Category Archives: General

De l’alfabet grec, els alfabets europeus

L’escriptura alfabètica és la més evolucionada, ja que amb pocs signes, fàcils d’aprendre, es poden escriure innombrables paraules. Podríem dir que és el sistema d’escriptura més econòmic, senzill i perfecte per a la comunicació per escrit.
L’alfabet és un sistema d’escriptura en què, generalment, hi ha un signe per a cada so o fonema, i la seva descoberta s’atribueix als fenicis. Els mateixos grecs n’eren conscients i consideraven Cadme, vingut de fenícia a la recerca d’Europa raptada per Zeus, l’introductor de l’alfabet. Els fenicis van introduir l’alfabet a Grècia pels volts del segle IX aC, segurament en una zona de la mar Egea d’estretes relacions comercials. Els grecs no sols van adoptar l’alfabet fenici, sinó que el van adaptar a la seva llengua; la representació de les vocals amb signes propis va ser un dels canvis més característics i va suposar un perfeccionament de l’alfabet fenici. Els signes vocàlics es van crear a partir dels símbols de consonants que no es corresponien amb cap dels sons que empraven els grecs. Tret de les consonants dobles (ζ, ξ, ψ), els grecs van tenir una lletra per a cada so. Dels fenicis van adaptar la forma de les lletres i, fins i tot, la seva orientació, encara que el fenici s’escriu de dreta a esquerra i el grec clàssic a l’inrevés; però abans del segle VI aC alternaven l’escriptura d’esquera a dreta i de dreta a esquerra (estil bustrofèdic, ja que recorda una parella de bous quan llaura la terra). També van respectar l’ordre dels signes i el nom de les lletres.
Aquest primer alfabet només constava de majúscules, les minúscules són d’època bizantina (segles IV-V). La primera inscripció conservada és del segle VIII aC en un vas àtic d’estil de Dípilon (Atenes).

L’alfabet grec és el primer alfabet europeu. El nostre alfabet, anomenat alfabet llatí, abecedari o abecé, és una variant de l’alfabet grec, importada a Itàlia pels etruscos (segle VI aC), que en van modificar algunes lletres. De l’alfabet grec, deriven tots els alfabets que ara s’utilitzen a Europa, bé sigui indirectament a través del llatí, bé s¡gui directament, com en el cas de l’eslau. Els eslaus van adoptar els signes grecs en ser evangelitzats en el segle IX per Ciril i Metodi, que van traduir l’Evangeli a l’antic búlgar; l’alfabet que en va resultar es diu ciríl·lic o eslau, que té més signes que el grec i continua vigent als països de l’est d’Europa, com Rússia, Bugària i Sèrbia, i a les àrees d’influència cultural russa.

La professora de llatí ja jubilada, però completamenent en actiu Mercè Otero m’ha enviat aquesta fotografia, feta aquest estiu a Croàcia, en alfabet glagolític croata. Hi veiueu alguna semblança amb l’alfabet grec. Per què es diu glagolític? Quin ètim grec que prové de λίθος hi reconeixeu?

El rap de l’alfabet grec, per Deka

131 Replies

A l’Uri, que es fa dir Deka (recordeu el rap de les Clàssiques! ), no li ha faltat temps per agafar-se al peu de la lletra el meu suggeriment de fer un rap amb les lletres de l’alfabet grec a l’apunt Palamedes, inventor de l’alfabet i no li ha quedat bé. Li ha quedat genial! Què opineu de El rap de l’alfabet grec, de Deka?

ΕΥΧΑΡΙΣΤΩ, ΔΕΚΑ!

És l’alfabet el major i més útil invent de tots els temps?

