Tag Archives: Clàssiques

El curs de la Covid-19: 2020/2021

Ja hem començat. Màscares, mans i distància! És i serà un curs ben diferent, però comencem amb la il·lusió de retrobar-nos a les aules, tot i que res no és igual. Trobo molt a faltar sobretot el somriure dels alumnes i tornar a l’alegria de la normalitat escolar.

Abans d’acabar la segona setmana ja tenim a l’IPM un grup de segon de batxillerat confinat durant catorze dies a casa i alumnes de diferents grups aïllats per estar en contacte amb un positiu. Això és només el principi…

Des del primer dia hem activat Àgora Digital, les aules d’aprenentatge i d’avaluació Moodle en actiu des de fa més de deu anys, així com els 25 blogs de clàssiques oberts a la col·laboració.

A la pissarra hem de vigilar amb el guix i l’esborrador, no sigui que el virus hi faci estada. Portes i finestres obertes, màscareta asfixiant que, a diferència de la màscara dels actors grecs, no amplifica, ans tot el contrari, esmorteix la veu. Amb alumnes aïllats a casa per haver estat en contacte amb un positiu hem d’activar també la càmera i el micròfon a l’aula, ja no n’hi ha prou amb el meet. Ara hem de fer classe presencial i amb streaming. No sé què més ens espera, oh déus de l’Olimp!

Enguany no faré Llatí i em sap molt de greu, la Covid-19 i els grups estables m’han portat a fer Grec 1 (18 alumnes) i Grec 2 (15 alumnes), Cultura clàssica a 4t amb dos grups (un de 24 alumnes!) i Llengua Catalana a 4t. No em puc queixar. Sóc ben afortunada i només em queda demanar un desig: Que tinguem salut i la Covid-19 ens permeti acabar el curs, tot i que inusual, curs al capdavall, i si emmalaltim, haurem de romandre a casa (millor que a l’hospital!) i les eines digitals ens donaran un bon cop de mà per tal de no perdre’l i seguir endavant.

Molt bon curs 2020-2021, tot esperant amb candeletes tornar a la normalitat!

Un matí a la Facultat de Filologia de la UB

CRAI Biblioteca de Reserva

Els alumnes de segon de batxillerat de Grec i de Llatí del nostre centre han tingut la gran sort  de passar un matí, com altres promocions, a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. No sols hi han trobat referents clàssics al vestíbul (Sant Isidor) sinó que han tingut la sort de poder conèixer de prop les diferents biblioteques, ben guiats per l’Esther, i, gràcies a les explicacions de la Teresa, saber de l’existència de manuscrists, incunables, impresos acolorits a mà…, fins i tot, d’un incunable del segle XV, malauradament mutilat, de Virgili … després de fer una visita guiada per les biblioteques, l’hemeroteca, poder consultar diccionaris i tenir a les mans les principals edicions dels textos clàssics a la biblioteca de Llatí (Teubner, Oxford, Cambridge, Loeb,  Budé, Bernat Metge, Gredos, Alma Mater…), admirar-se de la gran quantitat  de llibres de sintaxi a la Biblioteca de Romàniques … i, com a colofó, assistir a dues magnífiques conferències de Batxillerat (Curs 2015-2016), organitzades des de fa cinquanta anys per la Secció Catalana de la SEEC:

Conferència de Llatí
11:30-12:30
Les vies de comunicació com a eix vertebrador de l’Imperi Romà
A càrrec de la dra. Isabel Rodà de Llanza, catedràtica d’Arqueologia (UAB)

Conferència de Grec
12:45-13:45
Teseu, l’heroi d’Atenes
A càrrec de la dra. Montserrat Reig Calpe, catedràtica de Grec (Institut Joanot Martorell – Esplugues del Llobregat)

Realment, és tot un privilegi poder gaudir d’un matí així. No tothom  pot conèixer així la Facultat de Filologia i respirar l’aire de les biblioteques de debò, les magnífiques col·leccions de llibres, …; així com de gaudir de la conversa amena i alhora científica de dues grans persones, sàvies i alhora comunicadores, com són la dra. Isabel Rodà i la dra. Montserrat Reig.

Des d’aquí, alumnes, us vull fer reflexionar sobre el fet de valorar la gran oportunitat que ens han brindat les persones que treballen a les biblioteques de la Facultat de Filologia, i a la presidenta de la secció catalana de la SEEC, la dra. Esperança Borrell, per organitzar aquestes magnífiques conferències PAU que, de ben segur, es mereixerien una sala més gran que la capella, i sense columnes, com l’Aula Magna o el Paranimf, per tal de poder arribar a molts més estudiants de Grec i de Llatí i , si cal, pagar per assistir-hi. Com a alumnes privilegiats, us agrairia que compartíssiu hic et nunc l’experiència.

