de manera que les vostres produccions poden optar a qualsevol dels premis que es convoquin.

Els alumnes disposen d’un seguit de tasques que han d’ordenar en un cronograma. A partir d’aquí, caldrà que vagin resolent totes les tasques agrupades en tres blocs: preproducció, producció i postproducció.

Les tasques que cada grup a de resoldre de manera autònoma són:

Motivació: Visualtizació dels documentals del curs passat.
Organtizació del grup per llistar les tasques que han de fer.
Fases de rodatge.
Planifiquem el nostre curtmetratge.
Maleta
Story Board
Producció
Postproducció
Preparació de la projecció

Treballarem a l’aula aprofitant els recursos digitals i els espais exteriors dins del centre i de la ciutat.

Cada grup tindrà un drive compartit amb el professorat des d’on es podrà seguir el procés de les tasques diàries.

L’últim dia del projecte de síntesi es farà una projecció de tots els filmets oberta a les famílies. En dies posteriors aquests filmets seran visualitzats per altres alumnes del centre.

Metodologia: Escola Heurom (ZER Alt Lluçanès)

Hem tingut molt en compte que la metodologia s’adaptes a les necessitats de tot l’alumat que tenim a l’escola.

Ho hem fet per mitjà d’assembles, en grup cooperatius i altres estratègies  adaptades a cada edat.

A cada aula s’han utilitzat un seguit de recursos per tal d’apropar la temàtica de la manera més vivencial possible.

Ho hem fet a partir de contes, videos, imatges, cançons i experiències viscudes amb les visites de persones amb necessitats especials. Hem intentat que les visites s’integrin a la quotidianitat de l’escola per tal d’acostar les diferents realitats i fer-les visibles.

Volem que els alumnes aprenguin a expressar i interpretar les seves emocions i les dels altres.

ANÀLISI DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ: UNA MANERA D’APRENDRE

En aquesta entrada al blog, voldríem compartir algunes de les nostres pràctiques d’avaluació i fer tres reflexions al seu voltant.

En primer lloc ens sembla interessant compartir aquestes pràctiques perquè estan contextualitzades en diferents àmbits d’aprenentatge, prioritzen competències diferents i els seus protagonistes no es troben en el mateix moment evolutiu.

En segon lloc, pensem que la diversitat d’instruments avaluatius que inclouen, és un valor afegit, i volem destacar sobretot com ens permeten identificar el moment de recerca i aprenentatge en què es troba cada grup respecte al projecte d’aquest curs. Aquesta reflexió és important perquè les activitats exemplifiquen com l’avaluació formativa és inherent al procés d’aprendre i evidencia que no tots aprenem el mateix ni ho fem de la mateixa manera.

En tercer lloc, les activitats que compartim, es converteixen en una eina metodològica prou potent per al grup impulsor, perquè permeten generar canvis en les pràctiques educatives de tot el Claustre actuant com a modelament a partir de l’acció-reflexió.

Doncs bé, només ens queda convidar-vos a que també utilitzeu les pròpies experiències com a motor de renovació educativa. La Mar Esteve, en el seu llibre “Aventures d’aprenentatge” parla de trobar espais per remirar l’acció, per narrar l’experiència, per detallar allò que s’observa, per fer prospectiva, per llegir, per dialogar, per compartir. Però diu també que podem buscar assessoraments i compartir amb altres escoles, però si no hi ha una base d’acció-reflexió en la mateixa situació i feta col·laborativament, és fàcil que els canvis quedin reduïts a innovacions superficials.

Us animem a pensar-hi!

Podeu accedir a les pràctiques clicant els següents enllaços:

CONTES, LLEGENDES I CREENCES RELACIONADES AMB L’AIGUA

COM DECOREM L’AULA?

QUÈ SABEM DEL JACUZZI?

 

PROJECTES A L’ESCOLA BELLPUIG

A l’escola fa temps que treballem per Projectes, però trobàvem a faltar que el Claustre  de mestres seguíssim la mateixa línia metodològica i un camí semblant a l’hora de treballar amb els alumnes, la qual cosa ens permetés millorar la nostra tasca pedagògica.

 

Tot això ens va portar a reflexionar sobre com treballàvem en els projectes, quina visió en teníem els mestres, el grau de participació/decisió per part dels alumnes, les eines d’avaluació utilitzades habitualment, com es recollien els aprenentatges adquirits…

 

Una vegada analitzat el nostre centre i la nostra manera de treballar, vam veure punts forts i punts febles, la qual cosa ens va portar a pensar unes propostes de millora per tal d’elaborar uns passos comuns a seguir a l’hora de realitzar projectes a les aules.