38 Replies

Aquests dies a classe de grec de primer de batxillerat ens afrontem al repte d’escriure en alfabet grec. Fixant-nos-hi bé, ens adonem de la forma sorprenent de les lletres i de la seva semblança, malgrat tot, amb algunes de les lletres del nostre alfabet. De petits, vàrem conèixer les lletres del nostre alfabet i vàrem començar a llegir, alguns ràpidament com una servidora, però a d’altres va costar déu-i-ajut. Ara, però, no se’ns acut llegir lletra a lletra. Estem tan acostumats a llegir paraules i frases, que passem per alt els signes que les formen: les lletres de l’alfabet. Acabem de conèixer les lletres de l’alfabet grec i d’entrada ens captiven els seus signes, però les lletres soles no ens diuen res, tal com passa amb les lletres soles del nostre alfabet; en canvi, totes juntes diuen meravelles encara que, ara per ara, ens costi desxifrar el missatge que grecs de fa més de dos mil anys fixaren per escrit amb la idea de perpetuar la seva existència, el seu pensament…

Ara és el moment d’aturar-nos a reflexionar sobre l’alfabet. És realment el major i més útil invent de tots els temps? Per quines raons podem afirmar que l’alfabet ha contribuït enormement al desenvolupament de la nostra civilització?

D’on sorgeix un sistema d’escriptura com l’alfabet? Com han arribat les lletres del nostre alfabet a la seva forma actual? (Us recomano que jugueu aquí amb l’evolució de l’alfabet fenici a l’àrab, o del fenici al grec, del grec al cirílic o del grec al llatí)

Quins rastres ha deixat l’alfabet grec en l’art? i en la publicitat (ex.3, pàg.29 Grec 1 ed.Teide?…Al Moodle Fil de Grec 1 hi trobareu els passos a seguir per fer-ne la recerca i aprendre tots junts. Aconseguirem fer un treball per després publicar a Aracne fila i fila, l’espai dels alumnes? Segur que sí, si tots i totes col·laborem! Καλὴ Τύχη!

Palamedes, inventor de l’alfabet

41 Replies

Palamedes d’A.Cànova (Foto W.Sauber, wiquimèdia)

L’heroi grec Palamedes (en grec, Παλαμήδης) es caracteritza per la seva precoç saviesa. També fou educat, com Aquil·les, Hèracles o Jàson, pel centaure Quiró. Se’l considera un guerrer pacifista i un heroi inventor; se li atribuïa la invenció de l’alfabet, una o més grafies (sovint s’explica que va tenir la idea de la lletra Υ tot veient volar unes grues); l’ordre de les lletres; de la moneda; de les mesures; dels pesos; dels números; del joc de dames, d’ossets o de daus; també dels jocs d’atzar i de l’astrologia, entre d’altres. Tot i ser un savi enginyós i benefactor, fou víctima de l’enveja col·lectiva i de la calúmnia fins arribar a patir una mort innocent, considerada injusta per excel·lència. Ulisses mai no li va perdonar que el desemmascarés, quan es feia passar per boig (tot llaurant amb un ase i un bou) sembrava un camp de sal, per no participar en la guerra de Troia i es va aturar en sec quan Palamedes va posar davant de l’arada el petit Telèmac. S’explica que Ulisses obligà un troià a escriure una carta en la qual quedava pal·lès que Palamedes havia ofert al troià Príam trair els grecs. Quan Agamèmnon, el cap de l’expedició grega contra Troia, es va assabentar, va fer lapidar Palamedes.

Sols jo he trobat les regles per remeiar l’oblit, en inventar les consonants, les vocals i les síl·labes, i en ensenyar als homes l’ús de les lletres de manera que qui es troba absent sap perfectament tot el que s’esdevé més enllà de la plana marina, a casa seva, i el pare moribund diu per escrit als fills la part d’herència, i l’hereu se n’assabenta. Els mals que fan caure en discòrdia els homes, una tauleta els sufoca i no permet que es diguin mentides.

EURÍPIDES, Palamedes, fr. 578

El timbre ens va impedir comentar aquest text (Grec 1de M.Capellà Ed. Teide ex.8 pàg. 16) a classe i tal com us vaig dir, l’heu de comentar aquí. Abans busqueu informació sobre l’autor (Eurípides) i l’obra (Palamedes) i per comentar-lo heu de relacionar el tema del text (la invenció de Palamedes) amb la importància de l’escriptura com a eina de comunicació i fixació de les lleis.