Talkingabout Clàssiques d’ara

El títol de l’apunt no és meu. És de Ricart Espelt i de Gemma Urgell que han obert una secció Talkingabout en els seus respectius blogs en què entrevisten gent que ha incorporat la xarxa a les seves feines. A través d’Internet, concretament a través d’un e-mail a Chiron, es van posar en contacte amb mi i em van entrevistar aquest dimecres a la facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona on acabava de participar en l’escola d’estiu a De professió grecoromans amb una xerrada sobre la meva experiència a INTERNET (EL Fil de les Clàssiques, Aracne fila i fila, Chiron…) i recursos TIC a la xarxa.

En Ricart i la Gemma em van entrevistar (a les tres i sense dinar!); bé més aviat  va ser una conversa molt agradable. Feina degueren tenir per reduir la gravació! Aquí us la deixo (no us perdeu el final en què han tingut el detall d’incorporar el rap de l’Uri, quina alegria!)  i també els seus interessants articles sobre la nostra xerrada a   ricard espelt-thepateishot  i  Viniesfera:       

                   

SOS clàssiques!

sosclasicas1.jpg Què està passant?

Domingo, des de la Túnica de Neso, ha iniciat un meme per difondre la protesta en defensa de dues matèries de clàssiques, Fonaments i referents clàssics al País Valencià, amb una carta per enviar a les autoritats i una recollida de signatures. No sóc massa entusiasta dels memes i tampoc he rebut cap invitació; però pel meu compte, tal com també ha fet Sebastià Giralt entre altres, hi vull fer pinya i ajudar-los en signar i en difondre la notícia. Ja n’hi ha prou! Una cosa que funciona i s’ho volen carregar. Aquí a Catalunya s’han carregat amb l’última reforma un crèdit variable molt útil Arrels clàssiques del lèxic científic, tècnic i humanístic, encara em dol la seva pèrdua.

Ara ens van matant el grec arreu, Ramon Torné ho denuncia en el seu bloc i jo ho visc en primera persona, però no em deixaré vèncer fàcilment! A més, compto amb vosaltres, estimats alumnes! Sort en tinc! La força d’Esparta eren els seus homes; la meva, vosaltres!

Cal lluitar en defensa de la nostra cultura, i la cultura clàssica amb els seus referents lèxics i culturals en són el millor exemple. Per què matar la gallina dels ous d’or? Què està passant? Més baix ja no podem caure!

Ajuda’ns! Ajudem-nos! Tenim un espai cibernètic on queixar-nos, som activistes digitals en defensa de les clàssiques, ho demostrem cada dia aquí i on faci falta, almenys podem fer la pataleta hic et nunc; però aquesta pataleta ha de ser efectiva i ha d’arribar a qui té les regnes de l’educació, ja que l’educació és el futur del nostre país. Quin futur us espera?

Molta sort companys i companyes de Referents! Salvem arreu les clàssiques!

Reactivant les clàssiques

Fa poc, just després d’haver saltat a la palestra pública (premsa escrita, ràdio, televisió, blocs no de clàssiques…) per haver obtingut el premi en la categoria de millor bloc d’educació de Premis Blocs Catalunya, vaig escriure un article en què oferia motius per estudiar llatí. Carlos Cabanillas acaba de llançar una nova idea en què va molt més alluny i demana llatí a partir de 1r de l’ESO, però d’una manera activa. Jo  acabo d’unir-me a la seva demanda, com altres companys de Chiron,  perquè també crec en el paper cabdal del llatí i les clàssiques en l’educació. He trigat uns dies perquè xtec no ens donava servei ni de correu ni de blocs.

