Avui presentem amb gran joia la segona història d’herois “Teseu i Ariadna” (el mite del nostre bloc!) i última d’aquestes vacances dins els relats mitològics LA NISSAGA DELS DÉUS de Neus Jordi que tots els dimecres d’estiu s’han publicat de manera inèdita a El Fil de les Clàssiques:
HISTÒRIES D’HEROIS
TESEU I ARIADNA
Minos era el poderós rei de l’illa de Creta. En aquesta illa hi vivia un monstre, mig home i mig toro, el MINOTAURE.
Pintor de Londres.Wikimedia
Per tenir-lo tancat, el rei va fer construir a un arquitecte anomenat Dèdal un LABERINT molt complicat i ple de passadissos. Quan algú hi entrava ja mai més no en podia sortir i moria devorat pel monstre.
Feia temps que el rei Minos havia imposat un tribut al rei Egeu d’Atenes. Havia d’enviar a Creta cada any set nois i set noies per tal que fossin devorats pel Minotaure. Però un any el príncep Teseu, fill del rei Egeu, va fer una proposta al seu pare:
-Pare, deixa’m anar amb els nois i noies que aquest any seran enviats a Creta. Aniré d’amagat, em barrejaré amb ells perquè no se sàpiga qui sóc. Vull matar el Minotaure i així alliberar Atenes d’aquest terrible tribut.
Teseu moltes vegades s’havia enfrontat a enemics molt perillosos per defensar el seu poble i sempre havia vençut gràcies al seu valor i intel·ligència. Tot i així Egeu no estava gaire convençut de deixar-li anar. Tenia por que el seu fill morís devorat pel Minotaure, però finalment:
-Ves-hi, –li va dir – Però, si aconsegueixes matar el monstre, recorda bé que de tornada hauràs de canviar les veles negres del vaixell per unes de blanques. Així sabré que has vençut el monstre.
Aquest era el costum. El patró del vaixell, Nausítous, en el viatge d’anada posava les veles negres perquè era un viatge trist, però si algú aconseguia matar el Minotaure les havia de canviar per les blanques, símbol d’alegria. De moment ningú no ho havia fet.
Aquell mateix dia havia de salpar cap a Creta el vaixell que portava els nois i noies per pagar el tribut d’aquell any. Al port tohom plorava, els nois i noies s’abraçaven amb els pares i germans perquè pensaven que no es tornarien a veure mai més. Era un comiat molt trist. Però aquella vegada Teseu es va barrejar amb ells per anar a matar el Minotaure, una empresa molt difícil i arriscada. Després de navegar tres dies i tres nits, al quart dia, just quan es ponia el sol, van arribar al port de Creta.
La princesa Ariadna, filla del rei Minos, havia anat al port a veure l’arribada dels pobres nois i noies. Tant bon punt va veure Teseu es va enamorar d’ell.
Jean Baptiste Greuze. Wikimedia
Aquella nit Ariadna es va escapar del palau sense que ho veiés el seu pare i va anar a trobar Teseu. Ell li va explicar que volia entrar al laberint i matar el Minotaure, però : – Com sortiria d’aquell laberint tant enrevessat? – va pensar Ariadna.
Aleshores va proposar-li un pla per ajudar-lo: “ Estimat Teseu,- li va dir – et donaré un cabdell de fil molt llarg. Quan entris al laberint has d’anar descabdellant-lo. Deixa el fil estés per allà on passis i així, quan hagis mort el Minotaure, podràs sortir seguint el fil.
A Teseu li va semblar un bon pla i van decidir que així ho farien. L’endemà de matinada, Teseu va entrar el primer al Laberint. No portava cap arma perquè el rei Minos ho havia manat així: “Si algú podia matar el Minotaure sense armes quedaria lliure”.
Barye. Wikimedia
Per tant va lluitar amb ell cos a cos i va aconseguir matar-lo! Després tal com havien quedat va sortir seguint el fil que li havia donat Ariadna.
Molt feliços i contents van celebrar que Teseu havia mort el Minotaure i havia salvat els companys. Però havien d’emprendre el retorn i Ariadna volia marxar de Creta i anar a Atenes amb Teseu per casar-s’hi.
Així doncs es van embarcar per tornar a Atenes. Després de navegar dos dies es van aturar a l’illa de Naxos per descansar. Ariadna es va adormir. Mentre dormia, Teseu i els seus companys se’n van anar i la van deixar abandonada.