Mentre anem aprenent les lletres gregues per tal de poder llegir i escriure el més ràpid possible: Qui de vosaltres s’atreveix a experimentar amb les lletres de l’alfabet i ens fa un rap amb els noms de les lletres gregues, un dibuix o un muntatge amb les lletres de l’alfabet grec (majúscula, minúscula, nom, pronúncia, exemple), una coreografia, una fotografia original amb aparença de lletra grega com aquest arbre…?

Els signes ortogràfics: a Internet com a l’antiga Grècia

34 Replies

És cert, en un primer moment, a Grècia quan es va començar a emprar l’alfabet (vid. Apreneu l’alfabet grec?) s’escrivia tot seguit, amb l’anomenada scriptio continua, sense separar els mots i sense marcar els accents ni els signes de puntuació, com es pot observar en aquest fragment de les Lleis de Gortina, relatiu a les herències, que es troba al Louvre: unes 6.000 línies del segle V aC, gravades en lloses de pedra en escriptura arcaica bustrofèdica i scriptio continua a l’àgora de Gortina, a l’illa de Creta.

Louvre. Wikimèdia

Van ser els gramàtics i filòlegs alexandrins els que, a més de preservar i difondre la literatura grega antiga, van introduir en temps de Ptolomeu I, successor d’Alexandre el Gran, els signes ortogràfics (accents -agut, greu i circumflex- i esperits -suau i aspre i els de puntuació (punt, coma, punt volat -equivalent als nostres dos punts- i punt i coma -equivalent al nostre signe d’interrogació-) per facilitar als lectors grecs, als egipcis i als orientals hel·lenitzats la comprensió dels textos grecs antics.

A Internet, i ja no parlem als SMS, converses de WhatsApp on són els accents, els signes de puntuació, les majúscules o els espais en blanc entre mots… que sorgiren per facilitar la lectura i comprensió del text escrit?

Gràcies al company de català Joan Marc, tenim una traducció catalana sobre l’homo puntuatus, molt interessant i que tot plegat ja em comentareu:

L’Homo Sapiens escriu i llegeix des de fa tan sols 6.000 anys. L’escriptura alfabètica aparegué fa aproximadament 3.400 anys i els primers assajos de la puntuació daten d’uns 2.400 anys. L’homo alfabeticus, doncs, ha escrit i llegit durant un bon milenni, i fins i tot molt més, textos presentats d’una manera que avui en dia semblaria totalment prohibitiva. Internet, a través d’una regressió espectacular, ens n’ofereix una idea aproximada amb les seves adustes adreces sense blancs entre els mots, sense accents ni majúscules.
Un text no era, per tant, immediatament desxifrable. Per copsar-ne el sentit, el lector prèviament devia efectuar una mena de preparació de còpia, en el transcurs de la qual ell situava les seves pròpies traces sobre el propi suport (papir, pergamí, després paper). Molts manuscrits antics conserven la traça d’aquesta “puntuació” afegida. La idea que calia que l’escrit esdevingués menys hermètic va caminar molt lentament i va haver de lluitar contra la resistència de les elits geloses del seu saber.

Olivier Houdart, Sylvie Pioul (2006) L’art de la ponctuation, Paris, Éditions du Seuil (trad. Joan Marc Ramos)

Ja podem escriure en grec α El Fil! Εὐχαριστῶ!

90 Replies

Αα Ββ Γγ Δδ Εε Ζζ Ηη Θθ Ιι Κκ Λλ Μμ Νν Ξξ Οο Ππ Ρρ Σσ Ττ Υυ Φφ Χχ Ψψ Ωω

Per a molts potser no és una gran notícia però per als alumnes de grec (tot i que els de primer tot just aprenem l’alfabet) de l’IES Cristòfol Ferrer i especialment per a mi, professora i catedràtica de grec, era una frustració no poder escriure ni un sol mot en grec en les entrades ni en els comentaris de El Fil de les Clàssiques i d’ Aracne fila i fila, ara gràcies a l’administració de la Xtecblocs, després de molts esforços i temps invertit, podem escriure en grec antic i modern a El Fil de les Clàssiques. A Aracne encara no podem, però esperem que ben aviat sigui també possible. En els blocs nous no hi ha cap problema des d’abans de l’estiu, però en els més antics com els nostres ha estat més complicat, però amb l’esforç i la dedicació dels administradors de Xtecblocs ha estat possible. Moltes gràcies de nou!

