Katyn d’Andrzej Wajda

Katyn

FITXA TÈCNICA

Títol original: Katyń

Director: Andrzej Wajda

Guionistes: Andrzej Wajda, Krzysztof Penderecki

Any d’estrena: 2007

Durada: 115 min.

Repartiment: Andrzej Chyra, Artur Żmijewski, Maja Ostaszewska, Wiktoria Gąsiewska, Władysław Kowalski, Maja Komorowska, Jan Englert, Danuta Stenka, Sergei Garmash, Agnieszka Kawiorska, Stanisława Celińska, Paweł Małaszyński, Magdalena Cielecka, Agnieszka Glińska, Anna Radwan, Antoni Pawlicki, Alicja Dąbrowska, Jakub Przebindowski, Krzysztof Globisz

País d’origen: Polònia

Idioma original: Polonès

Gènere: Drama històric i bèl·lic

 

CONTEXT HISTÒRIC

Cap el setembre de 1939, Hitler es va trobar amb Stalin i van pactar ajudar-se mútuament durant la guerra que s’aproximava: la Segona Guerra Mundial. Però aquest tractat contenia unes clàusules secretes que parlaven sobre la invasió de Polònia, país que es repartirien Alemanya i la URSS. Així doncs, Stalin va ordenar a l’Exèrcit Roig que ocupés Polònia.

ARGUMENT

La pel·lícula mostra com es va viure la invasió de Polònia a la ciutat de Katyn, el setembre de 1939, invasió que donaria inici a la Segona Guerra Mundial. En la mateixa població, l’Exèrcit Roig va arrestar els oficials relacionats amb la “Intel·ligència Polonesa” com a presoners de guerra i, un any més tard, la policia secreta russa (la NKVD) va matar a milers d’aquests homes al bosc de Katyn. Les seves esposes van haver de suportar durant molt de temps el silenci oficial sobre els fets i les mentides dels soviètics donant la culpa als nazis.

TRÀILER

Per veure la pel·lícula sencera en castellà, cliqueu aquí.

CRÍTICA

“Una película muy narrativa y esencial, a la que antes le interesan los hechos ocurridos y las reacciones de los protagonistas que las ideas. Ausencia de sentimentalismo y emociones fuertes componen la notable cinta de Andrzej Wajda.” – Labutaca.net, revista de cinema digital.

Katyn és més aviat un document històric que una pel·lícula; doncs recrea les vivències d’uns personatges concrets i reals. L’objectiu d’Andrzej Wajda és el de fer conèixer les víctimes de la massacre de Katyn, no el de crear una història fictícia basada en el context històric de la Segona Guerra Mundial a Polònia. Per aquest motiu és comprensible que els fets siguin més importants que les emocions dels personatges perquè aquestes últimes sempre resulten més subjectives i per tant és més fàcil per al director d’utilitzar la imaginació i passar-se dels límits acceptats del drama històric.

Katyn s’assembla més a un documental o un llibre d’història que a la novel·la històrica que coneixem avui en dia. Respecte a l’objectiu del director, crec que ho ha aconseguit amb un gran èxit i amb la màxima objectivitat possible. És una de les poques pel·lícules històriques de la Segona Guerra Mundial que acusa el bàndol aliat d’un crim, concretament als soviètics, considerats per molts els alliberadors de l’Europa nazi, però ells també van cometre molts crims, la major part d’ells atribuïts als nazis. Aquesta pel·lícula vol demostrar que els nazis no van ser els únics assassins de la Segona Guerra Mundial, també ho van ser els soviètics, els britànics i els nord-americans.

Les dones dels oficials polonesos que esperen la seva arribada ens recorden  Penèlope, l’esposa d’Ulisses, que com les protagonistes de Katyn, espera el seu marit sense perdre l’esperança del seu retorn.  En ambdós casos, una guerra fa de context històric: en el cas de Penèlope i Ulisses és la Guerra de Troia, en el cas de les dones de Katyn és la invasió de Polònia pertanyent a la Segona Guerra Mundial.

Les esposes dels oficials no es rendeixen, esperen, pregunten a la gent si saben alguna cosa sobre els homes, i encara que ningú no sàpiga res, mai no accepten que estiguin morts. En el cas d’una de les dones, l’Anna, rep una petició de matrimoni d’un oficial de l’Exèrcit Roig que vol ajudar-la a sobreviure, doncs els soviètics a més a més de detenir els soldats polonesos, també ho fan a les esposes i fills. L’exèrcit rus està buscant l’Anna i la seva filla Nika, l’oficial les amaga a casa seva, encara que l’Anna no acceptés casar-se amb ell. Aquest fet ens recorda els pretendents de Penèlope al seu palau.

Katyn

L’Anna i el seu espòs Andrzej, imatge extreta de la pel·lícula.

Trobem una escena a la pel·lícula en què la germana d’un oficial polonès mort durant la massacre de Katyn de 1940, inscriu a la seva tomba que va ser assassinat pels soviètics. Polònia havia estat alliberada dels nazis pels soviètics i llavors aquests tenien la màxima autoritat en el territori, per aquest motiu, quan els soviètics van veure la inscripció, van obligar a la noia que hi posés que va ser assassinat pels nazis en comptes de per ells. Ella es va negar a afirmar un fet fals, no volia defensar ni a uns ni a d’altres, sinó simplement buscava la veritat. Finalment la noia va ser empresonada pels soviètics.

