Category Archives: General

“Reflexos. L’obra de Damià Campeny” a Ca l’Arenas Centre d’Art del Museu de Mataró

4 Replies

Reflexos. L’obra de Damià Campeny a Ca l’Arenas Centre d’Art del Museu de Mataró

L’exposició “Reflexos. L’obra de Damià Campeny” a Ca l’Arenas Centre d’Art del Museu de Mataró fins al 27 d’octubre de 2019 analitza la trajectòria artística de l’il·lustre escultor mataroní i un dels millors escultors europeus, Damià Campeny (1771-1855), com expressió d’una època i d’un ideari estètic. A la vegada, es presenta com un espai de reflexió sobre el valor de l’escultura neoclàssica catalana en l’àmbit internacional, a través de l’anàlisi de materials, processos artístics, temes i models. A aquests propòsits responen els nou àmbits de la mostra que il·lustren la relació de Campeny amb Mataró, la seva formació a l’Escola Gratuïta de Dibuix de Barcelona i a Roma (destí obligat de pintors i escultors de tota Europa on va viure del 1797 al gener de 1815 i a les aules de la Scuola del Nudo i sota el mestratge d’Antonio Canova, assimilà de manera magistral els principis estètics neoclàssics), el sistema de pensions de les acadèmies d’art, la còpia d’obres de l’antiguitat i el procés creatiu que condueix del dibuix al marbre. Per acabar amb les dues seccions dedicades a interpretar els models que inspiraren la seva representació ideal de la figura femenina, Lucrècia, Cleòpatra o Diana.

Cronologia de Damià Campeny

Cronologia de Damià Campeny

De retorn a Barcelona, dedicà la seva vida a l’ensenyament i treballà algunes obres per a la Junta de Comerç, en virtut d’un contracte signat el 1825. Els últims anys de la seva vida els visqué malalt a Sant Gervasi de Cassoles, on morí el 1855.

Mireia Rosich a la conversa sobre Campeny a Ca l’Arenas Centre d’Art

Dissabte 28 de setembre de 2019 en el marc de l’exposició “Reflexos. L’obra de Damià Campeny” Mireia Rosich, directora de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i molt coneguda pels seus articles al suplement  El Punt Avui, va realitzar la conversa “Mites en tres dimensions. Com Campeny esculpeix els personatges mitològics”. L’artista mataroní  va donar forma, amb la seva alta qualitat tècnica, a molts personatges mitològics. Darrera de cadascuna d’aquestes figures hi ha un mite, una llarga història, sovint plena de símbols. Els mites no són només dades per a erudits, ens parlen de la saviesa de la vida. L’artista ho va congelar en una sola imatge, sobre diversos materials com marbre o bronze, en què cada detall té la seva significació. La Lucrècia de marbre s’exposa actualment,tot i d’accés bastant restringit, a l’edifici de la Llotja, al MNAC la de bronze i al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i a l’Escola de Belles Arts d’Olot, dos guixos posteriors. Rosich que és una gran comunicadora ens va fer un passeig molt interessant per totes les Lucrècies de la història de l’art, amb comentaris artístics i textos literaris. Una gran lliçó de tradició clàssica, tot ressaltant la importància d’anar a les fonts dels textos clàssics que han inspirat la creació de l’obra d’art.

Les idees estètiques neoclàssiques són ben emmirallades en l’obra de Damià Campeny. Entre el 1760 i el 1820 els artistes (Canova, Thorvaldsen, Campeny, Solà…) que van treballar a Europa presenten uns trets estilístics que les germanen. Consideraven la civilització grega un exemple de llibertat política i individual, d’igualtat entre ciutadans. Les excavacions de Pompeia i Herculà hi van jugar un paper molt important. Va sorgir un nou interès per l’escultura antiga i van aconseguir copsar la bellesa ideal. Dues obres de Wincklemann són claus per entendre l’estètica neoclàssica: Reflexions sobre la imitació de les obres gregues en la pintura i l’escultura (1755) i la Història de l’Art de l’Antiguitat (1763). “El general i principal segell de les obres mestres gregues és”, segons Wincklemann, “una noble simplicitat i una plàcida grandesa”. De la Lucrècia de Campeny, tota una obra mestra, es podria dir el mateix.

"Reflexos.<brReflexos. L’obra de Damià Campeny

A la vegada, els episodis de món grecorromà evocaven l’heroisme, la virtut i el sacrifici. Eren tot un exemplum virtutis. Recorrien a les obres de Plini, Tit Livi, Plutarc i Valeri Màxim, així com a la Ilíada i l’Odissea d’Homer, l’Eneida de Virgili o les Metamorfosis d’Ovidi pels temes mitològics.