Als administradors i a tots vosaltres estrenarem el poder escriure en grec amb aquesta faula d’Isop sobre un pagès i els seus fills que ens ensenya el valor de l’esforç, el nostre vertader tresor. Amb esforç i dedicació segur que superarem amb escreix aquest curs acabat de començar i aconseguirem els reptes de l’educació que segons Delors “hi ha un tresor amagat a dins”. Agafem, doncs, les relles i els arpiots i comenem a cavar com els fills del pagès cavaren la vinya i obtingueren una bona collita!

ΓΕΩΡΓΟΣ ΚΑΙ ΠΑΙΔΕΣ ΑΥΤΟΥ

Aνὴρ γεωργὸς μέλλων τελευτᾶν καὶ βουλόμενος τοὺς αὐτοῦ παῖδας ἐμπείρους εἶναι τῆς γεωργίας μετακαλεσάμενος αὐτοὺς ἔφη· “τεκνία, ἐν μιᾷ μου τῶν ἀμπέλων θησαυρὸς ἀπόκειται”. Oἱ δὲ μετὰ τὴν αὐτοῦ τελευτὴν ὕννας τε καὶ δικέλλας λαβόντες πᾶσαν αὐτῶν τὴν γεωργίαν ὤρυξαν. Καὶ τὸν μὲν θησαυρὸν οὐχ εὗρον, ἡ δὲ ἄμπελος πολυπλασίαν τὴν φορὰν αὐτοῖς ἀπεδίδου.
ὁ λόγος δηλοῖ, ὅτι κάματος θησαυρός ἐστι τοῖς ἀνθρώποις.

XAIRETE! Salvete omnes!

47 Replies

Sigueu benvinguts i benvingudes a un nou curs escolar! Enguany l’inaugurarem amb cinema. Per què, no? Gràcies al company Ricardo d’Helleniká. Recursos de griego antiguo, podrem començar la nostra singladura cap a Ítaca tot esbrinant per què serveix estudiar grec i llatí a partir d’un fragment d’ Emperor’s club de Michael Hoffman, 2002.

Gràcies a Ricardo, també podem visionar un fragment de La Versión Browning de Mike Figgis, 1994:

[youtube]http://youtu.be/-PG1J6tKUww[/youtube]

Què us ha semblat? Bé, teniu tot el curs per esbrinar, i segur que ho aconseguireu si no ho sabeu encara, per què cal estudiar els grecs i els romans? Del curs passat tenim un apunt amb un interessant fil de comentaris que podríem anar allargant fins on vulgueu sobre Per a què serveix avui estudiar llatí? i us recomano un article molt interessant de la companya de Chiron Ana Ovando Los beneficios de una educación clásica, títol que ens diu que ha agafat del gurú de la web 2.0 Tim O’Relly, mireu per on també va estudiar clàssiques!

Encetem curs, doncs, i ho fem amb un projecte digital de clàssiques, diria jo, completament consolidat i ben premiat, amb rap i tot! i des d’aquí vull agrair a l’equip directiu de l’ IES Cristòfol Ferrer el fet que hagi respectat la meva desiderata i ens hagi assignat totes les nostres classes en aules digitals connectades a internet. El Fil de les Clàssiques que pretenia fer vacances, tal com us vaig dir, no ha tancat les seves portes (tant El Fil com Aracne han estat entre els primers blocs més actius dels setze mil de la XTecblocs i dels de la blogosfera de clàssiques Chiron), si no ens heu seguit, ara serà el moment de llegir i comentar els apunts i els comentaris que s’han escrit durant els mesos d’estiu i, si no heu compartit les vostres vacances clàssiques a Aracne fila i fila, encara ho podreu fer, si voleu.

