Això passa per obrir el bagul dels records. Una vegada hem recuperat de l’oblit part de Fabula belli Troiani han vingut les reivindicacions de Pyramus et Thisbe.
A qui heu reconegut? Aquesta és tota ella en llatí, però sabríeu dir com acaba? Coneixeu el mite de Píram i Tisbe? Quin dramaturg s’hi va ben inspirar? Què tenim publicat sobre aquesta narració als nostres blogs?
Salve Lida!
La veritat és que m’ha fet molta gracia veure aquest video, és un gran treball i es pot veure que ho van pasar molt bé fent aquesta representació.
La font més coneguda de la seva història amorosa es troba a Les Metamorfosis.
Píram és un jove que s’enamora de Tisbe,però no s’hi podia casar per l’oposició dels seus pares. Un dia, van prendre el comú acord d’escapar-se i trobar-se en un indret dels afores, al costat d’una morera. Tisbe hi arribà primer, però en veure un lleó que s’hi acostava va corre a amagar-se i en la fugida va perdre el vel. La fera l’estripà i el tacà amb la sang de la seva darrera víctima. Quan Píram hi arribà i trobà el vel allà abandonat, tement el pitjor, es matà amb el seu propi punyal. Tisbe, en tornar al lloc i trobar-se’l mort, es clavà el mateix punyal per morir al seu costat. La sang dels amants va regar la morera i va fer que els seus fruits, que fins aleshores havien estat blancs, es tornessin vermells.
Vale! 🙂
Salve!
Bueno,primer de tot, gracies pel video, encara que QUINA VERGONYA!!! Deixant a part tot això, t’agraixo aquesta currada de video, ja que ens va costar unes horetes poder-ho grabar-lo, encara que va ser una gran experiencia poder fer aquesta petita obra, perquè va ser un gran moment, encara que ja va costar d’apendre’m el text.. però va valdre la pena, si pugués, crec que ho repetiria!!
Moltes gràcies!
Vale 😀
Que curiós. portem molts dies veient viedos d’aquests són originals!
Salve Lida!!
jajajajaja que graciós!! Sobretot m’ha fet gracia veure al victor! Esta super petitó.
Esta molt ben fet!
Vale!!
Salve!!
Quina gràcia veure al Victor!!! jajajajaja Ho han fet molt bé, ja haguessim pogut fer un nosaltres no Lida??
Vale!!
SALVE!
Acabem de veure aquest vídeo a la classe i la veritat és que està molt bé. Ara al veure’l penso que aquest any podria haver fet un vídeo com aquest, m’ho agués passat bé jajajaj.
AVE!
Salve!!
Quina gràcia m’ha fet veure aquest vidio ja que apareixen coneguts jajajajaj. La veritat és que va quedar molt bé el vidio i és un gran treball i molt bona representació.
La font més coneguda de la història amoroso és a les Metamorfosis. Píram s’enamora de Tisbe però no es podien casar. Un dia van decidir escapar-se i trobar-se a les afores, al costat d’una morera. Tisbe va arribr primer i va veure que un lleó s’acostava i es va amagar, en la fugida va perdre el vel. La fera el va trencar. Quan Píram va arribar i el va veure es va matar amb el propi punyal. Tisbe quan va tonar i ho va veure va clavar-se el mateix punyal per morir al seu costat. La sang dels amants va regar la morera i va fer que els seus fruits blancs fossin vermells.
Vale!!
Salve! Lida està molt original la representació, això és una de les coses que m’haurien agradat fer. La veritat és que no conec el mite de Píram i Tisbe.
vale!
Salve!! Que graciós el vídeo! per un altre any una bona proposta seria fer representacions d’històries mitològiques. La veritat és que no conec la història de Tisbe.
Vale!
Aquest video també el vam veure nosaltres, estan molt bé aquetses obres, i són molt originals , els hi va quedar molt bé!
Vale!
