Reprenem Quae fabula est? amb aquesta pintura d’un mite ovidià. De quin mite es tracta? Quina és la transformació? De qui és aquesta pintura? On es troba actualment?
Per acabar, intenta fer un diàleg entre els dos personatges principals i si pot ser en llatí. T’hi atreveixes?
El divendres 10 de maig el jurat del IX Premi Thos i Codina de Treballs de Recerca de Batxillerat (curs 2011-2012) ha fet públic el seu veredicte en un solemne acte celebrat a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró el dia de la seva festa patronal, Sant Raimon de Penyafort.
El jurat l’han format dos membres del Grup d’Història del Casal (Jaume Vellvehí i Maria Salicrú-Maltas), la catedràtica de l’IES Thos i Codina Núria Nogueras, Mercè Colomer -en representació d’Òmnium Cultural- i el Degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats, Julio Naveira.
El premi el convoquen des de fa nou anys l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró juntament amb el Grup d’Història del Casal de Mataró amb el copatrocini de la família Cobo descendents de Terenci Thos i Codina.
VALORACIÓ DELS TREBALLS DE RECERCA DE BATXILLERAT DEL IX PREMI THOS I CODINA (divendres 10 de maig de 2013 per Mercè Colomer com a membre del jurat en representació d’Omnium Cultural de Mataró) corresponents al curs 2011-2012:
L’any passat va guanyar el VIII Premi Thos i Codina el treball titulat Història de Can Rogent, una recerca que il·lustrava la història d’una família de Sant Andreu de Llavaneres des del segle XV fins a l’actualitat. Enguany tres treballs finalistes opten al IX Premi Thos i Codina de Treballs de Recerca de Batxillerat, que són:
En primer lloc, el treball Un jaciment romà excepcional, Can Farrerons, finalista amb el pseudònim de Gladius és una recerca exhaustiva que destaca perquè a partir del coneixement teòric d’unes restes romanes conservades a Premià de Mar, analitza la planta octogonal del jaciment de Can Farrerons i fa aportacions singulars inèdites. L’alumne ha realitzat un important esforç de documentació –també gràfica- així com entrevistes de gran valor a especialistes que constitueixen gairebé l’essència del treball. La recerca compleix el requisit d’elaboració d’una tesi, un mèrit en un treball de recerca de batxillerat. Cal reconèixer també l’evolució i entusiasme de l’alumne des de l’inici del treball fins al seu acabament on assumeix la seva implicació en la defensa i valoració del patrimoni.
En segon lloc, el treball La República de Weimar (1919-1933) i els orígens del III Reich. Una visió mataronina contemporània, finalista amb el pseudònim en blanc, es tracta d’una investigació original que ressegueix les notícies publicades al Diari de Mataró sobre la República alemanya de Weimar. La recerca demostra la implicació de la ciutat amb allò que passava fora de les nostres fronteres entre 1919 i 1933. L’alumne ressegueix l’actualitat alemanya vista des de la premsa mataronina i la compara amb la realitat espanyola. Cal destacar l’important esforç d’interpretació de la política alemanya i de contextualització a nivell català, així com el fet que ha hagut de ser una recerca llarga amb resultat minsos. És interessant també la valoració final d’on es desprèn una visió del passat des del present com a antídot davant les circumstàncies actuals. Acaba demostrant la vocació de mantenir vincles des de Mataró amb l’exterior.
I en tercer lloc, el treball Armats de Mataró, finalista amb el pseudònim de “Manaia”, és una recerca exhaustiva que incideix en tots els aspectes relacionats amb el món dels Armats de Mataró. L’autor o autora del treball ha recollit una àmplia documentació sobre el món dels armats i s’ha entretingut en tota mena de descripcions (la indumentària, els passos, els moviments, la història, el paper de l’entitat a la ciutat, el paper dels personatges, la terminologia…). Aquesta recerca aporta un gran volum d’informació entre la que hem de destacar la documentació gràfica, que resulta molt interessant, rica i descriptiva. A més a més, les fonts que l’alumne ha utilitzat per nodrir-se són molt variades: a part de la recerca en diversos arxius, ha realitzat entrevistes als protagonistes. “
El premi va quedar malauradament desert davant la sorpresa de l’auditori i la desil·lusió dels finalistes, especialment d’en Rubén. L’accésit va ser per a La República de Weimar (1919-1933) i els orígens del III Reich. Una visió mataronina contemporània de l’alumne Jean Luc Mendes de l’Institut Obert de Catalunya. L’Enhorabona!
