Tag Archives: oralitat

M’EXPLIQUES UN CONTE?

Font de la imatge: https://www.nosaltreslaveu.cat/noticia/67693/contem-i-escoltem-un-festival-de-contes-al-teatre-el-musical-de-valencia

Escoltar contes és un plaer, diverteixen, calmen, aguditzen els sentits, mostren l’ús de les paraules, ajuden a identificar emocions a través de les experiències dels personatges, ens transporten a altres mons, mostren les conseqüències dels actes… Els contes i l’acte de narrar ens acompanyen des de l’inici de la infantesa. El conte narrat oralment és plaer i aprenentatge, i el/la docent ha de tenir habilitat per narrar-ne i disposar d’un bon repertori per oferir als infants.

Contar no és llegir. Hi ha diferencies significatives entre la lectura en veu alta i la narració. La veu és el que estableix l’univers sonor del conte. L’èmfasi en les paraules, les pauses, la intenció… La rima, el ritme, les cantarelles, les cançons, els jocs i moixaines, les onomatopeies, la sonorització… són importants

Amb els més petits es pot narrar rítmicament o “cantar” els contes. A partir dels 2 anys hi ha “l’explosió del vocabulari”, cosa que augmenta la interacció i a partir dels 3 anys augmenta la comprensió i interpretació de significats.

Per narrar un conte a l’aula cal que el/la docent,

Faci una bona tria: un conte que ens agradi i amb el qual ens hi sentim a gust, que s’ajusti a l’edat dels infants.

El prepari: cal conèixer i saber-se el text. Visualitzar els personatges, les escenes, els objectes… Tenir clar quin serà el punt de vista del narrador, identificar els moments de màxim interès, decidir quines parts conservem i quines no, quins canvis hi farem…

S’entreni: visualitzar mentalment tota la història per després poder-la assajar (resum de la història, enumeració de les accions del text). Incloure elements orals, matisos de veu, entonació i intensitat…dir el conte a un “oient imaginari” o provar-ho amb alguna persona. Valorar el ritme, els efectes utilitzats, el temps que s’ha necessitat, el final …

El moment de la narració: l’espai, el públic, la improvisació. La veu, el gest, la mirada. El llenguatge. La interacció amb els infants. La improvisació si hi ha bloqueigs.

Després de la narració: valorar com ha anat, quins aspectes es podrien millorar…

Gaudim dels contes!

CANÇONS DE TRIA

 

Il·lustració de Tullia Masinari

Les cantarelles dels jocs de tria i els jocs eliminatius són tan o més divertits que els propis jocs que es faran després. Són cantarelles que juguen amb l’absurd, la metàfora, la transgressió… Les cantem quan hem de triar per fer equips, o quan hem de descartar.

Us animo a recuperar les cançons de tria i eliminatives i enriquir el repertori dels infants.

Jugem en català!

 

Cançons de Tria i Cançons Eliminatives by Montserrat on Scribd

EXPLIQUEM CONTES.RECORDS D’INFÀNCIA. MOMENTS PLAENTS

il·lustració de Lisa Ferguson

Reivindiquem el plaer d’explicar un conte, de farcir-lo de cantarelles i jocs lingüístics i musicals, de frases rimades i sonores, que ben segur quedaran en el record dels nostres infants. D’explicar-lo mirant als ulls de l’infant i amb la força de la veu, de la proximitat. Reivindiquem el valor de l’oralitat.

En el poema Un dinar de poesia, L’Enric Cassasses ens fa connectar amb la infantesa a través del recors dels gèneres de tradició oral, que formen part de la nostra tradició (ja us el vaig compartir en una entrada anterior).

Hi ha molts contes que inclouen cantarelles i cançonetes, petits poemes o frases rimades que sens dubte són moments plens de goig i plaer i permeten la interacció entre infant i adult. La cançó d’en Patufet n’és una,

Patim patam patum
homes i dones del cap dret
patim ptam patum
no trepitgeu en Patufet.

També els diàlegs rimats del conte de la Rateta,

Rateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta, que el voldries casar amb mi?
Perquè pugui dir que sí, vull sentir la teva veu…

O la conversa que va in crescendo de la Caputxeta,

Ai àvia…i quins ulls més grans que tens…
Són per mirar-te millor!
Ai àvia… i quin nas més gran que tens!
És per olorar-te millor!
Ai àvia… quines orelles més grans que tens
Són per escoltar-te millor!
Ai àvia…quina boca més grossa que tens…
és per menjar-te millor!

O el rodolí que fa el llop en el conte dels Tres porquets,

bufaré i bufaré, i la casa tiraré

I tants altres que segur que us vindran a la memòria.

Recupero el llibre Com explicar contes de la Sara Bryant, en el que s’aborda les virtuts d’explicar contes als infants i la manera com fer-ho. Una bona lectura per a mestres i famílies.

Explicar contes és posar-se dins la història i regalar-la, a través de la veu, les paraules, la mirada, els gestos… als vostres infants.

 

L’ENTRADA AL MÓN POÈTIC

Il.lusració d’Angela Eata

Quin és el primer contacte de l’infant amb la poesia? Sens dubte durant els primers anys de vida, fins hi tot hi ha qui diu que els batecs del cor de la mare, quan encara l’infant està en el ventre matern, és la primera manifestació de ritme poètic i de rima (toc, toc, toc…).