Talia. Campeny

En Campeny hi trobem, a més de l’exemple d’honor de Lucrècia que prefereix la mort abans que el deshonor, el tema de l’amor (Himeneu…), de l’assetjament sexual (Nessos i Deianira), de la continència d’Escipió, la història de Muci Escevola cremant-se la mà…

Amb Mireia Rosich a l'exposició Reflexos. L'obra de Damià Campeny

Margalida Capellà i Mireia Rosich

Visiteu l’exposició “Reflexos. L’obra de Damià Campeny” a Ca l’Arenas Centre d’Art (Museu de Mataró) fins al 27 d’octubre, que reuneix una trentena d’obres originals de propietaris diversos, sota el comissariat de la historiadora de l’art, experta en Campeny, Anna Riera. No és ben bé una antològica, ja que no s’hi han traslladat les grans escultures de l’artista, sinó que explora el seu mètode de treball. El bronze de Cleòpatra continua lluint al MNAC i el marbre de Lucrècia a la Llotja de Mar, seu de la Cambra de Comerç, que també atresora, al seu Saló Daurat, quatre interessants escultures més d’aquest autor, Diana, Paris, Himeneu i Fe conjugal. A Ca l’Arenas Centre d’Art hi trobareu la seva història i molts referents clàssics. Dissabte per primera vegada em vaig adonar que la Lucrècia seu en un klismós (κλισμός), un tipus de cadira familiar que en l’antiga Grècia trobem sovint en peces de ceràmica i en baixos relleus des de mitjan segle V a.C. i que els neoclàssics van posar de moda i en l’Art Déco va tornar a les seves línies simples. Sempre m’havia fixat en la magistral captació de Campeny en l’instant en què la vida abandona el cos, els membres es relaxen i el cap s’inclina suament cap a un costat. En la perfecció asserenada i ideal de la bellesa femenina, en l’expert treball del drapejat…

Tal com diu Mireia Rosich, moltes gràcies al Museu de Mataró i a la seva directora, Anna Capella, per aquesta exposició sobre Damià Campeny.

Ciceró, l’etern amic d’Àtic

1 Reply

Per saber què és l’amistat? Llegiu L’amistat (Leli) de Ciceró a la Bernat Metge Essencial així com a Adesiara. De Ciceró també podeu llegir els més de 5 volums de la seva obra publicada a la Bernat Metge. Per començar us recomano Ciceró de Stefan Zweig dins Moments estel·lars de la humanitat.

We want to teach Greek. We want to learn Greek #SOSGriego

9 Replies

Neus Gili, alumna de Grec 1 de l’institut Premià de Mar, canta “We want to teach Greek” (a partir de la lletra “We want to break free” de Queen versionada per Montse Bastons de l’escola Aula de Barcelona).

We want to teach Greek x2,
We want to teach Greek or it dies,
we’re so self-satisfied with what we do.
We want to teach Greek.

Zeus knows, Zeus knows Greek it’s useful too.

It’s good for our lives x2,
It’s good for our lives to know the past and each time we can think and contrast,
it’s good for our lives.

Zeus knows, Zeus knows Greek it’s good for us.

It’s strange, but it’s true,
we can learn through all the books of years ago as hymns
poems and songs, ‘cause it’s where we come from.

Oh, we want to teach Greek! x3

And Greeks gave us words, we can’t used to living
without, living without, living without to become wise,
we don’t want to live ignorant.

Zeus knows, we got to make a plan.

So, people, don’t you see?
we want to teach Greek,
we want to teach Greek at the schools
we’re so self-satisfied with what we do.
We want to teach Greek.

Zeus knows, Zeus knows Greek it’s useful too (repeat)

Amb subtítols en anglès:

Amb subtítols en castellà:

Amb subtítols en català:

Amb subtítols en grec modern:

Amb subtítols en italià:

Amb subtítols en francès:

Amb subtítols en alemany:

Tot el meu agraïment a l’alumna de Grec de 1r de batxillerat Neus Gili, al seu pare Joan Gili, a la professora Montse Bastons de l’escola Aula de Barcelona i als alumnes de Grec 1 de l’institut Premià de Mar.

#SOSGriego

Prolegomena:

Dissabte 25 de maig ens veiem a Madrid

#SOSGriego al twitter

Enllaç per seguir la trobada en directe:

Vid. Un clam políglota a favor del grec.