Evelyn De Morgan. Wikimedia
Diuen, però, que va ser el déu Dionís, déu del vi i del teatre, que s’havia enamorat de la bella Ariadna, qui va dir a Teseu que la deixés perquè volia casar-se amb ella.
I així va succeir. Dionís se la va endur de l’illa i s’hi va casar. La voluntat dels déus era molt poderosa.
Staatliche Antikensammlungen. Wikimedia
Tots els altres van seguir el viatge cap a Atenes, però es van distreure xerrant i rient. No es van recordar de complir la promesa que havia fet Teseu al seu pare: canviar les veles negres per les blanques.
Egeu, que esperava el vaixell amb impaciència, va pujar a dalt de l’Acròpolis per veure’l des de lluny. Quan va veure que s’acostava, s’adonà que portava les veles negres. Aleshores va pensar que Teseu havia mort devorat pel Minotaure. Desesperat, es va tirar al mar des de dalt de l’Acròpolis. Aquell mar que el va acollir va agafar el seu nom, mar Egeu.
En arribar Teseu es va adonar del que havia passat. Es va entristir molt i per honorar el seu pare va organitzar uns solemnes funerals. Després va haver de governar la ciutat d’Atenes. Així doncs es va convertir en el seu rei durant molts anys.
Ha estat per a mi un plaer poder participar en aquest bloc que la Margalida dirigeix amb tanta saviesa i dedicació. Gràcies.
Espero que els meus relats us hagin distret i potser a alguns joves estudiants els hagi donat informació vàlida.No era altra la meva intenció. Fins aviat. BONA DIADA!
Moltes gràcies, Neus! però el plaer és nostre. Ha estat un goig llegir-te tots els dimecres d’estiu i quan treballem la mitologia a classe aquests vuit apunts de La nissaga dels déus ens seran de gran ajut.
Molt bona diada!
Kalimera!
Genial! aquest relat algun cop l’habia escoltat per tornar a llegirlo m’ha fet recordar moltes coses,crec que te molt mes del que sembla a primera vista,per mi es clar que reflexa molt els aspectes humans, la valentia,la solidaritat,la por,l’egoisme,l’amor,etc.
Vale
XAIPETE!
Aquest mite l’hem treballat moltíssim, sobretot a la sortida al parc del laberint, però no m’agrada massa, és molt trist. Com ja vaig comentar a un apunt del blog, és massa cruel, tot i que al final tots aconsegueixen l’amor.
Jo penso com el Dani, que aquest mite,com tots els que coneixem, reflexen molts dels valors humans.
* Quan he dit tots aconsegueixen l’amor, hem refereixo a Teseu i Ariadna, sobretot d’aquesta última, que tot i ser abandonada per Teseu, aconsegueix l’amor de Dionís, el déu del vi.
I també m’he descuidat de felicitar a la Neus per aquests relats tan entretinguts.
Fins demà!!
… i tant que cal felicitar la Neus!
Aquest mite el vem treballar en la sortida del parc del laberint! Es un mite que particularment ami m’agrada bastant, perque no es que sigui molt alegre, sino una mica trist, i això em fa recordar coses del meu pasat que potser tenen relació amb alguna cosa que diu en aquest mite de Teseu i Ariadna, com diu el Dani, reflecteix molt la solidaritat, la pròpia por, l’egoísme i l’amor, que aquest son aspectes que les persones sentim en un moment o altre de la nostra vida.
Χαιρε!
Aquest mite, tant treballat per nosaltres, ens pot deixar una bona ensenyança i es pot reflectir, en el cas d’Ariadna, en una dita molt popular: “no hay mal que por bien no venga”, ja que per molt que l’abandoni el seu estimat Teseu, després vindrà el déu Dionís, que finalment, al morir, la transformarà en una constel·lació.
En el cas de Teseu em podem treure com a conclusió que la victòria no s’ha de cel·lebrar per adelantat, i hauria d’haver estat concentrar fins al final (com Ulisses!!) per tal de no viure la desgràcia de veure al seu pare mort.
Aquest mite l’hem treballat algun cop ja.
Es pot aplicar a la vida quotidiana, sobretot als estudis, que celebrem que aprovarem abans de que pengin les notes i alomillor no son com esperavem.
El mite no m’agrada gaire que es una mica trist.
Χαιρε!!
Aquest mite de Teseu és preciós, sempre m’ha encantat, encara que el final és bastant trist però bé, així és la vida, no?!
