És cert, en un primer moment, a Grècia quan es va començar a emprar l’alfabet (vid. Apreneu l’alfabet grec?) s’escrivia tot seguit, amb l’anomenada scriptio continua, sense separar els mots i sense marcar els accents ni els signes de puntuació, com es pot observar en aquest fragment de les Lleis de Gortina, relatiu a les herències, que es troba al Louvre: unes 6.000 línies del segle V aC, gravades en lloses de pedra en escriptura arcaica bustrofèdica i scriptio continua a l’àgora de Gortina, a l’illa de Creta.
Louvre. Wikimèdia
Van ser els gramàtics i filòlegs alexandrins els que, a més de preservar i difondre la literatura grega antiga, van introduir en temps de Ptolomeu I, successor d’Alexandre el Gran, els signes ortogràfics (accents -agut, greu i circumflex- i esperits -suau i aspre i els de puntuació (punt, coma, punt volat -equivalent als nostres dos punts- i punt i coma -equivalent al nostre signe d’interrogació-) per facilitar als lectors grecs, als egipcis i als orientals hel·lenitzats la comprensió dels textos grecs antics.
A Internet, i ja no parlem als SMS, converses de WhatsApp on són els accents, els signes de puntuació, les majúscules o els espais en blanc entre mots… que sorgiren per facilitar la lectura i comprensió del text escrit?
Gràcies al company de català Joan Marc, tenim una traducció catalana sobre l’homo puntuatus, molt interessant i que tot plegat ja em comentareu:
L’Homo Sapiens escriu i llegeix des de fa tan sols 6.000 anys. L’escriptura alfabètica aparegué fa aproximadament 3.400 anys i els primers assajos de la puntuació daten d’uns 2.400 anys. L’homo alfabeticus, doncs, ha escrit i llegit durant un bon milenni, i fins i tot molt més, textos presentats d’una manera que avui en dia semblaria totalment prohibitiva. Internet, a través d’una regressió espectacular, ens n’ofereix una idea aproximada amb les seves adustes adreces sense blancs entre els mots, sense accents ni majúscules.
Un text no era, per tant, immediatament desxifrable. Per copsar-ne el sentit, el lector prèviament devia efectuar una mena de preparació de còpia, en el transcurs de la qual ell situava les seves pròpies traces sobre el propi suport (papir, pergamí, després paper). Molts manuscrits antics conserven la traça d’aquesta “puntuació” afegida. La idea que calia que l’escrit esdevingués menys hermètic va caminar molt lentament i va haver de lluitar contra la resistència de les elits geloses del seu saber.
Olivier Houdart, Sylvie Pioul (2006) L’art de la ponctuation, Paris, Éditions du Seuil (trad. Joan Marc Ramos)
Sens dubte, el llenguatge és important i pràcticament essencial actualment per a poder-se moure per la societat moderna.
Com ahir veiem en els exercicis de repàs, els grecs van introduir l’alfabet als volts del segle III aC, avui a filosofia hem estat parlant sobre això, que l’escriptura, va facilitar l’inici de la filosofia!
Avui precissament a classe de filosofia hem estat parlant de la importància de l’escriptura, concretament de la importància que va tenir el fet de que algú comencés a dubtar sobre la manera de comunicar-se o millor dit de quedar-hi gravat durant tants segles, la importància de no ser-hi només als records, de formar part de la història. Tot això sense l’alfabet grec seria impossible, obviament va tenir que patir una evolució, i l’escriptura va haver d’incorporar els espais, els accents i els signes de puntuació.
És impressionant saber que tots els éssers humans portem a dintre l’instint de superació.
Visca la interdisciplinarietat!
XAIPE, Lida!
La escritura és molt importan com altre dia vem parlar a clase, sense ell no podriam tindre internet.
XAIPE
Hola Lida!!
Els grecs han sigut molt importants per a la nostre cultura i la nostra llengüa. Haviam si m’aprenc l’alfabet ja, que em costa una mica. xD
Adeu!!
Lida! La veritat és que, com tu dius, és bastant desconcertant saber que els accents, els signes de puntuació, els espais, etc. s’hagin inventat per a falicitar no tan sols l’escriptura, sinó també la lectura i que nosaltres fem exactament el contrari… Però la veritat és que tot ha estat influit per les últimes generacions i les noves tecnologies (si saps que enviar un sms surt més barato si escrius menys, per exemple, no t’enrollaràs quan saps que et poden entendre amb menys lletres!) i tampoc crec que influieixi gaire, ni que el nostre idioma arribi a variar per aquest tipus de variacions en un àmbit tan coloquial.
Estaria bé que seguim el camí que ens van obrir i que no comencem a retrocedir, sino que, al contrari, seguim evolucionant i millorant les coses que es poden millorar.
Lida!