A Tàrraco amb La butlla d’or de Neus Jordi

6 Replies

Dia 24 d’abril, els alumnes de 4t de Cultura Clàssica van tenir la sort de passar una jornada de vuit a vuit a Tarragona, gràcies al programa Argonautes, i guiats per la tarragonina Neus Jordi, autora de La butlla d’or. De Roma a Tàrraco.

Gairebé vuit quilòmetres a peu a la recerca de les petjades de "La butlla d'or" per Tàrraco.

Gairebé vuit quilòmetres a peu a la recerca de les petjades de “La butlla d’or” per Tàrraco

Els alumnes a la tornada han fet diferents exposicions de la seva visió d’aquest passeig literari i arqueològic per Tàrraco.

Natalia, Lucia i Alicia:

Aixa Santamaria, Alanna Lissa, Lucia Herrero, Claudia Muñoz, Natalia Rueda i Fanny Chacón:

Carla B., Carla F. i Laura M.:

Emilsy, Catherine Visita a Tàrraco

Bingo La butlla dor. De Roma a Tàrraco

També hem d’agrair al nostre coordinador pedagògic, en Pep Caballeria, que ens preservés per al record aquestes imatges de la sortida a Tarragona amb la Neus Jordi i la Montserrat Bolaño.


Per acabar, una curiositat:

Moltes gràcies Neus per haver escrit La butlla d’or. De Roma a Tàrraco, una autèntica guia per descobrir l’amor per la cultura i civilització romana a casa nostra, i per fer-nos de guia excepcional i entranyable per la Tàrraco d’en Marc, el protagonista del llibre.

Ciutat Maragda: El llegat de la Grècia clàssica, en llengua i literatura

5 Replies

Ciutat Maragda

David Guzman, Margalida Capellà i Jaume Ripoll Miralda a Ciutat Maragda

A partir del minut 23 del Ciutat Maragda dedicat al llegat de l’antiga Grècia, podreu escoltar la versió troiana del Bella ciao de Neus Jordi de Grec 1. Molt emocionant sentir-la per Catalunya Ràdio!

Empúries. Patrimoni i literatura

1 Reply

Alumnes de Grec i de Llatí de Batxillerat a Empúries

El passat dia 10 d’abril els alumnes de grec i llatí de 1r i 2n de batxillerat de l’IPM vam fer una visita a Empúries, el jaciment arqueològic grecoromà més important de Catalunya i porta d’entrada de la civilització grecoromana a la península ibèrica. Acompanyats d’un dia esplèndid, vàrem passejar pels seus carrers, places i temples en una visita dramatitzada per conèixer el nostre passat.

Abans de la visita guiada, els alumnes de grec a les restes gregues d’Empòrion no sols van fer una passejada arqueològica i patrimonial sinó també literària, tal com podeu observar en aquest Google maps.

Per als noucentistes, l’antiga Empòrion significava el lligam de Catalunya amb la cultura clàssica. Molts poetes han al·ludit a l’antiguitat i noblesa històrica de la colònia grega, després romanitzada. Els alumnes de grec han fet un treball de recuperació dels textos dels poetes, novel·listes, periodistes… que s’han rendit a la bellesa d’Empúries.

Clarors i esbatanament
-mel i sal de Grècia antiga ta bellesa present
la del passat s’entrelliga.
Maria Perpinyà i Sais (1901-1994)
Poemes, 1931

Empúries és el passat, el present però també el nostre futur. Almenys un cop a la vida tothom hauria de visitar Empúries. La visita física és inigualable, però alhora també pot ser virtual, literària. I amb l’ajut d’aquest Google map farcit de lectures de gèneres literaris diferents , cançons i vídeos enregistrats pels alumnes de grec  per tal d’encoratjar a la seva lectura  in situ i acompanyar la visita arqueològica.

Si comencem llegint La cabra d’or d’Empúries de Maria Novell, de ben segur ens vindran ganes d’escriure i de llegir més textos sobre Empúries:

La Paula no va poder venir a la sortida i ens ha preparat un kahoot i aquesta presentació:

També tenim apunts i kahoot sobre Empúries (Cronologia d’Empúries i La colonització grega i Empúries).

La paraula en el vent

INFORMACIÓ PER A LA VISITA A EMPÚRIES
Vid. L’Esculapi d’Empúries
Empúries a Aracne fila i fila
Principals peces gregues del museu d’Empúries

Sant Jordi 2019: Els clàssics IPM premiats

Leave a reply

Un any més, hem celebrat Sant Jordi a l’IPM i alguns alumnes de Clàssiques també han estat guardonats.

De Cultura Clàssica de 3r Maha. De Cultura Clàssica de 4t Aixa i de Llatí de 4t Natalia R.

