Dones ciclop i llibres!

Acabo de rebre un e-mail de la nostra amiga i col·laboradora, Mercè Otero, en què em donava a conèixer una col·lecció de l’editorial  Errata naturae que desconeixia: La mujer cíclope i em passava la portada del llibre que li acabaven de regalar: Las bibliotecas de Dédalo d’Enis Batur; per tant, no us puc dir encara què tal és però aquest petit tast  és molt suggerent i ens motiva segur a la lectura: 

Todos los escritores ligados a la Biblioteca a través de las suyas personales, para mí uno de los pilares fundamentales de la vida (aunque tenemos muchos congéneres que no han escogido dicho pilar o no le han dado importancia), han formado una especie de cadena desde Alejandría hasta la actualidad. Desde el Museion y la Bibliothekai, para nosotros siempre ha existido un director simbólico de la Gran Biblioteca en cada era. El primer director de nuestra época creó a partir de los libros un espejo de metáforas que no tardó en influirnos a todos: de no haber sido por Jorge Luis Borges, no habríamos buscado, encontrado y perdido nuestra singularidad en la repetición. En cierto sentido, cada uno de nosotros ha demostrado los lazos de sangre que nos unen creando variaciones de la Biblioteca de Babel, de los libros quemados, de las pérdidas irreemplazables, de los diseños de Boullée, de los grabados de Piranesi, del final de Auto de fe, de El nombre de la rosa, de los poemas de Char. “ (pàg. 93)

Promet, oi! De referents clàssics a la tapa del llibre, n’hi ha una pila. Quins heu trobat? (Cliqueu damunt la imatge)

En la mitologia grega, hi havia almenys tres tipus diferents de ciclops. Sabríeu definir-los. A quin d’ells pertany el treball de Cultura Clàssica de la Maria Salat? Existeixen, però, les dones ciclop? On les trobem?

D’Errata naturae, us recomano El bibliómano ignorante de Llucià de Samòsata, publicat a la col·lecció Los Agripianos.

Aquest llibret inclou dos textos:  El bibliòman ignorant i Si busqueu una nova vida, compreu un dels nostres estils filosòfics! Són dos textos breus de caràcter humorístic. El bibliòman ignorant (Quina diferència hi ha entre bibliòman i bibliòfil?) es  presenta com un escrit,  una carta, on una persona se’n fot del seu destinatari, ja que només compra llibres per poder dir que els té però que mai no se’l llegeix. Sols els compra per semblar culte.(La història no us recorda la notícia de Michael Jackson, entre d’altres, i els deu mil llibres que tenia a la biblioteca de casa seva, notícia que va sortir a la premsa quan es va morir? Bé, jo conec gent que té un piano de cua, sense saber-lo tocar, i una biblioteca envejable amb tots els fulls intactes!)

A la segona història, hi ha una subhasta organitzada pels déus grecs on hi ha a la venda alguns dels filòsofs grecs de més renom, caracteritzats amb molt d’humor: Sòcrates, Pitàgoras, Diògenes i Heràclides. (Qui no compraria un bon pensador! Què seria dels polítics sense els seus ideòlegs i trenadors de discursos!) Els déus se n’alegren, és clar, de desfer-se d’uns personatges que només els creen problemes! (Ja sabeu què passa amb qui pensa massa o destaca massa!).

Llegiu!

20 thoughts on “Dones ciclop i llibres!

  1. Bet Rosell

    Oh! pinten bé, aquests llibres… si algun dia un cau a les meves mans o en sento a parlar, ja ho comunicare!;)
    Vale!

  2. Mercè Otero Vidal

    Gràcies a la Coloma que em va regalar el llibre i a la Margalida que accepta les propostes que vaig fent per al seu/vostre/nostre magnífic bloc…
    Això de les biblioteques i els llibres “m’emociona” (sentit etimològic) molt… ara m’agradaria tenir temps per explicar-vos la meva relació amb les biblioteques, la meva personal, les de la gent coneguda i les públiques, clar…
    Sobretot m’agradaria transmetre-us què passa quan algú que té una biblioteca es mor i cal desmuntar-la perquè ningú no se’n pot fer càrrec… ufff, ho deixo per a un altre dia…

  3. Margalida Capellà Soler Post author

    Ara m’has emocionat a mi, Mercè, amb això de les biblioteques! L’any passat vaig viure la terrible experiència amb la mort d’un amic i la seva increïble biblioteca. Sols un ex-libris fet ad hoc la manté unida, tot i que està repartida en diverses, una part la tenim a casa.

