Tag Archives: Olga Xirinacs

DITES I REFRANYS. JOCS LINGÜÍSTICS DE LA LITERATURA POPULAR

Les dites i refranys són jocs lingüístics de la literatura oral popular que, mitjançant l’ús creatiu del llenguatge, es presenten de manera lúdica per tal de produir plaer i entreteniment entre els receptors. Per tant, podem utilitzar els jocs lingüístics per desenvolupar la comprensió i l’expressió orals de forma atractiva.

Quan les recitem a l’aula ajudem als infants a adquirir habilitats comunicatives (ens diuen “coses”), pragmàtiques (serveixen per “fer coses”. Per exemple, abrigar-se, fer feines del camp…), lingüístiques (s’aprèn repertori lingüístic), i metalingüístiques (implica inferir i interpretar la informació).
Els temes de les dites i els refranys estan íntimament lligats a la vida quotidiana, als elements meteorològics, del calendari anual, a les estes i tradicions, parlen dels oficis i el món laboral, de fauna, flora, natura, la llar i la família, etc.
A l’escola podem recitar les dites, explicar el significat, dibuixar-les, escenificar-les, memoritzar-les, dir els refranys i les dites en el seu context, relacionar les dues parts de la dita…

Mireu l’Olga Xirinacs  com recita i explica la dita “al cel bassetes, aigua per les barraquetes”.

Edu3.cat

21 DE MARÇ DIA MUNDIAL DE LA POESIA

http://www.lletrescatalanes.cat/ca/programes/dia-mundial-de-la-poesia

http://www.lletrescatalanes.cat/ca/programes/dia-mundial-de-la-poesia

La UNESCO va declarar el dia 21 de març el Dia mundial de la poesia

Aquest any la poeta Olga Xirinacs és qui regala el poema Preneu les roses, que ha estat traduït a 21 llengües (castellà, galleg, euskera, asturià, alemany, amazig, anglès,àrab, armeni,danès, francès, hindi, mandarí, italià, mandinga, occità, quítxua, romanès, ukrainès i wólof)

Preneu les roses

Olga Xirinacs

Mireu, és tan sols un moment. Contempleu
com entra la primavera de sang verda.
Preparo el meu quadern per escriure una estona
sobre aquest fenomen que arriba en silenci.
Potser un vent lleu, potser un mestral
mourà les fulles de les mèlies,
de les moreres i dels avellaners,
portarà el perfum dels jacints a les places,
sobre tombes recents, sobre les oblidades,
i recordarà a vius i morts que en aquest mes de març
hi ha un dia que en diuen dels poetes. De la poesia.
Tolstoi va escriure Resurrecció, la contundent entrada
a la força del viure i a l’ambició dels homes,
tot en una sola pàgina, la primera.
Oh, sí, llegiu-la. Perquè si alguna cosa cal que digui el poeta
és que la vida torna i es fa lloc, i que els homes
lluiten contra tota natura. Contempleu, també,
La primavera, d’Odilon Redon al Museu Puixkin:
la dona rosa i nua sota l’arbre immens,
i no cal dir res més en aquest dia vint-i-u de març.
L’he escrit ja fa molts anys, aquesta primavera,
mentre els llorers creixien i oferien
corones victorioses. Preneu les roses
abans no s’esfullin. Fulles i fulls de llibre
s’abandonen a la fràgil esperança del poeta.