HO FEM AIXÍ…

La metodologia que s’ha portat a terme ha anat variant segons les tasques a realitzar. S’ha treballat en gran grup i en parelles. Aquests grups els han escollit els propis alumnes. El paper del mestre ha estat en tot moment de guia de l’aprenentatge.

La intenció d’aquest projecte ha estat aprofundir en el coneixement del Falcó Pelegrí, temàtica escollida pels propis alumnes.

Les diferents tasques han estat seqüenciades i temporalitzades a partir del 2n trimestre. S’ha tingut en compte englobar els diferents àmbits ( Medi, Lingüístic, Artístic, Digital i Matemàtic).

Els alumnes han partit de la recerca d’informació per internet, llibres, revistes i persones especialitzades (agents forestals, famílies…).

L’Espai utilitzat per desenvolupar el projecte ha estat majoritàriament l’aula de 5è, tot i que segons les tasques s’han utilitzat altres entorns ( Zoo dels Pirineus, Granja Natura de Navàs, exterior de l’escola i altres aules de l’escola…).

Metodologia

El projecte s’inicia amb unes sessions prèvies que preparen als alumnes pel treball cooperatiu. S’intenta transmetre als alumnes l’idea de cooperació confrontant-la a la de competició. Se’ls faciliten algunes eines de gestió i planificació de tasques al mateix temps que s’intenta reforçar la idea que l’èxit individual passa per l’èxit del resultat final, del qual tots en són responsables. Tot seguit, s’inicia el projecte.

El projecte es porta a terme amb els alumnes organitzats en grups cooperatius però es contempla el treball en parelles i individual en determinades tasques.

D’entrada el professors no intervindrà en la creació dels grups tot i que pot fer-ho en cas de necessitat. El que sí que és important és que vetllin per la heterogeneïtat dels grups, tant pel que fa a orígen, com a llengua, capacitats, etc.

En funció dels seus interessos, es reparteixen diversos rols i segueixen un procés d’indagació a través del mètode científic i del treball geogràfic. Arriben a uns resultats que els han de permetre farcir de contingut la caminada solidària, de la qual en són organitzadors i guies.

Els grups de treball, com hem dit, són heterogenis. Es distribuiran les responsabilitats (fotoperiodista, científic, geògraf, historiador i secretari) i es potenciaran l’autogestió i l’autonomia de l’alumne.

La segona part del projecte va encaminada a elaborar tot el material per fer difusió de la caminada, prenent un paper molt important les eines digitals.

Les tasques inclouen tant tasques bàsiques (anomenar, recordar…) com tasques complexes (planificar, elaborar, crear…). Les tasques individuals seran tasques multinivell. Durant el projecte es fan diverses sortides de camp per validar hipòtesis i ampliar coneixements de manera vivencial.

El professor guiarà l’alumne en el seu procés d’aprenentatge segons el seu grau d’autonomia. La programació serà tipus Califòrnia, tenint un recorregut bàsic però permetent petites desviacions.

S’elaborarà un google sites en el qual es recolliran els aprenentatges dels alumnes, com a grup i individualment, per fomentar l’autoaprenentatge i recollir els seus dubtes. Periòdicament s’informarà de l’estat i evolució del projecte a través de les xarxes socials i el web del centre.

Treballem la diversitat de l’alumnat a través del disseny universal de l’aprenentatge, és a dir, cada grup i cada alumne presenten els resultats a través de múltiples formes.  És un projecte molt vivencial i molt flexible en la seva metodologia i en la forma i la profunditat en què els alumnes presenten els seus resultats, de manera que pensem que és especialment adequat per portar a terme en contextos de molta diversitat, tant d’origen com de nivell socioeconòmic, capacitats, etc. com és el nostre centre.

METODOLOGIA_AROUND THE WORLD IN 80 DAYS

La metodologia emprada per dur a terme aquesta família de seqüències didàctiques ha estat per una banda l’aprenentatge basat en projectes (ABP), tenint en compte especialment la part d’avaluació. D’altra banda ens hem basat en el curs la metodologia de Tractament integrat de les llengües (TIL).

Tenint en compte la metodologia i l’enfocament que volíem treballar, vam decidir que la millor manera era treballar per grups cooperatius. Cada alumne/a tenia un rol a seguir i el dia següent en feia un altre, de manera que tots els alumnes de cada grup van passar per tots els rols.