Si l’any passat encetàvem el curs, tot regalant-vos Aracne fila i fila, un espai dins El Fil de les Clàssiques per a vosaltres per tal que convidéssiu a qui vulguéssiu, un any més tard podem afirmar que Aracne ja és una realitat ben consolidada que ha arribat als 244 apunts i als 1642 comentaris, tot un exemple a seguir per a altres estudiants de clàssiques, i per això ha estat mereixedor del centaure d’or de Chiron 2009. Tots els alumnes del curs passat hi varen deixar la seva empremta (ara us toca a vosaltres!), també ens han escrit professors i alumnes d’altres centres, sobretot de l’IES Isaac Albéniz, nens de primària i joves de vuitanta anys, amb una fita molt clara: la passió pel món clàssic i les ganes de compartir tots plegats aquest amor i coneixement. Aracne fila i fila , un regal del curs passat perquè fos vostre, aquest l’heu de continuar gestionant vosaltres, convidant altres alumnes i interessats pel món clàssic d’arreu i plantejant enigmes, pujant els vostres muntatges audiovisuals i recerques, sent bon model d’ús d’internet etc. amb l’única condició que els temes continuïn sent de cultura i civilització grecollatina, relacionats amb el currículum vigent de grec i de llatí i la seva pervivència al llarg del temps fins a arribar a l’actualitat. El nadó de El Fil de les Clàssiques se’ns ha fet gran i ara és un projecte digital completament consolidat amb la participació de qui vulgui i amb el ferm compromís de treballar tots junts per aprendre a aprendre i aprendre a compartir el que sabem o el que volem saber. Les parets de les nostres aules no seran un obstacle i obrirem la nostra finestra al món i compartirem projecte educatiu ara per ara amb els estudiants de clàssiques de l’IES Albéniz de Badalona, amb l’amiga Teresa Devesa al capdavant, coordinadora pedagògica del centre badaloní. Qui vulgui, a més de fer-ho com ho visitant, es pot apuntar a aquesta nostra singladura que avui comencem tot i que no hem aturat ni durant les vacances d’estiu; per tant podem dir que El Fil de les Clàssiques amb Aracne fila i fila és un lloc comú de publicació i intercanvi obert al món clàssic i a la seva pervivència i actualitat per a tothom que vulgui compartir el seu coneixement, la seva experiència o els seus dubtes sobre aquest món que hem llegat de grecs i romans. No hi ha dubte, tots som grecs i romans i ens trobem Roma a cada passa!

Engeguem el curs i encara no podem escriure en grec, ni tenim corrector de català. Em sap molt de greu; però tinc esperança ja que els tècnics del Departament d’Educació estan treballant perquè el més aviat possible poguem escriure en grec. La nova actualització dels blocs de la Xtecblocs ens ha permès posar etiquetes als articles i, a més d’emprar el cerca com fins ara, el núvol d’etiquetes us ajudarà localitzar més ràpidament qualsevol tema dels més dels cinc-cents articles publicats a El Fil, sense comptar els d’ Aracne fila i fila. A El Fil hem superat amb escreix els sis mil comentaris (un bloc s’alimenta dels seus comentaris!), a més els anteriors d’Aracne; a El Fil no tenim comptador de visites (a Aracne, sí!), va néixer com un bloc d’aula de clàssiques de l’IES Cristòfol Ferrer, ho continua sent, però poc m’imaginava haver arribat, sols amb molta dedicació generositat, a on hem arribat amb tant de reconeixement arreu i tot gràcies a vosaltres, al vostre interès i participació. Moltíssimes gràcies! Ara que comencem un nou curs, molts dels companys i companyes amb qui vaig engegar fa un any i nou mesos aquesta aventura digital ja són a la Universitat o al món laboral, ens continuen escrivint i comentant però ara us toca a vosaltres, alumnes blocaires (vid. El País Semanal d’ahir), de decidir si el voleu continuar.

D’entrada, estrenem logo: una dona grega amb tauleta encerada per escriure i fil de llana per filar, fet ad hoc a partir de dues peces de ceràmica grega com si escrivís amb un portàtil. Espero que us agradi!