No pots celebrar alguna cosa que no saps del cert que has fet bé, ja que després pots endurte una gran sorpresa i pot ser que no hagi sortit com tu vols!
Aquest mite ens ha de fer reflexionar a tots.
Χαιρε!!
Aquest mite ja el coneixia, n’hem estat treballant certes parts en els últims hot potatoes i l’any passat el vaig fer a classe. Me’n recordo que em va cridar molt l’atenció. De l’artícle m’han agradat moltíssim les imatges triades, la primera pintura, sobretot, explica molt bé el mite.
Em sembla molt interessant com justificaven el nom del que els envoltava com el mar Egeu, pel pare de Teseu, el nostre heroi.
Salve!
M’agradat molt l’història, quina pena que per un descuit de Teseu, el seu pare horrorizat i mort de penna s’hagi suïccidat al mar Egeu. A vegades per un descuit pot provocar coses terribles en les nostres vides. I aquest es un exemple del que ens pot passar al llarg de la nostra vida.
Per això si has de fer alguna cosa promesa, fes le primer i desprès el que tinguisd que fer!
Vale!
Chaima, has de tenir més cura de l’expressió i de l’ortografia.
Hola
Està molt bé:D aquesta es una de les narracions mitolòliques que més m’agraden,feía temps que ni l’escoltaba ni la llegía merci,està super bé,trits el final :S pero està bé
😀
El mite del Minotaure és un dels més famosos, però també és un dels que m’agraden més. Excepte el final, Teseu i Ariadna s’haurien d’haver casat i haver tornat a Atenes amb les veles blanques…
La Lida ens va explicar aquesta història a classe. Trobo una mica tràgic el final en que el pare de Tesseu es suicidà ja que es pensa que ell ha mort perquè en el seu vaixell té posat velles negres en lloc de blanques i a més s’ha deixat a l’illa a Ariadna.
Salve!
La història de Teseu, el minotaure, Egeu i Ariadna la coneixo perfectament, ja que l’any passat la vam comentar a classe i aquest any, la Lida, també ens l’ha explicat i a mi m’ha servit per refrescar la memòria!
M’agrada molt aquesta història.
XAIPETE! Directament no vaig llegir el mite de Teseu i el minotaure pero a Narracions de Mites clàssics sortia la història de Dèdal, que va ser l’arquitecte i constructor del laberint en que es va tancar al minotaure. El minotaure era el fill de Pasifae i d’un toro.
Vale!
Salve!
Aquesta història ja la coneixia perquè la va explicar la Margalida a classe. La trobo molt macabra, o sigui, veig la reacció d’Egeu molt exagerada, si s’hagués esperat i no s’hagués tirat al mar, hagués sigut tot molt més diferent, però bé, les coses van passar així i així s’han quedat.
Elisa, culpabilitzes Egeu i per què no claves la bulla a Teseu per eixelabrat? Pobre pare!
Salve!
Margalida, no trobo que Teseu tingui la culpa, és a dir, Egeu es va tirar al mar per voluntat pròpia, perquè el seu fill no va posar les veles blanques si, però també per pròpia voluntat. Teseu no ho va fer amb intenció, només va ser un desafortunat descuit.
Evidentment Egeu es va suÏcidar per pròpia voluntat, ja que no s’imaginava poder viure sense el seu fill.
L’última part d’aquesta nissaga!
En l’illa de Creta vivia un minotraure i el rei el tenia en un laberint. Teseu volia marta-lo però el seu pare, Egeu no volia.
Dionís es volia casar amb Ariadna i li va dir a Teseu que la deixés en pau.
Egeu es va llençar al mar pensant que Teseu havia mort, Teseu va organitzar funerals i després es va convertir en rei.
Totes les històries han sigut molt interessants, les que més m’han agradat han sigut les de Cronos.
Xaipe!
Trobo una mica exagerad el que va fer Egeu, crec que no tindria que haber-se suicidat, sinó que tindria que esperar-se encara que sigui una mica més, si que el seu fill també va tenir la culpa de no posar les veles blanques.
Aquesta nissaga també fa reflexionar molt, tenim que tenir més confiança en nosaltres mateixos i que la gent pugui confiar amb nosaltres i pensar abans de prendre decisions tan importants.
XAIPE!
Aquesta història la recordava perquè la Lida la va explicar fa pocs dies, s’explica que Egeu li va demanar al seu fill Teseu que viatges fins Atenes i si arribava que canvies les veles del vaixell per unes blanques. Teseu va arribar però havia begut més del compte i no va recordar la promesa que li va fer al seu pare. Egeu, desolat, al no veure que el seu fill canvies les veles, és va suicidar.
Xaipe!!
Quina pena que sigui ja la ultima part d’aquesta nissaga de deus, les històries són molt interessants de llegir.
En aquesta història crec que Teseu és molt fort ja que ha pogut derrotar el minotaure sense armes, però quina pena el que ha passat amb Ariadna, que l’haa tingut que abandonar però sobretot, amb la mort del pare de Teseu, crec que el seu pare s’ha precipitat molt a l’hora de tirar-se a l’aigua al veure les veles, si hagués sigut jo m’hagués esperat a escoltar el que havia passat i aixi ell no hagués tingut que morir.
Molt emocionant aquesta última entrega de Nissaga de déus! Crec que teseu té molt de valor per anar a Creta i matar al minotaure sense armes, però crec que es va equivocar a l’hora de deixar Ariadna avandonada, ja que si deia que n’estava enamorat, s’hi havia d’haver casat. Teseu també es va equivocar a l’hora de canviar les veles del vaixell com li havia promès al seu pare, havia d’haver estat més atent. Pel que fa al rei Egeu, crec que hauria d’haver tingut una mica més de paciència i no haver-se tirat al mar com ho va fer, ja que Teseu es va oblidar de canviar les veles, però al cap i a la fi, era viu i havia aconseguit el seu objectiu, matar al minotaure de Creta.
Pingback: Òpera amb referents » Òperes amb referents de Monteverdi
Salve! Per on començo? Primer de tot dir que m’encanten aquest tipus de mites, moltissim. Però si són així, curts, a l’hora de llegir un llibre d’un sol mite, molt extens em cansa, si fos, més breu, encantada el llegiria perquè realment m’encanta. En segon lloc, dir, que m’ha agradat molt el mite però ha arribat un punt on m’hagués agradat que l’autor d’aquest text, s’hagués explaiat una mica més a l’hora d’escriure-‘l ja que m’he quedat amb intriga de com s’ho va fer. Parlo del fragment en que diu que va guanyar i va matar-lo. No explica com, ni amb que, ni re, i m’he quedat intrigada. A continuació, el final del mite, no m’agrada gens! És a dir, se que els déus són poderosos i si realment el déu del vi i el teatre va dir-li que se’n anès, que ell volia a Ariadna, encara, però si va marxar i la va abandonar, perquè sí, no m’agrada.
I el final final, a lo que la mort del pare respecta, jo em sentiria molt i molt malament, ja que a causa d’un error, d’una tonteria meva, havia fet perdre la vida, a una de les persones a les que més estimo. El meu pare.
Però tot i així, és només un mite!
Salve!
Aquest mite de Teseu ja el vaig estudiar l’any passat a classe de llatí i aquest any amb la Lida i el llibre de mites clàssics i és bastant interessant!
XAIPETE!
M’enrecordo d’aquest mite ja que el va explicar la Lida a classe fa unes setmanes. L’historia ens explica que Teseu, el fill de Egeu, havia de viatjar a Atenes com a petició del seu pare. Egeu, per assegurar-se de que el seu fill arribava bé, li va demanar a Teseu que en arribar canvies les veles del vaixell per unes blanques, i així ell poder saber que estava bé. Teseu va arribar però havia begut més del compte durant el camí i no va cambiar les veles del vaixell, fent així, que el seu pare el donés per mort. Egeu en no veure que el seu fill canvies les veles, és va suicidar.
És una história molt tràgica i crec que també ens mostra la importància d’una promesa, la importància de ser responsable i l’importància de no ser impulsiu.
Salve!!
No havia escoltat mai aquest mite. Aquest mite aprla de lluita, d’amor, de promesses… es un mite molt extens, tot i això m’agradat molt aquest mite.
Vale!!
Se que la Lida el va explicar a classe però alomilor aquell dia jo no hi era… 🙁
Pingback: La nissaga dels déus VII | El Fil de les Clàssiques
Pingback: Referents d’Ariadna | Aracne fila i fila
Pingback: El casal d’Atenes | El fil del mite grec
Pingback: Coneixeu el mite de Teseu i el Minotaure? | El fil del mite grec