Implementar el treball cooperatiu no sempre és fàcil, és per això que creiem que és important tenir espais de reflexió de com s’està portant a terme el projecte.

Aquests són els 4 rols que vam otorgar a cada grup:

Per tenir una mica més clar què anàvem a treballar se’ls va facilitar als alumnes una taula KWL (Què sabem, què volem saber i què hem après). D’aquesta manera podíem anar seguint si anàvem complint els objectius inicials i si apreniem nous conceptes.

Per avaluar als alumnes vam realitzar exposicions orals on es van avaluar entre ells, així com també vam realitzar reflexions individuals. La mestra també ha anat agafant notes de totes les dimensions treballades i ha observat el treball diari dels alumnes.

METODOLOGIA

La metodologia que s’ha seguit ha estat ben diferent en cada cicle, tenint en compte les edats dels alumnes i el nivell d’aprenentatge.

S’han realitzat activitats de grup classe: s’han portat a terme tot un seguit d’activitats tenint en compte diferents àrees, però tots els alumnes han dedicat com a mínim una hora setmanal, algunes en gran grup, altres en petits grups i, també, tasques individuals.

A les reunions de coordinadors es van posar en comú les diferents propostes dels cicles i els dubtes per part dels tutors/es. D’aquesta manera es van unificar els criteris d’actuació de tota l’escola per construir el nostre producte final.

El treball realitzat al projecte ha seguit el mateix fil conductor, respecte i bones maneres. S’han anat creant diferents espais comuns a l’escola per exposar els diferents productes que anaven creant-se a les aules. El bosc de les paraules amables, la melmelada de colors, el sol de les nostres qualitats,…

 

 

Metodologia: presentació del projecte

PUNT DE PARTIDA

Després de l’èxit del projecte de 1r ESO  “Que no s’aturi el cervell” del curs passat (20017-18),  que tenia per objectiu principal crear jocs matemàtics per estimular la memòria a la gent gran i, que, va permetre que els alumnes de 1r d’ESO de l’INS Voltreganès col·laboressin amb la residència d’avis del municipi, es va decidir repetir la tipología de projecte basat en el servei aprenentatge i donar continuïtat al projecte inicial.

En aquest curs els alumnes de 2n d’ESO dissenyaran i realitzaran també un joc matemàtic amb el títol de “Codi secret”, utilitzant la criptografia, art de l’escriptura en clau.

El projecte té com objectius principals:

  • Utilitzar el llenguatge matemàtic per crear jocs per a la gent gran de la residència d’avis del municipi.
  • Familiaritzar-se amb diferents mètodes d’encriptació i reflexionar sobre la importancia al llarg de la història.
  • Dissenyar i construir un joc seguint les fases del procés tecnològic.
  • Idear, dissenyar i construir un OBJECTE 3D que formi part del joc.
  • Potenciar la col.laboració i desenvolupar habilitats i actituds que permetin afrontar els  reptes d’aprenentatge proposats.

A continuació es descriuen les competències que es treballaran en el projecte:

Àmbit personal i social

Dimensió aprendre a aprendre

Competència 2. Conèixer i posar en pràctica estratègies i hàbits que intervenen en el propi aprenentatge (carpeta d’aprenentatge)

Àmbit digital

Dimensió instruments i aplicacions

Competència 1. Seleccionar, configurar i programar dispositius digitals segons les tasques a realitzar.(Impressió 3D)

Competència 6: Organitzar i utilitzar un entorn personal de treball i aprenentatge amb eines digitals per desenvolupar-se en la societat del coneixement.

Àmbit matemàtic

Competència 1:Traduir un problema a llenguatge matemàtic o una representació matemàtica utilitzant variables, símbols, diagrames i models adequats.

Competència 4: Generar preguntes de caire matemàtic i plantejar problemes

Competència 10: Expressar idees matemàtiques amb claredat i precisió i comprendre la dels altres.

Àmbit cientificotecnològic

Dimensió objectes i sistemes tecnològics de la vida quotidiana

Competència 9: Dissenyar i construir objectes tecnològics senzills que resolguin un problema i avaluar-ne la idoneïtat del resultat.

Metodologia: Formació dels grups de treball

FORMACIÓ DELS GRUPS DE TREBALL

Els grups de treball del projecte han estat formats per les professores responsables de la implementació del projecte, tenint en compte les habilitats de cada alumne i la aportació que podia fer cadascun dins del grup. D’aquesta manera es volia aconseguir la complementarietat òptima per tirar endavant un projecte d’aquestes característiques.