Anteriorment, la noia havia discutit amb la seva altra germana sobre el que havien de fer amb el cadàver del seu germà, l’altra germana no va voler ajudar-la perquè ho trobava massa arriscat i anava contra la llei. La noia no va escoltar-la i va seguir la seva moral. Aquesta escena recrea clarament Antígona, de fet, la noia dins la pel·lícula, treballa com a actriu en una adaptació de l’obra de Sòfocles. Antígona també va desobeir les lleis de la ciutat i va optar seguir la seva llei moral a l’hora d’enterrar el seu germà Polinices, a qui se’l considerava “traïdor de la pàtria”. La seva germana Ismene, tot i estimar Polinices, no va ser capaç de ser tan valenta com Antígona i de sacrificar la seva vida per la justícia i la veritat.

 

Laia Muñoz Osorio

2n Batx. Llatí i Grec

El rapte de les Sabines

Fitxa tècnica:

-Nom original: Il ratto delle sabine
-Títol alternatiu: El rapto de las sabinas
-Director: Richard Pottier
-Any d’estrena: 1961
-Guió: Edoardo Anton
-Música: Carlo Rustichelli
-Fotografia: Bitto Albertini
-Repartiment: Roger Moore, Mylène Demongeot, Jean Marais, Francis Blanche, Luisa Mattioli, Scilla Gabel, Folco Lulli, Marino Masé, Nietta Zocchi, Georgia Moll, Rossana Schiaffino, Dina De Santis, Walter Barnes
-Gènere: Aventures i comèdia.

Argument:

La trama es centra en mostrar els orígens del poble romà entorn de la figura de Ròmul, qui va ser l’encarregat de posar els primers fonaments de la ciutat perquè pogués prosperar com una de les nacions més representatives i poderoses de tota la història. És precisament ell qui pren la decisió de celebrar uns brillants jocs per honrar i recordar les obres dutes a terme en la seva època per Neptú, el Déu del mar.

Amb motiu de la repressió que existia aleshores al voltant de la presència femenina en aquest tipus de cerimònies, el protagonista considera imprescindible que les dones acudeixin a l’esdeveniment preparat per ell mateix i convida a les noies residents a la regió de la Sabínia. No obstant això, aquest fet provoca l’empipament dels seus marits i la seva posterior reacció a endinsar-se a Roma amb l’objectiu de tornar a les seves llars amb els seus cònjuges i les seves primogènites.

Crítica: 
Al ser una pel·lícula tan antiga no hi ha crítiques actuals. Tot i així és una pel·lícula que reflecteix molt bé el mite del rapte de les sabines. Aquest mite es troba representat en diversos quadres com podeu veure a Aracne.

Mylène Demongeot

Roger Moore

PEL·LÍCULA COMPLETA:

[youtube]http://youtu.be/G4Qd3va-S0c[/youtube]
· Aquesta pel·lícula té alguna relació amb la pel·lícula de Set núvies per a set germans? Podríeu dir en comentari quina és aquesta relació?
. En quina obra llatina es basa?
. Heu vist la pel·lícula Romolo e Remo de Sergio Corbucci 1961? Si la veieu, hi trobareu també l’escena de la llegenda del rapte de les sabines i podreu fer-ne una comparació.
. Ja el 1910 el cinema va dedicar un curtmetratge al rapte de les sabines:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=uGQObEsUfhY[/youtube]

Marta Verde i Nora Domingo
2n Batx. C
Llatí

Immortals de Tarsem

“Immortals” ens explica la història de Teseu, un jove que amb un exèrcit molt limitat s’enfronta a Hiperió. És una pel·lícula creada pels productors de “300”, un intent de la que va ser la millor pel·lícula del 2006. Té un estil molt semblant amb els gràfics i les formes que han utilitzat per fer els efectes especials. Amb escenes com :

 

Aquesta escena de 300 és molt similar a una que surt a la dels Immortals.

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: “Immortals”(War of the gods).
  • Director i guionistes:
  • Director: Tarsem Singh
  • Guionistes: Vlas Parlapanides i Charley Parlapanides
  • Any d’estrena: 2011.
  • Durada:110 minuts.
  • Repartiment:Henry Cavill, Mickey Rourke, Luke Evans, Kellan Lutz, Isabel Lucas, John Hurt, Freida Pinto, Robert Maillet, Stephen Dorff, Anne Day-Jones.
  • País d’origen: EE.UU .
  • Idioma original: Anglès
  • Gènere: Acció, Drama i Fantasía.

HISTÒRIA

Teseu és un pobre pagès grec, reconegut per Zeus per les seves qualitats en la lluïta i que haurà de liderar el seu poble contra les hordes despiadades  del rei Hyperion, que busca un arc creat pels déus, que el farà molt poderós i el farà alliberar els immortals.

