Avui presentem amb gran joia la segona història d’herois “Teseu i Ariadna” (el mite del nostre bloc!) i última d’aquestes vacances dins els relats mitològics LA NISSAGA DELS DÉUS de Neus Jordi que tots els dimecres d’estiu s’han publicat de manera inèdita a El Fil de les Clàssiques:
HISTÒRIES D’HEROIS
TESEU I ARIADNA
Minos era el poderós rei de l’illa de Creta. En aquesta illa hi vivia un monstre, mig home i mig toro, el MINOTAURE.
Pintor de Londres.Wikimedia
Per tenir-lo tancat, el rei va fer construir a un arquitecte anomenat Dèdal un LABERINT molt complicat i ple de passadissos. Quan algú hi entrava ja mai més no en podia sortir i moria devorat pel monstre.
Feia temps que el rei Minos havia imposat un tribut al rei Egeu d’Atenes. Havia d’enviar a Creta cada any set nois i set noies per tal que fossin devorats pel Minotaure. Però un any el príncep Teseu, fill del rei Egeu, va fer una proposta al seu pare:
-Pare, deixa’m anar amb els nois i noies que aquest any seran enviats a Creta. Aniré d’amagat, em barrejaré amb ells perquè no se sàpiga qui sóc. Vull matar el Minotaure i així alliberar Atenes d’aquest terrible tribut.
Teseu moltes vegades s’havia enfrontat a enemics molt perillosos per defensar el seu poble i sempre havia vençut gràcies al seu valor i intel·ligència. Tot i així Egeu no estava gaire convençut de deixar-li anar. Tenia por que el seu fill morís devorat pel Minotaure, però finalment:
-Ves-hi, –li va dir – Però, si aconsegueixes matar el monstre, recorda bé que de tornada hauràs de canviar les veles negres del vaixell per unes de blanques. Així sabré que has vençut el monstre.
Aquest era el costum. El patró del vaixell, Nausítous, en el viatge d’anada posava les veles negres perquè era un viatge trist, però si algú aconseguia matar el Minotaure les havia de canviar per les blanques, símbol d’alegria. De moment ningú no ho havia fet.
Aquell mateix dia havia de salpar cap a Creta el vaixell que portava els nois i noies per pagar el tribut d’aquell any. Al port tohom plorava, els nois i noies s’abraçaven amb els pares i germans perquè pensaven que no es tornarien a veure mai més. Era un comiat molt trist. Però aquella vegada Teseu es va barrejar amb ells per anar a matar el Minotaure, una empresa molt difícil i arriscada. Després de navegar tres dies i tres nits, al quart dia, just quan es ponia el sol, van arribar al port de Creta.
La princesa Ariadna, filla del rei Minos, havia anat al port a veure l’arribada dels pobres nois i noies. Tant bon punt va veure Teseu es va enamorar d’ell.
Jean Baptiste Greuze. Wikimedia
Aquella nit Ariadna es va escapar del palau sense que ho veiés el seu pare i va anar a trobar Teseu. Ell li va explicar que volia entrar al laberint i matar el Minotaure, però : – Com sortiria d’aquell laberint tant enrevessat? – va pensar Ariadna.
Aleshores va proposar-li un pla per ajudar-lo: “ Estimat Teseu,- li va dir – et donaré un cabdell de fil molt llarg. Quan entris al laberint has d’anar descabdellant-lo. Deixa el fil estés per allà on passis i així, quan hagis mort el Minotaure, podràs sortir seguint el fil.
A Teseu li va semblar un bon pla i van decidir que així ho farien. L’endemà de matinada, Teseu va entrar el primer al Laberint. No portava cap arma perquè el rei Minos ho havia manat així: “Si algú podia matar el Minotaure sense armes quedaria lliure”.
Barye. Wikimedia
Per tant va lluitar amb ell cos a cos i va aconseguir matar-lo! Després tal com havien quedat va sortir seguint el fil que li havia donat Ariadna.
Molt feliços i contents van celebrar que Teseu havia mort el Minotaure i havia salvat els companys. Però havien d’emprendre el retorn i Ariadna volia marxar de Creta i anar a Atenes amb Teseu per casar-s’hi.
Així doncs es van embarcar per tornar a Atenes. Després de navegar dos dies es van aturar a l’illa de Naxos per descansar. Ariadna es va adormir. Mentre dormia, Teseu i els seus companys se’n van anar i la van deixar abandonada.
Evelyn De Morgan. Wikimedia
Diuen, però, que va ser el déu Dionís, déu del vi i del teatre, que s’havia enamorat de la bella Ariadna, qui va dir a Teseu que la deixés perquè volia casar-se amb ella.
I així va succeir. Dionís se la va endur de l’illa i s’hi va casar. La voluntat dels déus era molt poderosa.
Staatliche Antikensammlungen. Wikimedia
Tots els altres van seguir el viatge cap a Atenes, però es van distreure xerrant i rient. No es van recordar de complir la promesa que havia fet Teseu al seu pare: canviar les veles negres per les blanques.
Egeu, que esperava el vaixell amb impaciència, va pujar a dalt de l’Acròpolis per veure’l des de lluny. Quan va veure que s’acostava, s’adonà que portava les veles negres. Aleshores va pensar que Teseu havia mort devorat pel Minotaure. Desesperat, es va tirar al mar des de dalt de l’Acròpolis. Aquell mar que el va acollir va agafar el seu nom, mar Egeu.
En arribar Teseu es va adonar del que havia passat. Es va entristir molt i per honorar el seu pare va organitzar uns solemnes funerals. Després va haver de governar la ciutat d’Atenes. Així doncs es va convertir en el seu rei durant molts anys.