Logo El Fil. Margalida Capellà

Xtecblocs ha actualitzat el WordPress per tant hi trobareu canvis a l’hora d’editar; a més fins ara calia per publicar articles tenir el correu de l’edu si sou alumnes però ara ja no en fan més i abans d’any ens comunicaran quin sistema seguiran; mentrestant els que no teniu identificador us caldrà editar amb el dels companys. Com veieu la mar tampoc no és plana per als que no heu filat mai però no patiu, si l’any passat vàrem patir els talls de la xarxa, i la mala connexió a internet, ho superarem i com Ulisses aconseguirem arribar a Ítaca si voleu, és clar! A més amb la nova llei educatiu cal aconseguir les competències digital, audiovisual, etc. Al menú lateral dret de El Fil hi trobareu moltes eines de El Fil arreu (YouTube, Vodpod, Vimeo, Slide, Google…), enllaços i recursos que us portaran a la xarxa i a Aracne teniu els enllaços a l’actualitat de la premsa. Podeu començar per Chiron, un portal educatiu del món clàssic amb moltes aracnografies i consultar l’actualitat de la seva blogosfera, on podreu llegir blocs d’altres aules i estudiants, entre els quals Secretos de Argos, un excel·lent bloc d’estudiants de diferents centres sobre referents clàssics. Recordeu que treballar en xarxa no és un retalla i enganxa, que cal citar i que cal enllaçar, que cal ser respectuosos i tot allò que em sentireu a dir una i altra vegada: tots plegats hem de multiplicar el coneixement, no mutilar-lo.

A més del treball en obert amb El Fil de les Clàssiques, Aracne fila i fila i Tutorials per blocar bé, treballarem molt més que el curs passat a la nostra aula virtual El fil moodle (d’ ensenyament, d’aprenentatge i d’avaluació), continuarem fent teatre en llatí viu, recreant les nostres lectures, trobant-nos al club de lectura, participant en el llibre de la prestatgeria virtual de la Xtec, preparant-nos sobretot per a l’accés a la Universitat, celebrant les festes a la romana i a la grega, fent sortides al teatre, visitant restes arqueològiques, deixar-nos visitar per experts, anant a conferències, fent tallers de cuina, jugant com a romans al pati, fent exposicions al centre, performances i manualitats, viatges i recitacions… A finals d’octubre ens trobarem al Parc del Laberint d’Horta a Barcelona i farem la nostra gimcana mitològica i etimològica amb els estudiants badalonins de primer de batxillerat, però espero que abans ja us hagin conegut i comentat a la nostra xarxa de clàssiques; més endavant, primer serà virtual, fareu la coneixença en persona els de quart de llatí.

Abans d’acabar aquest primer apunt del curs 2009-10 permeteu-me un consell i perdoneu també serà cinematogràfic, aquest cop de la pel·lícula que tots deveu haver vist El Club dels poetes morts de Peter Weir, 1989:

[youtube]http://youtu.be/ybNOqg1p4Mg[/youtube]

Quin consell us dono? Doncs, el mateix que el professor dóna als seus alumnes. Sabeu és un consell clàssic, d’una llarga tradició literària, ja recollit en Ausoni. Sabeu quin és? Què cal fer, doncs, per trobar el camí personal que permetrà trobar la part més valuosa de la nostra vida? Carpe diem!

Molt bon curs a tothom! Bonam fortunam habeatis!

Viu la Nit 10 i la diada a la romana!

2 Replies

: La nit de Cultura de TV3

Aquesta nit se celebra la Nit 10, la gran gala de TV3 en què presentarà la programació de la nova temporada, i es faran actes culturals per tot Catalunya, entre els quals us recomano les activitats gratuïtes que es portaran a terme al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i al Museu d’Arqueologia de Catalunya a les seus de Barcelona i Girona.