Salve!
si que conec aquest mite aqui oh explico una mica:
Píram i Tisbe són dos joves de l’antiga Babilònia -antiga ciutat de Mesopotàmia, l’actual Iraq. Vivien un al costat de l’altre i, encara que els seus pares els ho havien prohibit, mantenien el contacte gràcies a una esquerda que van trobar a la paret que separava les cases. Cada cop s’estimaven més però la frustració de no poders-se veure creixia cada cop més fins que, un dia, van decidir que s’escaparien una nit, assegurant-se de que ningú els veiés, i es trobarien en el monument de Nino.Aquella nit, Tisbe va arribar primer i, esperant, va veure com una lleona s’apropava amb la boca ensangonada. Ella, espantada, es va amagar derrera una roca però se li va caure el mocador que portava. La lleona el va veure i el va estripar i deixar tacat de sang. Quan Píram arribà, va veure el mocador i, pensant-se que la lleona havia matat Tisbe, va treure la seva daga i se la va clavar al pit.Tisbeva sortir del seu amagatall i va veure al seu estimat estirat al terra ple de sang. Va anar corrent cap a ell i el va abraçar, li va treure la daga del pit i se la va clavar.
Salve.
Us felicito a tots per la vostra fantàstica actuació, us ha sortit molt bé i ha sigut una obra de teatre molt divertida. Jo la veritat es que ja coneixia la història de Piram i Tisbe, perque precisament en l’ESO ens van fer llegir un llibre de Shakespeare a Anglès anomenat A Midsummer Night’s Dream, on sortia la història d’ells, i que contaba com ha exàmen.
Vale.
Salve!
És un mite molt maco! Tot i que no el coneixia fins aquest any quan vam llegir Naracions de Mites Clàssics, em va encantar des del primer moment.
La història tracta sobre dos enamorats (Píram i Tisbe) que són veïns però les seves famílies no els hi deixen estar junts. Llavors, els dos joves amants van fer un forat per la paret per el qual es comunicaven cada nit. Un dia, Píram va proposar a Tisbe de trobar-se en el bosc proper de casa. Va acceptar.
Mentres Tisbe esperava el seu estimat, es va topar amb un lleó; se li va caure el vel i va fugir bosc endins. Però quan Píram va arribar i va veure el vel de la noia mig mossegat pel lleó es va imaginar el pitjor: que havia mort. Píram es tregué la vida. Quan Tisbe es va trobar amb el cadàver de Píram, també es suicidà.
La llegenda diu que en el lloc en el que repossen els dos joves enamorats ha crescut una morera i els seus fruits són negres perquè està de dol.
Salve!
Píram s’enamora de Tisbe però no es podien casar. Un dia van decidir escapar-se i trobar-se a les afores, al costat d’una morera. Tisbe va arribar primer i va veure que un lleó s’acostava i es va amagar, en la fugida va perdre el vel. La fera el va trencar. Quan Píram va arribar i el va veure es va matar amb el propi punyal, ja qu epensava que Tisbe havia mort. Tisbe quan va tonar i ho va veure va clavar-se el mateix punyal per morir al seu costat. La sang dels amants va regar la morera i va fer que els seus fruits blancs fossin vermells.
Vale!
NARRADOR: Senyors i senyores, us volem explica un mite. Aquest home és Píram, aquesta dona maquíssima és Tisbe. Aquest home és el mur. Té una esquerda.
Sovint colomes xiuxiuegen per l’escletxa. Aquesta dona és la lluna, perqué és de nit. La nit és fosca, però podem veure perquè la lluna il·lumina. La dona per tant porta una llaterna.
Aquest animal ferotge és el lleó. El lleó grugeix, però no és perillós. Jo el narrador ara m’aparto. Aquest homes us volen dur a terme un mite.
MUR: Em contemplo. Jo sóc el mur. El mur té una esquerda. No voleu veure la meva esquerda? No voleu contemplar a través de la meva esquerda? Per aquesta esquerda els enamorats sempre xiuxiuejaven.
PÍRAM: Fosca nit! Fosca nit, fosquíssima nit! però Tisbe no hi és. Oh mur,estàs al mig del jardí. Jo vull veure l’esquerda. Vull contemplar per l’esquerda. Què hi ha? no hi ha res. Tisbe no hi és. No veig a Tisbe. Oh mur et vitupero. Pesta! Brètol!
TISBE: Oh mur, mur, on està el meu Píram? li vull fer un petó.
Aquí està la traducció de la representació!
Laura, has entès força bé el text de la represetació!
