Intercanvi Pedagògic Cantània.Els alumnes de 5è EP de l’escola Bergantí ens visiten en l’any Brossa

Fa molts anys, arran de la Cantània Beceroles del 2011, que en Xavi de música és col·laborador d’ Aracne fila i fila. Fa un parell d’anys els alumnes de Llatí de 4t els van fer una visita i la Cantània d’enguany va dedicada al poeta Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998), en l’any Brossa, hem volgut continuar amb aquest intercanvi pedagògic EP i ESO.

Joan Brossa (Barcelona 1919-1998), un poeta polièdric

Avui 25 alumnes de l’escola Bergantí de El Masnou han vingut en bicicleta i han participat a la classe de llatí i després del pati de la de Cultura Clàssica de 4t de l’ESO.

Quan parlem de Brossa i de llatí ens han vingut al cap dues imatges. Una, el poema urbà de Bàrcino (1994) que podem contemplar a la Plaça Nova de Barcelona (la Bàrcino dels romans), davant les antigues muralles romanes i medievals de la ciutat i l’altra el poema Poll (Pediculus vestimentorum) i la temuda pediculosi.

Però, què és la Cantània? La Cantània és una activitat participativa en la que s’inscriuen escolars de cicle mitjà i superior de primària de Catalunya. Cada any i enguany en fa vint-i-nou s’estrena una obra encarregada especialment per a aquesta activitat. Els encàrrecs, fins a dia d’avui, s’han fet a compositors i escriptors catalans de reconegut prestigi. Quina era la vostra Cantània?…

La Cantània “A de Brossa” i l’enigma dels referents clàssics

Bàrcino (1994) de Joan Brossa La lletra B és una constant en la seva cosmovisió; la lletra A, en forma de piràmide i amb l’èmfasi posat en l’accent obert; la R, amb una clara referència a la tipografia mecanoscrita; la lletra C, en forma de lluna; la I, emmarcada i en forma de baix relleu; la N indica el nord, i a la vegada recorda un veler; finalment, la lletra O fa una clara al·lusió al sol del Mediterrani.

L’alfa és la primera lletra de l’alfabet (ALFA, BETA) grec. S’escriu Α en majúscula i α en minúscula. Té un valor numèric d’1. Equival a la A de l’alfabet llatí (l’abecedari A,B,C, D…) i deriva de la lletra fenícia àlef. El seu origen gràfic és el cap d’un bou invertit.

Jo mateix sóc un altre. 
M’anomeneu i m’anomeno i tot plegat esdevé una raó real. 
Entre el principi i la fi de totes les coses, la unitat i la diversitat,
qui pugui remuntar-se a l’origen, trobarà un univers 
que no seria res sense la paraula. 
Entre les lletres de l’abecedari encara resta molt per descobrir.
 

Joan BROSSA Trasllat, 1993

“Alfa”. Joan Brossa (1986). Es tracta d’una “A” majúscula amb un barret de burgès A la primera lletra de l’alfabet atribuïa el principi de totes les coses.

Poema visual transitable en tres temps, a primer pla: 3. Destrucció, 1984, escultura de Joan Brossa a prop del Velòdrom d’Horta i el Laberint d’Horta a Barcelona

L’ABECEDARI

L’ABECEDARI en realitat es diu Poema. Cent per tant (1967)

Entrada

ABCDEFGHI

JKLMNOPQR

STUVWXYZ

Sortida

NASA

NASA

De quin color és el planeta Saturn? Quina relació té amb el déu Cronos?…

GUANTS BLANCS

Guants Blancs es diu originalment Guants. El saltamartí (1963)

Ninot
que porta un
pes a la base i que,
desviat de la seva posició
vertical, es torna a posar
dret.

El poble.

                                      A Lluís Solà

 

CARNAVAL

El mot carnaval prové de l’italià carnevale i aquest de l’antic carnelevare, a partir del llatí vulgar carnelevare, “treure la carn”, ja que és el començament de l’ajuni dels quaranta dies de la Quaresma (encara tallem les cames de la vella Quaresma!). També es parlava de la falsa etimologia:  carne uale “adéu, carn”. Carnestoltes! Qui ho diria també té etimologia llatina! Carnes tollitas “carns llevades” no és altra cosa que l’abreviatura de la frase llatina domenica ante carnes tollendas “diumenge d’abans de treure la carn”.  En l’origen del nostre Carnestoltes, a més de les Saturnalia hi ha la reminiscència d’altres festes romanes.

