Tag Archives: Cuina

Hàbits alimentaris romans, quins són heretats dels antics grecs?

En aquesta entrada parlarem sobre l’alimentació dels romans, ja que hi ha moltes coses sobre la seva alimentació que ens poden semblar molt peculiars i estaria bé de saber.

Àpats diaris

Els romans feien tres menjars diaris (tenint en compte que els seus dies duraven 12 hores) :

– El ientaculum (desdejuni): es prenia a primera hora del matí , i consistia habitualment en pa untat en all i sal, formatge, ous, llet, hortalisses, fruites seques, raïm, olives (olivae) i vi pur (merum) o amb mel (mulsum). De vegades els més joves menjaven alguna mena de dolços o galetes.

Detalle Caupona o Taberna - Autor: Pepo Segura. CC Atribución - No Comercial - Compartir bajo la misma licencia

El desdejuni

L’esmorzar (o prandium): cap al migdia menjaven les sobres del sopar del dia anterior, tant fredes com calentes. L’àpat podia tenir lloc dempeus o tombat.

Romans esmorzant

El sopar: el sopar constituïa l’àpat principal del dia. Com que el seu dia no s’allargava massa, podien començar a menjar sobre les 16h o 17h, és a dir, en caure la tarda. El sopar podia prolongar-se durant diverses hores (en alguns casos fins i tot durant tota la nit i fins al matí següent). Se solia reunir la família i també les amistats. Era entre els romans un dels grans moments de la jornada, i representava no només el moment d’alimentar (com el desdejuni i l’esmorzar), sinó també una important ocasió convencional i de plaer.

 El sopar es partia en tres plats:

1.- Gustatio (entrants): ous, xicoira, amanides, enciams, cols, naps, carxofes, espàrrecs, olives, bolets…

2.- Prima cena, altera cena i tertia cena (plats principals): es menjava molt peix com ara barb, morena, rèmol… També es menjava porc, ànec, pollastre, moltó, cabra, llebre… Tot plegat s’amania amb sal, vinagre, canyella o julivert.

3.- Les postres: Consistien en pastissos, fruites, confitures, crema batuda, gelats...

El sopar

Curiositats

En temps anteriors, els romans acostumaven a menjar farina cuita o puré de llegums, però posteriorment, durant l’Imperi, el luxe es va imposar a la taula. Els metges els hi aconsellaven vomitius, és a dir, per a què mengessin, vomitessin i tornessin a menjar de nou.

Per a la gent amb molts diners hi havia la comissatio, que era una mena de segon festí en el qual es beu amb molta abundància. El vi que hi bevien es mesclava amb aigua calenta, freda o gelada. Si hi havien invitats, aquests es divertien tots junts escoltant flautistes, cantants, bufons, ballarins/es…

Es coneixia el vi per tota la mediterrània, però les dones tenien prohibit veure’n. La cervesa era coneguda com la beguda dels pobres i la mel va arribar a reemplaçar el sucre durant molt de temps. Els romans utilitzaven diàriament una gran diversitat de salses i espècies per a cuinar i condimentar els seus àpats.

On, com i amb qui menjaven els romans

Quan un (sovint ric) solia anar a dinar a casa d’algú com a convidat, portava el seu propi esclau, per a serveis com: portar-li tovalloles, aigua …. Tenien una postura per menjar estranya: estirats sobre el costat esquerre, deixant lliure la ma dreta per menjar. El menjador es deia triclinium, perquè eren tres llits amb el capçal davant d’una tauleta quadrada. El llit que no tenia un altre davant (lectus medius) era el principal; el seguia en importància el que estava a la seva esquerra (lectus Summus). Però amb el temps la tauleta es va fer rodona i els tres llits es van fer un únic llit en forma de mitja lluna. Aquesta tauleta es deia repositorium. Les dones solien menjar amb els seus marits. I els esclaus només es posaven a taula amb els amos en alguns dies de festa.