Aquest article,,m’agradat molt ja que és un d’aquelles històries d’amor que malaugradament acaben malament. Una parelleta que no és poden trobar i que un dia decideixen escapar-se d’aquella casa que el separa la paret. Aquesta paret que no deixa que els dos amnat es poguin veure i estimar-se. Un dia quan decideixen escapar surt primer Thisbe per anar a esperar a Pyram en el lloc on havien decidit retrobar-se.Però de sobte veu un lleó que l’ataca i li mosega un tros de vel, el vel se li va trencar i en arribar Pyram i veure aquella escena , de què el vel de la seva estimada estava trencat de mala manera i d’una mossega d’un fera salvatge, pensa lo pitjor sobre que la seva estimada s’havia mort d’aquella manera tan horrible per la seva cupa i decideix matar-se, el costat de la seva estimada Thisbe. Pe`ro Thisbe entornar d’amargar-se del lleó veu que el seu estimat està a terra tirat i mort.I decideix morir el costat del seu estimat. ç
Dos amants que moren per portar el seu amor, lluny dels obstacles que havien tingut i què tenien. Dos amants que jo els admiro, i què malaugradament van morir , per culpa
mal entès, que els va portar a la mort.
Salve!
Altra cop estic comentant aquest article jajaaj!
Quina vergonya cada cop que el veig per favor jajajaja i altra cop d’tagraeixo Lida pel muntatge del video que va quedar genial!
El final no es pot veure però aqui deixò el final:
Finalment pyramus consegueix derrocar el mur i queda a mitjanit amb thisbe, però ella arriba abans i pel camí se li cau el mocador que porta i se li taca amb mores d’un arbre, tot i que ella fuig en veure un lleó. Pyramus arriba i veu el mocador tacat, el qual es pensa qe és de sang i que el lleó se l’ha menjat. Al pensar això ell decideix Matar-se
si no recordo malament el final és aquest no?
Vale 😀
Salve!
Aquest any el torno a veure i em torno a riure, cada any creixem més i ens fem més grans i al veure aquest tipos de videos ens venen un munt de records a la nostre ment.
Aquests magnífics actors i els divertits efectes especials representen Píram i Tisbe.
Píram i Tisbe són dos joves enamorats que estan separats per un mur i no es poden veure. Una nit, Píram i Tisbe queden per veure’s però apareix una lleona i Tisbe surt corents, la lleona li agafa li agafa el vel que portava ella i el mossega, Píram al arribar, es va pensar que ella havia mort i aleshores va desicidir acompanyar-la al cel, va agafar l’espassa i se la va clavar.
Més tard va arribar Tisbe i el va veure mort.Ella sense no s’ho va pensar dues vegades dues vegades i també es va matar.
Moltes vegades l’amor pot acabar en tragèdia. Aquest mite m’encanta i l’obra també!
Salve!
En aquest video surten Píram i Tisbe, la història tracta de dos joves que estaven enamorats però no es podien casar per l’oposició dels seus pares. Un dia, van decidir el escapar-se i trobar-se en un indret de les afores, al costat d’una morera. Tisbe hi arribà primer, però en veure un lleó que s’hi acostava va còrrer a amagar-se i en la fugida va perdre el vel. La fera l’estripà i el tacà amb la sang de la seva darrera víctima. Quan Píram hi arribà i trobà el vel allà abandonat, tement el pitjor, es matà amb el seu propi punyal. Tisbe, en tornar al lloc i trobar-se’l mort, es clavà el mateix punyal per morir al seu costat. La sang dels amants va regar la morera i va fer que els seus fruits, que fins aleshores havien estat blancs, es tornessin vermells. Aquest mite va inspirar a Shakespeare en fer la seva famosa obre Romeu i Julieta.
Salve!!
Com l’any passat mhe tornat a riure amb el Victor!
Píram i Tisibe eren dos joves que estaven molt enamorats però no es poden veure. Una nit van quedar per veur’s però va apareixer una lleona, Píram va pensar que Tisbe havia mort i es va matar més tard Tisbe es va matar ja que Píram ho havia fet.
Salve!
La historia que van representar de manera divertida tracta sobre Píram que S’enamorà de Tisbe, veïna seua, però no s’hi podia casar per l’oposició dels seus pares. Un dia, van prendre el comú acord d’escapar-se i trobar-se en un indret dels afores, al costat d’una morera. Tisbe hi arribà primer, però en veure un lleó que s’hi acostava cuità a amagar-se i en la fugida va perdre el vel. La fera l’estripà i el tacà amb la sang de la seua darrera víctima. Quan Píram hi arribà i trobà el vel allà abandonat, tement el pitjor, es matà amb el seu propi punyal. Tisbe, en tornar al lloc i trobar-se’l mort, es clavà el mateix punyal per morir al seu costat. La sang dels amants va regar la morera i va fer que els seus fruits, que fins aleshores havien estat blancs, es tornessin vermells.
