Mirall hel·lenístic en què Afrodita renya Eros per trencar un alabastre
El déu de l’amor infant és en la tradició occidental un producte de l’època hel·lenística, passat pel sedàs romà. En canvi, en l’art grec de l’època arcaica i clàssica, Eros, dit també Cupido o Amor, és un adolescent gairebé sempre amb ales, tot i que de vegades apareix tibant l’arc. Aquest Eros adolescent encarna la bellesa i l’atracció amorosa; és el déu nascut al mateix temps que Gea i sorgit directament del Caos. Segons una altra versió, neix de l’ou engendrat per la Nit, una meitat del qual serà la Terra i l’altra, el Cel. Acostuma anar acompanyat d’Hímeros o de Potos que simbolitzen el desig. A partir del segle V aC va adquirint un aspecte cada vegada més infantil i se’l fa generalment fill d’Afrodita. De mica en mica, se’l representa com un nen, sovint amb ales, que es diverteix fent cruels ferides als altres amb les seves fletxes o amb la seva torxa. Gosa fer mal al mateix Zeus, o a Apol·lo o a la seva pròpia mare. En l’art hel·lenístic i romà, els Amors ja són nens, sovint rabassuts, que voletegen i imiten les accions dels éssers adults. Els poetes alexandrins el presenten jugant a astràbals amb Ganimedes o amb el seu germà Ànteros.
“El rapte de Psique” de William-Adolphe Bouguereau
Els amors de Psique i Cupido, l’únic mite propi d’aquest déu, han donat ales als artistes i així el trobem que es punxa amb una fletxa, li treu punta, li embenen els ulls, la mare el castiga, es punxa amb les espines de les roses, li pica una abella…També el trobem associat a temes més serioses com és el cas de l’Amor sagrat i l’Amor profà de Ticià. A partir del segle XV els amorets, esdevinguts un motiu ornamental, tot sovint es poden confondre amb angelets. Se’ls representa en garlandes, en seguicis, entre nimfes i faunes,… com a infants despullats, anomenats putti. Vien a La venedora d’Amors 1763, Fontainebleau reprèn a principis del període neoclàssic un motiu pompeià trobat el 1759 a la vil·la d’Ariadna a Stabiae.
El gest de silenci, conegut ja en les representacions antigues d’Eros, es veu reforçat pel somriure malèvol del déu infant a “Amor amenaçador” d’ Étienne Maurice Falconet (1716-1791).
“Amor amenaçador” d’ Étienne Maurice Falconet (1716-1791)(Rijksmuseum, Amsterdam)
Tot sovint formen part del seguici dels déus de l’Olimp i sobretot de Venus fins al segle XIX. Fins i tot formen part dels Memento mori. La torxa cap avall representa la funció de geni de la mort.
“El rapte de Prosèrpina”, de Holbeck (Neue Pinakothek, Munich). Cupido branda la seva fletxa, agafat a la crin d’un dels quatre cavalls que tiren del carro de Plutó, que agafa Prosèrpina, la jove deessa de qui es va enamorar a primera vista i la va raptar.
CUPIDON from CUPIDON-LEFILM on Vimeo.
Ai, Amor! Tot i que a Catalunya celebrem per Sant Jordi el dia dels enamorats, Sant Valentí té moltes referències clàssiques. Trieu una frase cèlebre en llatí i/o en grec i acompanyeu-la d’una cançó per anar ampliant L’empremta d’Orfeu, d’una obra d’art, de curtmetratges, d’animacions, de textos clàssics (grecs o llatins) o de tradició clàssica, de mots, amor plurilingüe… i comenteu els motius de la vostra tria. També podeu fer una targeta de Sant Valentí o una carta d’amor.
Que l’Amor us sigui ben propici! Així podreu saber per què Cupido és sempre un nen o un adolescent!
Salve!
Cupido és un símbol de Sant Valentí, se li coneix com un nen, trapella i armat amb arc i fletxes que són disparades a humans, provocant que s’enamorin.En la qual si l’amor dura i es cuida, sempre serà jove i mai podrà morir.
Salve!!
Jo crec que el déu de l’amor es jove, perquè l’amor es jove i mai mor,perquè quan es amor verdader mai envelleix,sempre estimes a l’altre persona i aquell amor es com el del primer dia ,jove.Perquè l’amor perdura durant el temps que faci falta
Hay una teoria que es, que al estar enamorado/a solo dura unos pocos meses y despues te enamoras de una manera mas fuerte que antes, por eso Cupido es un niño, porque el amor a veces puede ser infantil, porque la puedes disfrutar mucho pero cuando pasa el tiempo la intensidad baja.
Salve!
Per què el déu de l’amor és sempre jove?
Aquest fet es deu a que el amor sempre que és viu és jovial, per això representen l’amor amb un nadó.
Vale.
Jo crec que l’amor és jove, perquè quan estimes a algú, et sents com un nen petit, perquè un amor de veritat, pot durar tota una vida. Es coneix a Cupido com un nen, potser trapella que va fletxa a la gent perquè s’enamori.
Yo creo que el amor es joven porque cuando quieres a alguien (pareja) ,al principio quieres con mucha intensidad ,pero con el paso del tiempo puedes perder la ilusion y eso hace que te desenamores.
En el caso de por ejemplo a un animal ,el amor siempre es fuerte porque nunca te falla.