ἡ δὲ παιδεία πλαταγὴ τοῖς μείζοσι τῶν νέων.
L’educació és un sonall (=un joc) per a la majoria dels joves
Aristòtil, Política V 6 (1340b).
És possible a l’aula de clàssiques la classe inversa o The Flipped Classroom?
A finals d’agost vaig fer un curs a l’escola Pia Santa Anna de Mataró amb Manel Trenchs i Dani Amo i ara ha arribat el moment de posar a la pràctica l’après a #cveranoflipped 2016 MATARÓ, a més de la gran dosi d’optimisme que em van regalar per tal de començar amb ganes el nou curs escolar.
A principi de curs a segon de batxillerat de Grec fem un repàs del que es va treballar a primer (vid. Déus i herois en la mitologia grega) i reprenem el currículum de segon insistint en els temes que surten a les PAU de Grec de Catalunya 2017.
Pel que fa al tema de mitologia, repassem amb un kahoot Déus i cultes i amb un qüestionari Moodle Reprenem el fil (II) Mitologia (vid. Pissarra de Clàssiques Grec 2 contrasenya visitant Grec2_2016) el treballat a primer per tal de fixar el coneixement i preparar-nos per traduir textos originals amb els següents objectius:
(vid. Literatura grega a escena…)
En acabar hem de saber:
Els principals cicles mítics: comencem per la introducció als cicles mítics (cicle peloponnesi…) amb un prezi i kahoots fets per alumnes (el cicle de Micenes, els 12 treballs d’Hèrcules/Hèracles…)
La literatura grega és mitogràfica perquè els seus arguments i continguts són sobretot temes mítics. Gràcies a ella coneixem els mites grecs.
Els déus grecs en la ceràmica grega i en les manifestacions artístiques posteriors (amb EDpuzzle, Kahoot, apunts als blocs).
El lèxic mitològic i la seva vigència en les llengües modernes (amb Thinglink, Kahoot, apunts als blocs…)
Pel que fa a l’aprenentatge de la pervivència dels déus en els nostres mots, a partir dels déus i els ètims comencem a relacionar els mots actuals amb els personatges mitològics i ens plantegem el perquè mitològic dels noms del sistema solar,…. i els alumnes acaben construint un kahoot sobre els déus i les paraules i continuen amb la recerca i publicació al bloc d’etimologia L’univers clàssic dels nostres mots de la petjada de la mitologia en les expressions que encara fem servir en diferents llengües, la mitologia al cel a El cel dels mites, la petjada de la mitologia en els noms dels grups i en les cançons a L’empremta d’Orfeu, o en l’òpera Òpera amb referents, o en el cinema La cinta de Νίκη, o l’actualitat teatral a Cartellera de teatre clàssic a Barcelona…
Què fem a casa? i què a classe?
Tot aplicant la metodologia The Flipped Classroom a casa els alumnes visionen dos vídeos que s’han preparat ad hoc i que troben a la classe Mitologia amb el codi naivoku. Primer s’han de donar d’alta com a estudiants a edpuzzle.com i després clicar a “Join Class” i introduir el codi de la classe.
Els déus en la ceràmica grega per aprendre en grec (els alumnes ja sabem llegir i escriure en grec clàssic) el noms dels déus, reconèixer els seus principals atributs a partir de les peces de ceràmica grega i contestar les preguntes relacionades amb la pervivència lèxica dels déus grecs en català…
En comptes de fer una classe magistral amb tota la història de la mitologia i la seva pervivència en les diferents manifestacions artístiques, es va agafar un tema transversal “Amor i triomf en la mitologia grega” i s’ha amenitzat amb obres d’art antigues i modernes (interdisciplinarietat) que representen els diferents mites dels diferents cicles mítics (tant de déus com d’herois) extrets de diferents obres de la literatura grega per tal de demostrar que és mitogràfica i aprenem mitologia a través d’Homer, Hesíode, els tràgics grecs (Èsquil, Sòfocles i Eurípides), Apol·lodor,… El tema de l’amor és inherent a l’ésser humà i atreu molt, així com el paper de la dona, la violència de gènere en els mites i la diversitat sexual, entre d’altres. Les diferents preguntes que s’han de respondre per avançar en el visionat del vídeo permeten consolidar l’après i ampliar el tema amb els recursos de la xarxa i amb els recollits en aquest Symbaloo de Mitologia Grega.
