Astèrix i Obèlix en els jocs olímpics

Publicat el per
3

Astèrix i Obèlix en els Jocs Olímpics

 

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Astérix et Obélix aux Jeux Olympiques
  • Director i guionistes: Frédéric Forestier, Thomas Langmann, i Thierry Arbogast
  • Any d’estrena:  8 de febrer de 2008
  • Durada: 116 min
  • Repartiment: Clovis Cornillac (Astérix), Gérard Depardieu (Obélix), Mónica ruz(Esmeralda), Alain Delon (César), Benoît Poelvoorde (Brutus), Vanessa Hessler (Irina), Santiago Segura (Doctormabus), José García (Lleno de pus), Stéphane Rousseau (Lunatix), Jamel Debbouze (Numeróbis), Michael Schumacher (Michael), Adriana Karembeu (Agecanonix), i Zinedine Zidane (Numeróbis II)
  • Idioma original: Francès
  • Gènere: Aventura i Comèdia

ARGUMENT

Tot comença al petit poble dels indestructibles gals. Alafòlix, jove guerrer intrèpid i romàntic, està enamorat de la princesa grega Irina. Ell, amb en un moment de bogeria, ha de desafiar Brutus, que també competeix pel favor de la princesa. D’aquesta manera els dos participaran en els Jocs Olímpics per la mà de la princesa Irina. Astèrix, Obèlix i Alafòlix, carregats de la famosa poció màgica de Panoràmix, competeixen i aniran passant totes les proves per donar una bona lliçó al Cèsar. Per desgràcia, en començar les proves , Astèrix i Obèlix fan ús de la poció , per la qual cosa se’ls prohibeix el seu ús, però no es rendeixen tant fàcilment.

TRÀILER

CRÍTICA

Astérix en els Jocs Olímpics és una pel·lícula que em va agradar molt quan va sortir, al 2008. Des de petita, cada cap de setmana veia “Astèrix i Obèlix missió Cleopatra”, i quan vaig saber que feien una de nova, no vaig dubtar en anar al cinema.
És una pel·lícula divertida i entretinguda, i em va cridar molt l’atenció el saber que està plena de referents clàssics, com per exemple, els tres jutges: es diuen Alfa, Beta i Òmega.
Sobre els actors, ho fan força bé, ho fan tot com molt natural, sobretot l’Obèlix, és el que més m’agrada.
En quan els Jocs Olímpics és una celebració regular que s’inicia en el 776 a. C. i la seva denominació es deu al lloc de la seva celebració: la vila grega d’Olímpia, l’emplaçament del santuari més important del déu Zeus i situada a la vall de l’Alfeu. Es celebraven cada quatre anys entre els mesos de juny i agost. En canvi, a la pel·lícula, els Gals ho troben com una diversió, van allà per passar-s’ho bé i per ajudar al seu amic,  Alafòlix, que busca l’amor de la princesa Irina.

Mar Acien
4t ESO Llatí

Coriolanus de Ralph Fiennes

Publicat el per
1

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Coriolanus
  • Director: Ralph Fiennes
  • Producció: Ralph Fiennes, Gabrielle Tana, Julia Taylor-Stanley y Colin Vaines.
  • Guionistes: John Logan; basat en l’obra de William Shakespeare.
  • Música: Ilan Eshkeri
  • Vestuari: Bojana Nikitovic
  • Any d’estrena: 20 gener de 2012 (a Regne Unit)
  • Durada: 123 min.
  • Repartiment: Ralph Fiennes (Cayo Marcio Coriolano), Gerard Butler (Tullus), Brian Cox (Menenius), Vanessa Redgrave (Volumnia), Jessica Chastain (Virgilia), James Nesbitt (Sicinius), Lubna Azabal (Tamora), Dragan Micanovic (Titus Lartius), John Kani (general Cominius).
  • País d’origen: Regne Unit
  • Idioma original: Anglès
  • Gènere: Drama

ARGUMENT

Aquesta és una adaptació cinematogràfica de l’obra “Coriolà” de Shakespeare. Caius Martius «Coriolà» és un temut general romà del segle XXI que està en desacord amb la ciudad de Roma i els seus ciutadans. Sota la pressió de la seva mare Volumnia busca el càrrec de cònsul. Ha de relacionar-se amb les masses per que li cedeixin el vot però ell s’hi resisteix. El públic es nega a votar-lo i Coriolà amb la seva ira sol·licita un motí que fa que l’expulsin de Roma. L’heroi desterrat s’alia amb un dels seus enemics per venjar-se dels ciutadans.

TRÀILER

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=v2VR3S-vouQ[/youtube]

CRÍTICA

La principal semblança entre el Coriolà del segle V aC amb el protagonista de la pel·lícula és la personalitat heroica i valenta que el caracteritza. En la vida de tots dos la mare hi jugà un paper important. Coriolà fou candidat a cònsol tot i que no fou escollit. Coriolà planejà la venjança intentant evitar que el subministrament de blat arribés als plebeus. Així fou desterrat i lluitarà contra el seu propi país. Tant els personatges reals com els de la pel·lícula comparteixen els noms, cosa que els relaciona encara més, i les característiques del seu personatge corresponent: la mare que influencia, Coriolà candidat a senador, en Tullus rei dels enemics i futurs aliats, etc.

Si més no, és una bona representació de com hauria estat la vida de Coriolà si hagués viscut al segle XXI. Amb les armes d’avui dia en comptes d’espases, el vestuari d’avui dia i els costums i ideals de l’actualitat.

Judit Giménez

1r Batxillerat Llatí

Referents clàssics a V de Vendetta

Publicat el per
3

Aquest apunt és per explicar la pel·lícula V de Vendetta, inspirada en herois tràgics grecs, i també per explicar els pocs referents clàssics que hi ha però es poden apreciar fàcilment

FITXA TÈCNICA:

  • Nom original: V for Vendetta
  • Director i guionistes: James McTeigue (director), Andy Wachowski, Lana Wachowski (guionistes)
  • Any d’estrena: 07/04/2006
  • Durada:132 min
  • Repartiment:
  • País d’origen:Regne Unit, Estats Units, Alemanya
  • Idioma original: Anglés
  • Gènere:Thriller, Acció, Fantástic

ARGUMENT:

“V de Vendetta” està ambientada en un futur pròxim: Anglaterra s’ha convertit en un estat totalitari i feixista. La pel·lícula narra la història d’ Evey (Natalie Portman), una jove de la classe treballadora que és rescatada d’una situació de vida o mort per un misteriós emmascarat conegut com V. V és un home summament complex, instruït, extravagant, tendre i intel·lectual, que dedica la seva vida a alliberar els ciutadans de les urpes d’aquells que els sotmeten mitjançant el terror. Però al mateix temps és amarg, solitari i

violent, i està obsessionat per la venjança personal. En la seva recerca per alliberar al poble d’Anglaterra de la corrupció i la crueltat que el seu govern l’ha enverinat, V condemnarà el caràcter tirànic dels seus dirigents i convidarà els ciutadans a unir-se a ell en les tenebres del Parlament el 5 de novembre: el dia de Guy Fawkes. Un dia com aquest de l’any 1605 Guy Fawkes va ser descobert en un túnel sota el Parlament amb 36 barrils de pólvora. En companyia d’altres conspiradors havia planificat el que més tard es coneixeria com «la conspiració de la pólvora» en reacció a la tirania del govern de Jacobo I. Fawkes i la resta de sabotejadors van ser penjats, esventrats i esquarterats, i el seu pla per enderrocar el govern mai va arribar a perpetrar. Reprenent l’esperit d’aquesta rebel·lió i com a commemoració d’aquell dia, V promet consumar la conspiració fallida del 5 novembre 1605 per la qual Fawkes va ser executat: detonar el Parlament. Quan Evey descobreix la veritat sobre el misteriós passat de V, també descobreix la seva pròpia veritat, i es converteix en el seu lleial aliada per executar un pla que pretén encendre la flama d’una revolució, tornar la llibertat i la justícia a una societat asfixiada per la crueltat i la corrupció.

TRÀILER

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=5I-mKP2Hz4Q[/youtube]

 

CRÍTICA

1- En aquest cas el protagonista va ser empresonat per un règim feixista totalitari. Es diu V pel nombre de cel·la en la qual estava tancat (el 5 en nombres romans).

Cartell V de Vendetta

2- Vendetta, a més d’adquirir una gran habilitat dels experiments, és més intel·ligent, pensa més enllà del que el règim vol que pensi, és capaç de burlar totes les seves normes, mantenir ocult, és savi i es pot relacionar amb Ulisses.