En una classe vas mencionar que el llenguatge era cíclic, i que per tan ara amb tot això de les abreviatures en els sms i l’Internet, no utilitzem signes de puntuació, accents ni vocales, per tan ara tornarem per dir-ho d’alguna manera, a l’època dels fenicis. Però jo crec que mes que tornar-hi alternarem els dos mètodes de comunicació, depenent del lloc i el moment en que ens haguem de comunicar.
Bon cap de setmana!
Això espero, Rebeca! Em deixes més tranquil·la! Molt bon cap de setmana!
Xairete!
Com ja he dit avans l’ alfabet és molt important i gràcies a els inventors “els grecs” ens podem comunicar.Apart d’això, també hem de reconèixer que són molt importants els accents gràfics, els punts, comes,encara que de vegades no ho pensem,amb la finalitat de poder pronunciar les paraules exactament, ja que hi ha mots que s’escriuen igual però que per aquest accents tenen altres significats, i pels signes de puntuació comes i demés, també indica si has de pausarte quan llegeixes.
adéeu:)
Hola
Amb els signes ortografics es va perfeccionar l’alfabet i aixo es nota avui en dia quan escrivim.A mi personalment no m’agraden gens els accents,sempre m’equivoco amb ells i han sigut causa de moltes notes reduides per culpa seva.Ara be, els signes de puntuacio si que m’agraden, no has de pensar gaire ni posarte a fer veus extranyes enmig de classe,(a tots ens a tocat semblar babaus en alguna ocasio),i apart li donen ritme a la lectura.
I per fidelitat a lo que acabo de dir,no he colocat cap accent en el meu comentari.
pd: si voleu escoltar una canço de rap relacionada amb els signes de puntuacio aqui os deixo el link:http://www.youtube.com/watch?v=QQ5AsfiZkfE
Dani, m’ha agradat molt aquest rap que ens recomanes (Rapsusklei-Punto y coma, cliqueu aquí), tot i que hi ha molts signes de puntuació encara en faltaria algun, sobretot alguna admiració! Llàstima que no en tinguem un amb els signes grecs per explicar-ho a classe a ritme de rap, sobretot el punt volat!
Fins demà! Acaba de passar un bon diumenge!
El que puc deduir és qué l’invenció d’un dels millors invents comunicatius de la Història, per no dir el millor, vé complementat amb altres innovacións inmediates explndides que permeten un desenvolupament de la nostre comunicació de forma flexible. El fet que puguem comunicar coses tan complexes com una pregunta, un aclariment, o fins i tot un estat d’anim mitjançant signes no corporals, i que a més perdurin en el temps sembla ciencia ficció.
Com a ésser viu que sóc opino que la comunicació es tan essencial com l’aigua, l’oxigen, o el foc.
En efecte, l’escriptura es el major invent del mon!
Ja que sense ell potser altres invents s’aguesin olblidat.
Adeu!
Hola,
bueno bueno..
quin text mes interesant,
avui es el ultim que em llegire, perque estic super cansada.
Doncs resulta que escribim i llegim des de fa 6000 anys..
quants anys..només estem a 2009.
Resulta que abans no separaban les paraules i no li posaven ni accents ni comes.
A mi tot meng els accents em sempla genial, ajaj
esque els accents em maten.
🙂
Bueno avui he llegit moltes coses interesants.
Demà més.
Nanit
Tot això fa que em pregunti: realment necessitem tantes normes ortogràfiques i excepcions? Si ja sabem el què volem dir, perquè hi hem de donar tantes voltes?
El fet és què si en el passat algú se’n va adonar que les normes ortogràfiques eren necessàries va ser per alguna raó de pes. Per aquest motiu, penso que tard o d’hora, tornarem a escriure bé o em temo que la civilització haurà fet un pas enrrere.
Salve!
M’ha agradat molt la explicació del text , on ens explica que fa 600 anys que els grecs no posaven accents ni comes. Genial así s’estalviarien les faltes d’ortografia que per la juventut d’ara li costa, comm jo!
Vale
Xaipe!
Evidentment, l’alfabet és un dels millors invents del món, sense ell, ara mateix no podriem estar aquí, comentant aquest article tant interessant, perquè obviament, no sabriem escriure!
És molt interessant saber que la gent escriu desde fa molt de temps… és realment fascinant!
Estaria bé poder escriure com ho feien. Sense complicacions ni comes ni accents. Seria més facil per els estudiants i per aprendre.
Salve!
quin garn invent a sigut lña escritura tan com en grec,llati,arab…i altres idiomes en afectiu no se com seriem sence la escritura perque gracies a ella ens podem comunicar i fer altres coses..
un bon article lida
vale!!:D
Xaipete!
La veritat esque mai m’ho habia preguntat: Que necesitat de signes tenim a l’hora de parlar o escriure? Perquè la veritat esque al llati no hi ha res de signes i sabem pronunciar-lo igual o millor sense aquets signes, ara sí al grec s’han complicat bastant mes amb esperits, accents…
El que no entenc es perque diu a l’article que van crear els signes per entendre-ho millor, cuan e spot entendre igual sense cap signe.