Em vaig presentar a Premis Blocs Catalunya amb la idea de divulgar l’ensenyament de  les clàssiques fora dels canals normals, és a dir, donar-nos a conèixer al públic general i revaloritzar unes matèries que plans d’estudis i mètodes desfasats han desprestigiat al llarg de molt temps fins al punt de desaparèixer, com és el cas del grec en molts centres, almenys a Catalunya. Guanyar el premi al millor bloc educatiu en català m’ha permès sortir a la premsa, a la ràdio, a la televisió, formar part de xerrades inimaginables com la taula rodona innovadora en sofà de disseny del divendres passat a Mataró amb il·lustres i prestigiosos blocaires com Saül Gordillo, Marc Vidal, Carlos Guadián o Oriol Ferran .  Entre economistes, periodistes i polítics,  vaig defensar les clàssiques amb paraules de Carlos Guadian “la promoción de las clásicas en secundaria” o “la difusió del llegat clàssic grec i llatí” en el bloc oficial d’Innova 360º que escriu Oriol Ribet (autor també de la foto) que tot parlant va resultar que és marit, germà i amic de tres alumnes meus de llatí i de grec, la Gemma, en Joan i en Màrius, tots tres han destacat en les seves especialitats i n’estic molt orgullosa. L’enhorabona!

s6001344.JPG

La xarxa que ha permès la victòria a Obama també és amb nosaltres perquè en formem part; per tant, utilitzem-la per donar a conèixer que les nostres matèries són completament útils i que nosaltres, professors de clàssiques, innovem contínuament per adaptar-nos a la realitat futura de l’educació que personalment crec que ja és present. Calen no només bons materials sinó també bons programes educatius.

El fil de les clàssiques és el nostre bloc d’aula, tot i que hi ha molta gent que ens llegeix cada dia, per tant alumnes meus jo també us demano la vostra opinió, què en penseu, us ajuden les meves matèries a entendre les altres, a millorar les competències lingüística, literària, digital, audiovisual, capacitat de recerca, etc. prescrites per la LOE. Us generen ganes d’aprendre, us motiven per entendre millor el nostre món, bla, bla..

Amb una altra programació, amb una altra prova de selectivitat, creieu que caldria estudiar un llatí més viu i més dinàmic des del primer cicle de l’ESO. Què n’opineu?

A tots i a totes, docents i no docents, vianants de pas per aquest bloc i assidus, pares i alumnes, si voleu millorar el nivell de l’ensenyament ajudeu-nos a aconseguir-ho tot adherint-vos a la campanya que ha engegat Carlos Cabanillas des d’Extremadura. Penseu que el tal Carlos és d’idees genials: fa uns anys va idear un projecte col·laboratiu de clàssiques i ara tenim el portal col·laboratiu Chiron del qual sóc membre i és tot un referent en el món de les clàssiques no només a Espanya sinó a fora.

Per a què serveix avui estudiar llatí?

Divendres El fil de les clàssiques va rebre el premi al millor bloc d’educació en català. Amb aquest guardó també s’ha premiat la formació en llengües clàssiques i la seva actualització en noves tecnologies; el meu discurs d’agraïment, improvisat però sentit, crec que va suposar  una reivindicació de les humanitats i el millor premi seria una revitalització.

Sovint em presenten com a professora de llengües mortes, qui és mort ja no hi és!, i qui ho fa és com si em clavés un punyal al cor. El llatí no només és una llengua viva per la seva enorme petjada en la societat actual sinó que, com a llengua, continua adaptant-se a la nova realitat i encara s’encunyen mots per a paraules abans inexistents.

Jo era una bona alumna de ciències i volia estudiar genètica, el llatí em va seduir i els professors (tret de les professores de clàssiques, és clar!), es van enfadar amb mi i amb varen dir que em moriria de fam (ja ho veieu!). Enguany tinc altre cop una alumna que estudia clàssiques (per pròpia decisió) i li desitjo les mateixes satisfaccions (que són innombrables) que el llatí i el grec m’han donat a mi. Molt bona sort Joana!

Hic et nunc, però, començaré a donar raons per a les quals cal estudiar encara llatí (és el tema que toca a classe, però qui diu llatí diu grec). Jo crec que no cal justificar res, però avui tot s’ha de justificar i els de clàssiques, que ens adaptem a tot, fins i tot som pioners en aplicacions didàctiques amb noves tecnologies, també ho farem. M’agradaria que vosaltres n’esmentéssiu altres en els comentaris ja que n’hi ha tantes que a mi ara, en un escriure ràpid, segur que em passaren per alt. Compto amb la vostra col·laboració i moltes gràcies per endavant.