3- Podeu veure diferents cartells de la pel·lícula durant tot l’apunt, i com heu pogut llegir abans, podreu veure com està representada la V en números romans al cartell!

 A “V de Vendetta” es poden aprendre alguns referents si els busques bé, ja que a primera vista no te n’adones, però al buscar i identificar algunes parts pots veure que encara que no estigui ambientada en l’època dels romans, hi han petites característiques, com els nombres.

 

Sabeu més referents clàssics que surten a la pel·lícula? Quins?

Abril Ramos, 4 ESO Llatí opt.3

“Pompeia”, de Paul W. S. Anderson

Publicat el per
10

Pompeia (2014)

FITXA TÈCNICA

Nom original: Pompeii

Director i guionistes: Paul W.S. Anderson

Any d’estrena: 2014

Durada: 1h 44min

Repartiment: Kit Harington, Carrie-Anne Moss, Emily Browning, Adewale Akinnuoye-Agbaje, Jessica Lucas, Jared Harris Shuterland, Currie Graham

País d’origen: Estats Units

Idioma original: Anglès

Gènere: Acció, Aventures

ARGUMENT

Una de les zones més perilloses del món és el Mont del Vesuvi que entra en erupció. Un esclau de vaixell que escolta la notícia i fa tot el possible per tornar a casa per salvar a la seva estimada i al seu millor amic, un gran gladiador sense escapatòria del coliseu, situat al centre de la ciutat. Però la batalla contra la mare naturalesa no serà l’única sinó que es creuarà amb un senador sense consciència que manté al poble sota el seu poder.

Aquesta pel·lícula és una història d’amor, lluita i aventures que ens trasllada a un moment que va marcar a l’Antiga Roma.

TRÀILER
[youtube]https://youtu.be/uWUGF0j9WRo[/youtube]

CRÍTICA

Quan vaig saber que anaven a fer una pel·lícula sobre el que va passar a Pompeia, vaig esperar veure una pel·lícula d’acció, però el director es va basar més en la història d’amor entre Milo i Cassia i recorda més aviat les pel·lícules tipus pèplum i de catàstrofe que la realitat pompeiana. El que més crida l’atenció són els efectes especials que estan molt ben fets, tot i que no reflecteixin ben bé el que va passar a Pompeia, l’erupció del volcà, el tsunami, i la lava que envaeix la ciutat. I s’espera molt el que passarà durant la pel·lícula per acabar fonent-se tot en una història d’amor.
Els actors ho fan bastant bé. A mi especialment m’agrada qui fa de Milo, perquè apart l’he vist a Juego de tronos. El que m’ha sorprès que no sortís gaire és el millor amic d’en Milo.
La pel·lícula no està massa bé. Podrien haver rebuscat més en la història romana i haver-ho recreat a la gran pantalla, perquè la gent que vivia a Pompeia va sofrir molt i a la pel·lícula tampoc es veu gaire. El més interessant és el text inicial de Plini: erant qui metu mortis mortem precarentur; multi ad deos manus tollere, plures nusquam iam deos ullos aeternamque illam et nouissimam noctem mundo interpretabantur. La sabríeu traduir? Què significa? Esteu d’acord amb el que diu? Davant d’una catàstrofe per què l’ésser humà prefereix el suïcidi? A quin escriptor llatí us recorda?

Ariadna Zarcos

4t ESO Llatí opt.3

Els amors d’Hèrcules, de Carlo Ludovico Bragaglia

Publicat el per
1

FITXA TÈCNICA:

Nom original: Gli amori di Ercole (Els amors d’Hèrcules)

Director: Carlo Ludovico Bragaglia

Producció: Grandi Schermi Italiani, Contact Organisation i Paris Productions

Guionistes: Sandro Continenza i Luciano Doria

Música: Carlo Innocenzi i Carlo Franci

Vestuari: Dario Cecchi i Maria Baroni

Any d’estrena: 1960

Durada: 98 min.