Entre les activitats del MNAT val a destacar Picapedrers, marbristes i escultors: demostració del treball sobre la pedra a l’antiguitat a partir de les deu de la nit i la visita nocturna a l’exposició Tàrraco pedra a pedra de les deu a la una de la matinada. La Nit Blanca del MNAT serà el preàmbul de la Jornada de Portes Obertes de la Diada Nacional de Catalunya als centres que depenen del Museu: Museu Arqueològic (plaça del Rei, 5), Museu i Necròpolis Paleocristians (av. de Ramón y Cajal, 84), Vil·la romana dels Munts (Passeig del Fortí, s/núm, Altafulla), Vil·la romana de Centcelles (Afores, s/núm, Constantí), que es podran visitar de manera gratuïta en horari de 10 a 14 h l’onze de setembre. Així mateix hi haurà, també, portes obertes a l’exposició Tarraco pedra a pedra, que es presenta en aquests moments a la Sala d’Exposicions Temporals del MNAT (plaça del Rei, 5).
Per a més informació: 977 25 15 15 / 977 23 62 09 / mnat@mnat.cat

A la Nit 10, la nit cultural de Televisió de Catalunya, també aquest any se suma el MAC que a partir de les vuit del vespre i fins a les onze farà actes en família a les seus de Barcelona i Girona. A Barcelona, val a ressaltar els tallers de jocs romans per tal d’aprendre a jugar tal com ho feien els nens i les nenes romanes.

L’onze de setembre la revista AURIGA també serà present a la Mostra d’Entitats del Països Catalans al peu de l’Arc de Triomf de Barcelona, en el Quiosc de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català.

Bona Nit 10 a la romana! i molt bona diada!

La nissaga dels déus VIII

37 Replies

Avui presentem amb gran joia la segona història d’herois “Teseu i Ariadna” (el mite del nostre bloc!) i última d’aquestes vacances dins els relats mitològics LA NISSAGA DELS DÉUS de Neus Jordi que tots els dimecres d’estiu s’han publicat de manera inèdita a El Fil de les Clàssiques:

HISTÒRIES D’HEROIS

TESEU I ARIADNA

Minos era el poderós rei de l’illa de Creta. En aquesta illa hi vivia un monstre, mig home i mig toro, el MINOTAURE.

Pintor de Londres.Wikimedia

Per tenir-lo tancat, el rei va fer construir a un arquitecte anomenat Dèdal un LABERINT molt complicat i ple de passadissos. Quan algú hi entrava ja mai més no en podia sortir i moria devorat pel monstre.

Feia temps que el rei Minos havia imposat un tribut al rei Egeu d’Atenes. Havia d’enviar a Creta cada any set nois i set noies per tal que fossin devorats pel Minotaure. Però un any el príncep Teseu, fill del rei Egeu, va fer una proposta al seu pare:

-Pare, deixa’m anar amb els nois i noies que aquest any seran enviats a Creta. Aniré d’amagat, em barrejaré amb ells perquè no se sàpiga qui sóc. Vull matar el Minotaure i així alliberar Atenes d’aquest terrible tribut.

Teseu   moltes vegades s’havia enfrontat  a enemics molt perillosos per defensar el seu poble i sempre havia vençut gràcies al seu valor i intel·ligència. Tot i així Egeu no estava gaire convençut de deixar-li anar. Tenia por que el seu fill morís devorat pel Minotaure, però finalment:

-Ves-hi, –li va dir – Però, si aconsegueixes matar el monstre, recorda bé que de tornada hauràs de canviar les veles negres del vaixell per unes de blanques. Així  sabré que has vençut el monstre.

Aquest era el costum. El patró del vaixell, Nausítous, en el viatge d’anada posava les veles negres perquè era un viatge trist, però si algú aconseguia matar el Minotaure les havia de canviar per les blanques, símbol d’alegria. De moment ningú no ho havia fet.

Aquell mateix dia havia de salpar cap a Creta el vaixell  que portava els nois i noies per pagar el tribut d’aquell any. Al port tohom plorava,  els nois i noies s’abraçaven amb els pares i germans perquè pensaven que no es tornarien a veure mai més. Era un comiat molt trist. Però aquella vegada Teseu es va barrejar amb ells per anar a matar el Minotaure, una empresa molt difícil i arriscada. Després de navegar tres dies i tres nits, al quart dia, just quan es ponia el sol, van arribar al port de Creta.

La princesa Ariadna, filla del rei Minos, havia anat al port a veure l’arribada dels pobres nois i noies. Tant bon punt va veure   Teseu  es va enamorar d’ell.