ESTUDIAR LLATÍ SERVEIX PER:

  • entendre millor la nostra pròpia llengua

  • facilitar l’aprenentatge d’altres llengües romàniques (francès, italià, portuguès…)
  • entendre vocabulari anglès:

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/sYMt0e5r6Ug" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

  • poder comunicar-nos amb gent de tot el món: En el llibre La tregua de Primo Levi, aquest relata el seu llarg viatge des d’Auschwitz fins a Itàlia, una vegada alliberat. Al començament, enmig del caos té gana i fred i no parla polac, el llatí el salvarà per trobar el menjador de pobres. Veu un capellà i li pregunta: Pater optime, ubi est mensa pauperorum?

  • arribar l’església als fidels de tot el món
  • facilitar als alemanys aprendre llengües romàniques (a la Mallorca natal feia classes de català a alemanys, tot utilitzant el llatí; ells n’estudien molt, els filandesos també!) 

  • entendre els cultismes i neologismes de la majoria de les llengües etc.

  • tenir capacitat de síntesi: ipso facto en dret etc

  • copsar el llenguatge científic: taxonomia botànica, elements químics, noms dels núvols, etc

  • ampliar el nostre vocabulari per entendre millor el nostre món

  • reforçar les estructures gramaticals de qualsevol llengua

  • unificar ja que és una llengua universal: l’himne d’Europa 

  • no fer el ridícul per ignorància i culpabilitzar el llatí injustificadament  

  • esdevenir  persones cultes

  • trobar l’eterna inspiració: en la literatura, art, cinema…

  • posar nom a un producte o establiment comercial: Albal, Duralex…
  • fer campanya electoral: amabo Obama

  • impregnar-se de valors inherents a l’ésser humà

  • navegar per internet: llegir webs ( la del Vaticà, la de Chiron…); servidors meteorològics; biblioteca de textos llatins; versions de la wikipedia i del  Google; fòrums; podcats; recull de frases; títols de blocs com el millor bloc de societat dels Premis blocs Catalunya Gazophylacium de Joan Puig; ràdio digital (Latin lover, Nuntii Latini…)

  • escoltar i entendre cançons

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/-sQYJPw-wSw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Viuit lingua latina! Per molts anys!

Ràdio educativa per a llatí i grec

Receptor anys 30

Com podeu veure, vaig acomiadar el bloc fins al setembre. Quin sentit té escriure en un bloc d’aula en temps d’estiu? Jo encara no estic de vacances sinó de formació. Aquesta primera quinzena de juliol faig un curs de Ràdio educativa amb Aula Media, per cert molt interessant. Com a projecte de curs havíem de fer un programa de ràdio, hem tingut molts problemes tècnics, però finalment us penjo aquí la meva part (fet prescrit). Tot i que el tema no el vaig triar jo, sinó el meu grup, Calaix de sastre, i, en un principi, no m’agradava gens perquè és l’odi. Crec que al final he après no només a fer ràdio, a manipular millor el programa Audacity, a penjar podcast en un servidor i a aferrar-ho al bloc (com podreu escoltar) sinó també a fer una recerca musical sobre el tema i a parlar d’etimologia (ja coneixeu la meva dèria amb l’origen dels mots), a adaptar ad hoc el mite de Medea ì el seu amor odi envers Jàson, a partir d’Eurípides, d’ Apol·loni de Rodes i sobretot d’Ovidi (m’hagués estalviat feina si hagués inclòs aquest mite en el seu moment a Narracions de mites clàssics; però no ho vaig fer perquè no s’experimenta cap metamorfosi ni en animal, ni en planta, ni en pedra), a traduir el poema de Catul Odi et amo, acompanyant a Jóhann Jóhannsson, i a buscar frases de pervivència del tema amor/odi, encetat per Catul, tot i que que ja trobem el tema en Anacreont, en canvi l’odi personal apareix per primer cop en la literatura grega en Arquíloc.

No en tenia ni idea de l’odi en general, o potser no en volia tenir, ja n’hi ha massa, no és beneficiós, però com a alumna de Ràdio educativa he hagut de fer-ne una recerca i ho he volgut adaptar al meu camp: les clàssiques i he anat a parar a l’odi que més entenc: un odi/amor. Sí, el proper curs vull fer ràdio educativa a l’institut per internet i crec que també es pot fer per a llatí, grec i cultura clàssica. A veure si entre tots ens en sortim i ens podem escoltar també pel mòbil! Per ensenyar, com veieu primer se n’ha d’aprendre i ser alumna no sempre és fàcil, ja ho sabeu.

Espero que El magazín dels sentiments, centrat en l’odi, us agradi. No sigueu massa durs amb mi, perquè n’estic aprenent i el que escoltareu és el projecte per aprovar el curs. Ara sí, molt bon estiu!

Download link