La dinámica que es va fer servir va ser la següent:

En primer lloc, els alumnes van escollir d’un llistat de 15 adjectius relacionats amb diferents habilitats importants per als rols de l’equip de treball: responsable, lideratge, ordenat, comunicatiu, etc… Després van anotar les quatre habilitats (les que cada alumne se sentía més identificat) en 4 pòstits diferents. Seguidament es van compartir amb el grup classe enganxant els pòstits a la pissarra. Els pòstits de cada alumnes/a es van agrupar per habilitats.

Llavors les profesores van formar els grups de treball unint alumnes amb diferents habilitats. Això va permetre la creació de grups heterogenis amb perfils diversos i complementaris i, a priori, amb les mateixes possibilitats d’èxit.

Finalment, es va compartir i revisar amb l’equip impulsor els grups formats ja que dins la mateixa comissió hi ha les tutores de grup, les psicopedagogues i les orientadores.

S’han dedicat molts esforços en la creació dels grups de treball ja que es considera de vital importancia que els alumnes siguin capaços de tirar endavant el repte que se’ls planteja i que tots els membres de l’equip puguin lluir i aportar coses (sentir-se útil dins les seves possibilitats).

Ens vam adonar que en els projectes de l’any passat no es treballava de forma cooperativa, tot i tenir un pla de l’equip amb rols definits i compromissos establerts. El que es feia era un treball de grup on es repertien la feina entre els seus membres  i no s’evidenciava discussió, debat ni reflexió.

 

Metodologies – Projecte Free Tour per Manlleu

TREBALL EN EQUIP, TREBALL COOPERATIU

Per desenvolupar els projectes, treballem en equip. Però treballar en equip no necessàriament significa treballar cooperativament! Per aquest motiu, des d’inici de curs hem anat introduint les eines metodològiques per garantir la cooperació:

  • La distribució de rols: permet que cadascú tingui clara la seva funció i la dels altres dins el grup. D’aquesta manera, no només facilitem que tothom assumeixi la seva responsabilitat, sinó també que pugui ajudar els altres a assumir la seva. Aquest és el primer pas per garantir que tothom està inclòs en el grup: tothom és necessari i totes les tasques són importants!
  • El diari d’equip: és una eina molt eficaç per ajudar a aquesta organització del grup i a anar incrementant l’autonomia. A cada sessió de dues hores, s’hi destina almenys mitja hora: acordar i revisar el compliment dels compromisos i els objectius, revisar el funcionament dels rols, proposar nous objectius…

Però el treball per projectes també permet altres oportunitats metodològiques: respectar el ritme d’aprenentatge de cada alumne, una major flexibilitat i obertura en el procés d’aprenentatge, un clima de treball més tranquil i autònom, una distribució i ús de l’espai més lliures….

Valorem molt positivament:

  • L’evolució del treball en equip i l’ús del diari d’equip: a cada projecte els alumnes són més autònoms i se senten més còmodes amb aquest tipus de treball.
  • La participació d’un equip de 5 docents que permet donar suport més individualitzat als grups.
  • Tant com a docents com per als alumnes, és un experiència molt enriquidora.

Però encara hi ha reptes que cal anar assolint:

  • L’organització de l’equip de professorat.
  • La progressiva adquisició d’autonomia en el treball en equip.

Metodologia: la dona al llarg del temps

Les línies d’investigació van ser:

  1. La igualtat de gènere al llarg del temps
  2. Fets injustos que han passat a les dones
  3. Les dones als esports
  4. Per què el 8 de març és el dia de la dona?
  5. Les dones i l’art
  6. Estereotips de gènere

Els grups de cada línia de treball es van formar a partir dels interessos de cadascú, amb la premissa que podien ser d’entre dos i cinc membres. Un cop fets els grups es va fer una assignació de rols i una base d’orientació personalitzada per a cada grup, per ajudar a l’organització i al bon funcionament de la recerca.

Durant el procés es van utilitzar recursos personals i materials tals com: llibres, documentals, vídeos, xerrades amb les àvies, internet,…

Tot el treball es va realitzar en petits grups excepte el disseny d’unes enquestes per treballar l’apartat d’estereotips de gènere, que es van fer en gran grup. Un cop creades, els alumnes de 5è per parelles, van passar l’enquesta a un alumne/a de 1r i 2n. Els resultats es van compartir amb tot el grup i se’n van treure unes conclusions.

