Un clàssic amb referents clàssics: els Simpsons

Després d’una llarga i densa tarda formulant oxoàcids on, per cert, és un lloc ple de referents clàssics que fan que no m’oblidi mai d’aquests blogs: els prefixos (-tri/-tetra...), el noms dels elements (recodo a Auricoma et tres ursi quan intento recordar les valències de l’or)…

El fet és que, un cop acabat tot aquell trencaclosques de lletres i números, vaig utilitzar el temps sobrant en explicar-vos aquest referent que probablement coneixereu si sou seguidors dels Simpsons. Sí, dels Simpsons! Un clàssic del món cinematogràfic, creat per Matt Groening per el canal Fox des de fa ja 26 anys, portant ja més de 500 episodis.

Al capítol 13 de la vintena temporada, un eclipsi arriba a Sprigfield i fa que la pobra Marge, en un acte de generositat al prestar al Homer l’aparell per poder veure l’eclipsi sense cremar-te les còrnies, es queda cega davant de la meravella d’aquell fenomen. Tranquils, no per sempre, resulta que l’embenen els ulls i en una setmana estarà d’allò més bé. I clar, aprofitat que la mare de la família no mira, la resta d’integrants comencen a fer coses bastant ‘especials’. Us deixo aquí el vídeo per tal que  el visualitzeu i compreneu de què parlo.

Sin título

Cap al minut 08:21, comença l’enigma que Lisa ha de descobrir, amb llatí pel mig. Primer la frase «Querite Deum in corde et anima», “Busca a Déu amb el cor i l’ànima”. D’aquí ella esbrina que es refereix a l’orgue, i després d’esperar i esperar a que tot el mecanisme es realitzés, troba un missatge eclèctic que la porta a un altre enigma, i així successivament fins que l’endevina. Això sí, fins que no el veieu no sabreu com acaba…

Per últim, un altre cop a l’església on tot va començar, les germanes canten Carmina Burananom llatí que podria significar Poemes de Beuern o Benediktbeuern.

Què hi penseu? Voleu traduir la cançó? Molt bon curs i sort a tothom!

Noelia Nistal García. (1r de Batxillerat Científic)

Els múltiples referents de la mort de Juli Cèsar

Per poder explicar-ho tot correctament, primer he de recordar qui va ser Juli Cèsar. Es tracta de Gai Juli Cèsar, un líder polític i militar molt important.

Ara bé, el que avui tractaré més profundament és la seva mort: va ser assassinat per unes seixanta persones, la major part senadors, que volien restaurar la legitimitat i la legalitat a la república, provocant-li 23 ferides, encara que només una d’elles va resultar mortal. S’ha de dir una dada curiosa: l’última ferida va ser causada pel Brut, el seu fill, acabant el seu pare els últims moments de la seva vida dient-li: tu també, Brut? Així escenifica William Shakespeare, inspirat en una versió de l’historiador Suetoni, la mort del dictador romà i la punyalada final de Marc Juni Brut.

A la sèrie Forever, més precisament a l’últim capítol de la primera temporada, fan una menció especial de Juli Cèsar. Pels que no hàgiu vist aquesta sèrie, tracta d’un home anomenat Henry Morgan que treballa de metge forense i —aquí ve el que és bo— és immortal. Sí, com llegiu. La seva primera mort va ser fa uns 200 anys, mentre treballava com a metge en un navili d’esclaus africans; desapareix cada cop que mor i apareix a l’aigua nu, clar, on va ser la seva primera mort. Llavors, en no haver mort definitivament mai, té molts més coneixements i habilitats que cap altre metge. Morgan sempre ha estat fugint de tots els llocs quan moria, per no ser descobert, excepte quan es va casar amb Abigail i van trobar un nadó en un camp de concentració alemany durant la Segona Guerra Mundial, ja que aquests dos van ser les úniques persones que van descobrir la seva immortalitat i el van acceptar. De la mateixa manera, durant la sèrie ha trobat  un altre immortal com ell, anomenat Adam.

Doncs bé, a l’últim capítol, troben un punyal del 44 a. C., inclús especifiquen més, del 15 de març. D’aquesta manera, l’especialista al que visiten, els explica que va ser un dels punyals que va ferir Juli Cèsar. Aquest mateix punyal, a més, va ser la primera arma que va matar per primer cop l’anomenat anteriorment Adam, el que ens fa pensar que potser podria haver estat Juli Cèsar en una altra època, tot i que no ho deixen clar. La mala notícia és que mai ho sabrem, ja que la sèrie ha estat cancel·lada.

I ara, (el millor per al final), Game of Thrones, un altre cop. Els que no hàgiu visualitzat l’últim capítol de l’última temporada emesa de Game of Thrones i tingueu intenció de fer-ho, que s’aturin aquí o passaran un estiu horrible amb aquest spoiler. En aquest capítol del que us parlo, assassinen  Jon Snow, un dels protagonistes més importants de la sèrie —us podeu imaginar com estem els fans—. Però, sabeu com? De la mateixa manera que a Juli Cèsar, tots els companys de la Guàrdia de la Nit l’apunyalen, donant-li el cop de gràcia el petit Olly, que estimava molt i era el seu jove protegit. Proveu la tercera opció al minut 55 aquí per poder veure les similituds. És important recalcar com diuen: per a la Guàrdia, com els senadors, que ho feien per a la república.

