Category Archives: Llatí

Alphabetum Latinum

El nostre alfabet, com el de la majoria de llengües que coneixem, és l’alfabet llatí que prové de l’alfabet grec occidental, que alhora és una adaptació de l’alfabet fenici.

L’alfabet llatí de l’època clàssica consta de vint-i-tres lletres:

Majúscules Minúscules Pronúncia en llatí clàssic Nom
A a a a
B b b be
C c k (ka, ke, ki, ko, ku) ce
D d d de
E e e e
F f f ef
G g g (ga, gue, gui, go, gu) ge
H h muda o h aspirada ha
I i i i
K k k ka
L l l el
M m m em
N n n en
O o o o
P p p pe
Q q k qu
R r r er
S s s es
T t t te
V u u u
X x ks ix
Y y u francesa o ü alemanya hy
Z z z zeta
Observacions:

ll es pronuncien com dues eles
u després de  g i q es pronuncia sempre

Dígrafs:
ch k
ph p ( se sol pronunciar f)
th t

Després de visualitzar i d’escoltar amb molta atenció el vídeo, respon:

1. En llatí totes les lletres es pronuncien com en català. Quines diferències hi has trobat, però?

2. Si has escoltat amb atenció, t’has adonat que alguna lletra no es pronuncia en el vídeo seguint les indicacions de la taula? Quina? Com l’hem de pronunciar nosaltres?

3. Quines lletres del nostre alfabet has trobat a faltar? Quina explicació pots donar?

4. El llatí té accents gràfics? Té paraules agudes? Com podem saber la síl·laba tònica dels mots? (vid. Molinarium)

5. Com es pronuncien els diftongs eu, au i oe?

6. També has pogut observar que ens donen l’enunciat dels mots, en nominatiu i en genitiu. Posa’n algun exemple i especifica el cas nominatiu i tot seguit el genitiu amb totes les lletres.

7. Si els mots varien segons la funció sintàctica, en quin cas surten els mots en el vídeo si tots fan la funció sintàctica de subjecte?

8. Si ja has fet llatí, sabràs quins mots pertanyen a la 1a, 2a, 3a, 4a o 5a. Els pots classificar tenint en compte el seu genitiu?

Si fas grec, podràs dir-nos també:

Quines lletres majúscules de l’alfabet llatí coincideixen amb les lletres majúscules de l’alfabet grec? (Utilitza tanmateix el teclat grec de l’ordinador per escriure-les i entre parèntesi posa la minúscula i el nom de la lletra grega).

Per saber-ne més:

Observa l’evolució de l’alfabet llatí i comenta-la.

Χαίρετε, ὦ μαθηταί! Salvete omnes!

Comencem un nou escolar per a alguns l’últim al nostre institut, per a altres encara us queda camí per recórrer però per a totes i tots us desitjo que aquest sigui un curs inoblidable, molt millor que l’anterior i va ser fantàstic, però tot és millorable!

A l’aula de Clàssiques de l’institut Premià de Mar no hi haurà grans canvis, tret de l’anar fent anys i el bloc dels alumnes obert a la col·laboració d’altres centres i entusiastes del món clàssic, Aracne fila i fila, en fa ja quatre i de tu dependrà que l’aranyeta continuï filant i fent ben grossa aquesta teranyina clàssica!

Sigui com sigui i malgrat les retallades, continuarem amb l’experiència TAC , reconeguda pel Departament d’Ensenyament, tot i que  treballarem en un nou espai de l’aula virtual el nostre Moodle Fil. Tot continua igual, les il·lusions també. Enguany, després del parèntesi del curs passat, torno a impartir classes de segon de batxillerat de Grec i de Llatí. Des del primer dia us informo dels canvis, quan tinguem la reunió amb els sotscoordinadors o quan tota aquesta informació aparegui en el document sobre concreció del currículum que es publicarà aviat en la web del Departament d’Economia i Coneixement , ja acabarem d’agafar bé el fil i perfilar el que calgui. Ara per ara, alumnes de segon de llatí, preneu nota:

Les lectures obligatòries de la matèria de Llatí de segon de batxillerat (PAU 2013) seran l’Ars amandi d’Ovidi (obra sencera), i L’Eneida de Virgili, d’acord amb la selecció següent:

• Cant a la musa i pròleg (1, 1-33).
• Júpiter prediu a Venus la glòria dels troians (1, 223-304).
• Banquet de Dido i relat de la història del cavall de fusta. (1, 723 – 2, 249).
• Anquises interpreta l’aparició d’un cometa com el senyal diví que els troians han d’abandonar la ciutat (2, 692-804).
• Els troians troben Aquemènides a Sicília. Polifem i els Ciclops (3, 588-681).
• Mercuri ordena Eneas que abandoni Cartago. Dido descobreix les intencions d’Eneas. Diàleg (4, 219-392).
• Suïcidi de Dido (4, 630-705).
• Oracle de la Sibil·la. Eneas li sol·licita baixar a l’Infern (6, 42-148).
• Entrada al Tàrtar. Caront (6, 295-330). El gos Cèrber (6, 417-425).
• El camp dels Plors. Trobada amb Dido (6, 440-476).
• La posteritat. August (6, 788-807). Missió dels romans (6, 847 – 853). Marcel (6, 863 – 886).
• Història de Nis i Euríal (9, 176 – 502).
• Mort de Pal·lant (10, 362 – 509).
• Escena final del combat entre Turn i Eneas (12, 887- 952).

Sort que a primer de batxillerat us vàreu llegir A la recerca d’una pàtria i així podreu integrar cadascun dels episodis escollits en la trama general.

Quant a la producció literària d’Ovidi serà convenient insistir en el seu caràcter elegíac, aprofitant la lectura de l’Ars, sense descurar òbviament la importància singular de les Metamorfosis com a poema epicodidàctic. Recordeu que a primer també vàreu llegir-ne l’adaptació Narracions de mites clàssics.

Juli Cèsar també us adverteix del nou llistat de llatismes PAU 2013! Cliqueu a sobre!

Carpe diem! Molt bon curs a tothom! Bonam fortunam habeatis! ΑΓΑΘΗΙ ΤΥΧΗΙ!

Experiència TAC a l’aula de Clàssiques

El Departament d’Ensenyament acaba de publicar la nostra experiència TAC, El Fil de les Clàssiques, i amb aquests mots ha felicitat l’institut Premià de Mar:

“Hem publicat l’experiència del vostre centre El Fil de les Clàssiques.
Us felicitem la tasca que feu amb l’alumnat del vostre centre i que dóna exemple a la resta de centres educatius.

Si us plau, feu extensiva la felicitació a la Margalida Capellà.”

Felicitació que jo faig ben extensiva a tots vosaltres, filadors i filadores, aràcnids i aràcnides… MOLTÍSSIMES GRÀCIES per fer-me cas, sense vosaltres res hagués estat possible!

Al setembre continuarem. Descanseu, preneu forces i gaudiu de l’estiu!

Juguem com els nens romans

Els alumnes de set a nou anys de l’escola Mar Nova de Premià de Mar ens varen demanar ajut per acabar d’enllestir el seu projecte “Els romans“. Els alumnes de primer de batxillerat de llatí varen jugar amb ells com els nens romans a l’institut Premià dia 15 de maig, tot posant en pràctica el dossier de Juguem com jugaven els nens i les nenes de Tàrraco del Camp d’aprenentatge de Tarragona. Jutgeu vosaltres mateixos, però crec que l’experiència ha estat fantàstica, tant per als meus alumnes de llatí com per als alumnes de primària:

Moltes gràcies , Albert Barnils, per proposar-me de fer aquesta activitat de pràctica compartida, primària-batxillerat! Molt bon estiu!

El primer final de curs del Premià!

Tot comença i tot s’acaba. Encara queden exàmens i projectes de recerca, també recuperacions; però  avui, amb l’acabament de les classes, comencem el degoteig d’anar tancant una etapa: el primer final de curs de la primera generació de l’institut Premià de Mar. Tot plegat una mica estrany això de la fusió, tot és igual i diferent alhora! Les classes de llatí i de grec afortunadament no han experimentat cap canvi i fins i tot les hem acabat fent a la mateixa aula de sempre del Cristòfol Ferrer, tret les del dijous a la tarda al Serra; enguany per primera vegada en la meva carrera docent no faig segon de batxillerat, ni de llatí, ni de grec; m’he estrenat amb primer d’ESO i he fet dos cops quart d’ESO (optativa 1 i optativa 2)! Tots els cursos són digitalment parlant nous. No hi ha comiat de cap generació digital com el curs passat; però em plau començar amb bon peu i vull que aquest curs amb tots els problemes de la fusió, de les retallades, … passi als meus annals perquè sou únics, com totes les promocions, però sou encara més especials: sou la primera generació de l’institut Premià. A més, tot i les meves temences, hem continuat amb tot el nostre projecte digital de clàssiques.