Grec 1r de Batxillerat Poesia Aitana i Narrativa Marina

Sant Jordi 2010 Alumnes de 1r de batxillerat IPM premiats

Els alumnes de Grec 2 han rebut els diplomes europeus EGEX d’Euroclassica

Alumnes de Grec IPM

Premis Sant Jordi 2019 2n de Batxillerat


L’enhorabona més sentida als clàssics de l’IPM i feliç Dia de Sant Jordi 2019

Intercanvi Pedagògic Cantània.Els alumnes de 5è EP de l’escola Bergantí ens visiten en l’any Brossa

2 Replies

Fa molts anys, arran de la Cantània Beceroles del 2011, que en Xavi de música és col·laborador d’ Aracne fila i fila. Fa un parell d’anys els alumnes de Llatí de 4t els van fer una visita i la Cantània d’enguany va dedicada al poeta Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998), en l’any Brossa, hem volgut continuar amb aquest intercanvi pedagògic EP i ESO.

Joan Brossa (Barcelona 1919-1998), un poeta polièdric

Avui 25 alumnes de l’escola Bergantí de El Masnou han vingut en bicicleta i han participat a la classe de llatí i després del pati de la de Cultura Clàssica de 4t de l’ESO.

Quan parlem de Brossa i de llatí ens han vingut al cap dues imatges. Una, el poema urbà de Bàrcino (1994) que podem contemplar a la Plaça Nova de Barcelona (la Bàrcino dels romans), davant les antigues muralles romanes i medievals de la ciutat i l’altra el poema Poll (Pediculus vestimentorum) i la temuda pediculosi.

Però, què és la Cantània? La Cantània és una activitat participativa en la que s’inscriuen escolars de cicle mitjà i superior de primària de Catalunya. Cada any i enguany en fa vint-i-nou s’estrena una obra encarregada especialment per a aquesta activitat. Els encàrrecs, fins a dia d’avui, s’han fet a compositors i escriptors catalans de reconegut prestigi. Quina era la vostra Cantània?…

La Cantània “A de Brossa” i l’enigma dels referents clàssics

Bàrcino (1994) de Joan Brossa La lletra B és una constant en la seva cosmovisió; la lletra A, en forma de piràmide i amb l’èmfasi posat en l’accent obert; la R, amb una clara referència a la tipografia mecanoscrita; la lletra C, en forma de lluna; la I, emmarcada i en forma de baix relleu; la N indica el nord, i a la vegada recorda un veler; finalment, la lletra O fa una clara al·lusió al sol del Mediterrani.

L’alfa és la primera lletra de l’alfabet (ALFA, BETA) grec. S’escriu Α en majúscula i α en minúscula. Té un valor numèric d’1. Equival a la A de l’alfabet llatí (l’abecedari A,B,C, D…) i deriva de la lletra fenícia àlef. El seu origen gràfic és el cap d’un bou invertit.

Jo mateix sóc un altre. 
M’anomeneu i m’anomeno i tot plegat esdevé una raó real. 
Entre el principi i la fi de totes les coses, la unitat i la diversitat,
qui pugui remuntar-se a l’origen, trobarà un univers 
que no seria res sense la paraula. 
Entre les lletres de l’abecedari encara resta molt per descobrir.
 

Joan BROSSA Trasllat, 1993

“Alfa”. Joan Brossa (1986). Es tracta d’una “A” majúscula amb un barret de burgès A la primera lletra de l’alfabet atribuïa el principi de totes les coses.

Poema visual transitable en tres temps, a primer pla: 3. Destrucció, 1984, escultura de Joan Brossa a prop del Velòdrom d’Horta i el Laberint d’Horta a Barcelona

L’ABECEDARI

L’ABECEDARI en realitat es diu Poema. Cent per tant (1967)

Entrada

ABCDEFGHI

JKLMNOPQR

STUVWXYZ

Sortida

NASA

NASA

De quin color és el planeta Saturn? Quina relació té amb el déu Cronos?…

GUANTS BLANCS

Guants Blancs es diu originalment Guants. El saltamartí (1963)

Ninot
que porta un
pes a la base i que,
desviat de la seva posició
vertical, es torna a posar
dret.

El poble.