Però sobretot, el primer contacte és a través dels gèneres retòrics orals entre la persona adulta i l’infant. Un contacte que es fa d’una manera molt íntima i viscuda: la mare/pare que canta una cançó de bressol i el nen s’adorm escoltant-la, o quan amb una moixaina es capta l’atenció per a fer alguna acció… Es tracta d’una manifestació poètica de lletra i música, de vida i poesia. Una experiència vital que va dirigida a aquell infant en particular i a ningú més.

Així doncs, la sensibilització poètica en infants s’inicia molt d’hora i va molt lligada a una experiència vital plaent que sovint es dona en moments en que l’adult juga amb l’infant a partir de cantarelles, moixaines i jocs de falda. Aquests moments de joc i de goig faciliten la vinculació emocional, el desenvolupament del llenguatge i, sens dubte, l’entrada al món poètic.

També els contes estan farcits d’expressions poètiques: cantarelles i frases que els personatges o el narrador recita, i en aquest acte de recitació interpel·la a l’infant oient, fent-lo participar i memoritzar en aquell moment del conte. Són també moments plaents, d’acció i participació. Així, el diàleg entre la Caputxeta i el Llop disfressat d’àvia té un ritme i estructura pòetica que va creixent,

—Avia, quins ulls més grans que tens…

—Són per mirar-te millor!

—Àvia, quin nas més gran que tens…

—És per olorar-te millor!

—Avia, quines orelles més grosses que tens…

—Són per escoltar-te millor!

—Àvia, quina boca més gran que tens…

—És per menjar-te millor!

O quan els animals demanen a la rateta si es volen casar amb ella,

—Rateta, rateta, tu que n’ets ta boniqueta, que et voldries casar amb mi?

—Per que pugui dir que sí, vull sentit la teva veu…

O contes com En Tabalet, El Peix Peixet, El Cargol que buscava l’herba de poliol, i tants d’altres, tenen cantarelles i petites estrofes que es repeteixen i fan que el conte tingui més sonoritat, marca el ritme i el tempo i ajuda a memoritzar. Així, l’entrada al món poètic també la fem a través del petits poemes que hi ha en els contes orals.

Tenint en compte que l’objectiu final de l’educació poètica a l’escola primària no és fer descobrir poetes (tot i que també és important) sinó formar persones que estimin la poesia, aquests primers contactes de joc i goig són imprescindible.

Mireu què en diu l’Enric Casasses!

Un Dinar de Poesia_Enric Casasses by Montserrat on Scribd

ELS TITELLES: UN RECURS D’ORALITAT I CREATIVITAT

il·lustració de Christine Marie Larsen

Els titelles són joc, són art, són creativitat. Disposar de titelles a l’aula et permetrà potenciar el joc simbòlic i treballar l’oralitat. Per això, en aquest article vull posar l’accent en el valor dels titelles en activitats educatives i, sobretot, com a recurs per a potenciar la llengua oral i la capacitat d’escolta en els infants d’educació infantil i cicle inicial.

Quan s’usen titelles, la paraula és la protagonista de l’escenari, però també ho són els aspectes visuals, sonors, musicals, i la metàfora del joc. Cito a O’hare, perquè crec que sintetitza les idees clau:

Un programa de titelles ben planificat connecta amb totes les múltiples intel·ligències i les moltes maneres en què les persones aprenen, i el joc de titelles exemplifica els nivells d’alfabetització descrits en la taxonomia de Bloom (1956). La recreació de personatges i històries amb titelles ajuda als nens a absorbir i recordar el que han après i a interioritzar la informació perquè puguin recontar les històries des de la ment i el cor. Els titelles estableixen una connexió emocional i cognitiva amb idees, informació, històries, personatges, literatura i situacions històriques i vivencials. El temps dedicat a un programa de titelles ben desenvolupat és, de fet, un temps ben emprat (O’Hare, 2005a: 2).

Tal com podeu veure a la taula, es pot planificar un nivell progressiu de complexitat en el desenvolupament de les activitats amb titelles

Montserrat Bertran

També és interessant veure com, a través de l’ús de titelles s’aborden, de forma transversal, una gran quantitat d’habilitats.

Montserrat Bertran

Tal com diu O’Hare, el temps dedicat a un programa de titelles ben desenvolupat és, de fet, un temps ben emprat.

L’ESTIMULACIÓ AUDITIVA EN ELS INFANTS

Il.lustració de rocio Bonilla

L’estimulació auditiva és una habilitat essencial en els infants, que cal educar des del moment del seu naixement.

A través de l’escolta els nens i nenes desenvolupen a capacitat d’atenció i concentració, però també la capacitat lingüística, la capacitat de comunicar-se i d’entendre i conèixer algunes de les habilitats socials. Tot plegat són elements clau per a un bon desenvolupament de l’aprenentatge a llarg termini.

L’estimulació auditiva s’hauria d’iniciar a l’entorn proper dels infants, quan la família (mare, pare, avis, germans, oncles, ties…) s’adrecen a ells utilitzant diferents estímuls sonors fent sonar, per exemple, la llengua al paladar, o amb expressions plenes d’onomatopeies, exclamacions i interrogacions, o amb cantarelles, moixaines i jocs de falda.

Tot aquest ventalls de gèneres (sonors i literaris) han de formar part del corpus oral de l’infant.

Una bona educació de l’oïda implica passar d’una escolta passiva a una escolta activa: ser capaç de discriminar sons, mots, expressions, recordar melodies, reconèixer emocions que s’han desencadenat escoltant (text recitat, o música),…

En aquest procés d’educació de l’oïda hi té un apartat molt especial l’educació en l’escolta dels silencis.

Els nens i nenes que saben escoltar i discriminar sons, aprenen les estructures lingüístiques amb més  facilitat.