Tag Archives: lectors

L’EDAT I ELS LLIBRES

Il.lustració de Johanna R. Wright

Il.lustració de Johanna R. Wright

Cal que els llibres adreçats a infants i joves posin l’edat recomanada?

Vaig llegir Harry Potter a la trentena. El vaig descobrir a la zona de novetats mentre passava una estona a la llibreria. Era la primera edició que va fer l’editorial Empúries dins la col.lecció de narrativa. Un llibre poc conegut en aquell moment. El vaig llegir d’una tirada. Ficció, aventura, fantasia, el bé i el mal, l’acceptació de la diversitat, el do de cadascú, el pes de la família… Hi vaig descobrir un munt de temes! I em va agradar. Probablement no l’hagués llegit si hi hagués hagut escrit una edat recomanada de lector.

Hi ha lectors diversos, de totes les edats, lectors de ficció i de no ficció, de revistes, de còmics… Hi ha joves lectors que llegeixen novel.la històrica, assaig i lectors sèniors amants del còmic o de les novel.les fantàstiques. Què és el realment important? Al meu entendre, el que més valor té és l’orientació que pot rebre un lector tan si és  primerenc, jove o sènior, pel que fa a l’elecció de la lectura. Aquesta orientació no ha d’anar subjecte únicament a l’edat, sinó a altres criteris, alguns dels quals poden ser:

  • La fluïdesa lectora d’infants joves i adults determinarà el tipus de llibre. Podrà ser més o menys llarg, amb una tipografia o altre. Aquest criteri, doncs, fa referència a les habilitats que permeten la descodificació del text. Per a aconseguir-ho cal precisió en el coneixement de les lletres (correspondència so- grafia i consciència fonològica), velocitat suficient en la lectura de les síl.labes i  les paraules que permet llegir de manera autòmata i una prosòdia adequada.
  • Els coneixements previs que ha de tenir el lector per entendre els continguts o trama del llibre.
  • El nivell maduratiu del lector que pot condicionar la comprensió del sentit del text o pot afectar-lo emocionalment.
  • Els gustos personals de temes de lectura

Tot plegat configura el perfil lector. Un pot esdevenir un lector feble o un lector avançat fet que determinarà quines són les lectures amb les que es sentirà més còmode i amb les que gaudirà més. De fet es tracta d’això, de gaudir, aprendre i enriquir-se llegint.

Una mala orientació en la tria dels llibres és un lector perdut. Per això, crec que és  imprescindible el paper de  mestres, bibliotecaris i  llibreters a l’hora d’orientar en l’elecció de les lectures, segons el perfil i els gustos dels lectors. Perquè més enllà de l’edat hi ha lectors diversos.

ÀLBUMS IL.LUSTRATS

Els àlbums il.lustrats permeten potenciar l’hàbit lector i el plaer de llegir. Són recomanables per a tothom, però per a lectors novells fantàstics tant per les imatges com per la brevetat del text. A més, són un bon recurs per treballar els elements interpretatius a partir de les il.lustracions que presenten. Si voleu aprofundir en el tema feu un cop d’ull a l’estudi d’Olivé l‘àlbum il.lustrat com a eina educativa i emocional dels lectors novells,.

També el programa El gust per la lectura dedica un monogràfic als àlbums il.lustrats els àlbums i els llibres il.lustrats, una descoberta.

Però avui, vull compartir amb vosaltres un àlbum il.lustrat per a lectors experts. Es tracta de La caputxeta vermella de Roberto Innocenti. Un conte clàssic en versió metropolitana, explicat amb ulls del segle XXI.

Una àvia virtual explica el conte de la caputxeta vermella. Una Caputxeta que viu en una ciutat, i que ha de travessar un bosc urbà, un paisatge suburbial, ple de decadència i degradació, des d’on la Caputxeta es va obrin pas fins arribar a casa l’àvia, que viu en una caravana destartalada d’on en surt una antena parabòlica.

Qui és el llop? I qui és el caçador?

Un llibre que dóna per molt, que fa pensar i fa parlar.

REFLEXIONS SOBRE L’HÀBIT LECTOR

Il.lustració d'Isabelle Arsenault

Il.lustració d’Isabelle Arsenault

Tal com diu Mireia Manresa, l’hàbit lector és una qüestió de voluntat personal que s’ha d’ajudar a construir dins l’àmbit acadèmic, i per afavorir-lo s’ha de poder deixar decidir, triar i si cal, abandonar la lectura. Però l’hàbit no s’adquireix només “deixant fer”,  també és important ajudar a l’alumne a triar i a trobar el llibre adequat segons els seus gustos, i a mantenir la lectura del llibre un temps prudencial, encara que inicialment no agradi…
L’hàbit lector s’adquireix en diferents contextos, el familiar, el grup d’amics i de relacions socials i l’escolar. Cada àmbit té les seves funcions. Per exemple, en l’àmbit familiar és molt important el model dels adults de la família en relació a la lectura i el fons bibliogràfic que hi ha a casa, en l’àmbit relacional té molt pes les recomanacions dels amics i les “modes” literàries, i en l’àmbit escolar la funció és formativa, estratègica i d’educació literària.
A l’escola i als instituts tenim alumnes lectors diversos, citant de nou Mireia Manresa, ella distingeix entre els lectors forts i els lectors febles. Què podem fer per afavorir l’hàbit lector d’uns i altres? Doncs, adequar les propostes de lectura.

Per exemple, a un lector feble li aniran millor els llibres que “enganxin”, com les sagues, els llibres curts i els que tenen combinació de text i imatge.

En canvi, un lector fort, avesat a la lectura, el podem acompanyar ajudant-lo a diversificar les seves preferències lectores per què no s’encaselli en un sol estil.

Webs com la de Què llegeixes?, són una molt bona opció. La coneixeu? Què llegeixes és una web de la Institució de les lletres catalanes on tothom pot expressar la seva opinió sobre escriptors, llibres i literatura. Una comunitat lectora virtual.