Com a producte final, cada grup de treball va exposar a la resta de companys/es les descobertes de la seva investigació, utilitzant com a suport el mural 3D que entre tots havien elaborat.

COM HO HEM FET?

L’equip de mestres hem treballat el projecte a partir de les diferents metodologies pròpies del cicle: ambients, tallers, sortides, festes… i tenint presents totes les àrees del currículum.

COM ENS HEM ORGANITZAT?

  • Intercicles: són activitats en les que hem agrupat tots els nens de l’escola des de P3 fins a 6è i han hagut de realitzar alguna activitat concreta:
    • Elaboració de màscares de guix de diversos animals per Carnestoltes
    • Creació de balls i representació a la festa de Carnestoltes
    • Creació de faules per Sant Jordi
  • Cicles: a nivell del grup dels mitjans (1r, 2n i 3r) ja sigui en gran grup o petits grups barrejats, s’han realitzat les activitats següents:
    • Tallers artíctics: creació d’hàbitats i, a partir de l’estudi de diferents autors, imitació d’obres d’animals.
    • Xerrades a l’escola: agents rurals, biòleg especialista en llops i cérvols, veterinària i falconers.
    • Activitat guiada per part dels ADF sobre rastres dels animals.
    • Visita-taller a l’escola sobre rèptils i amfíbis.
    • Excursió a la Fundació Mona.
  • Grup classe: s’han portat a terme tot un seguit d’activitats tenint en compte les diferents àrees, algunes en gran grup, altres en petits grups i, també, tasques individuals. Com per exemple: creació d’una cançó sobre l’animal, elaboració de la fitxa tècnica, sortida a Can Riquer a observar cérvols, decoració de la porta, evolució del retrat del Cérvol, retrat del crani del cérvol, descripció del cérvol, dites sobre el cérvol, description of animals, descripción de los animales, llegendes sobre el cérvol, tapa del dossier projecte, els reptes de la multiplicació…

 

METODOLOGIA- PREPARACIÓ DEL MUSEU

EL CLAUSTRE DE MESTRES

A principis de curs el claustre de mestres va acordar el tema que englobaria el curs escolar: l’Art. Es van presentar diferents definicions sobre el concepte d’Art i totes les disciplines que se’n poden desenvolupar. Cada tutor/a amb el seu grup va acordar treballar una de les disciplines artístiques a partir de la metodologia dels projectes. Finalment va sorgir la proposta de buscar un producte final que posés en comú tots els projectes treballats als diferents cursos per tal d’esdevenir més significatius i vam decidir crear entre tots el Museu d’Art Bellpuig.

LA COMISSIÓ DE FESTES

Des de la comissió de festes es va plantejar quin grup es podia fer càrrec de la preparació general del museu i es van programar les actuacions necessàries. També es va vetllar per l’organització dels grups d’intercanvi de projectes i la circular informativa que es donaria a les famílies.

REUNIONS DE COORDINADORS I EQUIPS DE CICLE

A les reunions de coordinadors es van posar en comú les propostes de la comissió de festes, les demandes dels equips de cicle i els dubtes per part dels tutors/es. D’aquesta manera es van unificar els criteris d’actuació de tota l’escola per construir el nostre museu.

 

ELS ESPAIS ARTÍSTICS DELS GRANS

Els nens i nenes de 4t, 5è i 6è van destinar un dels espais artístics del curs a l’ambientació del MAB. A partir les idees i propostes dels alumnes es va elaborar tots els elements estètics dels diferents espais de l’escola que configurarien el museu. En primer lloc,  l’entrada de l’escola es va decorar amb cartells d’orientació de les sales i unes lletres grans de presentació del museu MAB. L’escala que dóna accés al pis de dalt es va ornamentar per donar una estètica diferent i original. Es van elaborar els tríptics informatius i la indicació del recorregut del museu i es van senyalitzar tots els accessos.

Tota l’estètica va estar pensada i desenvolupada per mostrar el nostre museu a les famílies  de l’escola la última tarda del segon trimestre. Es va concloure, doncs, en la presentació del projecte MAB a les famílies amb els millors guies: els nens i nenes de l’escola.