 

Per començar, sortim del “punt de partida”. Aquest, pot ser una pregunta o un repte que motivi als alumnes a posar-se a treballar. Un cop engrescats, compartim els objectius on volem arribar i els criteris que farem servir per avaluar tot allò que es va aprenent. Fets aquests primers passos, els alumnes s’agrupen per equips de treball, ja sigui per interessos o per altres criteris. De manera cooperativa, mestres i alumnes desenvolupem el projecte. Tota aquesta feina, acaba amb un producte final, que, moltes vegades, ja es té clar des de l’inici. Paral·lelament a tot aquest treball, els alumnes poden recollir les seves evidències d’aprenentatge de diferents maneres (carpeta d’aprenentatge, presentació digital, mapa conceptual, exposicions orals…). Dins de tot el procés, cal tenir en compte que hi hagi moments de reflexió compartits que permetin l’avaluació del procés d’aprenentatge.

I tot això, amanit amb molta il·lusió perquè tots junts, seguim aprenent.

METODOLOGIA “RUTES HISTÒRIQUES PER PRATS”

S’ha iniciat el Projecte amb un treball individual de recerca per part dels alumnes però, al llarg de les diferents activitats s’han utlitzat diferents metodologies de treball i estratègies cooperatives:

  • Exposició oral i posada en comú potenciant el treball en equip i la competència lingüístic.
  • Treball cooperatiu per elaborar les diferents rutes, generar els codis QR, fer la línia del temps, crear i administrar la site…
  • Dinàmiques de grups per compartir la informació i tasques realitzades.

Aspectes a destacar:

  • Els alumnes es varen adonar que trobar la informació dels diferents indrets no era una tasca senzilla ja que estaven acostumats a buscar per Internet o per les xarxes i, en aquesta ocasió, era necessari consultar altres fonts per complementar el guió de treball potenciant les fonts orals i visitant l’arxiu municipal i la biblioteca. D’aquesta manera van fer un treball de camp important.
  • Quan van tenir la informació recollida, va ser necessari revisar bé les dades per crear la línia del temps. Aquest mural va permetre veure la durada de cada edat històrica i situar els llocs treballats a l’edat corresponent. 
  • L’apartat de donar a conèixer la seva recerca va ser molt important ja que va permetre aplicar i transferir coneixements més enllà de les aules sentint que tot el treball realitzat tenia un objectiu clar.
  • El fet de participar activament en la cloenda va permetre que els alumnes haguessin de treball de manera molt cooperativa i grupal ja que s’havien de prendre decisions conjuntes importants pel bon transcurs de l’esdeveniment. Ells mateixos es van encarregar de comprar els aliments del refrigeri sentint-se partíceps de tot el procés.
  • Finalment, cal destacar el treball de la competència d’aprendre a aprendre descobrint l’entorn proper i aprenent a gestionar les dificultats que anaven sorgint.

 

Escola FEDAC Prats: Metodologia

Les metodologies utilitzades per treballar el projecte “La música ens mou” són molt diverses, en funció de les activitats a realitzar: treball cooperatiu, gran grup, individual i en parelles. Els grups es formen seguint diferents criteris: interessos, talents i atenció a la diversitat.

Amb l’objectiu de treballar l’expressió tant oral com escrita i l’autonomia es comparteixen els diferents aprenentatges entre companys d’aula, d’escola i del poble. S’afavoreix així l’aprenentatge entre iguals i l’aprenentatge i servei.

S’utilitzen els diferents espais de l’escola (aules, gimnàs, pati, aula d’informàtica,..) i de l’entorn proper (carrers del poble, sala polivalent, església parroquial, residència d’avis, centre de dia, llar d’infants,…) i un espai/edifici emblemàtic com és el Palau de la Música.

En quant a la preparació del producte final (Festa de final de curs) s’ha partit de les preguntes “Què us agradaria fer per la Festa de Final de Curs, relacionat amb el projecte “La música ens mou?” i “Quines tasques són necessàries per dur a terme una Festa de Final de curs?” . A partir de les respostes i consens dels alumnes s’han creat diferents grups de treball per preparar la festa.

 

Escola Aurora, ZER Alt Lluçanès: Metodologia

El propòsit de la nostra metodologia es fer un recull de tot un seguit de recursos i activitats pràctiques  que ens conviden a la reflexió per tal d’orientar i ajudar al mestre/a  davant de la necessitat d’una intervenció educativa, dirigida a fomentar la sociabilitat i l’expressivitat emocional dels nostres  alumnes.

Intentant  crear un espai motivador i lúdic on poder aprofitar la comunicació com a mitjà idoni per aprendre a expressar els sentiments i  empatitzar amb la resta de companys d’escola. Saber prendre decisions per  resoldre conflictes i  desenvolupar capacitats i habilitats cognitives, emocionals i socials.

Caldrà tenir en compte la necessitat d’adaptar-nos a la pròpia individualitat de l’infant i al seu grau de desenvolupament, respectant i partint de les seves experiències de vida.

Alhora ens haurem d’ajustar a la realitat, característiques i necessitats úniques del grup o individualitats, així com  al context en el qual es desplega el procés d’aprenentatge.