És increïble tot el que hem arribat a fer! El qualificador Moodle dels diferents cursos aquests dies treu fum! Sigui quin sigui el resultat final, crec que moltes de les vivències que hem passat junts al llarg d’aquest any fan que siguin mereixedors d’atrapar-les del nostre oblit. Alguns de vosaltres també marxeu a un altre centre, a fer un cicle formatiu de grau mitjà, altres continuareu al centre, però fareu el batxillerat científic o tecnològic, uns quants continuarem aprenent junts a primer o a segon de batxillerat humanístic i en acabar també tindreu el vostre comiat. Tots vosaltres m’heu ensenyat moltes coses cada dia i una part de mi, crec, que també ha fet empremta amb vosaltres per tant per tots aquests meravellosos moments que hem passat aprenent dels grecs i dels romans no sols a classe sinó sobretot al pati o fora, a la tarda o en cap de setmana, aquí teniu un gran agraïment però un petit regal: aquest vídeo amb els millors moments.

Passeu un molt bon estiu. Aprofiteu el moment: Carpe diem!

Latine theatrum egimus II: Pyramus et Thisbe

Això passa per obrir el bagul dels records. Una vegada hem recuperat de l’oblit part de Fabula belli Troiani han vingut les reivindicacions de Pyramus et Thisbe.

A qui heu reconegut? Aquesta és tota ella en llatí, però  sabríeu dir com acaba? Coneixeu el mite de Píram i Tisbe? Quin dramaturg s’hi va ben inspirar? Què tenim publicat sobre aquesta narració als nostres blogs?

Els nostres papirs a la VIII Magna Celebratio

Les nostres plantes de papir (Cyperus papyrus) no són del Nil. Són papirs nascuts, crescuts i tallats a l’institut Premià de Mar. El professor d’educació física del centre, en Ramon Pradas, ens els ha regat fins i tot durant les vacances i ens els ha preservat de les fortes gelades del passat hivern. Ni el mateix Josefet Fuentes, professor de clàssiques de l’institut Can Mas de Ripollet, expert en tallers experimentals de papir, creia que aconseguiríem uns papirs de tija tan robusta i d’un verd tan obscur, per tallar-los a la VIII Magna Celebratio, aixafar les làmines de la tija amb un martell, fer-ne tirades entrecreuades, horitzontals i verticals, premsar-los per deixar anar la saba i deixar-los llestos per escriure amb calamus després de polir-los una mica. A la Magna Celebratio,el taller va tenir molt èxit entre els i les aràcnides i el públic visitant. Vàrem regalar les flors que posades cap per avall en aigua treuen tiges i d’aquí sorgeix una nova planta de papir. A molts instituts i escoles, ja han començat a plantar-los i a regalar-los per fer paper (precisament el seu nom prové del llatí papyrus i aquest del grec πάπυρος) de papir, fins i tot la Teresa Devesa de l’Albéniz s’ha apuntat a aquesta papiromania i la seva flor ja ha tret tiges.

N.B.: Tot el meu agraïment i més a Ramon Pradas i a Josefet Fuentes sense ells no haguéssim aconseguit fer realitat l’experiment de fer papir. Si nosaltres ho hem aconseguit, vosaltres també. Esperem la vostra opinió i els resultats dels vostres tallers experimentals amb planta de papir sembrada, si pot ser, al mateix centre. Ja veieu que és possible!

Pompeia, el final

El curs s’acaba i, com cada any, Pompeia en serà la guinda. Afortunadament enguany no només ho podrem fer amb tots els apunts que tenim ja publicats a El Fil de les Clàssiques i a Aracne fila i fila sinó també amb el docudrama de la BBC,L’últim dia de Pompeia, que ens ajudarà a inspirar-nos per enllestir la tasca del Fil Moodle: Epístula a un habitant de Pompeia.

https://www.bbc.co.uk/programmes/b0074c6d

vid. Els misteris de Pompeia.