Triclinium o comedor de la Domus - Autor: Pepo Segura. CC Atribución - No comercial - Compartir bajo la misma licencia

Productes bàsics usats pels romans

A Roma, igual que en els nostres dies, hi havia una sèrie de productes bàsics, com el pa, el vi, la mel, i altres, com el Garum o la sal, fonamentals en l’elaboració de plats i menjars de l’art culinari. D’una manera general podríem dir que el pa era un aliment de rics. El poble romà prenia el puls o pulmentum, espècie de pasta composta essencialment d’aigua i farina, molt semblant a les nostres farinetes. Si es diluïa amb molta aigua esdevenia un plat excel·lent.

Puls o pulmentum (farinetes)

Eines romanes emprades per menjar

  • Les culleres eren molts usades: tenien diverses funcions a l’hora de menjar.

  • Els esclaus tallaven el menjar en petits talls amb ganivet per als amos.

  • L’ús de la forquilla es desconeixia o s’obviava.

  • En canvi, menjaven gairebé tot amb les mans, com per exemple feien els àrabs.

  • El vidre era considerat un objecte de luxe.

Esmorzar convencional

Cuina eròtica romana

Evidentment el menjar pot ésser eròtic. La gran similitud entre la boca i els llavis vaginals és clara: ambdues són zones sensuals, sensibles i plenes de terminacions nervioses. Sembla definitiu que fer l’amor és semblant a consumir un àpat exquisit i la preparació prèvia al preescalfament.

Es consideren afrodisíacs els elements que estimulen el desig sexual. La lastanaga, cogombre, porro, carxofa, nap, ostres, cargols, préssecs, figues, peres, dàtils, nous, l’orada, algunes parts del porc i el senglar, ous i bulbs, entre altres aliments, eren considerats afrodisíacs. Els condiments també tenien una funció similar, i la llista es molt llarga, cal esmentar l’anís, les llavors d’api, la canyella, l’ortiga, el pebre, el safrà i l’eruga o ruca. També tenia la consideració d’afrodisíac el garum, la salsa feta per fermentació de peix i marisc. Quant a la beguda, el vi era la beguda deshinibidora per excel·lència.

Hipotrimma, salsa agredolça feta a base de mató, panses i pinyons

 

Receptari de cuina romana:  receptes

Quid cubiculum est?
Us convidem a visitar el nostre bloc: Menjar i beure a l’Antiga Grècia per tal de descobrir quins hàbits culinaris tenen els romans heretats dels grecs?

Ana Maria Falcón i Rebeca Barroso
2n Batx. Humanístic

Ovidi ens dóna consells per a un sopar eròtic

Fresc de Pompeia.  Banquet romà

Fresc de Pompeia. Banquet romà

El menjar pot ser eròtic i el fet de menjar també, és clar! Qui no queda per sopar com a preàmbul d’una nit romàntica al nostre temps? Els romans, un cop més, ens podem donar uns bons consells i també unes bones receptes culinàries, tot i que l’amor és molt semblant a fer i tastar un menjar: s’ha de preparar, s’ha de preescalfar… hi entren en joc els cinc sentits. A la Magna Celebratio, hi vaig descobrir també la cuina eròtica romana!

De la mà del nostre poeta romà Ovidi i del text prescriptiu de les PAU de llatí, Ars amatoria o Ars amandi (L’art d’estimar o L’art d’enamorar) us deixo tot seguit uns consells (en el primer text per a homes i en el segon per a dones) per tal de fer tot un ritual eròtic en un sopar:

Quan assisteixis a un banquet on abundin els dons de Bacus, si una noia que t’atreu es posa prop al teu llit, prega a aquest pare de l’alegria, els misteris del qual se celebren de nit, que els vapors del vi no arribin a trastornar el teu cap. Allà et serà permès dirigir a la teva bella insinuants discursos amb paraules velades, que no escaparan a la seva perspicàcia i se’ls aplicarà a si mateixa. Escriau a la taula amb gotes de vi, tendres paraules en les quals la teva amiga endevini la teva passió abassegadora, i clava els teus ulls en els seus, tot respirant foc: una boca tancada parla, molts cops, amb singular eloqüència. Pren-li apressadament el got que ha tocat els seus llavis i beu pel mateix costat que ella ha begut. Agafa qualsevol menja que hagin tocat els seus dits i aprofita l’ocasió perquè la teva mà es trobi amb la seva. Aprofita, així mateix, per guanyar-te el marit de la teva estimada; us serà molt útil a tots dos tenir-lo per amic. Si la sort et proclama rei de la festa, dóna-li l’honor de beure primer i regala-li la corona que cenyeix el teu cap; ja sigui la teva igual, ja inferior a tu, deixa-li les expressions més falagueres.