  4. Coty

    Ave!
    Borges era un mestre, només ell coneixia l’enorme Biblioteca de Buenos Aires i a sobre era cec. Sempre he trobat que era una persona molt interessant (sempre m’enrecordaré que quan era petita van treure una moneda de dos pesos, a Argentina normalment els dos pesos són un bitllet, pel centenari del seu naixement [ http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/84/Moneda_2_pesos-Argentina-Borges-1999.jpg/800px-Moneda_2_pesos-Argentina-Borges-1999.jpg ]). A part, el que diueu als vostres comentaris, Mercè i Lida, és molt trist…
    Tornant a l’article, he de dir que no he pogut veure la imatge en gran, però els referents clàssic suposo que seran la dona cíclop, Dèdal i l’editorial ‘Errata naturae’. El cíclop és una figura recorrent en els mites, Dèdal era el que va construir el laberint de Creta i el pare d’Ícar i Errata naturae són obviament paraules llatines que deben de significar ‘errar és natural’ (corregiu-me si m’equivoco!).
    Semblen molt interessants els llibres!

    Valee;-)

  5. Margalida Capellà Soler Post author

    Coty, m’ha resultat molt interessant conèixer la moneda commemorativa dels dos pesos de Borges: un laberint hexagonal! Treballarem els laberints quan anirem al parc del laberint.Ja saps com m’agraden: El fil !!!
    Compte amb la dona ciclop és bastant impactant. L’editorial en dóna l’explicació. Consulta l’enllaç de l’apunt a dona ciclop.
    Errata naturae, a veure què en diuen els de segon. Pensa que naturae és genitiu singular de la primera. Com hem dit que hem de traduir un genitiu singular? Per traduir bé errata hauràs d’esperar si els de segon no t’ajuden.

  6. Mercè Otero Vidal

    Gràcies, Coty… i em sap greu perquè ara també dono una mala notícia llegida en una carta a la direcció del Diari Avui que adjunto a continuació:

    Esquaterar biblioteques

    Per diferents fonts m’ha arribat la trista notícia que els jesuïtes pensen esquarterar la magnífica i prestigiosa biblioteca de 400.000 volums que tenen a Sant Cugat del Vallès al seu Centre Borja, al costat del qual es construeix un gran complex d’Esade. Aquesta institució es quedarà una part de la biblioteca i la resta es repartirà entre Blanquerna i altres entitats. No comprenc com no fan un conveni amb la Universitat Autònoma per conservar-la tota.

    Desfer una de les cinc o sis grans biblioteques de Catalunya ofèn la cultura. Esperem que el propòsit de la Companyia de Jesús sigui rectificat i que lectors com jo puguem tornar a la biblioteca del Centre Borja.

    Josep Arenes i Ribalta

  7. Alissa Komarova

    holaaa!
    els dos llibres semblen interesants, pero em crida mes l’atenció el primer, perque mai he llegir cap llibre de la col·lecció una dona amb un ull (mujer ciclope).
    m’agradaria llegir-lo!!

  8. Laura G

    Ave Lida!
    Doncs a mi em sembla més interessant el primer llibre!
    A la portada com bé dius apareixen 3 referents clàssics:
    -La dona amb un ull de la portada que representa la colecció(LA MUJER CÍCLOPE).
    -L’editorial: “Errata naturae”. (Jo no m’atreveixo a esbrinar el significat)
    -I Dèdal, arquitecte i artesà grec, famós per construir el laberint de Creta.
    He trobat informació sobre els ciclops, però em sembla que no és correcte, així que t’ho explicaré a classe i tornaré a comentar.
    Que vagi bé el pont!

  9. Margalida Capellà Soler Post author

    Ja m’ho explicaràs, doncs, a classe, Laura!
    Molt bon pont! Carpe diem!

  10. Mercè Otero Vidal

    Ahir a les vuit del vespre vaig veure la destrucció de la biblioteca d’Alexandria dins de la pel·lícula d’Amenábar, Àgora, que ben bé es podria haver dit Hipàtia que és el nom de la seva protagonista…
    M’imagino que ja teniu “planificades” les activitats al voltant d’aquesta pel·lícula… jo evidentment la recomano perquè hi ha de tot… sobretot un homenatge a la gent lliurepensadora de tots els temps…
    I relacionat amb això us recordo que enguany es commemora el centenari de la Setmana Tràgica i de l’afusellament del mestre Ferrer i Guàrdia, fundador de l’Escola Moderna… Els actes previstos són el 13 d’octubre una ofrena floral a les 12 del migdia al monument situat a l’avinguda de l’Estadi de Montjuïc i a les 19 hores un acte públic al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.