Una vegada s’han visionat els vídeos i enviat la feina a través d’EDpuzzle, a classe ho posem en comú, debatem el tema, s’amplien els diferents mites i els nostres blocs El fil del mite grec, El fil de Medea, Literatura grega a escena, L’univers clàssic dels nostres mots…permeten llegir i comentar les diferents entrades relacionades amb mitologia (mites, literatura mitogràfica i etimologia de les paraules, expressions… i els déus) i alhora permeten ampliar-los amb nous apunts amb el nou contingut ja curat a partir dels interessos dels alumnes i amb la creació de prezi, thinglink, kahoots, vídeos, il·lustracions, podcast… D’aquesta manera, l’alumne/a és el protagonista del seu propi aprenentatge i alhora té un paper cabdal en la seva avaluació perquè elaboren els kahoots per a la classe (és important saber preguntar i compartir-ho a la xarxa), es coavaluen els apunts publicats als nostres blocs, el material digital, les presentacions orals a l’aula…Són els amos del seu qualificador al Moodle que recull totes les activitats d’aprenentatge i també les voluntàries d’ampliació (El cicle troià en la literatura grega: apunt i kahoot; L’Odissea; Ilíada i Odissea a la música amb kahoot…) donant ales a la creativitat individual, al treball en equip, col·laboratiu, cooperatiu, interdisciplinari (Mitologia a la pintura; La pervivència del mite de Dànae en l’art…), inclusiu, a l’atenció a la diversitat,…a l’avaluació amb rúbriques, amb ludificació (o gamificació), a la creació d’una identitat digital amb la continuació dels seus portafolis digitals… D’aquesta manera apliquem a l’aula de clàssiques de l’IPM la taxonomia digital de Bloom i The Flipped Classroom.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=wibL5wgEAM0[/youtube]
“Els oficis femenins en els epigrames de l’Antologia Palatina” dins el Curs d’actualització sobre «Els oficis en el món greco-romà», 7 de juliol de 2016 a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, tot seguint el fil de la recerca del món de les dones en els epigrames grecs i en fer-ne una traducció al català.
Aquest dissabte, 5 de març vine a la Jornada de Portes obertes de l’Institut Premià de Mar! I si vols estudiar Batxillerat Humanístic, amb matemàtiques (LLatí i Matemàtiques) o sense Matemàtiques (LLatí i Grec), passa’t per INFO 1 de l’edifici Cristòfol Ferrer i podràs conèixer el projecte educatiu de Clàssiques digitals i els espais digitals de l’àrea de llengües de l’IPM.
Vet aquí el nostre centre en llatí!
A la revista del centre Somnis hi trobareu més informació.
Ens veiem dissabte i fem un kahoot!
Cap alumn@ de grec sense diccionari! Gràcies a la dotació econòmica d’algun premi, finalment tenim més diccionaris de Grec-Català i, fins i tot, el Diccionari Grec-Català. D’Homer al s.II dC!
Un any més els alumnes de clàssiques de l’IPM han fet els exàmens europeus de llatí i de grec, promoguts per EUROCLASSICA en diferents països i els han superat majoritàriament amb èxit (i fins i tot hi ha hagut 3 Gold: dos de llatí i un de grec). A més de demostrar la seva competència plurilingüe, han rebut el Certificat Europeu amb el segell del Dia de les Llengües del Consell d’Europa: ECCL – European Certificate for Classics 2015. Hem de felicitar, doncs, els 10 alumnes que han tret el nivell Elex Vestibulum de Llatí (a aquest examen de llatí s’hi han presentat els 21 alumnes de primer de Batxillerat de LLatí) i els 7 del nivell Egex Vestibulum de Grec (vid. Examen de Grec fet pels 10 alumnes de segon de Batxillerat de Grec).