                                      A Lluís Solà

 

CARNAVAL

El mot carnaval prové de l’italià carnevale i aquest de l’antic carnelevare, a partir del llatí vulgar carnelevare, “treure la carn”, ja que és el començament de l’ajuni dels quaranta dies de la Quaresma (encara tallem les cames de la vella Quaresma!). També es parlava de la falsa etimologia:  carne uale “adéu, carn”. Carnestoltes! Qui ho diria també té etimologia llatina! Carnes tollitas “carns llevades” no és altra cosa que l’abreviatura de la frase llatina domenica ante carnes tollendas “diumenge d’abans de treure la carn”.  En l’origen del nostre Carnestoltes, a més de les Saturnalia hi ha la reminiscència d’altres festes romanes.

CARNAVAL

L’ocell miola

El gat esbiega

La cabra renilla

El cavall bramula

La vaca bela

El xai lladra

El gos gruny

El porc udola

El llop brama

El ruc bruela

El toro piula

El pollet rauca

La granota parrupa

El colom mugeix

El bou cloqueja

L’oca enraona

L’home escataina

La gallina refila…

Si la igualtat comporta identitat,

només som un de sol.

Joan Brossa, “Carnaval”. Passat festes (1993-1995). Barcelona: Ed. 62, 2013. (Poetes del segle XX; 22).

ENTREACTE i reflexió entorn dels adjectius

Després del pati, seguim l’intercanvi pedagògic amb els alumnes de Cultura Clàssica, hem treballat la mitologia i l’etimologia d’arrel grega (monosíl·lab, metàfora, himne, elegia, poema, policia..).

No volem perruques

Metàfores


SONET

A Narracions de mites clàssics (Ed. Teide), una adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi i hem treballat el mite d’Eco, lligat al de Narcís. Joan Brossa va escriure “Eco” dins Rua de llibres (1980)

“Eco”

-Explica’m, tu, què és el sol. -El sol.

-Explica’m què és la lluna. -La lluna.

-I per què en Pere plora amb desconsol?

-Perquè en sa vida no ha tingut fortuna.

 

-I les muntanyes què són? I els estels?

-No són més que els estels i les muntanyes.

-I aquestes canyes? I aquestes arrels?

-Doncs no són més que això: arrels i canyes.

 

-I aquesta taula? I aquest balancí?

 I aquestes mans que fan ombra xinesa?

 Digues: i el món? I l’home?

-Heus aquí

 l’última forma de la saviesa:

 

 Mira’t a fons, afirma sempre el que és

 i aprèn amb seny que no pots fer res més.

  

En aquest  sonet de rima consonant  Joan Brossa fa  una reflexió clàssica sobre la vida i el seu sentit a partir de dues preguntes vitals: Què som? i a on anem?.  Conclou amb una reflexió determinista que afirma que no podem canviar el nostre destí i, si volem saber qui som, hem de mirar dins nostre. En el poema hi trobem moltes preguntes retòriques, anàfores, polisíndeton, enumeracions, epifonemes, paradoxes… El poema és una metàfora. Tot i el lèxic infantil és difícil entendre’l . És una composició surrealista.

ECO

Els alumnes de 5è EP han fet aquestes presentacions i les han exposades en anglès:






Narcís, metamorfosejat en la flor del narcís

Què n’opineu? Som narcisistes? i el nostre Instagram?

A l’estil de Brossa, i seguint les regles homèriques de l’intercanvi de presents entre els alumnes de 5è i els de clàssiques IPM de 4t de l’ESO,  també podríem dir, com deixaven constància de la seva autoria els artistes grecs, με ἐποίησε “em va fer …): “Em va fer Joan Brossa” títol del primer text publicat per Joan Brossa el 1951.

5è EP El Bergantí: Mariona, Víctor, Héctor, Gerard, Ariadna, Pol, Dídac, Clàudia, Gerard, Marc, Anna, Sara, Clara, Èric, Guillem, Lluna, Arnau, Laia, Jordi, Bruno, Gabriela, Abril, Oliver, Jan, Pol.

4t ESO Llatí i Cultura Clàssica IPM:

Alana, Violeta, Katherine, Mohamed, Nagore, Carla Buades, Arnau, Clàudia Descalzo, Fanny, Abdel, Iman, Marc, Carla Ferré, Lucía Herrero, Alícia, Dana, Laura Marín, Natalia Monteagud, Clàudia Muñoz, Àgata, Laura Peinado, Lucía Polo, Natàlia Rueda, Aixa, Emilsy, Andrea, Badr, Luz, Mar, Jhuliana, Alejandro.

Hem sortit al claustre de l’edifici Serra de Marina de l’institut Premià de Mar i amb els nostres cossos hem trobat la paraula que buscaven TATINAMUH, és a dir, HUMANITAT.




Comiat: Brossa deia “La poesia no és poesia si no obre finestres”

Molt bona Cantània amb “A de Brossa”!