Ovidi, L’art d’estimar, II 

Ja veig que t’estàs posant nerviosa perquè no t’arriben els meus consells sobre la manera com t’has de comportar quan et convidin a un banquet.

Hi acudiràs amb una mica de retard. I fes la teva entrada radiant quan ja s’han encès les llànties. Si arribes tard, seràs més ben rebuda. El retard és la millor alcavota. Encara que siguis lletja, segurament els semblaràs preciosa quan portin una copa de més, i la nit serà un vel que encobrirà els teus defectes.

Has d’agafar el menjar amb la punta dels dits (és fonamental la manera de menjar) i no t’empastifis tota la cara amb mà greixosa. No cal que mengis a casa abans del sopar, però aparta el plat abans d’atipar-te i menjar una miqueta menys del que menjaries. […]

La beguda ja és una altra cosa. Els escau més a les noies, i els és més fàcil quedar bé. Tu, Bacus, fas bona parella amb el fill de Venus, però a condició que el teu cap ho aguanti i que l’enteniment i els peus se’t mantinguin al lloc: que no vegis doble quan hi ha una sola cosa. ës lamentable veure una dona amarada del licor de Lieu i ajaguda per terra. Aquesta mereix que se la faci un qualsevol.

Ovidi L’art d’estimar, IV 749-770 (traducció de Jaume Joan Castelló ed. Adesiara)

Plurimam salutem i que l’esperit de Venus us sigui propici!

 

Alma Bergel

El sexe a Roma

 

 

Rosa rosae com a referent publicitari

Com veureu a continuació, els negociants recorren sovint a referents llatins per captivar les mirades curioses de la gent que camina pel carrer, amb nosaltres, podem dir que ho han aconseguit, tant, que els dediquem aquest petit apunt.

En aquest cas el referent llatí que tractarem és rosa rosae que és el paradigma de la primera declinació del Llatí més usat per comerciants, ja que a més de ser una de les primeres paraules que aprenem a declinar, és la que primer ens ve a la memòria quan parlem de llatí i de la que més ens recordem, per tant és un bon reclam publicitari.

Seguidament, a més dels que recordeu, us deixem uns exemples d’aquesta “tècnica d’atracció” publicitària:

Rosa photo rosa_zpsdef14362.jpg

Aquesta és una particular floristeria de Barcelona i té, com hem dit abans, per nom de la botiga el nominatiu i el genitiu de la primera declinació del Llatí: Rosa, Rosae. Una idea molt original per vendre no només roses, sinó moltes espècies de flors, i uns centres de taula amb uns dissenys molt moderns i esplèndids.

Per als viatgers, Rosa Rosae és un acollidor hotel a Santiago de Compostela inaugurat el 2004. Es troba concretament a La Corunya.

 photo hotelgaliciarosarosae_zps3c3fbb94.jpg

Pels més cuiners, Rosa Rosae és una pàgina web que redirecciona a diferents fantàstics blogs de receptes de cuina on podeu trobar el plat que potser us desperta la imaginació!