CRAI Biblioteca de Reserva
Els alumnes de segon de batxillerat de Grec i de Llatí del nostre centre han tingut la gran sort de passar un matí, com altres promocions, a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. No sols hi han trobat referents clàssics al vestíbul (Sant Isidor) sinó que han tingut la sort de poder conèixer de prop les diferents biblioteques, ben guiats per l’Esther, i, gràcies a les explicacions de la Teresa, saber de l’existència de manuscrists, incunables, impresos acolorits a mà…, fins i tot, d’un incunable del segle XV, malauradament mutilat, de Virgili … després de fer una visita guiada per les biblioteques, l’hemeroteca, poder consultar diccionaris i tenir a les mans les principals edicions dels textos clàssics a la biblioteca de Llatí (Teubner, Oxford, Cambridge, Loeb, Budé, Bernat Metge, Gredos, Alma Mater…), admirar-se de la gran quantitat de llibres de sintaxi a la Biblioteca de Romàniques … i, com a colofó, assistir a dues magnífiques conferències de Batxillerat (Curs 2015-2016), organitzades des de fa cinquanta anys per la Secció Catalana de la SEEC:
Conferència de Llatí
11:30-12:30
Les vies de comunicació com a eix vertebrador de l’Imperi Romà
A càrrec de la dra. Isabel Rodà de Llanza, catedràtica d’Arqueologia (UAB)
Conferència de Grec
12:45-13:45
Teseu, l’heroi d’Atenes
A càrrec de la dra. Montserrat Reig Calpe, catedràtica de Grec (Institut Joanot Martorell – Esplugues del Llobregat)
Realment, és tot un privilegi poder gaudir d’un matí així. No tothom pot conèixer així la Facultat de Filologia i respirar l’aire de les biblioteques de debò, les magnífiques col·leccions de llibres, …; així com de gaudir de la conversa amena i alhora científica de dues grans persones, sàvies i alhora comunicadores, com són la dra. Isabel Rodà i la dra. Montserrat Reig.
Des d’aquí, alumnes, us vull fer reflexionar sobre el fet de valorar la gran oportunitat que ens han brindat les persones que treballen a les biblioteques de la Facultat de Filologia, i a la presidenta de la secció catalana de la SEEC, la dra. Esperança Borrell, per organitzar aquestes magnífiques conferències PAU que, de ben segur, es mereixerien una sala més gran que la capella, i sense columnes, com l’Aula Magna o el Paranimf, per tal de poder arribar a molts més estudiants de Grec i de Llatí i , si cal, pagar per assistir-hi. Com a alumnes privilegiats, us agrairia que compartíssiu hic et nunc l’experiència.
Després del tema de la mort i del pas del temps, hic et nunc us animo a llegir la literatura grega que és mitogràfica i a gaudir dels seus mites amb el fil de l’amor i el triomf de déus i herois de la mitologia grega:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=HusWa1j-b7U[/youtube]
L’institut Premià de Mar hi ha participat des de la primera edició organitzada per l’APLEC i aquesta ja en fa cinc.
Enguany hi participen, a més de l’APLEC a Catalunya, les seccions de la SEEC de Cadis, Còrdova, Granada, Màlaga i Sevilla a Andalusia, Aragó, Canàries (que hi participa per primer cop), Galícia, Extremadura, la Rioja, València-Castelló i Alacant.
Esteu ben preparats que el concurs comença cada dia amb una pregunta (enguany a les 9.30).
La primera fase del concurs es durà a terme entre l’1 i el 4 de febrer, i s’allargarà fins el 2 de març (dia de la final estatal). Consulteu-ne les bases i el calendari.
S’estableixen els següents premis
I. FASE catalana
II FASE estatal
Podeu seguir l’actualitat del concurs a través de Facebook i de Twitter (#odisea2016).
No us deixeu vèncer per l’abandó, no perdeu la clau d’inscripció i embarqueu-vos en aquesta nova singladura. L’important és arribar a Ítaca un xic més savis. Gaudiu de la travessia!
Recordeu:
No es poden deixar preguntes sense respondre (en blanc)
En les respostes no s’admetran abreviatures i s’haurà de respectar l’ortografia correcta de les paraules. Exemple: Sòcrates, no Socrates; cínic, no cinic. Tampoc es podrà afegir cap altre caràcter, com cometes “”, punts ., comes, parèntesis (), etc.
Les preguntes, preguntes-pista i superpregunta han de ser sempre respostes amb UNA SOLA PARAULA, i queden automàticament invalidades les que consten de més d’una paraula en la resposta.