Teseu lluita contra el gran exèrcit d’Hiperió que va equipat amb un arc màgic, aquest arc era capaç d’alliberar els Immortals . El propòsit d’Hiperió era alliberar els Immortals per tal d’aconseguir el màxim poder a la terra i ser invencible.

QUÈ SÓN ELS IMMORTALS?

Va ser el nom donat per Heròdot a una força d’elit dels soldats que van lluitar per l’Imperi Aquemènida. Aquesta força fa la doble funció de Guàrdia Imperial i l’exèrcit de peu durant l’expansió de l’imperi persa i durant la Guerres Mèdiques.

A la pel·lícula trobem que són serfs que en el seu moment van estar empressonats en una gàbia , aquests sers eren  capaços de destruir el món. Els immortals tenien poders sobrenaturals i només podien ser exterminats pels déus.

TRÀILER

Aquí us deixo el tràiler:

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=7VdONYkKFmQ[/youtube]

CRÍTICA

Diferents crítics consideren que aquesta pel.lícula és una barreja entre “300” i “Fúria de Titanes”, també es diu que és una mica més descafeïnada, això vol dir que no hi ha tanta lluïta i per tant no hi h tanta acció. Tot i això  podem afirmar que és el mateix model de pel·lícula que porten  fent els darrers quatre anys sobre la mitologia grega i sobre els fets històrics de la pròpia Grècia i Roma.

Les batalles, tant d’exèrcits com duels, llueixen gràcies a la utilització de moviments ben orquestrats i accions precises que en veritat impacten, encara que de sobte pogués semblar que la pel·lícula exagera en el vessament de sang i les escenes d’explícita violència, el ritme de la pel·lícula no decau i manté l’espectador més o menys interessat i identificat amb la problemàtica dels protagonistes.

Per la meva part, crec que és una pel.lícula que  està ben estructurada i que té una bona història. No hi ha un excessiu diàleg ni excessiva acció. Recomano aquest film ja que podeu aprendre una mica més de la mitologia grega i que us serà de bon ús per un futur pròxim.

Iván Zapico Fernández  
2n Batxillerat C Llatí

300

300

FITXA TÈCNICA

Nom original: 300

Director i guionistes: Zack Snyder, Kurt Johnstad, Michael Gordon

Any d’estrena: 2006

Durada:117 min

Repartiment: Gerard Butler, Lena Headey, Dominic West, David Wenham, Vincent Regan, Michael Fassbender, Tom Wisdom, Andrew Pleavin, Andrew Tiernan, Rodrigo Santoro, Giovani Cimmino, Greg Kramer, Alex Ivanovici.

País d’origen: Estats Units

Idioma original: Anglès

Gènere:  Acció, Fantasia,  Històrica, Èpica

TRÀILER

ARGUMENT

A la batalla de les Termòpiles el 480 aC, una aliança de ciutats-estat gregues van lluitar contra l’exèrcit invasor persa al pas de muntanya de les Termòpiles. Enormement superats en nombre, els grecs tenien l’enemic en una de les últimes poblacions més famosos de la història. Rei persa Xerxes conduir un exèrcit de més de 100.000 (el rei persa Xerxes, abans de la guerra té al voltant de 170.000 exèrcit) els homes a Grècia i es va enfrontar amb 300 espartans, i diversos arcadis. Xerxes va esperar deu dies perquè el rei Leònidas es volgués lliurar o retirar. El va deixar sense opcions de moure’s. La batalla es va perllongar durant uns tres dies i després els 300 espartans van morir. La derrota espartana no va ser l’esperat, com el pastor local, anomenat Efialtes, va desertar als perses i va informar a Xerxes d’un camí independent a través de les Termòpiles, que els perses poguessin utilitzar per flanquejar als grecs.

CRÍTICA

Des del començament es nota que 300 és bastant fidel al còmic de Frank Miller, i ja això em va posar en guàrdia. El còmic, tot i estar bé, em va deixar una mica indiferent. La pel·lícula narra la Batalla de les Termòpiles, la resistència de 300 espartans liderats per Leònidas enfront del milió de heterogènies tropes perses. L’apartat tècnic és el de menys: compleix amb la seva comesa, encara que la música estigui mal emprada i no aconsegueixi transmetre el just to èpic; en canvi, el vestuari i les localitzacions són bastant fidels a la història. Força ridícul resulta ser l’abús de criatures greixoses i mutilades. La fotografia és bona, ben fets estan els crèdits i excel·lents els efectes.

[youtube]https://youtu.be/sFG-rRPcOUc[/youtube]

QUÈ ÉS ESPARTA?

Esparta (Dòric Σπάρτα; Àtic Σπάρτη Spártē), o Lacedemònia (en grec Λακεδαιμονία) era una polis (ciutat estat) de l’antiga Grècia situada a la península del Peloponnès a la vora del riu Eurotas. Va ser la capital de Lacònia i una de les polis gregues més importants juntament amb Atenes i Tebes.

CURIOSITAT…

La vestimenta espartana estava composta per una espasa, un escut, una llança, unes gamberes i una cuirassa.

Imad 4t

Lingua Latina