Creieu que és possible conèixer la història de la mort de Juli Cèsar amb el cinema? Quina pel·lícula, sèrie… la reflecteix millor? Sabeu de cap altre referent cinematogràfic a la seva mort? Informeu-vos i comenteu!

Noelia Nistal García, 1r de Batxillerat Científic.

L’oracle a Matrix

Avui mentre mirava la pel·lícula Matrix m’he adonat que té moltíssims referents clàssics i he volgut investigar quins eren. M’ha cridat molt l’atenció una escena que està inspirada en l’oracle de Delfos.

Powered by emaze

Què opineu d’aquesta pel·lícula? Quins referents clàssics hi veieu? Creieu que en algun moment necessitaríem l’oracle a la nostra vida?

Ariadna Zarkos

1r de Batxillerat Grec 1

Referents clàssics de les pel·lícules de Harry Potter

És increíble com una saga tan comú, i que estem farts d’escoltar per tot el món, pot tenir tal quantitat de referents clàssics. La saga, de la qual us parlem, és Harry Potter.

El famós gos d’Hades, Cancerber apareix en la primera pel·lícula com a guardià de la pedra filosofal, i per poder dormir, Harry utilitza la música, tal com va fer Orfeu per rescatar Eurídice. Un altre referent clàssic que apareix en aquesta primera pel·lícula, són els Centaures que van ajudar a Harry quan Voldemort estava a l’aguait.

D’altra banda, en la quarta pel·lícula d’aquesta saga, apareix un referent molt destacat, Pegàs. Apareix en Harry Potter com Abraxan, un cavall volador que guiava els carruatges de l’Acadèmia Beauxbatons.

Prosseguint amb el quart llibre, trobem dos referents més. El primer és el mitològic món marí, ple de sirenes i tritons. En la pel·lícula, tots dos són guardians d’una de les proves que implicava salvar un ésser estimat de les profunditats marines.

El segon, és el famós laberint del minotaure. Aquest mite es veu reflectit en l’última prova del torneig dels tres mags. Aquests hauran d’introduir-se en un laberint en el qual trobaran, a més d’altres objectes, un boggart convertit en esfinx.

I per acabar, un últim referent que hem trobat en Harry Potter, no ha estat en una de les pel·lícules, sinó en el sisè llibre, el Príncep Mestís. En un moment de la història, Dumbledore i Harry han de trobar un Horrocrux (objectes que poden guardar un fragment de l’ànima) i per a això han de travessar un llac ple de inferis (cadàvers), i ho fan a sobre d’una barca. El més curiós, és que abans d’arribar han de pagar amb sang. Això és una mica més tenebrós que el que feia Caront amb les seves víctimes, ja que elles, només havia de pagar una moneda grega!

Coneixeu més referents clàssics a Harry Potter? L’Ariadna Ruiz se n’ha oblidat algun? Mireu el seu emaze i comenteu.

Powered by emaze

Rebeca Barroso García, Ana Mª Falcón Durán
2n de Batxillerat i Ariadna Ruiz de 1r de Batxillerat Humanístic

Hècuba, un somni de passió

 

FITXA TÈCNICA

Títol original

Hècuba, un somni de passió

Any

2006

Durada

82 min.

País

Espanya 

Director

José Luis López-Linares, Arantxa Aguirre

Guió

Arantxa Aguirre

Fotografia

Teodoro Delgado, Miguel Sales

Repartiment 

Documentary

Productora

López-Li Films S.L. / Fundació AISGE

Gènere

Documental | Teatre. Documental sobre cinema

Premis 2006: Premi Goya: Nominada a millor documental

SINOPSI

El que solem identificar amb la professió d’actor té molt poc a veure amb el que és realment aquesta professió. Trenta-sis actors espanyols reflexionen sobre el seu treball i contraposen les seves experiències. Com a fil conductor, el contrast entre les veus dels veterans i les imatges dels joves estudiants de teatre, per als que tot és possible encara. Entre els nombrosos actors entrevistats es troben Javier Bardem, Antonio Banderas, Victoria Abril, Carmen Maura, Fernando Fernán Gómez, José Luis López Vázquez, José Coronado, Emma Suárez, Alberto San Juan, Ariadna Gil, Ana Belén, Pilar López de Ayala i moltíssims altres.

TRÀILER

[youtube width=”550″ height=”450″]

Hécuba, un sueño de pasión from Sergio Deustua Jochamowitz on Vimeo.

[/youtube]

CRÍTICA i OPINIÓ

Concha Velasco ha interpretat d’Hècuba fins a fer-se una amb la reina troiana convertida en esclava pels vencedors de la guerra. Hècuba concentra el seu immens sofriment per la mort dels seus fills en la crueltat de la seva venjança, i l’actriu vallisoletana està esplèndida en el paper d’aquesta anciana assenyada, intel·ligent i digna a la qual les últimes urpades del seu cruel destí inunda d’una còlera res irracional que la converteix en una Nèmesi justiciera sense ni una mica de pietat.

L’impressionant final, en què els crits d’Hècuba, negada de dolor i penediment, es confonen amb l’udol de la gossa en què la van convertir els déus segons la versió mitològica ovidiana.

Imad Tmara i Sergio Fernández

2n Batxillerat C