Només s’admetrà la resposta en llatí quan es demani expressament en aquesta llengua. En aquest cas s’ha d’escriure el nominatiu singular de la paraula, tal com es troba en el diccionari, llevat que s’indiqui expressament d’una altra manera (com en el cas dels pluralia tantum).
Les transcripcions de les paraules gregues han d’atenir-se a les normes de transcripció al castellà, gallec o català (Vid. preguntes freqüents).
Qualsevol reclamació o consulta ha de ser gestionada directament pel professor responsable del grup.
Al web hi ha una relació de preguntes i respostes relatives a la participació correcta en el concurs.
Hem d’agrair als organitzadors que hagin inclòs el que fa temps es reclamava: El temps no comptarà fins al quart dia (la superpregunta).
El curs passat, els equips més agosarats del nostre institut van ser Els ungits per Atena (Judith, Marta i Arnau) i Les espartanes (Ana, Rebeca i Clara) i, en l’anterior, Les Nimfes (Irina, Andrea i Xènia). Feliciter!
Odissea 2014
Odissea 2015
Qui es vol enrolar en aquesta aventura? El tema de la guerra malauradament és massa actual, però conèixer el passat ens pot ajudar a entendre el present i a evitar guerres en el futur. Aprofundim, doncs, en la guerra per valorar i desitjar més la pau!
Mapa de centres participants Odissea 2016 (1492 equips, 3800 alumnes, 363 professors i 263 centres):
Tot i ser els alumnes d’intercanvi a Alemanya, força equips de l’IPM participaren en el Concurs Odissea 2016:
4t ESO Latin (opt.2 English): Un sol grup Los Chicles (Fatoumata, Libby i Edgar)
1r Batxillerat Grec i Llatí: Afroditas (Maria, Alexia i Valentina) Ulisses i les Muses (Eloi, Irene i Sandra) Floretes (Chorouk, Claudia P. i Júlia) Iwik (Mar, Erola i Mireia) E&W (Abril i Clàudia O.) Enanitos verdes (Joaquín, Ramón i Robert) La cala d’Ítaca (Carlota, Laia A. i Laia C.)
2n Batxillerat Grec i Llatí: Un sol grup: Pa qué (Carlos, Raül i Marc)
Seguiu l’actualitat a Twitter #odiseaXVI i a Pinterest
Ens hem de remuntar a Grècia, bressol de la ciència, per parlar de la història científica de la llum.
Bust d’Empèdocles, atri del Liceo Classico Empedocle di Agrigento
Empèdocles ( Ἐμπεδοκλῆς) considerava que Afrodita havia fet l’ull humà a partir dels quatre elements i que, gràcies al foc que havia encès, havia fet possible la visió. Deixant a banda la llegenda, Empèdocles considerava que hi havia una interacció entre els raigs que sortien dels ulls i els raigs provinents de fonts lluminoses com el sol. En astronomia, va identificar correctament que la llum de la lluna no era llum pròpia, sinó reflectida, i de la del Sol en pensava el mateix.
Euclides, Museo dell’Opera del Duomo, Florència, Itàlia.
Euclides (Εὐκλείδης) va avançar en l’estudi de la llum i de l’òptica. En el seu tractat Òptica, va fer un estudi matemàtic de la llum, tot elaborant postulats importants relatius a la naturalesa de la llum i afirmant que la llum viatja en línia recta. Va escriure les lleis de la reflexió i les estudia des d’un punt de vista matemàtic.
Heró d’Alexandria. Còdex de Sant Gregori Nazianzè. Manuscrist del segle IX
Heró d’Alexandria (Ἥρων ὁ Ἀλεξανδρεύς) va formular a Catòptric (κατοπτρικά) que la llum recorre el camí més curt entre dos punts.
“Ptolemeu amb l’esfera” de Joos van Ghent i Pedro Berruguete, Louvre
Entre els científics grecs que van fer aportacions a l’estudi de la llum, cal destacar Claudi Ptolemeu ( Κλαύδιος Πτολεμαῖος) que va realitzar un estudi de les propietats de la llum que està recollit en el seu tractat Òptica, un estudi matemàtic de la refracció i reflexió de la llum.
