Tag Archives: Lectura

CONGRÉS INTERNACIONAL DE COMPRENSIÓ LECTORA

2016-04-13_1549

Els dies 18, 19, 20 i 21 d’abril es celebra el I congrés internacional de comprensió lectora infantil i primària. El congrés és online i d’accés gratuït.

Té com a objectiu la millora de lectura dels infants i joves a desvetllant el gust per llegir a través de propostes d’animació a la lectura.

Alguns dels ponents són Xavier Melgarejo, Maite Carranza, Jordi Catalan, entre molts d’altres.

PREPAREM EL POEMA DE NADAL

“Ara pots llegir alguns poemes. Vull que els llegeixis en veu alta, mirant les paraules, no només les lletres. Fixa’t en el que diuen i en les imatges que floten sobre els versos, igual que una barca sobre un llac. (…) Agafa els teus “ninos”, els teus soldats, els teus cavalls de plàstic (…) convida’ls a ser el teu públic. El que és important és que llegeixis en veu alta i que et fixis en les imatges, en les preguntes i en els secrets que hi ha en les paraules”.
Lliçons de poesia per a nens i nenes inquiets
Luís García Montero editorial Comares

Per aquestes dates, a moltes aules del nostre país es prepara el poema de Nadal, que es dirà ben alt i fort per a tota la família, des de dalt d’una cadira.

La meva proposta és que aprofiteu aquest moment per,

  • Fer conèixer poemes i poetes diversos. Presenteu varis poemes de Nadal, no us quedeu només amb un. Llegiu-los en veu alta deixant que els nens i nenes s’acostumin a la seva musicalitat. Intenteu que captin el sentit global. Assageu la recitació i feu de models per als vostres alumnes.
  • Aprofiteu aquest moment per introduir els infants a la pràctica de la recitació o la lectura en veu alta. Dediqueu unes sessions a ensenyar a recitar.

Hi ha moltíssim poemes i poetes que han escrit poemes de temàtica nadalenca.

Reciteu els poemes i trieu!

Preparem El Poema de Nadal by Montserrat

III CONGRESO INTERNACIONAL VIRTUAL DE EDUCACIÓN LECTORA

2015-11-10_2248

III CIVEL
¿Cómo crear hábito lector?

del 14 al 20 de diciembre

Las comunicaciones se engloban en cuatro bloques:

  • Bloque I: La lectura desde el punto de vista lingüístico y literario. Enfoque tradicional y TIC.
  • Bloque II: La comprensión lectora desde el punto de vista didáctico, pedagógico y psicológico.
  • Bloque III: Libros y TIC: situación actual y fomento de la lectura desde el punto de vista cultural, mediático y familiar.
  • Bloque IV: Las bibliotecas como piedra angular de la lectura.

 

II FIRA DEL LLIBRE PROHIBIT DE LLAGOSTERA

Teniu plans pel 13 de setembre?

CARTELL-OK-FLLP15 (Copiar)Després de l’èxit de l’any passat, Llagostera es prepara per la 2a edició de la Fira del Llibre Prohibit, que tindrà lloc el 13 de setembre de 2015.

Una fira que us farà descobrir el valor de la literatura com a mitjà d’expressió dels pobles, i com el poder ha intentat silenciar-la al llarg de la història.

POEMANIA

ImagenpoemaniaPoemania. Guia pràctica per a fer lectors de poesia

M’ha agradat molt la proposta que fa l’Anna Ballester en el seu llibre Poemania.

L’Anna Ballester, professora  i especialista en LIJ, proposa apropar el llenguatge poètic a través de quatre blocs d’activitats:

  •  per a llegir poemes.
  • per a memoritzar poemes.
  • per a escriure i recrear poemes.
  • per dramatitzar poemes.

BALLESTER, Anna. Poemania. Guia pràctica per a fer lectors de poesia. Alzira: Bromera, 2013 (Didàctiques; 3) ISBN: 978-84-9026-138-5

UNA MIRADA ALS CURRÍCULUMS LITERARIS

Carolyn Turner

Il.lustració de Carolyn Turner

La lectura de textos literaris als currículums occidentals (francòfons, anglosaxons i hispànics) han evolucionat segons cadascuna de les tradicions i han donat lloc a enfocaments ben diversos, per exemple, la tradició hispánica posa molt d’incís en els hàbits lectors, la tradició francófona en els referents culturals i l’anglosaxona en la interpretació i análisis dels textos.
Malgrat aquestes diferències d’enfocament, totes les tradicions mantenen unes línies i prioritats comunes i coincideixen en varis aspectes,

• La presència de literatura infantil i juvenil a les aules. Això implica un coneixement de la LIJ per part dels docents, o en tot cas, d’estructures que ho facilitin, per exemple, la coordinació amb les biblioteques municipals, o l’aposta de centre per tenir una biblioteca activa i que dinamitzi la lectura literària a l’escola.