Rubén Florencio amb els seus pares, finalista 9è Premi Thos i Codina
En Rubén Florencio amb la seva tutora de TR
Rubén Florencio i la seva tutora de TR
L’ENHORABONA, Rubén Florencio per aquest últim guardó de finalista al IX Premi Thos i Codina, després d’haver guanyat el Premi Hèracles i un Premi de recerca jove, més és impossible!
El proper 30 de maig finalitza el termini per al lliurament d’originals de la convocatòria del X Premi (treballs de batxillerat del curs 2012-2013) que s’atorgarà el proper any. Podeu consultar les bases aquí.
Tothom sap qui va ser Juli Cèsar, el conqueridor assassinat; però qui coneix la seva mare, filla del cònsol Lucius Aurelius Cotta?
Per no perdre la tradició (Mater, matercula!; Els fills les millors joies…) i alhora honorar les mares -què seríem sense elles?- en un dia com a avui reivindiquem, doncs, el paper d’Aurèlia Cotta en la vida de Juli Cèsar tot recuperant aquesta intervenció de Bernardo Souvirón a El día menos pensado de RNE:
Enguany Ars amatoria d’Ovidi és una de les lectures prescriptives de les PAU de llatí a Catalunya. El seu estudi ens ha portat a detectar, a més de la seva actualitat en l’art de lligar, la influència ovidiana en el Cançoner de Ripoll o Carmina Rivipullensia precisament en l’any que Ripoll és Capital de la Cultura Catalana. El Cançoner de Ripoll és un corpus poètic breu d’influència goliardesca que es troba dins del manuscrit 74 de la biblioteca del monestir de Santa Maria de Ripoll, actualment ubicat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
Al monestir de Ripoll, anys abans dels preats Carmina Burana, un estudiant enamorat o un monjo amb un gran coneixement de la mètrica clàssica -un coetani dels destacats trobadors catalans Guillem de Berguedà (1130-1196), Guillem de Cabestany (?-1212) i el rei Alfons I (1154-1196)- va escriure d’amagat uns poemes eròtics, en llatí, no gaire coneguts i que encara reclamen un estudi a fons. El seu descobridor, Lluís Nicolau d’Olwer, el va anomenar l’Anònim Enamorat. Jaume Arnella (Barcelona, 1942) va rescatar de l’oblit part del poemari, traduït per Joan Soler i Amigó (Badalona, 1941), i va enregistrar el CD Eròtica Monàstica l’any 1994. L’editorial Adesiara va publicar el 2010 El cançoner de Ripoll amb traducció de Jordi Raventós i amb la introducció de Pere Quetglas.
A partir de la versió catalana de Ramon Sargatal (Carmina Rivipullensia. El cançoner eròtic de Ripoll (1995) del poema medieval ripollès, els alumnes de segon de batxillerat de llatí, Cristina Álvarez i Ricard Martínez, n’han fet la seva versió barrejant llatí i català i ens han cantat amb el tòpic de l’amor com a milícia (Militia Amoris) aquesta balada Quare Cupidini militaverim, acompanyats de la guitarra amb la música “I Don’t Want to Miss a Thing” d’Aerosmith:
Greu nafra d’amor,
que porta molt dolor!
És font de gran furor
i comporta molt terror.
Tement el seu furor,
jo vaig buscar l’amor.
I així, sense terror,
evito el seu dolor.
Quem dum sequor, apricam
sum adeptus amicam.
Fa temps que me’n delia
i amb casta ment venia.
El front i el coll
et papilla sat dura
quia sunt sine ruga,
candent plus nie pura.
Blanques té les dents.
I els ulls ben relluents.
Mans, peus i cames
com lluna són de blanques.
Hac me Venus donauit,
qua me nimis ditauit
M’hi hauria menys tornat
si or m’hagués donat.
Val més que no pas l’or
i més que cap tresor (que cap tresor)
Em plau molt més que l’or,
que venç tots els tresors.
Aquesta estimaré!
Sols a ella serviré!
Deprecor Cithaream
mihi quod seruet eam.
Aquesta estimaré!
Sols a ella serviré!
