La celebració de les festes tradicionals i populars són habituals a l’escola. Aquesta pràctica ha ajudat a recuperar, mantenir i a fer conèixer tradicions. Per tant, és una pràctica positiva i amb moltes virtuts.
Ara bé, em plantejo si les festes han de ser el punt central de la programació d’aula i si tot el que es fa a l’escola ha de quedar subjecte a les festes anuals. A l’octubre es programa la Castanyada , tot seguit Nadal, una petita treva i Carnestoltes, la Vella Quaresma i la Pasqua, Sant Jordi… i si sumem les festes locals i la celebració de Diades diverses, la planificació d’aula va més relacionada a les festes i al calendari, que al currículum, i a vegades les festes i celebracions han passat a ser una “rutina d’aula”.
Cal que les festes ocupin un lloc tan predominant en la programació d’aula? Cada centre ho haurà de valorar, però en tot cas, cal que tinguem en compte alguns aspectes,
- l’objectiu d’aprenentatge de cada celebració o festa
- el tractament interdiciplinar que en fem
- la temporalització, és a dir, valorar si cal que siguin anuals, bianuals, que les celebri tota l’escola o només un cicle concret…
- adequació de les festes i celebracions més representatives o necessàries en aquell context escolar.
- la reflexió pedagògica sobre l’aprenentatge que genera la celebració de festes i diades.
Per tant, en el post d’avui us proposo dues activitats que, tot i estar contextualitzades en les festes de tardor, intenten anar més enllà de la pròpia celebració, i aprofiten la situació comunicativa per generar debat, i de retruc, afavorir el desenvolupament de les habilitats comunicatives orals en els alumnes.
Aquí teniu, dues propostes de temporada per fer llegir, pensar, parlar, opinar i argumentar.
- Una proposta per parlar, conversar i debatre, La Castanyada vs Halloween
- Una proposta per llegir i parlar sobre la lectura Contes per morir-se de por
Pingback: CELEBRACIONS DE TARDOR | La biblioteca escolar ...