• La predilecció de la narració i de la poesia i, en canvi, la poca presència de la dramatització. En aquest sentit, caldria vetllar per omplir aquest buit i revisar els fons bibliogràfics de les biblioteques, i poder incloure textos treatrals.

• Les pràctiques de lectures individuals. En aquest sentit pot anar bé que els centres revisin l’enfocament del “Temps de lectura”.

• La lectura en veu alta i la recitació. Aspectes que impliquen el modelatge i domini de la fluïdesa lectora per part del docent.

font: Revista Articles n 63

REFERENTS D’AULA PEL TEMPS DE LECTURA

Els 30 minuts de lectura, tan a primària com a secundària, és un moment ìdoni perquè els alumnes gaudeixin dels seus llibres preferits.

En altres entrades ja n’he parlat, avui només volia compartir aquests referents d’aula que poden ajudar a pautar el procés lector durant aquesta estona, i si es vol, ajudar els nens poden a recollir les seves impressions com a lectors en una llibreta de lectura.

El Temps de Lectura És Un Moment Per Gaudir Del Teu Llibre Preferit by Montserrat

REFLEXIONS SOBRE L’HÀBIT LECTOR

Il.lustració d'Isabelle Arsenault

Il.lustració d’Isabelle Arsenault

Tal com diu Mireia Manresa, l’hàbit lector és una qüestió de voluntat personal que s’ha d’ajudar a construir dins l’àmbit acadèmic, i per afavorir-lo s’ha de poder deixar decidir, triar i si cal, abandonar la lectura. Però l’hàbit no s’adquireix només “deixant fer”,  també és important ajudar a l’alumne a triar i a trobar el llibre adequat segons els seus gustos, i a mantenir la lectura del llibre un temps prudencial, encara que inicialment no agradi…
L’hàbit lector s’adquireix en diferents contextos, el familiar, el grup d’amics i de relacions socials i l’escolar. Cada àmbit té les seves funcions. Per exemple, en l’àmbit familiar és molt important el model dels adults de la família en relació a la lectura i el fons bibliogràfic que hi ha a casa, en l’àmbit relacional té molt pes les recomanacions dels amics i les “modes” literàries, i en l’àmbit escolar la funció és formativa, estratègica i d’educació literària.
A l’escola i als instituts tenim alumnes lectors diversos, citant de nou Mireia Manresa, ella distingeix entre els lectors forts i els lectors febles. Què podem fer per afavorir l’hàbit lector d’uns i altres? Doncs, adequar les propostes de lectura.

Per exemple, a un lector feble li aniran millor els llibres que “enganxin”, com les sagues, els llibres curts i els que tenen combinació de text i imatge.

En canvi, un lector fort, avesat a la lectura, el podem acompanyar ajudant-lo a diversificar les seves preferències lectores per què no s’encaselli en un sol estil.

Webs com la de Què llegeixes?, són una molt bona opció. La coneixeu? Què llegeixes és una web de la Institució de les lletres catalanes on tothom pot expressar la seva opinió sobre escriptors, llibres i literatura. Una comunitat lectora virtual.

LITERATURA DIGITAL

Font: http://pendientedemigracion.ucm.es/info/especulo/hipertulia2/literatura.html

Font: http://pendientedemigracion.ucm.es/info/especulo/hipertulia2/literatura.html

Recentment ha aparegut el concepte literatura digital, també anomenada literatura transmèdia o ciberliteratura.  Aquest concepte no s’ha de confondre amb el de literatura digitalitzada, que fa referència únicament al suport  de lectura, és a dir, l’ordinador, l’Ibook, la tablet…
La literatura digital, en canvi, fa referència a les obres literàries que inclouen, a més del suport digital, hipervincles que permeten al lector passar d’un fragment a un altre clicant-los, i participar i interactuar activament amb l’obra. Pot incloure música, sons o veus.
Hi ha literatura digital en poesia, narrativa i teatre, de manera que ja es parla de gèneres de la ciberliteratura.

Segons Neus Real i Cristina Correro, la literatura digital infantil es pot presentar de la següent manera,

No ficció • Obres que han estat concebudes específicament per al mitjà electrònic.
• Obres amb precedent analògic
Tenen una funció informativa. Serien l’equivalent als llibres analògics de coneixements.
Eix del llegir per aprendre.
Ficció • Obres originals fetes per a la literatura digital.
• Versions en pantalla dels clàssics i dels contes populars.
• Adaptacions
Tenen la funció de gaudir del text. Eix del paler de llegir.

Sigui com sigui, el paper de la mediació en l’accés dels petits lectors a la producció digital és essencial, igual com ho és en la literatura en paper.

Feu un cop d’ull a aquestes cinc aplicacions  per fomentar la lectura literària digital en els nens, i les a la llista d’aplicacions que han elaborat la Neus Real i la Cristina Correra del grup Gretel, i que trobareu a les actes del Simposi internacional de literatura en pantalla celebrat l’octubre passat.