Jean Baptiste Greuze. Wikimedia

Aquella nit Ariadna es va escapar del palau sense que ho veiés el seu pare i va anar a trobar Teseu. Ell li va explicar que volia entrar al laberint i matar el Minotaure, però : – Com sortiria d’aquell laberint tant enrevessat? – va pensar Ariadna.

Aleshores va proposar-li un pla per ajudar-lo: “ Estimat Teseu,- li va dir – et donaré un cabdell de fil molt llarg. Quan entris al laberint has d’anar descabdellant-lo. Deixa el fil estés per allà on passis i així, quan hagis mort el Minotaure, podràs sortir seguint el fil.

A Teseu li va semblar un bon pla i van decidir que així ho farien. L’endemà de matinada, Teseu va entrar el primer al Laberint. No portava cap arma perquè el rei Minos ho havia manat així: “Si algú podia matar el Minotaure sense armes quedaria lliure”.

Barye. Wikimedia

Per tant va lluitar amb ell cos a cos i va aconseguir matar-lo! Després tal com havien quedat va sortir seguint el fil que li havia donat Ariadna.

Molt feliços i contents van celebrar que Teseu havia mort el Minotaure i havia salvat els companys. Però havien d’emprendre el retorn i Ariadna volia marxar de Creta i anar a Atenes amb Teseu per casar-s’hi.

Així doncs es van embarcar per tornar a Atenes. Després de navegar dos dies es van aturar a l’illa de Naxos per descansar. Ariadna es va adormir. Mentre dormia, Teseu i els seus companys se’n van anar i la van deixar abandonada.

Evelyn De Morgan. Wikimedia

Diuen, però, que va ser el déu Dionís, déu del vi i del teatre, que s’havia enamorat de la bella Ariadna, qui va dir a Teseu que la deixés perquè volia casar-se amb ella.

I així va succeir. Dionís se la va endur de l’illa i s’hi va casar. La voluntat dels déus era molt poderosa.

Staatliche Antikensammlungen. Wikimedia

Tots els altres van seguir el viatge cap a Atenes, però es van distreure xerrant i rient. No es van recordar de complir la promesa que havia fet Teseu al seu pare: canviar les veles negres per les blanques.

Egeu, que esperava el vaixell amb impaciència, va pujar a dalt de l’Acròpolis per veure’l des de lluny. Quan va veure que s’acostava, s’adonà que portava les veles negres. Aleshores va pensar que Teseu havia mort devorat pel Minotaure. Desesperat, es va tirar al mar des de dalt de l’Acròpolis. Aquell mar que el va acollir va agafar el seu nom, mar Egeu.

En arribar Teseu es va adonar del que havia passat. Es va entristir molt i per honorar el seu pare va organitzar uns solemnes funerals. Després va haver de governar la ciutat d’Atenes. Així doncs es va convertir en el seu rei durant molts anys.

Romanes o gladiadores, de peus!

30 Replies

No m’he pogut resistir a fer aquest apunt. Suposo que a hores d’ara que ja hem passat pràcticament l’estiu no us ha passat per alt la fal·lera d’aquesta temporada primavera-estiu 2009, tot i que ja va començar a triomfar l’anterior, amb les sandàlies romanes o gladiadores. Per què s’han posat de moda amb tant de furor i a tot el món? Per què les porten amb tant de deliri les famoses aquí i a Hollywood? Si us fixeu amb la mostra que us he preparat, veureu que n’hi ha de gamma alta i d’esport, de mudar i de platja, de tots els materials i colors, amb pedreria i sense, de molt cares i de menys, de còmodes i no tant…

Però, com eren realment les sandàlies femenines romanes? Com calçaven les dones romanes?… Quan ens toqui el tema a classe, farà massa fred per recordar la moda romana d’aquest estiu.

Bé, si teniu romanes no les llanceu pas encara que s’hagin envellit molt perquè ens aniran molt bé per les nostres disfresses romanes i representacions teatrals. L’estiu s’acaba, però a classe de llatí les lluirem també i no ens passaran mai de moda.