Repartiment: Jayne Mansfield, Mickey Hargitay, Massimo Serato, René Dary, Moira Orfei, Gil Vidal, Sandrine, Rossella Como i Andrea Scotti

País d’origen: Itàlia amb la Col·laboració de França

Idioma original: Italià

Gènere: Aventura, Històric, Fantasia, Pèplum

ARGUMENT:

Mentre Hèrcules estava absent, Èurit, rei d’Ecàlia ordena matar la seva estimada Mègara i a tota la seva gent. Hèrcules emprèn un viatge a aquesta ciutat per trobar venjança, però ignora que Èurit ja no està viu i que ara reina la seva filla Deianira. En arribar a allà, Deianira li diu que l’assassini a ella i deixi al seu poble en pau. Hèrcules s’enamora d’ella i renuncia a la venjança.

Lico, que era ministre d’Èurit, intenta prendre el poder, i contracta a un sicari per a què mati al promès de Deianira, el príncep Aquelou, per acusar més tard a Hèrcules d’haver comès el crim.

L’heroi descobreix la veritat i intenta matar el sicari, però intentant fugir d’Hèrcules, és devorat per l’hidra. La criatura mitològica ataca també Hèrcules, però aconsegueix acabar amb ella després d’una dura baralla de la qual surt ferit de gravetat.
Nemea i altres amazones ajuden Hèrcules i el porten al palau de la reina Hipòlita. Com té per costum fer amb els seus amants, la reina de les amazones pretén transformar en arbre Hèrcules, però Nemea el desperta i l’ajuda a fugir.

En Ecàlia, Lico ha ocupat el tron i té a Deianira com a presonera. Hèrcules reuneix un exèrcit i torna amb ell. Al final Lico mor assassinat per un ciclop que, més tard Hèrcules derrota recuperant així la seva estimada.

TRÀILER:

CRÍTICA:

Primer de tot, a la pel·lícula observem diverses diferències respecte els personatges “tradicionals” de la història. Aquestes diferències es noten sobretot als següents personatges:

Aquelou: En la tradició clàssica és un déu fluvial, en canvi en la pel·lícula ens el trobem com a un príncep.
Hipòlita: En la tradició clàssica, no rep a Hèrcules ferit, sinó que és ell qui arriba caminant fins al regne d’ella per robar-li el cinturó.
Lico: En la tradició, és regent de Tebas i després usurpador del tron ​​d’aquesta ciutat, en canvi en la pel·lícula, usurpa el tron d’Ecàlia.
Mègara: En la tradició clàssica, Mègara i els fills que ha tingut amb Hèrcules són assassinats per ell mateix durant l’atac de bogeria que li indueix la deessa Hera, i per poder ser perdonat, l’heroi ha de posar-se al servei del rei Euristeu, que li envia els dotze treballs que en principi havien de ser deu, però en la pel·lícula, Mègara és una de les víctimes d’Èurit.
Iolau: En la tradició clàssica, és nebot d’Hèrcules, però en la pel·lícula, Iolau és més vell que Hèrcules.

L’actriu Jayne Mansfield va obtenir permís del seu estudi (20th Century Fox) per treballar durant les primeres setmanes de 1960 en aquesta producció europea. En començar el rodatge, estava al principi de la gestació del seu tercer fill. Pel seu treball en la pel·lícula va rebre un salari de 75.000 dòlars.

La pel·lícula es va estrenar en 6 llocs diferents:

Itàlia—-19 agost 1960
Alemanya Occidental—-23 desembre 1960
França—-28 desembre 1960
Mèxic—-16 setembre 1965
EUA—-1966
Finlàndia—-27 juny 1975
Alemanya de l’Est—-13 juny 1987

La pel·lícula no és del tot dolenta (encara que en molts llocs és una pel·lícula amb una qualificació molt baixa), ja que en aquells temps no tenien tanta tecnologia com ara i per tant, els efectes especials no podien ser perfectes. El tema dels efectes especials ha sigut un dels més criticats de la pel·lícula, ja que a la batalla en què s’enfronten Hèrcules i l’hidra utilitzen aquests efectes. Naturalment que es nota molt que l’escena és falsa i tot el que passa és mentida, però amb el que comptaven en aquella època per a fer una pel·lícula era molt poc.

Per tant, sense tenir en compte les diferències entre la història clàssica “real” i el que passa a la pel·lícula, en general està bé, encara que l’actuació d’alguns personatges a vegades arriba a ser exagerada i molt dramàtica.

Víctor Huete

Batxillerat Humanístic