Avui és, des del 1999, el Dia Internacional de la Llengua Materna. La UNESCO va triar aquesta data en record dels estudiants morts el 1952 en defensa de la llengua dels bengalís per promoure la diversitat lingüística. S’entén per llengua materna (en llatí, sermo patrius) la primera llengua que s’ha après i amb la qual una persona s’identifica voluntàriament, sempre i quan es pugui expressar completament.
Els alumnes de llatí del nostre institut, per tal de celebrar el Dia Internacional de la Llengua Materna i alhora donar a conèixer la multiculturalitat lingüística i animar-nos a aprendre llengües, han penjat, al passadís d’entrada a l’edifici Cristòfol Ferrer des del Serra de Marina, un mural amb un poema de Salvador Espriu i al costat un altre amb unes arrels d’un arbre on han anat posant els seus escrits en llatí sobre Historia meae vitae segons la seva llengua materna (català, castellà, àrab i soninke). A l’hora de fer el recompte de les nostres llengües maternes, ens hem adonat que un 44% dels alumnes de Clàssiques de l’IPM tenen el castellà (o bé el castellà riuplatenc) com a llengua materna i sols un 32 % el català. També ha resultat curiós saber que més del 20 % parlen una llengua no indoeuropea, d’origen semític, l’àrab, en diferents variants dialectals marroquines دارجة i que l’alumna de Síria, Farah, parla la variant siriana, més propera a l’àrab estàndard. Hem descobert també en el seu escrit en llatí que la Maryama parla soninke que és una llengua mande també anomenada serahulle o sarakhollé.
La Maria de 4t de l’ESO de Llatí va ser l’encarregada d’escriure el poema (Per sort de tots nosaltres 1984) de Salvador Espriu, que també es podria aplicar a l’estudi del grec i del llatí, arrels de la nostra cultura i base fonamental de les llengües romàniques.
L’Ada, l’Anto, la Carla… de primer de batxillerat de Grec i de Llatí han il·lustrat molt bé el mural i no amb les millors condicions. Moltes gràcies!
- Us ha agradat fer l’escrit en llatí sobre la vostra història lingüística?
- Sabeu quines són les llengües maternes dels companys i companyes de la vostra classe?
- Tenen alguna relació de parentiu lingüístic amb el llatí? i amb l’indoeuropeu?
- Quantes llengües parlen? i els alumnes i professors del nostre institut?
- Què opineu de la frase del lingüista gal·lès David Crystal: “El món és un mosaic de visions i cada visió és explicada per una llengua. Cada vegada que desapareix una llengua, desapareix una visió del món”
Visca la llengua materna i la diversitat plurilingüe i pluricultural!
Tuum sermonem patrium utendi protege. Feliciter Dies sermonis patrii!
Bona feina!
El Faysal ens ha fet aquest rega!
Bonum diem!
Ha estat molt bé treballar sobre les nostres llengües maternes!
Jo crec que ha sigut una gran idea ja que avui en dia, les llengues ja no tenen el mateix valor que abans, i moltes, s’estan perdent i oblidant. Crec que treballar-ho és el millor que podem fer per recordar-nos a nosaltres mateixos quina és la llengua que sabem des de petitons. M’ha agradat molt fer el text en llatí i fer el mural ja que així queda encara més representat el dia de la llengua materna a l’institut.
Les llengues són cultura i per tant no hauríem de deixar mai que desapareixessin, fan pais i diversitat.
Les families que parlen llengues diferents del lloc d’on són habitants, hauríen de seguir enseyat la llengua materna per tal de potenciar-la.
Amb la vita linguistica de tots els alumnes hem observat que el català ocupa el segon lloc en quan a llengües maternes. El català el trobem com a llengua minoritària i això, no hauria de ser així ja que ens trobem a Catalunya i, sino el parlem aquí, no el parlarem en lloc. Hem de potenciar la llengua catalana per tal de no fer-la desaparèixer.
Tota la gent que parla diverses llengües i que a casa seva Aúnque canviïn de país sempre mantenen la seva llengua materna a casa seva i entre la família.
Com no sabem que la llengua catalana ocupa el segon Lloc en les llengües maternes. Però no és coneguda pel món Perquè només es parla a Catalunya i la gent intenta no perdre-la.
No existeix cap llengua «petita». No existeix cap sintaxi «primitiva». Cada llengua, sabem, genera i articula una visió del món, una narrativa del destí humà, una construcció de futuritats de la qual no hi ha facsímil en cap altra.
George Steiner, assagista nord-americà d’origen alemany (1929)