CARNAVAL

L’ocell miola

El gat esbiega

La cabra renilla

El cavall bramula

La vaca bela

El xai lladra

El gos gruny

El porc udola

El llop brama

El ruc bruela

El toro piula

El pollet rauca

La granota parrupa

El colom mugeix

El bou cloqueja

L’oca enraona

L’home escataina

La gallina refila…

Si la igualtat comporta identitat,

només som un de sol.

Joan Brossa, “Carnaval”. Passat festes (1993-1995). Barcelona: Ed. 62, 2013. (Poetes del segle XX; 22).

ENTREACTE i reflexió entorn dels adjectius

Després del pati, seguim l’intercanvi pedagògic amb els alumnes de Cultura Clàssica, hem treballat la mitologia i l’etimologia d’arrel grega (monosíl·lab, metàfora, himne, elegia, poema, policia..).

No volem perruques

Metàfores


SONET

A Narracions de mites clàssics (Ed. Teide), una adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi i hem treballat el mite d’Eco, lligat al de Narcís. Joan Brossa va escriure “Eco” dins Rua de llibres (1980)

“Eco”

-Explica’m, tu, què és el sol. -El sol.

-Explica’m què és la lluna. -La lluna.

-I per què en Pere plora amb desconsol?

-Perquè en sa vida no ha tingut fortuna.

 

-I les muntanyes què són? I els estels?

-No són més que els estels i les muntanyes.

-I aquestes canyes? I aquestes arrels?

-Doncs no són més que això: arrels i canyes.

 

-I aquesta taula? I aquest balancí?

 I aquestes mans que fan ombra xinesa?

 Digues: i el món? I l’home?

-Heus aquí

 l’última forma de la saviesa:

 

 Mira’t a fons, afirma sempre el que és

 i aprèn amb seny que no pots fer res més.

  

En aquest  sonet de rima consonant  Joan Brossa fa  una reflexió clàssica sobre la vida i el seu sentit a partir de dues preguntes vitals: Què som? i a on anem?.  Conclou amb una reflexió determinista que afirma que no podem canviar el nostre destí i, si volem saber qui som, hem de mirar dins nostre. En el poema hi trobem moltes preguntes retòriques, anàfores, polisíndeton, enumeracions, epifonemes, paradoxes… El poema és una metàfora. Tot i el lèxic infantil és difícil entendre’l . És una composició surrealista.

ECO

Els alumnes de 5è EP han fet aquestes presentacions i les han exposades en anglès:






Narcís, metamorfosejat en la flor del narcís

Què n’opineu? Som narcisistes? i el nostre Instagram?

A l’estil de Brossa, i seguint les regles homèriques de l’intercanvi de presents entre els alumnes de 5è i els de clàssiques IPM de 4t de l’ESO,  també podríem dir, com deixaven constància de la seva autoria els artistes grecs, με ἐποίησε “em va fer …): “Em va fer Joan Brossa” títol del primer text publicat per Joan Brossa el 1951.

5è EP El Bergantí: Mariona, Víctor, Héctor, Gerard, Ariadna, Pol, Dídac, Clàudia, Gerard, Marc, Anna, Sara, Clara, Èric, Guillem, Lluna, Arnau, Laia, Jordi, Bruno, Gabriela, Abril, Oliver, Jan, Pol.

4t ESO Llatí i Cultura Clàssica IPM:

Alana, Violeta, Katherine, Mohamed, Nagore, Carla Buades, Arnau, Clàudia Descalzo, Fanny, Abdel, Iman, Marc, Carla Ferré, Lucía Herrero, Alícia, Dana, Laura Marín, Natalia Monteagud, Clàudia Muñoz, Àgata, Laura Peinado, Lucía Polo, Natàlia Rueda, Aixa, Emilsy, Andrea, Badr, Luz, Mar, Jhuliana, Alejandro.

Hem sortit al claustre de l’edifici Serra de Marina de l’institut Premià de Mar i amb els nostres cossos hem trobat la paraula que buscaven TATINAMUH, és a dir, HUMANITAT.




Comiat: Brossa deia “La poesia no és poesia si no obre finestres”

Molt bona Cantània amb “A de Brossa”!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *