Plou i no para de ploure. Mercè Otero Vidal, professora jubilada de llatí de l’institut Santa Eulàlia d’Hospitalet de Llobregat, referent feminista, col·laboradora aràcnida i traductora, entre d’altres, de la nostra Medea de Sèneca, m’ha enviat una fotografia del seu paraigua amb les constel·lacions en llatí (“Aquests dies vaig amb el paraigües tota l’estona i vaig veient les constel·lacions en llatí!”) i jo no he tingut altra idea (espero que no m’ho tingui en compte!) que compartir-lo aquí amb aquest thinglink fet ad hoc per tal que també vosaltres el pugueu gaudir, tot enllaçant part de la feina del Treball de Recerca de les germanes Balart en El cel dels mites i de la presentació de Calaméo Latine de El Fil de les Clàssiques Zodiacae Constellationes.
Category Archives: Llatí
Els escriptors llatins que cal conèixer
Dels dotze segle de literatura llatina, vàrem començar a estirar el fil tot situant en una altra línia de temps els escriptors llatins nascuts a Hispània arran de localitzar-ne els seus noms en els carrers d’arreu, ara en aquesta línia de temps, entre tots, anirem situant els escriptors insignes de la literatura llatina que hem de conèixer. Us recomano passar per la wiquipèdia en català ja que la UAB està realitzant un Viquiprojecte interessant sobre Literatura LLatina (#viquiclàssics): Viquiclàssics, coordinat pels professors Gemma Puigvert i Sebastià Giralt.
Quins períodes abraça la literatura llatina? Quins són els escriptors de la República? de l’època augustal? i els de l’època postaugústea? Quins són els principals representants de la poesia dramàtica, èpica, lírica, poesia elegíaca, prosa historiogràfica, oratòria.,..?
Sabeu per què el robot es diu Philae?
Com bé sabeu ahir per primera vegada es va aconseguir després de tota una odissea que un robot controlat aterrés en un cometa! Aquesta glòria la va tenir Philae, el mòdul de descens robòtic de l’Agència Espacial Europea que acompanyava la seva nau espacial Rosetta, i que ha estat dissenyat per aterrar en el cometa 67P/Txuriúmov-Herassimenko. Els seus instruments han d’obtenir, si hi ha sort, les primeres imatges de la superfície d’un cometa i realitzar anàlisis in situ per a determinar-ne la composició (vid. Rosetta blog).
A què us sona el seu nom tot i que els periodistes el pronunciïn agut? Sabeu per què la sonda es diu Philae? Si pareu atenció al nom de la nau potser arribareu a l’indret on es va trobar la pedra que va permetre el desxiframent dels jeroglífics? Com es diu en grec? Què significa?…
Us recomano Ambition dirigida per Tomek Bagiński i interpretada per Aidan Gillen i Aisling Franciosi. De ben segur, hi trobareu referents clàssics!
[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=H08tGjXNHO4#t=296[/youtube]
Per què creieu que fan una pel·lícula de ciència ficció per referir-se a un fet científic? On trobem els orígens de barrejar mitologia i ciència?
Portaven barba els romans?
Any rere any, es repeteixen a classe les mateixes preguntes i, tot i que en els museus sovint hem vist escultures romanes de rostres barbats i d’altres afaitats, els recordem més aviat, gràcies al cinema, sense barba. Portaven barba, però, els romans?
Aquesta imatge pertany a l’emperador filohel·lènic Adrià. Sabeu per què portava barba? Adrià es deixava barba, segons el costum grec, perquè tenia un problema facial.
Els antics romans, de fet, es deixaven créixer la barba i els cabells fins a finals del segle III aC en què es va posar de moda afaitar-se la barba i tallar-se els cabells curts o rapats al zero. Calia tenir els serveis d’un barber (tonsor) i el 296 aC Ticinius Mena introdueix a Roma el costum de les barberies.
El que sí és cert que de seguida que tenien el primer pèl blanc, cap als quaranta anys, s’afaitaven tot el rostre per dissimilar els senyals que consideraven de vellesa.
Els joves consagraven la primera barba espessa a una divinitat, tota una festa familiar. Afaitada aquesta es deixaven una barbeta que cuidaven acuradament. Els cabells els podien portar llargs, arrissats, amb un petit serrellet o amb el cap rasurat.
A l’època de l’emperador Adrià, es va tornar a posar de moda el costum de no afaitar-se, moda que durà fins a l’època de Constantí que imposà de nou el costum d’afaitar-se, costum que durà fins al final de l’Imperi romà. Ara bé, les persones que portaven dol i els acusats en un judici per commoure la compassió del jurat es deixaven la barba; els filòsofs seguint un costum grec, també portaven la barba espessa i llarga.

Luci Ver
Fuit decorus corpore, vultu geniatus, barba prope barbarice demissa, procerus et fronte in supercilia adductiore venerabilis. Història Augusta, Verus 10, 6-7
Portava barba Juli Cèsar?
Fuisse traditur excelsa statura, colore candido, teretibus membris, ore paulo pleniore, nigris vegetisque oculis, valitudine prospera, nisi quod tempore extremo repente animo linqui atque etiam per somnum exterreri solebat. Comitiali quoque morbo bis inter res agendas correptus est. Circa corporis curam morosior, ut non solum tonderetur diligenter ac raderetur, sed velleretur etiam, ut quidam exprobraverunt, calvitii vero deformitatem iniquissime ferret, saepe obtrectatorum iocis obnoxiam expertus. Ideoque et deficientem capillum revocare a vertice adsueverat et ex omnibus decretis sibi a senatu populoque honoribus non aliud aut recepit aut usurpavit libentius quam ius laureae coronae perpetuo gestandae.
SUETONI, De Vita Caesarum, Divus Iulius 1, 45, 1-2
És possible datar una escultura romana a partir del pentinat i la barba? Si teniu l’oportunitat de visitar un museu, poseu-ho en pràctica!
Continuem llegint…
Continuem llegint… Per què l’òliba és l’animal preferit d’Atena-Minerva? Per què els corbs són negres? Quin mite ens ho explica? Quin escriptor llatí i en quin llibre ens ho relata? Quina de les Narracions de mites clàssics és? Ens el contes? Què ens ensenya?…
Fes recerca als nostres blocs i busca’n entrades, recreacions… Comenta totes les referents a aquest mite i ja pots anar pensant en fer la teva recreació (durant 1a avaluació de la 1a part del llibre) i afegir-la a la col·lecció que van començar els alumnes del curs 2008/09.
Carrers amb escriptors hispans de la literatura llatina
Hispània va fornir a Roma homes notables en els àmbits de la ciència, la literatura i la política. Escriptors llatins d’origen hispà són: Sèneca, Lucà, Marcial, Quintilià, Prudenci, Columel·la etc. Què en sabeu d’ells?
Ens ajudeu a localitzar-los en aquest mapa! Si trobeu altres escriptors romans que no siguin d’origen hispà els podeu localitzar aquí!
Mostra Carrers d’escriptors hispans de la literatura llatina en un mapa més gran
Ecce pictura XV. Quae fabula est?
Reprenem un bell i vell costum: Ecce pictura. Quae fabula est?
Observa amb atenció: quin mite il·lustra aquesta pintura? De qui és el quadre (la túnica vermella et pot ajudar)? On el podem observar? Quin autor llatí ens explica el mite? Què en saps (del mite i del seu autor)? Quins personatges del mite hi reconeixes? Què simbolitza l’animal? Què porta al bec? Per què aquest mite té tanta pervivència? Encara té vigència? Per què encara ens fascina?…
Resolt l’enigma, escriu un diàleg fictici entre els dos personatges d’aquesta pintura. De què podem parlar? Quin àpat fan?…
Continua llegint Narracions de mites clàssics, hi haurà més enigmes pictòrics!
Dites gregues i llatines en la celebració del Dia Europeu de les Llengües a l’IPM
Un any més el nostre institut ha celebrat el Dia Europeu de les Llengües, enguany amb frases fetes en grec, llatí, català, castellà, francès, anglès i alemany. Els alumnes de grec i de llatí han respost molt bé a la iniciativa de l’àrea de Llengües i, amb l’ajut de la Sara Bernad, han aconseguit deixar un mural ben atapeït (i fins el sostre!) de dites en grec clàssic i en llatí.
Els alumnes de Grec de segon hi han participat tot fent l’activitat de la pervivència de les expressions gregues de la pàgina 119 del llibre Grec 2 (Griego 2) de Teide, els de primer no hi han pogut participar perquè encara es barallen amb l’alfabet i en aprendre a llegir i a escriure en grec; però els alumnes de 4t d’ESO de Llatí i els de primer de batxillerat han buscat la frase llatina equivalent a les dites catalanes proposades al Moodle de Clàssiques i l’han escrita en escriptura romana acompanyada d’una il·lustració pertinent. N’han aconseguit ben moltes. Els ajudeu, però, a trobar les que encara falten!
- Noli equi dentes inspicere donati “A cavall regalat no li miris el dentat”
- Cadente quercu quivis ligna colligit “A l’arbre caigut, tots li fan llenya”
- Qua fugiunt hostes, via munienda est “A l’enemic que escapa, pont de plata”
- Flamma fumo es proxima “On hi ha fum, hi ha foc”
- Aequam memento rebus in arduis servare mentem. “Al mal temps, bona cara”
- Scapham scapham dicere. “Al pa, pa, i al vi, vi”
- Cena comesa venire. “Arribar a misses dites”
- Asinus asinus fricat. “Ases amb ases s’entenen”
- Gallus in suo sterquilino plurimum potest “Cada gall en son galliner canta molt bé”
- Pares cum paribus facillime congregantur “Cada ovella amb la seva parella”
- Et hic soccus, quem cernitis, videtur vobis novus et elegans, sed nemo scit preter me ubi me premat. “Cadascú sap on li fa mal la sabata”
- Leve fit, quod bene fertur onus. “Càrrega que plau no pesa”
- Qui quaerit, invenit. “Cercant cercant trobem Roma”/ “Qui busca troba”
- In scirpo nodum quaerere. “Cercar tres peus al gat”
- Auro patent cuncta, et Ditis ianuae. “Clau d’or sobre qualsevol pany” / “No hi ha pany quan la clau és d’or”
- Quae uncis sunt unguibus, ne nutrias. “Cria corbs i et trauran els ulls”
- Ex magna cena stomacho fit maxima pena. “De bons sopars, n’estan plens els fossars”
- De minibus granis fit magnus acervus. “De gra en gra s’omple la taleca”/”De mica en mica, s’omple la pica”
- Venit post multos una serena dies. “Després d’una tempesta, ve una bonança”
- *Post vinum verba, post imbrem nascitur herba. “El bon vi fa bon llatí”
- Sero venientes male sedentes. “El darrer tanca la porta”
- Nec sibi nec alteri. “No fa, ni deixa fer”
- *Insanus omnis fugere credit ceteros. “El lladre es pensa que tots roben”
- Sol omnibus lucet. “El sol ix per a tothom”
- Nihil pretiosus tempore. “El temps és or”
- Nummus nummum parit. “Els diners van allà on n’hi ha”
- Compendia sunt dispendia. “Els estalvis es mengen les estovalles”
- Qualis pater, talis filius. “Tal pare, tal fill”.
- Tranquillo quilibet gubernator. “En bona mar, tothom és bon mariner”
- Inest sua gratia parvis. “En el pot petit hi ha la bona confitura”
- Delicias panis non quaerit venter inanis. “En temps de fam no hi ha pa dur”
- Inter caecos regnat strabus“En terra de cecs, el borni és el rei”
- Extrema sunt vitiosa“Entre poc i massa, la mesura passa”
- Inter sacrum saxumque sto“Estar entre l’espasa i la paret”
- Cinerem vitans in prunas incidere“Fugir del foc i caure a les brases”
- Canes plurimum latrantes, raro mordent“Gos que lladra, no mossega”.
- Habitus non facit monachum“L’hàbit no fa el monjo”
- Imago animi vultus“La cara és mirall de l’ànima”
- Herba cito crescit quae fructum reddere nescit “La mala herba sempre creix”
- Aequat omnes cinis “La mort no perdona ningú”
- Hic porci cocti ambulant“Lligar els gossos amb llonganisses”
- Dum Roma deliberat, Saguntum perit “Mentre Roma consulta, es perd Morvedre”
- Melius in oppidulo esse primum quam in civitate secundum“Més val ser cap de sardina que cua de pagell”
- Duabus sellis sedere“Nedar entre dues aigües”
- Ante victoriam ne canas triumphum“No diguis blat fins que no sigui al sac”
- Invenit patella operculum “No hi ha olla ni olleta, que no trobi la seva cobertoreta”
- Neque mittatis margaritas vestras ante porcos“No s’ha de fer l’anell d’or per al nas del porc”
- Parva saepe scintilla contempta magnum excitavit incendium“Petita brasa crema una casa”
- Publica fama non semper vana“Quan el riu sona, aigua porta”
- Quod natura non dat, Salmantica non praestat“Qui bèstia va a Roma, bèstia en torna”
- Quo altior gradus, tanto profundior casus“Qui més alt puja, de més alt cau”
- Pauca legit, qui pauca serit, paucisque fruetur“Qui no sembra, no cull”
- Ventum seminabunt et turbinem metent“Qui sembra cards, espines cull /Qui sembra vents, cull tempestes”
- Res valet, ars praestat; si res perit, ars restat “Qui té ofici, té pa”
- Qui invenit amicum, invenit thesaurum “Qui troba ver amic, troba tresor”
- Si cum claudo cohabites, subclaudicare disces “Qui va amb un coix, al cap d’un any, coix i mig”
- Si quis amat piscem, debet sua crura madere“Qui vol peix, que es mulli el cul”
- Humescit valide pluvia locus humidus ante“Sempre plou sobre mullat”
- Quod senior loquitur, omnes consilium putant“Si vols prendre bon consell, pren-lo sempre d’home vell”
- Mobile mutatur semper cum principe vulgus“Tal pastor, tal ramat”
- Habes, habeberis/ Tanti quantum habeas sis “Tant tens, tant vals”
- Quot homines, tot sententiae“Tants caps, tants barrets”
- Mille viae ducunt homines per saecula Romam “Tots els camins van a Roma”
- Exigit et a statuis farinas“Treure suc de les pedres”
- In scirpo nodum quaerere“Trobar pèls als ous”
- Procul ex oculis, procul ex mente“Ulls que no veuen, cor que no plora”
- Novo amore veterem amorem tamquam clavo clavum eiciendum putant “Un clau un altre en treu”
- Validiora sunt exempla quam verba“Un exemple val per mil paraules”
- Unus flos non facit ver “Una flor no fa estiu”
- Volenti nihil impossibile. “Voler és poder”
῎Εργου δὲ παντὸς ἢν τις ἂρχηται καλῶς,
καὶ τὰς τελευτὰς εἰκός. (Sòfocles, fr. 831)
Dimidium facti qui coepit habet. (Horaci, Epístoles I, 2, 40)
“Obra començada, mig acabada”
“Obra empezada, medio acabada”
“Besogne commencée, besogne achevée”
“Well begun is half done”
“Frisch gewagt ist halb gewonnen”…
L’enhorabona a tots els participants!
Ja saps per què vols estudiar llengües mortes?
Ahir vàrem tornar a l’institut. Després de la desconnexió estival, avui comencem ben motivats les classes. Un nou curs, noves il·lusions, … i l’eterna pregunta que haureu de respondre: per què estudies llengües mortes? Per a què serveix estudiar llatí, grec…?
Comencem, doncs, benvolguts i estimats alumnes de grec i de llatí, amb aquest poema de Mario Benedetti, tot i que voldria compartir amb vosaltres també els desitjos de Winston Churchill: “I would make them all learn English: and then I would let the clever ones learn Latin as an honour, and Greek as a treat” perquè aprendre llatí és realment tot un honor i aprendre grec un plaer.
LENGUAS MUERTAS
Las trajinadas lenguas muertas
no son tan sólo griego antiguo
latín y sánscrito y sumerio
son asimismo lenguas muertas
o casi muertas / pero nuevas/
el fingimiento el ditirambo
la demagogia el subterfugio
el fanatismo los agüeros
las viejas lenguas eran vivas
cuando vibraban en la gente
y eran el habla del esclavo
del campesino y del apóstol
del artesano y de la puta
las viejas lenguas se murieron
de aburrimiento y de pudor
al recalar en falsos mitos
y amontonarse en los sermones
y sin embargo si les damos
otra vigencia/ otro destino
otro sabor / las lenguas muertas
pueden cambiar de signo y pueden
resucitar al tercer día
MARIO BENEDETTI, Lenguas muertas