Després dels grecs, van haver de passar 1.000 anys fins arribar a les contribucions del persa Ibn al-Hàytham que en el segle XI explicà -amb idees modernes- el paper de l’ull en la visió, distingint entre la il·luminació de l’objecte per una font lluminosa independent de l’objecte i de l’ull, i la visió d’aquest objecte per part de l’ull, alhora que exposà les primeres idees sobre reflexió i refracció de la llum en superfícies.
Sis segles més tard, a principis del segle XVII, Johannes Kepler fa un treball matemàtic relacionat amb l’òptica, la càmara obscura. Després ja trobem noms molt importants en ciència: Thomas Harriot, René Descartes, Pierre de Fermat, Willebrord Snel van Royen, Bonaventura Cavalieri i James Gregory (descobridor de la difracció); l’últim terç del segle XVII fou molt frutífer en teories sobre la llum: Christian Huygens i Robert Hooke desenvolupen la primera teoria ondulatòria de la llum a partir de les idees prèvies de René Descartes. Altrament, Isaac Newton publica el 1672 la seva teoria del color basada en l’observació que un prisma descompon un raig de llum blanca en els colors de l’espectre visible (colors de l’arc de Sant Martí). Són també notables els seus arguments a favor que la llum està composta de partícules que viatgen en línia recta, teoria molt criticada per Hooke i Huygens, tot obrint una discussió que durà dos cents anys fins a James Maxwell que acaba amb la teoria corpuscular de Newton en afirmar que la llum és una ona i formula les famoses vuit equacions de Maxwell.
Pel que fa a la velocitat de la llum, la primera determinació fou d’ Ole Rømer el 1676 i ja el 1849 Hippolyte Fizeau determinà la velocitat de la llum en 300.000 Km/s.
[youtube]https://youtu.be/rgh6azo9KeI[/youtube]
L’any 1905 el físic Albert Einstein va proposar que la llum hauria d’estar formada per feixos de quàntums d’energia (o fotons). L’any 1924, el físic francès Louis de Broglie va proposar la teoria de la dualitat ona-corpuscle, segons la qual les ones electromagnètiques es poden manifestar com un flux de partícules, com també la matèria es pot manifestar en forma de raigs d’ones electromagnètiques. Des d’aleshores, aquesta teoria ha estat comprovada una i altra vegada i de formes molt diferents i s’ha demostrat que la llum es comporta com un corrent de partícules en interaccionar amb la matèria, mentre que es manifesta com un moviment ondulatori en desplaçar-se a través de l’espai. S’observa així la naturalesa ondulatòria de la llum en els fenòmens de difracció, polarització i interferència, mentre que es manifesta la naturalesa material mitjançant la refracció i la reflexió .
Tornant als nostres grecs, primera baula de la història científica de la llum, ja que el 2015 és l’Any intenacional de la llum i de les tecnologies basades en la llum, us proposo una activitat fotogràfica (φῶς, φωτός i γράφω) via Internet (fibra òptica) per celebrar del 13 al 22 de novembre la 20 Setmana de la Ciència. Hauríeu de fer fotografies sobre reflexió (en llatí, reflexio) i refracció (en llatí, refractio “retorn, inversió”) de la llum. Les heu de penjar a Instagram, tot etiquetant @filaracne, @fundaciorecerca amb el #fotosSC15 “Els grecs i la història de la llum” des del 13 al 22 de novembre (si voleu participar en el concurs general llegiu les bases aquí). No us oblideu de compartir-les també aquí en comentari i així les podrem comentar. Si, en canvi, la poesia (ποίησις de ποιέω) és el vostre punt font, ja sabeu que també podeu engrandir la nostra col·lecció de poemes sobre la llum (Llum de Grècia, Oda per a una llum perduda…) però, en aquesta ocasió, tot reflectint la reflexió i la refracció de la llum o les aportacions gregues a la història de la llum.
Mireu com Hèlios, que tot ho veu amb el seu ull, em donava fa uns dies el bon dia. Hi ha reflexió i/o refracció de la llum?
N.B.: Fa anys que des de l’àrea de clàssiques participem en la Setmana de la Ciència.
Vid. El llatí, llengua científica fins al segle XVIII