Monthly Archives: octubre 2009

Catalans i espanyols a Grècia

Cada any per aquestes dades, una vegada ja sabem llegir i escriure en grec, treballem a classe Grècia avui. Mireu per on que aquests dies el tema és actualitat.

Ahir es va emetre a TV3 a Afers exteriors, el programa de Miquel Calçada, com viuen els catalans avui a Grècia. Evidentment no hi podia faltar el meu amic Eusebi. Quina alegria! Eusebi Ayensa, hel·lenista i director de l’institut Cervantes a Atenes, ens ajudarà a entendre què en queda, de la Grècia clàssica, bressol de la cultura occidental?

Dimarts passat a Españoles por el mundo de rtv.es també el reportatge va tenir lloc a Grècia, a Atenes!

Juli Cèsar amb àlter ego

Com ja és habitual a El Fil de les Clàssiques, ens torna a visitar Juli Cèsar, però ho fa amb el llatinisme de la setmana prescrit per les PAU de llatí (alter ego) i una altra locució llatina que haureu d’encertar a partir de l’estupefacció de Juli Cèsar en veure al bloc el vídeo del Chiki Chiki (Πιτσιρίκι) de Χρήστος Βάμος. Haureu de definir aquests dos llatinismes en català i, tot seguit, fer-ne una frase personal. Realment Cleòpatra va ser l’àlter ego del conqueridor de les Gàl·lies?

Artis aenigma III

El curs passat ja us vaig proposar algun enigma mitològic (Artis aenigma i Aenigma II), inspirada pels famosos enigmes del company chironià Lluís Inclan. Enguany continuarem perquè crec que estimulen l’interès i la curiositat i ajuden a adquirir la competència comunicativa. Us fan pensar i interrelacionar el que estudíeu. Jo crec que part del fracàs escolar és perquè s’estudia fragmentàriament i es col·loca el coneixement en compartiments, en calaixos, com els de la Venus de Dalí de l’aenigma II (tot al seu lloc!); però precisament la bellesa de la Venus no és un calaix, sinó tota l’obra, ara bé també seria imperfecta si li faltés només que fos el pom d’un dels calaixos.

Dit això, l’enigma d’art d’avui és aquest:

Caserta. Wiquimèdia

Caserta. Wiquimèdia

Si heu visitat Caserta a Itàlia potser heu pogut contemplar aquest curiós grup escultòric de temàtica mitològica. A quin mite pertany? Ens el podeu explicar sense faltes d’ortografia i amb bona expressió, tot citant el nom de l’escriptor llatí que ens el preserva i a on vosaltres l’heu llegit.  M’agradaria conèixer també la vostra opinió personal (us ha agradat, a què us recorda,…) i tot el que us vingui de gust sobre aquest enigma.

Us dono una pista, tot i que no sé si us serà de massa ajut, Jean-Paul Sartre en la seva obra filosòfica L’être et le néant 1943 l’utilitzà per donar nom a un complex, a una perversió d’ordre psicosexual en què la mirada curiosa i lasciva desencadena la búsqueda.

Alfabet mitològic grotesc

En el British Museum es podem observar uns gravats del segle XVI de Giacomo Paolini amb el títol “Grotesque Alphabet in Mythological Landscapes”:

Què en sabeu d’aquests personatges mitològics? Quins heu trobat a Narracions de mites clàssics? Estan ben il·lustrats en aquest alfabet grotesc? Ara hauríeu d’inventar-vos el mite que us imagineu amb la inicial del vostre nom i si dibuixeu bé fer-ne la il·lustració en forma de punt de llibre per participar en l’exposició de punts de Sant Jordi. Vosaltres ho haureu de fer durant el curs, però jo ja començo a rumiar el mite i el dibuix de la meva inicial. A veure si les Muses m’inspiren!

“L’hora del lector”, ben clàssica!