Aquest cap de setmana la pluja intensa i constant ha remullat la novena edició del festival de recreació històrica de Badalona, la Magna Celebratio; però no l’ha aigualit ja que en comptes dels carrers els soldats i els artesans dels diferents oficis s’han apoderat de les termes, del decumanus, del Jardí de Quint Licini i de la domus dels dofins i allí han fet les seves demostracions i tallers. Tot seguit en teniu un tastet, dedicat especialment als aràcnides de Badalona i als tripulants de El vaixell d’Odisseu:
Vid. Fotografies
Des de fa nou anys, el darrer cap de setmana d’abril i durant quatre dies, el Museu de Badalona organitza la Magna Celebratio i des de fa sis edicions El fil de les Clàssiques hi participa o bé en forma de reportatges o bé activament com en les passades edicions. Ja fa setmanes que la Teresa us anima a participar des d’Aracne fila i fila! Enguany els alumnes de l’institut Premià de Mar teniu la tasca de visitar aquest festival romà que ben a prop de casa combina les visites als diferents espais arqueològics de l’antiga ciutat romana de Baetulo amb la possibilitat de degustar un menú romà als restaurants de la ciutat, així com de gaudir de la recreació d’oficis i escenes portats a terme per grups de reconstrucció històrica, participar en els tallers i visitar els nostres companys aràcnides a Schola i Ludi Romani i aprendre de la mà d’especialistes més coses de la vida quotidiana dels romans. No t’ho pots perdre: La Magna Celebratio t’espera a Badalona! Vet aquí la programació.
Programa Magna Celebratio 2013
N.B.: Si us hi fixeu bé, hi trobareu fotografies de persones conegudes per tots els aràcnides!
Per anar escalfant motors, fem memòria de les nostres sis edicions anteriors de Magna Celebratio tot destacant:
Ens veiem a la Magna! Espero amb candeletes les vostres fotografies, muntatges audiovisuals, reportatges, entrevistes, comentaris, …
Per qüestions meteorològiques el Festival Romà Magna Celebratio passa a celebrar-se als espais arqueològics del Museu de Badalona.
SANT JORDI
Abril, tebi el dia.
Tot és anar de gent.
Hi ha somnis en tots
els somriures, s’han obert
quan ha despertat el matí.
Blaves les mirades,
espurnejants els ulls
i roses i llibres
a tocar dels dits.
D’ací i d’allà
Arriben rialles,
converses, crits d’ ocells…
Avui és Sant Jordi,
porta olor de primavera el vent.
Pepita CASTELLVÍ
L’aràcnida Pepita ens ha regalat aquest poema per celebrar el dia de Sant Jordi, a més del poema inclòs en Una carta per a…, i nosaltres l’hem de felicitar per haver guanyat el primer premi de Poesia en el certamen literari de Sant Jordi de Teià. Feliciter, Pepita!
A classe de grec de primer vàrem començar la celebració de la diada tot jugant un any més –i ja en fa molts!– al joc d’etimologies grecollatines Eco y Narciso, des d’aquí tot el meu agraïment als dos alumnes que feien de déu, John Tuset i Víctor Barranco.
Abans de l’esbarjo vàrem assistir a la presentació dels millors treballs de recerca del centre, entre els quals hi havia Òpera amb referents de la Laura Luna Surinyach i Turisme arqueològic al Maresme de Georgina Tur i Hady Camara. La sala d’actes de l’edifici Cristòfol Ferrer era ben plena i, a més amics i parents de les tutorandes hi varen fer acte de presència. La Laura també ens va tocar la flauta i ens va explicar com continua encara el seu treball de recerca perquè el TR és un punt de partida, però no el final. La Georgina que segurament serà una bona dinamitzadora ens va continuar animant a visitar el patrimoni romà del costat de casa.
“Ubi tu Georgina, ego Hady”
Senyeres, paradetes de roses i de llibres, pastissos i entrepans, fruita portada per encàrrec, roses de feltre, màgia, trenes, jocs i més jocs esportius alegraven un matí assolellat d’abril. El claustre de l’edifici del Serra de Marina bullia d’alegria i les pistes del Cristòfol ferrer i del Serra d’esportistes, professors i alumnes amb calça curta corrien amunt i avall; mentrestant uns alumnes de llatí intentaven enregistrar un Colloquium
Escena del Colloquium de 1r de Llatí
i els alumnes de Literatura Catalana, alumnes i tutorands meus, feien els últims preparatius per recitar amb l’acompanyament musical de la Laura uns textos poètics de Salvador Espriu que el xivarri de les pistes ens impedeix compartir hic et nunc amb tots vosaltres.