Aquesta història tal com diuen va inspirar a Shakespeare per fer Romeu i Julieta. Deixo el fragment d’un poema de Gongora on parla de Piram i Tisbe.
Pase a medianoche el mar
y arda en amorosa llama
Leandro por ver su dama,(7)
que yo más quiero pasar
del golfo de mi lagar 35
la blanca o roja corriente,(8)
y ríase la gente.
Pues Amor es tan cruel
que de Píramo y su amada
hace tálamo una espada, 40
do se juntan ella y él,(9)
sea mi Tisbe un pastel
y la espada sea mi diente,
y ríase la gente.
Deixo aquí l’enllaç del poema “Ándeme yo caliente y ríase la gente” http://www.comentariodetexto.com/andeme-yo-caliente-y-riase-la-gente-de-gongora/.
Vale!
Jajajaja quin vídeo més divertit!
Píriam i Tisbe van ser un parell d’enamorats i no es podien veure fins que una nit van quedar d’amagat i una lleona els va atacar, llavors Píriam, pesant-se que la lleona havia matat a Tisbe, es va suicidar.
Salve!
En aquest vídeo ens parlen de la história de Píram, i Tisbe, la noia de la que s’enamora. Malgrat que els dos s’estimaven, no podien casar-se, perquè els seus pares s’hi oposaven. Els dos joves estaven separats per un mur i per aixó no es podien veure. Una nit els dos queden per trobar-se en un lloc del bosc. Tisbe arriba primer, però mentre espera arriba una lleona, i Tisbe surt corrents, però se li cau el vel i la lleona el destrossa. En arribar Píram i veure el vel de la seva estimada destrossat, pensa que la lleona ha matat a Tisbe i es mata amb el seu propi punyal. Quan Tisbe torna i veu a Píram mort, es mata amb el mateix punyal que Píram.
Aquesta història m’ha recordat a la de Romeu i Julieta, ja que tambè Romeu creu que Julieta ha mort i es mata, i desprès quan Julieta desperta i veu que Romeu està mort, es mata tambè.
M`ha agradat molt la representació d’en Barranco, està molt bé!
I com bé diuen els demés, el vídeo narra la història de dos joves que estaven enamorats però no es podien casar per l’oposició dels seus pares. Un dia, van decidir el escapar-se i trobar-se en un indret de les afores, al costat d’una morera. Tisbe hi arribà primer, però en veure un lleó que s’hi acostava va còrrer a amagar-se i en la fugida va perdre el vel. La fera l’estripà i el tacà amb la sang de la seva darrera víctima. Quan Píram hi arribà i trobà el vel allà abandonat, tement el pitjor, es matà amb el seu propi punyal. Tisbe, en tornar al lloc i trobar-se’l mort, es clavà el mateix punyal per morir al seu costat. La sang dels amants va regar la morera i va fer que els seus fruits, que fins aleshores havien estat blancs, es tornessin vermells.
També he sentit que fou aquesta l’història que inspirà a Shakespeare per realitzar el famós conte de “Romeu i Julieta”
Salve!
M’ha fet molta gracia veure als que ara fan 2n o primer de carrera tres anys enrere. Són molt petitons! Tenen molt valor per representar teatre davant de les cameres. Els nostres companys representen el mite de Píram i Tisbe. Els dos s’estimaven pero no podien estar junts perque les families estaven enfrontades. Estaven separats per un mur i de tant en tant parlavent a través d’aquest. Un dia van quedar al bosc per trobar-se. Una lleona persegueix a Tisbe i li cau el vel, el qual la lleona acaba destrossant. Píram es troba el vel estripat i immediatament pensa que Tisbe ha mort. Així, doncs, Píram es suicida amb el mateix punyal que Tisbe, en quan el trobi mort, utilitzarà per prendre’s la vida.
Després d’aquesta explicació m’he adonat del pal·lalelisme que hi ha entre aquesta historia i la de Romeu i Julieta, de Shakespeare. Comparteixen el fet que s’estimen mutuament i que les famílies, discutides, els dificulten les trobades. També comparteixen el final, en el que tots dos acaben matant-se al pensar que l’altre era mort.