Els titelles són joc, són art, són creativitat. Disposar de titelles a l’aula et permetrà potenciar el joc simbòlic i treballar l’oralitat. Per això, en aquest article vull posar l’accent en el valor dels titelles en activitats educatives i, sobretot, com a recurs per a potenciar la llengua oral i la capacitat d’escolta en els infants d’educació infantil i cicle inicial.
Quan s’usen titelles, la paraula és la protagonista de l’escenari, però també ho són els aspectes visuals, sonors, musicals, i la metàfora del joc. Cito a O’hare, perquè crec que sintetitza les idees clau:
Un programa de titelles ben planificat connecta amb totes les múltiples intel·ligències i les moltes maneres en què les persones aprenen, i el joc de titelles exemplifica els nivells d’alfabetització descrits en la taxonomia de Bloom (1956). La recreació de personatges i històries amb titelles ajuda als nens a absorbir i recordar el que han après i a interioritzar la informació perquè puguin recontar les històries des de la ment i el cor. Els titelles estableixen una connexió emocional i cognitiva amb idees, informació, històries, personatges, literatura i situacions històriques i vivencials. El temps dedicat a un programa de titelles ben desenvolupat és, de fet, un temps ben emprat (O’Hare, 2005a: 2).
Tal com podeu veure a la taula, es pot planificar un nivell progressiu de complexitat en el desenvolupament de les activitats amb titelles
També és interessant veure com, a través de l’ús de titelles s’aborden, de forma transversal, una gran quantitat d’habilitats.
Tal com diu O’Hare, el temps dedicat a un programa de titelles ben desenvolupat és, de fet, un temps ben emprat.