Tot seguit el lliurament dels guardons del Certamen de Sant Jordi, entre els quals hi havia un lloc per a les Clàssiques amb sis premis: Cultura Clàssica (Àlex Aguilera), LLatí de quart (Imad Tmara), primer (Andrea Balart) i segon (Iván Zapico) de batxillerat, Grec de primer (Irina Balart) i de segon (Laia Muñoz) a partir de Un Sant Jordi epistolar, una activitat col·laborativa amb altres centres, especialment amb els alumnes de la professora Auda Ferrer de l’institut Maria Aurèlia Capmany de Cornellà de Llobregat i els de Rocío Poyato de l’institut Miquel Martí i Pol de Roda de Ter. L’enhorabona a tots i a totes!
Amb Imad, el guanyador de 4t, i el mestre de cerimònies, en Joan Marc
Un any més hem tingut la participació de pares. Tot el meu agraïment a David Bernad, el pare de la Sara, per col·laborar amb Adonis i Afrodita!
Adonis i Afrodita, de David Bernad
La diada de Sant Jordi aleshores començava als carrers i places amb llibres, roses i parelles d’enamorats…
Aquest va ser el nostre segon Sant Jordi clàssic a l’institut Premià de Mar, diferent al primer perquè Sant Jordi cada any és únic!
S’apropa Sant Jordi! Llibres i roses omplen els nostres carrers, places, escoles i instituts. Quin llibre hem de comprar? Es llegiran tots els llibres que es regalin? Per què ens cal llegir? Què són els clàssics? Per què ens agraden?… L’escriptor Xavier Serrahima, també aràcnida, el curs passat ens va visitar a propòsit de L’ase d’or d’Apuleu (vid. aquí les nostres propostes de lectura) i fa dies ens va demanar de tornar al nostre institut. Ahir va venir acompanyat de l’editora de Teide Anna Folqué i ens va regalar una agradable conversa sobre la utilitat i el plaer de la lectura i el perquè llegir els autors clàssics, així com de la necessitat d’adaptacions juvenils. També va donar bons consells per escriure i moltes idees per fer les nostres cartes i recreacions literàries!
Què us ha semblat que l’escriptor Xavier Serrahima ens hagi tornat a visitar per parlar-nos aquest cop de l’actualitat dels clàssics i animar-vos a llegir-los? Per què cal fer adaptacions dels clàssics? Què opineu de les lectures prescriptives? Què opineu de la visita de Xavier Serrahima a l’aula? Us agrada que els escriptors ens visitin?…
En acabar la xerrada, l’alumna Núria Yela, editora del blog de Grec 2 Literatura grega a escena i impulsora de La cinta de Νίκη, va aconseguir enregistrar una breu conclusió tot preguntant a Xavier Serrahima Per què llegir i per què clàssics?:
Sigues d’on siguis, aquest Sant Jordi tenim oberta la bústia aràcnida per rebre cartes amb referents clàssics. A què esperes per participar-hi? Ja han començat a arribar les primeres i són de diferents centres i de diferents nivells!
Una vegada feta la teva missiva, el segell consisteix en demanar permís aquí mateix en comentari o al Facebook i ja la podràs editar a Una carta per a…!
Tal com va passar el curs passat, cada centre pot seleccionar les millors creacions del seu alumnat i així fer un lloc per a les clàssiques en el certamen literari del dia de Sant Jordi. A l’institut Premià de Mar, així ho vàrem fer amb Monstres, somni de la raó, una activitat col·laborativa proposada per Teresa Devesa de l’institut Albéniz a Aracne fila i fila. Enguany la idea ve de Roda de Ter, de l’institut Miquel Martí i Pol, concretament de la Rocío Poyato que va començar amb epístoles a partir de les Heroïdes d’Ovidi i per això aquest Sant Jordi compartim cartes! Qui diu que estan passades de moda? L’estil espistolar el podem trobar al Facebook, al Twitter, al WhatsApp…! Hi tornaran a participar pares i mares…? Rebrem fotografies, il·lustracions…?
N.B.: No esperis que arribi la inspiració; posa’t a escriure i de ben segur aviat arribarà!
Pompeia és sempre fascinant! Ara podem gaudir de Pompeia fins i tot fora d’Itàlia en dues magnífiques exposicions:
Pompeya, catástrofe bajo el Vesubio al Centro de Exposiciones Arte Canal a Madrid fins el 5 de maig:
i fins a finals de setembre al British Museum, Life and death Pompeii and Herculaneum: