Aquesta tarda de dilluns he anat a sentir a la biblioteca del Serra amb els alumnes de català de 4t E i F l’actor Francesc Ten que ha recitat textos sobre l’amor d’autors clàssics i contemporanis com ara Martorell, Shakespeare, Salvat-Papasseit, Rodoreda, Vicent Andrés Estellés o Manuel de Pedrolo. L’activitat En veu alta està subvencionada pel Departament d’Ensenyament. Entre aquests fragments de l’Antologia literària sobre l’amor , que amb molt bon encert va triar Rosa Marina, hic et nunc vull destacar “La poma escollida” de Josep Carner pel seu classicisme, especialment en l’ús dels antropònims d’origen grec Alidé i Lamon:
“La poma escollida”
Alidé s’ha fet vella i Lamon és vellet,
i, més menuts i blancs, s’estan sempre a la vora.
Ara que són al llit, els besa el solellet.
Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora.
-Oh petita Alidé, com és que plores tant?
-Oh Lamon, perquè em sé tan vella i tan corbada
i sempre sec, i envejo les nores treballant,
i quan els néts em vénen em troben tan gelada.
I no et sabria péixer com en el temps florit
ni fondre’t l’enyorança dels dies que s’escolen,
i tu vols que t’abrigui i els braços em tremolen
i em parles d’unes coses on m’ha caigut oblit.
Lamon fa un gran sospir i li diu:
-Oh ma vida, mos peus són balbs
i sento que se me’n va la llum,
i et tinc a vora meu com la poma escollida
que es torna groga i vella i encara fa perfum.
A nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa:
el fred ens fa temença, la negra nit horror,
criden els fills, les nores ens parlen amb aspresa.
Què hi fa d’anar caient, si ens ne duem l’amor?
Josep Carner i Puig-Oriol
La poma escollida recitat per Sílvia Bel:
Josep Carner tenia un gran i profund coneixement de la llengua i la cultura grega. Quin tipus d’amor representen Alidé i Lamon? Quin simbolisme té en aquest poema la poma? Quines altres històries de pomes coneixes? Recordes “Agavé i les castanyes”? “Les gracioses ametlles“? i “Les magranes flamejants“?…
AQUEST POEMA MA AGRADAT PERQUE SIGNIFICA EL PAS DE LA VIDA.
Salve!!
Aquest poema l’hem treballat a classe de català.
La veritat és que m’ha agradat molt perquè em sembla en part trist i en part dolç com el troç que diu: “i et tinc a vora meu com la poma escollida
que es torna groga i vella i encara fa perfum.”
El veig bastant trist encara que crec que l’autor a part de definir la vellesa vol trasmetre la dolçor d’aquesta.
Em sembla un poema molt ben escrit i força sentimental!
Aquest poema es molt bonic! 🙂 i tens raó Francisco jo també crec que significa el pas de la vida.
Nosaltres també l’hem treballat a la classe de català, i tinc que dir que m’ha agradat sobretot perquè explica el pas de la vida i la vellesa. També diu que l’amor és a qualsevol edat. És un poema bastant trist.
Salve! 🙂
Com ja saps aquest va ser un dels poemes que vam treballar a l’antologia amorosa a la classe de català. Aquest fragment dels fruits saborosos de Josep Carner és un dels poemes que més hem va agradar, parla sobre l’amor a la maduresa. Una parella que parla de la vellesa i diuen que encara que els anys que passen es segueixen estimant. Per això utilitza la metafora de la poma escollida, dient que encara que perduri en els anys sempre despren la seva olor.
VALE!
Salve! m’agrada molt aquest poema, parla sobre la vellesa i l’amor, utilitzant la metàfora de la poma. M’agrada molt el tros que diu que encara que passin els anys Lamon seguira estimant a Alidé .
Salve!!
Jo el poema no l’he treballat a classe però m’agradat molt!!
I jo també crec que la poma simbolitza el pas de la vida…
Vale!!
Salve.
Un poema molt bonic sobre el pas de la vida, m’ha agradat moltíssim.
Valeee.
Salve.
Precisament estem llegint a Literatura Catalana poemas de
Josep Carner d’una antología poètica. Aquest vídeo significa que amb el pas del temps, totes les coses van canvian’t, res és estable en la natura. Apart d’aquest poema em ve al cap l’història de la poma d’or, en que deessa Discòrdia, en no ser invitada al casament de Tetis i Pel·leu, llança una poma d’or on hi ha una inscripció que posa ” Per a la més bella”. És quan comença el judici de Pàris, que te que escollir entre les deesses Atena, Afrodita i Hera. Al final escull a Afrodita.
Vale.
Χαιρετε!
En quant he vist el vídeo que has enllaçat Lida he recordat que té un gran significat heraclitià, així doncs deixo l’enllaç dl’article que vaig fer per l’Empremta d’Orfeu sobre Heràclit.
http://blocs.xtec.cat/lempremtadorfeu/2012/10/27/tu-mirada-jose-antonio-rodriguez/
I parlant de l’Empremta d’Orfeu; feliç dia de la música a tots i a totes!!
Així m’agrada, Núria!
“La poma escollida” pertany al llibre d’Els fruits saborosos (1906) de Josep Carner, el màxim representant de la literatura noucentista i recordat com a “el príncep dels poetes”. El noucentisme fou un estil artístic que es donà a Catalunya aproximadament durant el primer quart del segle XX. El noucentisme tenia l’objectiu de modernitzar Catalunya i de fer d’ella un país ideal. En aquest llibre, l’autor compara cada poema (que equival a una fruita) amb una de les etapes de la vida. Una altra particularitat de Els fruits saborosos és que els personatges reben noms grecs, fent referència a la mitologia clàssica.
El tema principal del poema és la vellesa. S’explica la història d’un matrimoni ancià: en Lamon i l’Alidé. L’Alidé està trista perquè se n’adona que cada dia s’envelleix, no pot fer les mateixes coses que quan era jove i tem que el seu espòs deixi d’estimar-la perquè ja no és tan bonica com quan era jove. Sent que la seva vida se li en và i idealitza la infantesa i la joventut. En Lamon assegura que encara que sigui vella no deixarà d’estimar-la i li mostra com és el món en realitat, la infantesa i la joventut també tenen els seus inconvenients. Així doncs Carner compara la poma passada amb la vellesa humana i ens parla de l’evolució de la vida: Tempus fugit.
Crec que es tracta d’un poema molt maco i molt senzill, amb poques paraules Josep Carner ens transmet un munt d’idees i emocions.
Pingback: Josep Carner, Els fruits saborosos | Tòpics horacians arreu
AQUET poema el vam llegir al funeral de meu pare i la meva mare.Van morir amb un mes de diferència. Sembla escrit per ells.Van estimarse fins l últim dia.,amb la mateixa tendresa que evoca el poeta.
Les meves més sentides condolences, Cristina. Estimar-se i morir junts és el que sovint tractem a classe amb el mite de Filèmon i Baucis, a partir d’ara també farem referència a aquest poema.