En definitiva que el que hi ha es el que hi ha i no e spot remediar! Algun altre bon motiu tindrien.
Fins demá!
Els signes d’accentuació s’han simplificat molt en grec modern i ja no parlem de com escriuen els joves a Internet o amb els mòbils!
Jo sóc partidària d’utilitzar els signes de puntuació i d’evitar faltes d’ortografia. De fet sempre que puc evito escriure de qualsevol manera a les reds socials i encara que hagi de reduir el nombre de caràcters als sms intento com a mínim no fer errades ortogràfiques.
Si els signes de puntuació s’han creat ha sigut per un motiu, i si els apartessim cada cop més sovint de la nostra vida, la comunicació seria més dificultosa i menys ràpida de comprendre.
És ben cert, no tots els joves feu economia de llenguatge. Així m’agrada!
Χαιρετε!!!.
En la meva opinió, crec que aquest article es molt interesant. Debia ser un embolic llegir sense els accents i sense separar els mots amb l’anomenada sriptio continua. Pero gracies als filólegs i gramatics d’Alexandria que el van poder introduir i així van poder facilitar als lectors la seve lectura.
Fins aviaat.
sense l’alfabet no podriem escriure ni parlar, pero lo que mes ens complica son els accents, preferiria estar com els grecs estaben sense accents ni res aixi evitant complicacions !!
Ja veig, Míriam, com no fas cas de les normes ortogràfiques i passes per alt les majúscules i els accents!
Xaipete!
gràcies a l’alfabet grec avui en dia ens podem comunicar per escrit, podem llegir llibres i fins i tot podem comunicar-nos oralment. Tot i que els accents grecs ens compliquen una mica les coses a l’hora de llegir, ens serveixen per poder pronunciar com cal les paraules. En llatí en canvi és més fàcil de llegir ja que no porta accents. Però de fet el català i el castellà també tenen accents per facilitar la lectura de les paraules.
XAIPETE!! L’alfabet grec ha sigut un gran invent, ja que ens serveix per comunicar-nos a distància i per llegir i escriure. Els grecs també van inventar els signes de puntuació com els accents i el circumflex que segueix vigent al francés.
Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » Ja llegim Αἰσώπου μύθοι!
XAIPE!!
Com ja haureu llegit a altres comentari meus, l’alfabet grec va ser un gran invent, ja que gracies a ell hem pogut descobrir escriptures de l’antigua Grècia, com ja pot ser la de l’imatge que està l’alfabet en grec.
Vale 😉
Χαιρετε
Llegint el text verd, no sabia que hi habia una raça anomenada “Homo alfabecticus”.
“L’Homo Sapiens escriu i llegeix des de fa tan sols 6.000 anys. L’escriptura alfabètica aparegué fa aproximadament 3.400 anys i els primers assajos de la puntuació daten d’uns 2.400 anys”.
Des del meu punt de vista, pels milers i milers d’anys que té la terra, només fa 6000 anys que sabem escriure i llegir. És molt poc! I encara menys els assajos de puntuació que daten uns 2400 anys.
Evolucionem molt ràpid, cada cop més.
A Internet no utilitzem els signes de puntuació i ens menjem lletres a les xarxes socials ja que no tenim l’obligació d’escriure bé i ens estalviem temps, amés l’altre persona t’enten perfectament.
Amb el telèfon ens menjem més lletres encara ja que en els missatges et fan pagar per lletra utilitzada així que la gent s’estalvia el màxim possible.
Això sí, en una lectura important ha d’estar l’rotografia en regla i s’ha d’escriure bé.
Xaipete!
A principi era molt variat l’alfabet grec però amb el pas del temps va anar evolucionant ! esta molt bé això perque gràcies a ells tenim un alfabet amb el qual ens podem comunicar entre nosaltres i també escriure i etc…
Xaipete!
Sembla increïble que amb el temps que fa de l’existència de la raça huamana fagi relativament tant poc que sabem llegir i escriure. Fou una gran innovació que ens ha permès avançant en altres camps.
Jo crec que tant amb internet com amb els telèfons mòbils suprimim lletres i signes orgtogràfics i de puntuació senzillament per comoditat i per a facilitat i agilitzar la comunicació.
Xaipete!
M’ha semblat molt interessant aquest article, ja que abans de començar a estudiar grec no sabia que aquesta llengua també utilitzava signes de puntuació. De moment ja conec l’esperit suau i l’esperit aspre i se identificar-los. També, és veritat que els signes de puntuació es perden a l’hora d’escriure a través de xarxes socials, o almenys en el meu cas, i això pot comportar problemes a l’hora d’escriure a mà.
Vale 🙂