L’hora del lector és un programa setmanal del Canal 33 presentat i dirigit des del 2007 per Emili Manzano. Divendres passat (9 d’octubre de 2009) va entrevistar el professor i amic Jaume Pòrtulas, catedràtic de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona i autor de l’estudi Introducció a la Ilíada, entre la història i la llegenda, publicat a la Fundació Bernat Metge, pel qual fa poc ha rebut el Premi Nacional de Literatura. La Valèria Bergalli i el Víctor Amela van comentar les novetats literàries i van fer interessants recomanacions entre l’allau de llibres publicats sobre Hipàtia d’Alexandria, arran de l’estrena de la pel·lícula Ágora d’Alejandro Amenábar, i el programa s’acabà amb l’actuació de Tornasol amb llatinisme inclòs!.

Aquí teniu el primer capítol del llibre premiat del doctor Jaume Pòrtulas, per gentilesa de l’Institut Cambó que us ben animarà a llegir-ne la resta.

Us recordo que dimecres anirem a veure Ágora! Ja en tinc ganes!

Τίνα ὀνόματα ἐστι;

A classe de grec de primer de batxillerat hem après l’alfabet grec,  hem estudiat la transliteració i la transcripció (per cert, quina és la diferència?) i hem practicat i practicat fins a llegir en grec; una d’ aquestes activitats d’aprenentatge és escriure el nom personal en grec. El nom és el que més ens identifica i a tothom li fa gràcia veure el propi nom en un altre alfabet. El posem a classe a la pissarra o en un tros de paper i aviat el veig a l’agenda, als exàmens, a la mà de la persona estimada… L’any passat vaig demanar d’escriure’l en un suport petri com els ὄστρακα dels grecs, els alumnes van respondre molt bé com podeu comprovar amb aquesta fotografia de record:

Noms classe grec 2008-09

Noms classe grec 1r batx. 2008-09

Enguany, a més d’escriure’l en paper, l’hem pogut posar al bloc, al messenger, al facebook… i us he demanat d’escriure’l en un suport qualsevol per fomentar la vostra creativitat. A mesura que em vagin arribant aquestes petites obres d’art d’enorme imaginació els aniré penjant aquí. A veure si endevineu a qui pertanyen i en comenteu el suport, l’originalitat…?  i després poseu l’etimologia d’aquests antropònims i comproveu si n’hi ha algun d’origen grec.

width="500"

De lacasitos!

laura petita

Τί ἐστιν.,

Dimecres a classe de grec de primer de batxillerat vàrem aprendre a pronunciar mots en grec, a ampliar el lèxic grec i català amb un joc publicat a Ediciones Eureka, Etymos. En vaig fotografiar alguna de les làmines i aquí he seleccionat un substantiu de les tres declinacions gregues. Què volen dir i quines mots en deriven en les llengües que parleu? Recordeu que vàrem dir que els mots grecs serveixen per formar mots tècnics, científics i humanístics de les llengües modernes.

figures 01

Etymos. Ed. Eureka. Foto Margalida Capellà

Sabríeu escriure en grec, almenys en majúscules que no porten accents ni esperits, els mots corresponents a aquestes il·lustracions del bingo que vàrem jugar a classe per fixar vocabulari grec. Recordeu quin mot dèiem quan ho emplenàveu tot?

figures 02

Etymos. Ed. Eureka. Foto Margalida Capellà

N.B.: Amb el permís de Florencio García Méndez, editor d’Eureka i fotògraf de renom, he pogut fer i exposar aquí aquestes dues fotografies del joc Etymos a la classe de grec de l’IES Cristòfol Ferrer.

Dones ciclop i llibres!

Acabo de rebre un e-mail de la nostra amiga i col·laboradora, Mercè Otero, en què em donava a conèixer una col·lecció de l’editorial  Errata naturae que desconeixia: La mujer cíclope i em passava la portada del llibre que li acabaven de regalar: Las bibliotecas de Dédalo d’Enis Batur; per tant, no us puc dir encara què tal és però aquest petit tast  és molt suggerent i ens motiva segur a la lectura: 