  11. Margalida Capellà Soler Post author

    Hi anem, Mercè, dimecres vinent aprofitant el dia de l’espectador. Com és tradició, a les meves classes, quan s’estrena una pel·lícula relacionada amb les clàssiques, hi anirem junts, fora d’horari escolar. La Carla ha tingut la idea aquesta vegada, va fer la crida i ens haurem d’esperar a dimecres per veure “Ágora”, ja en tinc moltes ganes!
    Ja vaig parlar d’Hipàtia a El Fil de les Clàssiques (Dia escolar de les matemàtiques: Hipàtia d’Alexandria i a El saber astronòmic a Grècia en l’any internacional de l’astronomia) i la Teresa va ressenyar aquest estiu El Jardín de Hipatia d’Olalla Garcia i la Pepita ens ha fet un emotiu poema i ens l’ha il·lustrat amb l’aforisme matemàtic atribuït a Hipàtia. Ara deixo la llibertat als alumnes i col·laboradors per publicar-ho a Aracne. Segur que ho faran molt bé i en cas contrari ho publicaria jo a El Fil. És important que els alumnes es vegin involucrats en el seu procès d’aprenentatge, que el facin seu i que tinguin ajut si el necessiten. A veure què en surt de tot plegat!
    Gràcies per recordar-nos també un altre lliurepensador i pedagog innovador Francesc Ferrer i Guàrdia: http://www.centenario-ferreriguardia.org/
    Dia 15 a les vuit, l’endemà de veure Ágora amb els alumnes, aniré a Can Manyé a Alella a la inauguració de les VIII Jornades Francesc Ferrer i Guàrdia d’Innovació Educativa, per commemorar el centenari de la mort del pedagog alellenc. Per als centres educatius, hi haurà visites guiades a l’Exposició “Francesc Ferrer i Guàrdia (1859-1909), la vida per un ideal” on a través de material inèdit i original de l’època, com diaris, postals, revistes i manuscrits, es donarà a conèixer la vida i l’obra del fundador de l’Escola Moderna.
    Us recomano aquest material.

  12. Toni Moreno

    M’encanta la portada del primer llibre! Em sembla un recurs molt original posar una dona cíclop com a portada d’un llibre… sincerament, si anés a una llibreria i em trobés aquesta portada, com a mínim m’ho fixaria en ell abans que en qualsevol altre.
    Per cert, responen a la pregunta, aquesta cíclop pertany als que són fills de Urà i Geo, segons explica el document de la pàgina web de l’editorial. A més a més, concreta dient que aquesta cíclop era la quarta germana, que al igual que els seus altres germans es dedicava a l’artesania i la construcció, però que, a diferència d’ells, ho feia mitjançant les paraules.
    Per altre banda, el text, si més no, m’ha picat una miqueta la curiositat, encara que resulta una miqueta complicat d’entendre.

    L’altre llibre, però, de moment m’ha resultat molt més interessant! El plantejament que expliques m’ha cridat bastant l’antenció, sobretot el de la subhasta dels filòsofs grecs :)! La portada segueix en la línia del primer, i també resulta molt curiosa!
    Un bibliòfil és algú a qui li encanten els llibres, i sent passió per la seva lectura, sobretot pels que resulten més extranys. Per altre banda, un bibliòman és algú que recull llibres per, lluny de gaudir llegir-los, aconseguir una col·lecció ben gran! I això és el que debia ser en Michael Jackson tal i com diu la notícia: un bibliòman!

    Per cert, el nom de la editorial, Errata Naturae, significa error de la natura, tal i com diu a la seva pàgina web, i fa referència a totes les abominacions que s’han donat a la natura, des dels animals que han nascut amb una pota de més, o que no pot respirar com hauria de fer-ho per una malformació als pulmons. És a dir, es refereix a tot allò que traspassa la barrera del que hauria de ser correcte naturalment. Suposo que el significat del seu nom explica perquè les portades són tan extravagants :)!

  13. rabab

    ave lida!!
    els llibres crec que estan molt bé.Crec que el primer llibre crida molt l’atenció per la portada de la dona amb un sol ull ( mujer ciclope ).

  14. Coty

    Vale!
    Ara ja ho he entès! Com bé diu el Toni és error de la natura i no errar és natural com jo creia.

  15. nuria

    Χαιρετε Λιδα!!
    La portada del primer llibre atrau bastant al lector, suposo que és perquè es veuen ven poques persones amb un sol ull ^^.

    De referents clàssics he trobat:
    *Dèdal: A la mitologia grega, era un arquitecte i artesà molt hàbil, famós per haver construït el laberint de Creta (on van tancar al minotaure).
    *Errata Naturae, que gràcies al Toni ja sabem com es tradueix ^^, merci Toni.
    *”La mujer cíclope”.Jo sobre els cíclops he trobat això: en la mitologia grega, els ciclops eren uns gegants amb un sol ull enmig del front. Fills d’Urà i de Gea. Podria ser que la paraula ciclop en grec signifiqués “ull circular”.

    Adeu!! 😀

  16. Laura G

    ΞΑΙΡΕΤΕ!
    Lida, gràcies a l’enllaç que has posat a l’article he pogut esbrinar alguna cosa més sobre la dona cíclop.
    Apart de les dues generacions que es conèixen d’homes cíclops, Pausànies, recull en un text una llegenda que parla d’un quart cíclop amb característiques femenines, que sense saber perquè es va prohibir el coneixement de la seva existència. També es dedicava a l’artesania però d’una manera diferent, ja que ella feia utilitat de les paraules per formar un món en el qual tothom utilitzava les mans.
    La colecció LA DONA CÍCLOP té una simbologia: i es que es fan publicacions de textos literaris a partir d’una sola mirada, es a dir, sense tenir en compte el gènere.
    Fins demà lida!

  17. Pingback: Qui és Hermes? | Itinerant la Barcelona més clàssica

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *