Il.lusració d’Angela Eata
Quin és el primer contacte de l’infant amb la poesia? Sens dubte durant els primers anys de vida, fins hi tot hi ha qui diu que els batecs del cor de la mare, quan encara l’infant està en el ventre matern, és la primera manifestació de ritme poètic i de rima (toc, toc, toc…).
Però sobretot, el primer contacte és a través dels gèneres retòrics orals entre la persona adulta i l’infant. Un contacte que es fa d’una manera molt íntima i viscuda: la mare/pare que canta una cançó de bressol i el nen s’adorm escoltant-la, o quan amb una moixaina es capta l’atenció per a fer alguna acció… Es tracta d’una manifestació poètica de lletra i música, de vida i poesia. Una experiència vital que va dirigida a aquell infant en particular i a ningú més.
Així doncs, la sensibilització poètica en infants s’inicia molt d’hora i va molt lligada a una experiència vital plaent que sovint es dona en moments en que l’adult juga amb l’infant a partir de cantarelles, moixaines i jocs de falda. Aquests moments de joc i de goig faciliten la vinculació emocional, el desenvolupament del llenguatge i, sens dubte, l’entrada al món poètic.
També els contes estan farcits d’expressions poètiques: cantarelles i frases que els personatges o el narrador recita, i en aquest acte de recitació interpel·la a l’infant oient, fent-lo participar i memoritzar en aquell moment del conte. Són també moments plaents, d’acció i participació. Així, el diàleg entre la Caputxeta i el Llop disfressat d’àvia té un ritme i estructura pòetica que va creixent,
—Avia, quins ulls més grans que tens…
—Són per mirar-te millor!
—Àvia, quin nas més gran que tens…
—És per olorar-te millor!
—Avia, quines orelles més grosses que tens…
—Són per escoltar-te millor!
—Àvia, quina boca més gran que tens…
—És per menjar-te millor!
O quan els animals demanen a la rateta si es volen casar amb ella,
—Rateta, rateta, tu que n’ets ta boniqueta, que et voldries casar amb mi?
—Per que pugui dir que sí, vull sentit la teva veu…
O contes com En Tabalet, El Peix Peixet, El Cargol que buscava l’herba de poliol, i tants d’altres, tenen cantarelles i petites estrofes que es repeteixen i fan que el conte tingui més sonoritat, marca el ritme i el tempo i ajuda a memoritzar. Així, l’entrada al món poètic també la fem a través del petits poemes que hi ha en els contes orals.
Tenint en compte que l’objectiu final de l’educació poètica a l’escola primària no és fer descobrir poetes (tot i que també és important) sinó formar persones que estimin la poesia, aquests primers contactes de joc i goig són imprescindible.
Mireu què en diu l’Enric Casasses!
Un Dinar de Poesia_Enric Casasses by Montserrat on Scribd