Todos los escritores ligados a la Biblioteca a través de las suyas personales, para mí uno de los pilares fundamentales de la vida (aunque tenemos muchos congéneres que no han escogido dicho pilar o no le han dado importancia), han formado una especie de cadena desde Alejandría hasta la actualidad. Desde el Museion y la Bibliothekai, para nosotros siempre ha existido un director simbólico de la Gran Biblioteca en cada era. El primer director de nuestra época creó a partir de los libros un espejo de metáforas que no tardó en influirnos a todos: de no haber sido por Jorge Luis Borges, no habríamos buscado, encontrado y perdido nuestra singularidad en la repetición. En cierto sentido, cada uno de nosotros ha demostrado los lazos de sangre que nos unen creando variaciones de la Biblioteca de Babel, de los libros quemados, de las pérdidas irreemplazables, de los diseños de Boullée, de los grabados de Piranesi, del final de Auto de fe, de El nombre de la rosa, de los poemas de Char. “ (pàg. 93)

Promet, oi! De referents clàssics a la tapa del llibre, n’hi ha una pila. Quins heu trobat? (Cliqueu damunt la imatge)

En la mitologia grega, hi havia almenys tres tipus diferents de ciclops. Sabríeu definir-los. A quin d’ells pertany el treball de Cultura Clàssica de la Maria Salat? Existeixen, però, les dones ciclop? On les trobem?

D’Errata naturae, us recomano El bibliómano ignorante de Llucià de Samòsata, publicat a la col·lecció Los Agripianos.

Aquest llibret inclou dos textos:  El bibliòman ignorant i Si busqueu una nova vida, compreu un dels nostres estils filosòfics! Són dos textos breus de caràcter humorístic. El bibliòman ignorant (Quina diferència hi ha entre bibliòman i bibliòfil?) es  presenta com un escrit,  una carta, on una persona se’n fot del seu destinatari, ja que només compra llibres per poder dir que els té però que mai no se’l llegeix. Sols els compra per semblar culte.(La història no us recorda la notícia de Michael Jackson, entre d’altres, i els deu mil llibres que tenia a la biblioteca de casa seva, notícia que va sortir a la premsa quan es va morir? Bé, jo conec gent que té un piano de cua, sense saber-lo tocar, i una biblioteca envejable amb tots els fulls intactes!)

A la segona història, hi ha una subhasta organitzada pels déus grecs on hi ha a la venda alguns dels filòsofs grecs de més renom, caracteritzats amb molt d’humor: Sòcrates, Pitàgoras, Diògenes i Heràclides. (Qui no compraria un bon pensador! Què seria dels polítics sense els seus ideòlegs i trenadors de discursos!) Els déus se n’alegren, és clar, de desfer-se d’uns personatges que només els creen problemes! (Ja sabeu què passa amb qui pensa massa o destaca massa!).

Llegiu!

Les ciutats de l’imperi romà avui

 

Mapa animat
Mapa animat de la història de Roma i el seu imperi

Aquests dies hem començat en el Moodle Fil i a classe a treballar l’imperi romà. Què n’era de gran (en algun moment de la seva llarga història)! A poc a poc l’anirem abastant; avui, després de visionar el vídeo i els mapes Ciutats i províncies de l’imperi romà, veurem amb quines ciutats actuals es corresponen les antigues ciutats de l’imperi romà. Com ho treballarem? Doncs, amb Google Maps!


Veure Les ciutats de l’Imperi Romà avui en un mapa més gran

Quines se semblen? Quines coneixies? …

D’aquest Google Maps, tria cinc ciutats actuals de cinc països diferents i escriu en forma de comentari el seu nom en llatí i un xic d’informació que podrem afegir al Google Maps. Condició: no es poden repetir fins que no les tinguem totes, però sí millorar la informació dels companys.

Juli Cèsar amb “opera prima”

Juli Cèsar torna aquesta setmana a visitar-nos i ho fa amb un altre llatinisme. Sabeu què significa? Per demostrar que l’enteneu bé, deixareu una frase vostra (sense faltes d’ortografia, ni errors gramaticals) en forma de comentari. Quan trobeu aquest llatinisme en un llibre, revista o diari tornareu a comentar tot posant la referència (publicació, pàgina…) on l’heu trobat. Sobretot, no feu enfadar Juli Cèsar!