Per als rústics, Locanda Rosa Rosae és un tranquil allotjament al nord d’Itàlia. És un lloc on podem passar un paradisíac cap de setmana en parella, família o com hom desitgi.

 photo italiahotelrosarosae_zps0d87dd82.jpg

 I no només trobem el rosa rosae en establiments comercials sinó que també el podem trobar al cinema:

Per als cinèfils, Rosa Rosae és una pel·lícula de l’any 93 gravada a Espanya, amb direcció de Fernando Colomo i com a protagonistes les actrius Ana Belén (Rosa) i María Barranco (Rosae).

 photo pelicularosarosae_zps955e8550.jpg

Aquí teniu el tràiler de la pel·lícula:

Imatge de previsualització de YouTube

 

Després d’haver vist aquest apunt, sabíeu que era tan usat l’enunciat d’aquesta paraula llatina en establiments comercials? Què més coneixeu amb aquesta particular paraula? Us ha agradat el nom Rosa rosae per a una floristeria? Podríeu localitzar la floristeria i la resta d’establiments en el Google maps d’Establiments clàssics arreu? No us oblideu de cantar Apol·lo, el rap de la primera!

Víctor Huete i Xavier Gras

2n de Batxillerat Humanístic

Pastís d’ametlles a la romana

La recepta del pastís d’ametlles és molt senzilla i fàcil de fer. Aquest pastís porta:

  • 125 grams de sucre
  • 100 grams de farina
  • 60 grams d’ametlla triturada
  • 4 ous
  • 50 grams de mantega
  • Llimona ratllada
  • Sucre glacé

La seva elaboració és, com la recepta en general, ràpida i molt assequible. Comencem posant en un bol els ous, el sucre i la ratlladura de llimona, es comença a batre i quan vegis que queda una mica espès s’incorpora la farina barrejada amb l’ametlla.
Una vegada barrejats tots aquests ingredients incorporem la mantega fosa freda.
Abans de ficar el “batut” al forn, preparem un motlle rodó untat de mantega i empolvorat amb farina. Després, posem el batut en el motlle i ho fiquem al forn durant uns vint o trenta minuts.
Un cop cuit es desemmotlla el pastís, empolvorem la superfície amb sucre glacé.

Aquí teniu un exemple de com fer-ho:

Imatge de previsualització de YouTube

Si proveu de fer aquesta recepta, únicament us recomano que poseu (si voleu) llevat al batut per tal que creixi una mica més el pastís i quedi més gran. Igualment, el resultat és molt bo.
Una vegada heu vist el vídeo us animeu a completar el nostre receptari de cuina romana?

Víctor Huete

Batxillerat Humanístic

Postres romanes per llepar-se’n els dits!

Salvete amici et amicae!

Avui vinc a parlar-vos de la meva part preferida dels àpats: les postres.

I és que la paraula postre, prové del llatí posterum i, aquesta de post (després, darrera). El postre és un dolç o una fruita que es menja després de l’àpat.
El postre, etimològicament, és l’oposat de l’aperitiu (que prové d’aperire, que significa obrir), i que es menja per picar abans de l’àpat principal.

A l’Antiga Roma, els àpats ja es dividien en tres parts, tal i com ho fem nosaltres ara:

  • Gustatio: Era la primera part del banquet, és a dir, l’aperitiu. Eren petits mossos fets d’aliments lleugers de tal manera que estimulessin la gana. Per acompanyar es bevia el mulsum: un brevatge de vi i mel.
  • Ferculum: El sopar pròpiament dit on podien arribar a haver-hi fins a tres plats que s’acompanyaven de vi.
  • Secundae mensae: És a dir, les postres. En els grans banquets, es convertien en una petita reunió informal on es menjaven coses picants i seques o coses molt dolces per estimular la set.

La nostra cuina, la cuina mediterrània, està fortament influenciada pel món clàssic, per exemple: Els romans consumien principalment postres elaborats amb ous, els endolcien amb mel  i els enriquien amb fruits secs.

Aquí podreu trobar 11 receptes de postres de l’Antiga Roma, extrets del llibre De re coquinaria d’Apici.

Ara parlem d’alguns ingredients:

  • La mel era un aliment molt recurrent durant l’època clàssica: La mel servia, per exemple, per conservar les fruites i així tenir-ne durant l’hivern; servia per endolcir el vi (anomenat mulsum). La mel també era utilitzada en altres camps no-gastronòmics com per exemple per fer perfums o per curar afeccions o fins i tot (barrejada amb altres ingredients) podia arribar a curar l’enverinament per bolets.
  • L’oli d’oliva és un producte típic de la Mediterrània que els romans ja coneixien. Amb el mateix (o molt semblant) mètode que feien servir per a premsar el raïm, els romans premsaven les olives per obtenir el famós or líquid. A part de l’oli d’oliva, les branques d’olivera eren considerades símbols de pau i prosperitat.
  • El pebre és un condiment que arriba a l’imperi romà el 30 a.C. Després de la conquesta romana d’Egipte, l’imperi envia expedicions marítimes a l’Índia en busca d’articles inusuals i preuats i porten entre molts altres, el pebre. Degut a la durada del viatge i a l’exclusivitat del producte, el pebre arribarà a preus molt alts, car era un producte de luxe. Hi havia diferents tipus de pebre: El pebre negre (el més comú) però després hi havia el pebre vermell o el blanc. Podem dir per tant, que el pebre estava de moda i que per això, encara que ens sembli estrany, està en tants postres.
  • Els fruits secs eren un aliment molt típic en la cuina clàssica. Com els boscos mediterranis solen tendir a ser boscos secs, hi havia una gran abundància d’arbres productors de fruits secs com les nous, les castanyes, els pinyons, les avellanes… També eren comunes les panses ja que les vinyes eren un conreu extens i també era habitual el consum de fruita fresca com les pomes, les peres, el codony, etc.

Coneixíeu algun d’aquests postres? Quin és el que més us ha sobtat? Coneixeu altres dolços romans que es mengin en èpoques de l’any concretes? Us atreviu a fer aquestes postres i compartiu amb nosaltres les fotografies? Entre tots i totes podem anar completant el nostre receptari de cuina romana amb Col·lex!

Plurimam salutem. Prosit!

Patrícia Ortiz Vincent
2n de Batxillerat de Llatí

Sortida al taller de cuina grega

El passat dia 9 de Maig, les alumnes de Grec de primer de batxillerat vam anar a fer un taller de cuina grega al mercat de la Boqueria de Barcelona.
Per a mi tot va començar a les vuit i quart, quan em vaig presentar a l’institut amb la il·lusió d’anar d’excursió. En veure que tothom pujava a classe i jo no veia ni les companyes ni la Teresa, em vaig posar a buscar com una boja fins que un professor va trucar a la Teresa i li va dir que on havíem quedat era a l’estació de tren, i no a l’institut. Vaig arrencar a córrer tant com vaig poder i vaig arribar a temps. A l’estació ens esperaven la Teresa i les alumnes de Grec de l’institut de Premià de Mar amb la seva professora, la Margalida. Les professores ens van presentar i tot seguit vam pujar al tren.
Quan vam arribar a Plaça Catalunya, ens van deixar passejar una estona abans d’anar a fer el taller de cuina, i ens van reptar a trobar la parada de productes grecs que la Júlia, la Carla i jo vam trobar de seguida. La Júlia es va comprar un d’aquests batuts de fruites de coco, que per cert estava boníssim.
Quan va ser l’hora, vam anar al lloc on havíem quedat amb les professores i vam dirigir-nos al taller. Només entrar, l’Eulàlia Fargas i la seva ajudant ens van saludar i ens van explicar què és el que faríem. Us deixo el enllaç de la seva web perquè la veieu.
Va començar fent una explicació sobre l’alimentació de la Grècia antiga, i una mica també sobre com eren els grecs en aquells temps. Parlar sobre l’alimentació grega és difícil, ens va explicar, ja que no hi ha llibres específics sobre aquesta ni cap tipus de receptari. Una de les fonts és l’Odissea d’Homer, en la qual hi ha moments on es descriu el menjar, com eren els àpats, com es condimentaven, etc., però sempre dins de la descripció d’una acció. També ens va parlar d’Hipòcrates, el gran metge de l’antiguitat, el qual tenia llibres sobre medicina o dietètica on parlava del menjar, sempre des d’un punt de vista mèdic, ja fos per prohibir-lo o per a recomanar-lo per les seves propietats curatives.
Va fer referència als microclimes de la zona mediterrània, que són el motiu pel qual en aquesta zona la dieta és tan bona, ja que aquestos fan que el terreny sigui diferent, i es conreïn diversos aliments, de manera que esdevé una dieta molt rica i equilibrada. Va diferenciar la cuina atenesa de l’espartana, una cultura bastant diferent i menys refinada.
Va parlar dels diferents àpats que feien. El desdejuni, que s’anomenava ἀκράτiσμα, que consistia a menjar pa sucat amb vi, un refrigeri al migdia, sovint fora de casa, anomenat ἂριστον, i l’apat principal, que era al cap de vespre, el δεῖπνον. Es menjava sense beure fins al final del sopar, i quan s’acabava, els esclaus netejaven les taules i les dones, si havien pres part del sopar, se n’anaven a les habitacions, i aquí començava el συμπόσιον, on els homes bevien i parlaven de les seves coses. El simposi podia durar hores.
Quan va començar a especificar els aliments, va esmentar la μᾶζα, un típus de pa o coca de civada o de blat, que es feia servir com a plat, i que de vegades es menjava i de vegades no. Va parlar també dels molts tipus de pa que hi havia, ja que aquest era l’aliment principal en la dieta dels grecs. També menjaven llegums i moltes verdures i hortalisses, i van ser considerats pel poeta còmic Antífanes “Menjaires de fulles”. També menjaven fruites i fruits salvatges com les magranes, les quals consideraven un símbol de fertilitat, i també figues, pomes, raïm, dàtils, etc. Va parlar de la grandíssima varietat de carns que consumien, com la carn de xai, porc, llebre, conill, cabra… però la que més em va impressionar va ser la de gos. I també menjaven aus com la perdiu, el colom, el tord, el faisà… L’Eulalia va dir que menjaven tot el que tingués ales. I també consumien peix i ous cuinats de moltes maneres.
I ara parlant de la beguda, he de dir que transportaven i emmagatzemaven el vi en un vas ceràmic que es deia àmfora, un recipient de terrissa de cos ovalat i coll estret amb dues nanses, normalment acabat en un peu i que quasi sempre anava pintada. Aquí poso dos enllaços sobre ceràmica grega, un és una gimcana visual sobre ceràmica i l’altre és sobre un tipus de vas ceràmic anomenat cílix. Els grecs bevien aigua, llet, vi (normalment barrejat amb aigua o amb resina), i hidromel (beguda que es feia amb dues parts d’aigua i una de mel).
El mètode de cocció era amb oli, igual que nosaltres, i la nostra experta va parlar de la importància del oli per als grecs, fins al punt en el qual era un dels premis dels jocs Panatenesos. Condimentaven amb sal, vinagre i diverses espècies i endolcien amb mel i sucre. Va parlar de com es conservaven els aliments, i va posar com a exemple les conserves en sal (salaons).
Εn acabar d’explicar-nos tot això, ens va dit el que cuinaríem, de primer sopa de llenties amb olives de Calamata i ou dur, de segon carn de porc amb sang, que va acabar siguent carn de porc amb botifarra negra, ja que l’Eulàlia va dir que era difícil trobar la sang i perquè també havia previst que la majoria farien cara de fàstic en sentir aquesta paraula. I de postre formatge de cabra amb flors del pensament i mel (el formatge el van inventar per poder conservar la llet i que no es fes malbé) i figues seques amb nous i avellanes.
Aleshores va començar la part més bona de la sortida, la cuina! Ens vam rentar les mans i ens van donar uns davantals. A cada una ens van assignar una tasca, unes tallaven les cebes, unes altres feien els ous, les altres les figues, i jo i la Júlia la carn. Tot i que l’Eulàlia rondinava bastant, no ens va costar gaire  i tot ens va sortir molt bé. Finalment vam emplatar tot el que havíem preparat i he de dir que va quedar preciós. Quan ho vam provar a quasi totes ens van agradar les llenties, la carn no estava malament, però he de dir, i suposo que totes estaran d’acord amb mi, que estava massa especiada i el sabor era molt fort. Ens van explicar que el motiu d’això era que els grecs no podien conservar molt bé la carn i si es feia malbé, li posaven moltes espècies per tapar el sabor de la carn podrida. El formatge era el que més bo estava i les figues també estaven bé, tot i que a algunes no els van agradar.
Quan vam acabar, ens vam rentar les mans i ens vam treure el davantal. L’Eulàlia es va acomiadar de nosaltres regalant-nos el seu llibre de cuina: “Jo també cuino”.
Les quatre noies de l’Isaac Albéniz vam fer camí a casa abans, ja que les alumnes de Premià de Mar es devien haver quedat amb gana, perquè se’n van anar al Mc Donalds. Al tren de camí a Badalona un noi es va posar a fer una versió de l'”Ai se eu te pego” i d’una cançó de Pablo Alborán. No li vam donar propina, que garrepes!
Per concloure, us presento el muntatge fotogràfic de la sortida, amb fotos fetes per la Carla Pallach i la Teresa Devesa.

Com a feina, estaria bé que busquéssiu l’etimologia de la paraula que surt a la foto de l’entrada al taller de cuina i del rètol que dóna nom a la botiga grega. Podrieu afegir-la al google map d’establiments.

Cristina Ortiz

1r Batxillerat Institut Isaac Albéniz

El pa de Pompeia avui

Un pastisser mallorquí, Juan José Cózar Verge, ha fet aquesta reproducció exacta i comestible d’un pa carbonitzat de Pompeia. Sembla increïble, veritat! Si en voleu saber nés consulteu aquest apunt i els enllaços de El Fil de les Clàssiques i El pa en temps dels romans d’Aracne Fila i Fila i si aconseguiu la recepta d’aquest pa la introduirem en el Nostre Receptari de Cuina Romana amb Col·lex.

Plurimam salutem!

Ihssan Mhirou Zliouel
4t ESO Llatí Opt. 1

Mona de Pasqua!

La mona de Pasqua és molt tradicional a Catalunya, València i Múrcia. Al segle XVIII ja era l’obsequi clàssic del padrí als seus fillols, i el número d’ous que tenia la mona corresponia a l’edat del nen fins a arribar als 12 anys. Antigament, la mona de Pasqua era coneguda com a coca de Pasqua.  La mona és una tradició que simbolitza que la Quaresma s’ha acabat. Ja els romans es regalaven, com a prova d’amistat, ous durs amb una pasta de pa que es deien munda o monus. L’origen de la paraula mona  prové de l’evolució de les paraules llatines a partir de munna, que en àrab vol dir “regal”, i era i encara és el regal del padrí el Diumenge de Pasqua  i que el fillol abans anava directament a recollir-la a casa del seu padrí després de la missa. La mona eren les postres  per a tota la família i també era costum en alguns llocs que el nen recités un vers. El que encara és conserva de les mones originals és l’ou, avui en dia de xocolata, i això es deu al seu simbolisme, l’ou de les mones representa el principi de la vida. En l’època romana la mona de Pasqua no era de xocolata ja que encara no tenien aquest ingredient que no descobririen segles després; era una coca decorada amb ous de gallina, amb aquetsa coca celebraven l’inici de la primavera per això encara s’anomena la Pasqua Florida.  Si avui voleu menjar-vos la mona i ahir no us la varen regalar,  hem pensat d’escriure aquí la recepta de la mona tradicional de Pasqua per si la voleu fer.

Ingredients:
– Per a la massa mare:
  • 175 g de farina de força ( s’obtenen de grans de blat dur)
  • 90 g d’aigua
  • 10 g de llevat fresc de flequer
– Per a la mona:
  • 250 g de farina de força
  • 2 ous
  • 65 g de sucre
  • 30-40 ml d’aigua mineral
  • ratlladura de llimona
  • 25 g d’oli
  • la massa mare
  • cabell d’àngel
  • un parell d’ous durs per a decorar
Preparació:
– Per a la massa:
Es dissol el llevat amb l’aigua tèbia, i s’hi afegeix la farina. S’amassa fins aconseguir una massa homogènia. Es forma una bola i es col·loca en un bol enfarinat i es deixa reposar  durant dues hores en un lloc aïllat de corrents d’aire.
– Per a la mona:
En un bol gran, s’hi barreja la farina, amb els ous lleugerament batuts, el sucre, la ratlladura de llimona i la massa mare.
S’amassa i mica en mica, es va afegint la quantitat necessària d’aigua per tal que quedi una massa lligada (ni molt seca, ni molt humida, que no s’enganxi a les mans). S’hi afegeix oli i s’amassa uns 10 minuts fins que la massa l’absorbeixi tot.
Aleshores, es col·loca en un bol enfarinat i es deixa reposar durant tres hores en un lloc aïllat de corrents d’aire.
Passat el temps de fermentació, s’estira al damunt d’una superfície enfarinada, amb l’ajuda del corró. I es forma un rectangle que sigui una mica  més ample d’un extrem. Aleshores, es col·loca el cabell d’àngel a l’extrem més estret, i es va enrotllant cap a l’extrem més ample.
S’acaba d’estirar i s’uneixen els extrems  i se li dóna forma de corona.
Es col·loquen  un parell d’ous durs al damunt de la mona per decorar i  finalment  s’enforna a 180ºC .
El resultat queda  així:
Vale! Prosit!
Bon dia de la mona!
Andrea Balart, Irina Balart i Alba Carrasco
4t ESO llatí optativa 2

Taller de cuina romana a la Boqueria

El passat dimarts 13 de març, sense cap tipus de superstició, els alumnes de llatí de 4t d’ESO vam assistir a un taller de cuina romana al Mercat de la Boqueria de Barcelona.

Fotografia de Víctor Barranco. Llatí 4t ESO

Fotografia de Víctor Barranco. Llatí 4t ESO

Aquesta sortida consistia en aprendre com menjaven els romans i quins eren els seus aliments predilectes. Per fer aquesta activitat vam estar amb la cuinera Eulàlia Fargas i la seva ajudant, l’Àngela.
Primer de tot vam tenir un temps lliure per estar pel mercat, fer fotos, mirar preus, informar-se de quins aliments utilitzaven els romans…
A les 10 del matí va començar el taller. Primer de tot l’Eulàlia ens va fer una petita introducció del que era la cuina romana, i després de preparar-nos vam començar amb el taller.

Fotografia de Víctor Barranco. Llatí 4t ESO

El menú del dia que vam preparar va ser:
De primer plat pèsols amb api, ceba i gàrum (una espècie de salsa que hem modernitzat, els romans l’utilitzaven molt, però amb una recepta diferent a l’actual).
De segon vam preparar vedella amb mel, panses, api i, com no, gàrum.
I per acabar, de postres vam fer el plat que més va triomfar i que avui en dia encara cuinem, les típiques torredetes de Santa Teresa, fetes amb pa, llet, canyella i mel.

Després d’aquesta estona cuinant, vam parar taula per començar a menjar com romans, la veritat és que va ser una activitat interessant de la qual vam sortir tots molt contents.

Fotografia de Víctor Barranco. Llatí 4t ESO

Quan vam acabar aquest ràpid dinar, l’Eulàlia ens va sorprendre amb un detall per a tots nosaltres, ens va regalar un llibre de cuina per a totes les edats, però sobretot per als adolescents, perquè comencem a cuinar nous plats, coneguem nous aliments i adquirim nous hàbits en la nostra alimentació.

Acabat aquest taller, tots els alumnes vam anar a fer una ràpida visita per Barcelona, però sobretot per fotografiar l’antiga muralla romana que es troba a la plaça de la Catedral de Barcelona i participar en un Google Maps col·laboratiu.

Fins aquí va durar la nostra visita per fer de romans i de romanes per Barcelona, i pel que sembla tots vam quedar ben satisfets.

Yasmina Berkane Pais
4t ESO  Opt. 1 Llatí