Monthly Archives: octubre 2009

Les llengües indoeuropees avui

Llengües indoeuropees

El grec i el llatí són llengües de la família lingüística indoeuropea. El grec és la més antiga de les llengües indoeuropees que encara es parlen avui dia: el grec modern o neohel·lènic és una llengua amb més de 3.000 anys d’història, des dels primers testimonis en l’època micènica fins a l’actualitat.

En plena vigència del positivisme, el 1816 el lingüista alemany Franz Bopp va publicar una obra en què comparava el sistema verbal del sànscrit amb el del grec, el llatí, el persa i el germànic. A finals del segle XIX, els neogramàtics van posar en evidència les correspondències morfosintàctiques i lèxiques entre la majoria de les llengües que es parlaven o de què s’han conservat restes escrites (llatí, antic eslau…). La similitud entre els mots, morfologia i sintaxi de les llengües va fer postular l’existència d’una llengua comuna i originària a la qual els estudiosos van donar el nom convencional d’indoeuropeu, ja que es va estendre per Europa i per l’Índia. Se suposa que, molt probablement, l’indoeuropeu, abans de desmembrar-se (recordeu la diàspora!) en diferents dialectes, es va parlar en el tercer mil·lenni abans de Crist en algun territori de l’Europa central, des d’on es va expandir a l’est, al sud i a l’oest. D’aquesta llengua de la qual descendeixen quasi tots els idiomes parlats avui a Europa (llevat del basc, l’hongarès i el finès), al sud-oest de l’Àsia i a l’Índia, a més d’estendre’s per Amèrica, Àfrica i Oceania (a causa de l’expansió colonial europea), no se’n conserven restes escrites però podem afirmar que va existir a partir de la similitud de les llengües que en deriven, les anomenades llengües indoeuropees.La família indoeuropea actual comprèn nou grups: l’indoirànic, l’armeni, el grec, l’albanès, el bàltic, l’eslau,, el germànic, el cèltic i l’itàlic o romànic. Hi havia dos grups més, actualment extingits: el tokhari i l’anatòlic.

Llengües indoeuropees avui en dia

De les vint llengües més parlades del món, dotze són d’origen indoeuropeu i entre aquestes tres són descendents del llatí: el castellà, l’italià i el francès.

Llengües indoeuropees a Europa

Tres alumnes meves i companyes vostres de llatí i de grec de primer de batxillerat, la Irena (de Suïssa, tot i que d’ascendència croata), la Coty (d’Argentina) i la Lina (de Colòmbia), han buscat a l’atzar uns mots en diferents llengües indoeuropees que es parlen avui i han realitzat aquest original muntatge audiovisual (com aneu de banderes?):

Què us ha semblat? A quines conclusions podem arribar? Quines llengües han tractat? A quins grups lingüístics de la família indoeuropea pertanyen? Quin mot és més semblant en totes les llengües? Per què? Quines llengües són més diferents, tot i les similituds? Amb quina o quines llengües se sembla més el català? bla, bla, bla

Rosa, rosae

Amb el cantant Jacques Brel A ritme de tango ja vàrem veure l’aficció de recordar els anys de l’escola i el llatí amb el rosa, -ae, en un comentari també us enviava a un interessant apunt de La llama de Vesta sobre la seva pervivència del rosa, -ae en el camp de la cançó, en el cinema, en la publicitat…

rositarosaerosa
Foto d’Ana Ovando a Flickr

Foto de Mercè Otero

Com ens va fer riure el gag de Polònia que podeu tornar a veure a Llatí i humor amb Rosa, Rosae d’ Hispania, Hispaniae! Navegant pel YouTube, he topat amb aquest poema visual i no em puc ressistir de preguntar-vos si declina bé rosa, rosae Carmen Carrasco en el poema homònim publicat a Eternos sentimientos:

[youtube]http://youtu.be/xpMKwoyr5ts[/youtube]

“Dafnis i Cloe” ens inspira!

Borisov-Musatov, Daphnis i Chloe. Wiquimèdia

Borisov-Musatov, Daphnis i Chloe. Wiquimèdia

Recordeu els primers mots de la novel·la grega Dafnis i Cloe de Longus (Λόγγος) de Lesbos amb què vàrem començar no fa gaires dies la nostra primera classe de grec a primer de batxillerat? Recordeu que us vaig animar a llegir la història sencera (Ed.La Magrana, nº1)? Els de segon de grec, la treballarem a partir de la pàgina 238 del llibre Grec 2 (ed.Teide) i aquest apunt us pot animar a la seva lectura (sempre que l’he recomanada als estudiants, ha agradat!) i a comentar què en sabem de Dafnis i Cloe (etimologia dels seus noms, argument de la novel·la…)  i de la seva pervivència en l’art, la música, la literatura sobretot pastoril dels segles XVI al XVIII, en postals… No us espanteu però podríem dir que la innocència dels amors de Dafnis i Cloe ha arribat fins als nostres dies i ha donat la volta al món deixant una enorme petja en la literatura, la música i la pintura!

Aquí en teniu un tastet en una animació del Youtube:

Per què avui tractem Dafnis i Cloe? Tot té una explicació: acabo de rebre al meu correu particular, amb molta il·lusió, una recreació literària original i, amb el permís del seu entranyable i estimat autor, la vull compartir amb tots vosaltres hic et nunc:

INTERLUDI

Em pregunto si en aquest moment, el vell Longus pensaria i sentiria com jo. Acompanyat per la remor de la brisa que acarona les branques dels pins i que fa giravoltar les fulles als meus peus i dibuixa formes efímeres que fan pensar en els gràcils relleus del temple d’Efes.
Tot plegat un moment d’intensa bellesa, propi de l’inici de la tarda, una hora màgica, com estic segur que també pensaven Dafnis i Cloe en ple èxtasi.

J.V.V.                                                                                                                                                                                                                   

Què us ha semblat? Us animeu a fer-ne una, però no des del punt de vista de Longus, el seu novel·lista, sinó des de la joventut dels seus protagonistes que descobreixen l’amor. Els temps han canviat i la vostra experiència en aquests afers es pot comparar en algun aspecte a la de Dafnis i Cloe?

A Dafnis i Cloe, es fan contínues al·lusions a transformacions de persones a causa dels seus amors amb els déus, ara que llegim les Metamorfosis d’Ovidi. Us trobareu també les metamorfosis d’ Io, Pitis, Procne, Siringa i Eco. El text de Longus, per tant, us pot inspirar per la tasca que us encomanava per al nostre àudiollibre il·lustrat El Fil de contes mitològics!

Al nostre escriptor d’avui, l’avi Joaquim, un gran melòman, dedico especialment aquesta genial interpretació del premiat director d’orquestra Dorian Wilson d’un fragment de Daphnis et Clhoé del compositor Maurice Ravel:

Internet: unió o separació lingüística?

La torre de Babel, Pieter Bruegel el vell

Aquests dies a classe us preguntava, després de comentar la diàspora de les llengües indoeuropees, tot esmentant el símil de la torre de Babel que narra com els descendents de Noè van començar a construir una torre per arribar al cel i Déu els castigà amb la confusió de llengües (Gènesi 11), si avui en dia, amb les xarxes d’informació com Internet, crèieu que tornàvem anar cap a la unió o la separació lingüística. Què n’opineu? Podeu deixar aquí també la resposta dels exercicis 7 i 8 de la segona unitat del llibre de Grec 1 (ed.Teide).

Divendres passat, vaig tenir l’honor de ser convidada a Vic, com a guanyadora de la primera edició, als Premis Blocs Catalunya, i Dani Cortijo que es va emportar el premi al millor bloc de Cultura per Altres Barcelones va dir uns mots en llatí, tot esmentant la nostra feina i referint-se a nosaltres. El llatí també va tenir en aquesta edició el seu minut de glòria! Moltes gràcies Dani! L’enhorabona a tots els premiats i premiades (com sempre poquetes)! Ubi sunt mulieres? L’enhorabona també a STIC.cat que una vegada més ha sabut premiar els millors blocs en català. Els premis, ja ho sabeu, honoren més a qui els concedeix que a qui els rep! Per molts anys a tothom!

El català a la xarxa també ha estat notícia i no només per aquesta segona edició de Premis Blocs Catalunya, i així ho ha recollit el Telenotícies Cap de Setmana de TV3:

Sí, ho heu sentit bé: el català és la vuitena llengua a la xarxa pel que fa als blocs! L’enhorabona a tots i a totes per contribuir-hi!

Fem còmics amb Pixton

La companya Victòria Bescós, catedràtica de llatí, em va donar a conèixer Pixton amb unes tires còmiques de llatinismes acompanyades d’una caricatura del meu pas per les III Jornades de didàctica on vaig anar a explicar El Fil de les Clàssiques amb problemes de connexió a Internet. Qui m’ho havia de dir que acabés en un còmic! Malgrat tot, vull compartir aquesta eina amb tots vosaltres perquè, a part de la finalitat lúdicocreativa, crec que té moltes possibilitats didàctiques i que us agradarà utilitzar-la sobretot ara que us vaig demanar al Moodle Fil emplenar les bafarades d’un còmic a quart o fer diferents tasques per presentar-vos a llatí de primer de batxillerat. La Valèria ha experimentat amb el còmic, s’ha engrescat i m’ha fet aquest. Les bafarades en llatí no són seves, és clar. Què us sembla? Qui s’anima i empra aquesta eina pels llatinismes o pel llatí tot ras…? Al nostre bloc Tutorials per blocar bé hi trobareu com fer-los!

Latine loquere, amoenum est!

Il·lustracions inèdites a la recerca d’un text

Heu endevinat a quin mite de Narracions de mites clàssics pertany aquest dibuix que la condiscipula vestra, Marta Gijón, ha fet ad hoc per a tots nosaltres? 

Com veiem continuem amb la tradició pictòrica del curs passat (vid. Aracne). Així m’agrada! Qui més s’anima? Necessitem moltes il·lustracions i molts relats per poder obrir el llibre digital El Fil de contes mitològics! Quin goig farà!

Una vegada hàgiu encertat a quin mite fa referència, per tal d’anar adquirint la competència literària, n’hauríeu de fer una petita recreació. No es tracta d’explicar  el mite sinó d’inserir-lo en un relat vostre, de  recrear-lo, actualitzar-lo… Si voleu pot ser també en vers (per a El Fil més poètic). Espavileu que els millors formaran part d’un audiollibre  amb il·lustracions i tot!

En aquesta nova aventura de El Fil de les Clàssiques, hi pot col·laborar tothom que vulgui. Heu d’enviar el vostre relat com si fos un comentari o obrir un apunt a Aracne fila i fila. Si preferiu, però, fer més il·lustracions, aleshores anireu obrint més articles a Aracne que també és col·laboratiu, amb el requisit que la temàtica sigui clàssica. Quin Sant Jordi! Enguany tot l’any!