Aquesta setmana hem reprès les classes després de les vacances de Setmana Santa amb força i amb il·lusió perquè aviat arribarà la Magna Celebratio i cal anar escalfant motors! Dimarts a les tres de la tarda ens va visitar en Josefet i ens va ensenyar a escriure amb calamus. Quina emoció! Si vosaltres no en teniu encara i us en voleu fer un a casa, el podeu fer seguint aquestes instruccions i si voleu saber-ne més consulteu l’expert.
Divendres 23 de març els alumnes de l’optativa 2 de Llatí de quart del nostre institut varen tenir el plaer d’escoltar en directe l’exposició de l’arqueòleg, tècnic de cultura de l’Ajuntament de Premià de Mar i estudiós de les llegendes locals, Ramon Coll Monteagudo, en una acurada i brillant dissertació sobre la bruixeria a la nostra comarca i la pervivència de l’Ase d’or d’Apuleu en les bruixes de Burriac. Tot seguit podreu escoltar alguns fragments de la seva interessant xerrada, fer recerca sobre la bruixeria a Roma i comentar els paral·lelismes amb les bruixes de l’Ase d’or:
Fotografia de Víctor Barraco
Vaig conèixer Carmen García Bueno fa un parell de setmanes a Valladolid a les III Jornadas de innovación educativa en el aula de clásicas i em va proposar de col·laborar en la seva original Tabula Clickariana que ja coneixia. Us ho vaig proposar a vosaltres en la nostra sortida de Cuina romana a la Boqueria i ja tenim la primera entrada feta amb les dues fotografies de l’Alícia. La del Víctor és tan divertida amb les vostres manetes que he decidit publicar-la en aquest apunt. Espero que m’ho perdoneu i que contineu fent ben gros aquest Google maps amb els playmòbils i els jaciments romans. Fotografiar-los no és gens fàcil, però ho hem aconseguit a Bàrcino! Feliciter!
Mostra Tabula Clickariana en un mapa més gran
N.B.:
Mostra Tabula Clickariana en un mapa més gran
El programa En guàrdia d’ahir, presentat per Enric Calpena a Catalunya Ràdio, ens pot fer reflexionar sobre el moment actual i trobar-hi referents clàssics ja que tal com explica el professor d’Història Antiga de la UAB, el doctor Oriol Olesti, el sistema polític romà no es basava precisament en criteris ètics: l’amiguisme, l’enriquiment personal dels governants, la compra de vots, el suborn o l’extorsió ja eren mètodes habituals i tolerats en el joc del poder.
Gràcies a la meva amistat amb Ramon Coll, he sabut de l’existència d’una ceràmica trobada el 1999 a la finca de Can Verboom de Premià de Dalt.
Jo encara no l’he pogut veure, però sóc tan pesada que finalment he entendrit el cor de Ramon Coll i m’acaba d’enviar, amb el permís de publicar, aquestes imatges en color d’aquest plat de terra sigillata africana, trobat a trossos en un pou i que gairebé, com podeu veure, s’ha pogut reconstruir sencer:
Premià de Dalt. Plat de Circe. Troballa arqueològica del 2006. És un plat on es recreen dues escenes de l’Odissea d’Ulisses. Només n’hi ha un de semblant al British Museum.
Sembla ser que és de la segona meitat del segle IV i primera del V dC.
Reconeixeu el personatge masculí cofat amb pilos i assegut tot desembeinant l’espasa? i el femení? Per què l’heu reconegut? Quins instruments musicals hi reconeixeu? què creieu qui és la serp marina de la popa?…
Avui hem anat per quart any consecutiu a fer de romans i de romanes a la Boqueria. Què us ha semblat la sortida? i el taller de cuina romana? Heu vist aquest productes i us heu fixat en els preus?
Ara ha arribat el moment de fer els vostres treballs personals i de publicar-los a Aracne fila i fila.
De cuina romana a El Fil de les Clàssiques tenim tots aquests i Aracne aquests!
L’escriptor Xavier Serrahima (que fa poc ens va visitar a l’institut Premià de Mar a propòsit de la lectura a classe de llatí de quart de L’ase d’or d’Apuleu i amb qui vàrem establir uns bells llaços d’amistat, a l’estil de l’hospitalitat dels antics herois, ja que li vàreu regalar uns magnífics punts de llibre i va esdevenir aràcnid amb el seu Ciclop etern), us acaba de dedicar aquesta fabulosa entrada al seu bloc Xavier Serrahima: el racó de la paraula. Recordeu que us va recomanar la lectura de El llop estepari d’Hermann Hesse? Una lectura sàviament recomanable en el moment en què vivim i en el moment en què esteu!
Hermann Hesse! Jo també us el recomano i fins i tot en llatí! Fa temps vaig rebre amb emoció de l’amic, editor i fotògraf Florencio García Méndez un bell exemplar de Siddhartha, en versió llatina d’Antonio Peral Torres, publicat a ediciones Eureka.
Fotografia de Florencio García Méndez
SIDDHARTHA, venustus filius ex brachmanibus, iuvenis falco, apud amicum Govindam crevit, iuxta umbram domus, sub sole ripae fluminis, prope cymbas, in umbraculo nemoris salicum ficorumque... SIDDHARTHA, Hermann Hesse [Praemium nobel] Ed. Eureka MMI
Sabeu, llops esteparis, què significa Siddhartha? Doncs, espero que vosaltres ho aconseguiu!
Aquesta tarda de dilluns he anat a sentir a la biblioteca del Serra amb els alumnes de català de 4t E i F l’actor Francesc Ten que ha recitat textos sobre l’amor d’autors clàssics i contemporanis com ara Martorell, Shakespeare, Salvat-Papasseit, Rodoreda, Vicent Andrés Estellés o Manuel de Pedrolo. L’activitat En veu alta està subvencionada pel Departament d’Ensenyament. Entre aquests fragments de l’Antologia literària sobre l’amor , que amb molt bon encert va triar Rosa Marina, hic et nunc vull destacar “La poma escollida” de Josep Carner pel seu classicisme, especialment en l’ús dels antropònims d’origen grec Alidé i Lamon:
“La poma escollida”
Alidé s’ha fet vella i Lamon és vellet,
i, més menuts i blancs, s’estan sempre a la vora.
Ara que són al llit, els besa el solellet.
Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora.
-Oh petita Alidé, com és que plores tant?
-Oh Lamon, perquè em sé tan vella i tan corbada
i sempre sec, i envejo les nores treballant,
i quan els néts em vénen em troben tan gelada.
I no et sabria péixer com en el temps florit
ni fondre’t l’enyorança dels dies que s’escolen,
i tu vols que t’abrigui i els braços em tremolen
i em parles d’unes coses on m’ha caigut oblit.
Lamon fa un gran sospir i li diu:
-Oh ma vida, mos peus són balbs
i sento que se me’n va la llum,
i et tinc a vora meu com la poma escollida
que es torna groga i vella i encara fa perfum.
A nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa:
el fred ens fa temença, la negra nit horror,
criden els fills, les nores ens parlen amb aspresa.
Què hi fa d’anar caient, si ens ne duem l’amor?
Josep Carner i Puig-Oriol
La poma escollida recitat per Sílvia Bel:
Josep Carner tenia un gran i profund coneixement de la llengua i la cultura grega. Quin tipus d’amor representen Alidé i Lamon? Quin simbolisme té en aquest poema la poma? Quines altres històries de pomes coneixes? Recordes “Agavé i les castanyes”? “Les gracioses ametlles“? i “Les magranes flamejants“?…
Aquest apunt, més aviat hauria de dir-se Què sap el gat de fer culleres?, frase que en català es diu a un que vol fer coses que no sap fer o que parla d’allò que no entén. El refrany complet és «què sap el gat de fer culleres, si no ha estat mai cullerer?». Una altra variant és «què sap el gat de fer culleres, si en sa vida n’ha vist fer?». Sigui com sigui, és un avançament per recordar-vos que ben aviat anirem per quart any a fer de romans i de romanes al mercat de la Boqueria i farem un taller de Cuina romana amb la cuinera Eulàlia Fargas. Cuinarem i després tastarem el menjar fet per conèixer els gustos i sabors dels antics romans. Tant a El Fil de les Clàssiques com a Aracne fila i fila tenim moltes entrades de cuina romana, a més s’acaben d’obrir les tasques de la unitat 12 del vostre Moodle. Comencem, doncs:
Cochlearia Romana
Sabíeu que el nostre mot cullera prové del llatí cochlearia, mateix significat, plural del neutre clàssic cochlear, -aris, derivat del femení cochlea, -ae, “cargol, petxina”.
Hi veieu la relació? La forma còncava i el mànec per on s’agafa potser recorda al cargol? Potser servien per menjar aquests animalons?
Els romans no coneixien la forquilla i a taula, com bé sabeu, no empraven gairebé el ganivet (culter, -tri; m.) perquè se’l servia el menjar tallat en petits trossets que menjaven amb els dits. Era un senyal d’elegància menjar amb la punta dels dits sense embrutar-se les mans i la cara. La cullera, però, era molt utilitzada i podia tenir diverses formes. N’hi havia una de més grossa, ligula, i la menor anomenada cochlea tenia un mànec en forma d’agulla que servia també per a punxar trossos de menjar o obrir musclos com si fos una actual forquilla.
Ametllers florits de Campanet, Mallorca
Enguany els ametllers han trigat a florir! El fred hivernal ha retingut Demofont; tanmateix Fil·lis s’ha alegrat de veure’l i ens ha regalat una florida enmig de la glaçor.
